Temps  8 hores 12 minuts

Coordenades 3991

Data de pujada 11 / de desembre / 2014

Data de realització de desembre 2014

-
-
368 m
1 m
0
13
25
50,01 km

Vista 537 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Salida de Santa Cristina D'aro por el carril bici en dirección a Girona, despues de pasar la carretera asfaltada que vá a la urbanización Roca de Malvet, el primer camino a la derecha nos llevará a encontrar el primer sendero, nuevo para mí, que enlaza con el que sube de Mas Maiensa, es un sendero muy difícil de bajar por la cantidad de surcos que ha provocado el agua, hay momentos en que piensas que la intensa vegetación no te permirtirá pasar, pero pasas, encuentras el otro sendero y llegas al camino que te lleva a la carretera GIV-6613, que es la que sube a Romanyá.
Volvemos al carril bici y ya no lo dejamos hasta llegar a Llagostera, solamente decir que hemos pasado por el antiguo que empieza una vez pasada la carretera que vá al Restaurante Can Panedes.
Desayuno en el Bar Restaurante El Carril.
Retornamos al carril bici, que dejaremos girando a la derecha, una vez lleguemos a la altura del Mas Mundo, en el que anteriormente había una enorme granja de vacas.
Atravesaremos la carretera que va de Llagostera a Cassá de la Selva y empezaremos el camino de Masías de esta zona y de las que he resaltado las que se encuentran en los puntos en los que hay un cambio de dirección y que son Can Romaguera,Can Oliu y Can Ull bo.
Llegaremos al restaurante Mas Ros, pasando por debajo de la anterior carretera y nos dirigiremos hacia la Pineda Fosca, que quedará a nuestra derecha y nos tropezaremos otra vez con el carril bici que seguiremos durante unos 200 metros para girar a la izquierda y llegar a la zona de La Canyera.
Comida en el restaurante Mas Artau, si te equivocas y no lo encuentras no te perderás nada.
Por el centro de de la urbanización se llega a un sendero y a un camino por el que pasando a distancia de Llagostera, se llega a la parte sur del pueblo y a la zona de Sant LLorenç.
En la carretera que vá a Sant Grau, sale el camino que baja al Mas Roure y de aquí, siguiendo a distancia la C-65, se pasa cerca del Río Ridaura, de los Muebles Mulá, del paso subterrano del restaurante Els Tinars y de Les Panolles.
Se regresa al carril bici y al final de la vuelta de 50 kilómetros hasta Santa Cristina D'Aro.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Sortida de Santa Cristina D'aro pel carril bici en direcció a Girona, després de passar la carretera asfaltada que vá a la urbanització Roca de Malvet, el primer camí a la dreta ens portarà a trobar el primer corriol, nou per mi, que enllaça amb el que puja de Mas Maiensa, és un corriol molt difícil de baixar per la quantitat de socs que ha provocat l'aigua, hi ha moments en què penses que la intensa vegetació no et permeterá passar, però panses, trobes l'altre corriol i arribes al camí que et porta a la carretera GIV-6613, que és la que puja a Romanyà.
Tornem al carril bici i ja no el deixem fins arribar a Llagostera, només dir que hem passat per l'antic que comença un cop passada la carretera que vá al Restaurant Can Panedes.
Esmorzar al Bar Restaurant El Carril.
Retornem al carril bici, que deixarem girant a la dreta, un cop arribem a l'alçada del Mas Mundo, en què anteriorment havia una enorme granja de vaques.
Travessarem la carretera que va de Llagostera a Cassà de la Selva i començarem el camí de Masies d'aquesta zona i de les que he ressaltat les que es troben en els punts en què hi ha un canvi de direcció i que són Can Romaguera, Can Oliu i Can Ull bo.
Arribarem al restaurant Mas Ros, passant per sota de l'anterior carretera i ens dirigirem cap a la Pineda Fosca, que quedarà a la nostra dreta i ens ensopegarem una altra vegada amb el carril bici que seguirem durant uns 200 metres per girar a l'esquerra i arribar a la zona de la Canyera.
Dinar al restaurant Mas Artau, si t'equivoques i no el trobes no et perdràs res.
Pel centre de la urbanització s'arriba a un corriol ia un camí pel qual passant a distància de Llagostera, s'arriba a la part sud del poble ia la zona de Sant Llorenç.
A la carretera que vá a Sant Grau, surt el camí que baixa al Mas Roure i d'aquí, seguint a distància la C-65, es passa prop del Riu Ridaura, dels Mobles Mulà, del pas subterrano del restaurant Els Tinars i de Les Panolles.
Es torna al carril bici i al final de la volta de 50 quilòmetres fins a Santa Cristina D'Aro
  • Foto de Nuevo sendero
  • Foto de Encuentro de senderos
  • Foto de Carril bici
  • Foto de Llagostera
  • Foto de Llagostera
  • Foto de Llagostera
  • Foto de Llagostera
  • Foto de Llagostera
  • Foto de Llagostera
Llagostera es conocida a nivel mundial por su equipo de fútbol y su equipo directivo,formado por una pareja en la que la señora es la presidenta del Club y su marido, el entrenador, director deportivo,gerente, ayudante dirección etc.etc. Llagostera es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Cataluña. Se encuentra entre las poblaciones de Cassá de la Selva y de Santa Cristina de Aro. Es lugar de tránsito entre la capital, Girona, y los municipios de la Costa Brava. Se encuentra situada en el extremo meridional de la comarca del Gironés. Su término municipal, el más grande de la comarca (76,36 Km2), limita con los municipios de Santa Cristina de Aro, Caldas de Malavella, Tosa de Mar y Cassá de la Selva. Hacia el este, Llagostera se integra dentro de la zona boscosa del macizo de las Gavarres (PEIN), después de pasar por la plana de Penedes; por el norte y noroeste se sitúa una plana de cultivos. En el extremo opuesto encontramos el macizo de Ardenya, que ocupa gran parte del término por la zona sur. La situación estratégica del municipio lo ha convertido en tierra de paso y de conexión del interior gerundense con la Costa Brava central. Se puede llegar a Llagostera por las carreteras C-65, de Girona a San Feliu de Guíxols, por la GI-674 de Caldas de Malavella o por la C-35 de Tosa de Mar y Vidreras, vía que enlaza con la autopista AP-7. Antiguamente, Llagostera había estado conectada al ferrocarril por medio de la línea de vía estrecha de San Feliu de Guíxols a Gerona, que pasaba por el municipio, donde tenía una estación. Esta línea se clausuró en 1969, y ahora es el carril bici, vía verde, que une estas dos poblaciones. Llagostera és coneguda a nivell mundial pel seu equip de futbol i el seu equip directiu , format per una parella en la qual la senyora és la presidenta del Club i el seu marit , l'entrenador , director esportiu , gerent , ajudant direcció etc.etc . Llagostera és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Es troba entre les poblacions de Cassà de la Selva i de Santa Cristina d'Aro . És lloc de trànsit entre la capital , Girona , i els municipis de la Costa Brava . Es troba situada a l'extrem meridional de la comarca del Gironès . El seu terme municipal , el més gran de la comarca ( 76,36 km2 ) , limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella , Tossa de Mar i Cassà de la Selva . Cap a l'est , Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres ( PEIN ) , després de passar per la plana de Penedes; pel nord i nord-oest se situa 01:00 plana de conreus. A l'extrem oposat trobem el massís d'Ardenya , que ocupa gran part del terme per la zona sud . La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava central . Es pot arribar a Llagostera per les carreteres C - 65 , de Girona a Sant Feliu de Guíxols , per la GI - 674 de Caldes de Malavella o per la C - 35 de Tossa de Mar i Vidreres , via que enllaça amb l'autopista AP - 7 . Antigament , Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona , que passava pel municipi , on tenia una estació . Aquesta línia es va clausurar el 1969 , i ara és el carril bici , via verda , que uneix aquestes dues poblacions
  • Foto de Restaurante Bar El carril
  • Foto de Restaurante Bar El carril
Desde el 1.932 se llamaba Can Tiburci.Y a partir del año 1.949, El Hostal Bar Restaurante El Carril, abre sus puertas con sus nuevos y jóvenes propietarios Quim y Lola, que lo inauguran con ilusión, pero con el miedo de la época en la que no era habitual frecuentar los bares y restaurantes. Desde el principio, abren al amanecer y cierran cuando el último cliente deja el local. Eran tiempos de carboneros, empresas del corcho, gente del campo y del bosque que empezaban a trabajar a punta de día. Las Barreixas de anís y resjolis eran habituales y la clientela fija. En cada mesa había un sifón gratis, y se mezclaba el vermut de granel, y los jarabes de fresa. Mientras la vieja gramola dejaba oir las canciones de Antonio Machin, Nat King Cole, Luis Mariano y jorge negrete. El Carrilet, ferrocarril de carbón pasaba al lado y los operarios, el jefe de estación Juan Vall-llosera y los clientes del tren aguardaban la espera con la visita al bar. Con el tiempo, los calamares a la romana, despertaron el interés de todos y se convirtió en una tradición descender desde todas las alturas de la villa, al aperitivo del Domingo al mediodía. Las fiestas nocturnas con artistas de paso, cabras amaestradas, trapecistas, cantantes mejicanos, e incluso corridas de novillos, formaron parte de aquellos años en blanco y negro. Paiella y Mezquita, dos asiduos, no se perdían ninguna fiesta y podían llegar a vaciar cada uno una caja de 24 botellas de cerveza. Pitu y Lluis,los dos huéspedes más antiguos del Hostal, no aguantaban hasta el final y discretamente tomaban la escalera de subida a las habitaciones sin que nadie lo notara. Des del 1.932 es deia Can Tiburci.Y a partir de l'any 1.949 , L'Hostal Bar Restaurant El Carril , obre les seves portes amb els seus nous i joves propietaris Quin i Lola , que ho inauguren amb il • lusió , però amb la por de l'època en la que no era habitual freqüentar els bars i restaurants . Des del principi , obren a l'alba i tanquen quan l'últim client deixa el local . Eren temps de carboners , empreses del suro , gent del camp i del bosc que començaven a treballar a punta de dia . Les Barreixas d'anís i resjolis eren habituals i la clientela fixa . A cada taula hi havia un sifó gratis , i es barrejava el vermut de granel , i els xarops de maduixa . Mentre la vella gramola deixava sentir les cançons d'Antonio Machin , Nat King Cole , Luis Mariano i Jorge Negrete . El Carrilet , ferrocarril de carbó passava al costat i els operaris , el cap d'estació Juan Vall- llosera i els clients del tren esperaven l'espera amb la visita al bar . Amb el temps , els calamars a la romana , van despertar l' interès de tots i va esdevenir una tradició baixar des de totes les altures de la vila , a l'aperitiu del diumenge al migdia . Les festes nocturnes amb artistes de pas , cabres ensinistrades , trapezistes , cantants mexicans , i fins i tot curses de braus , van formar part d'aquells anys en blanc i negre . Paiella i Mesquita , dos assidus , no es perdien cap festa i podien arribar a buidar cadascun una caixa de 24 ampolles de cervesa . Pitu i Lluis , els dós hostes més antics de l'Hostal, no aguantaven fins al final i discretament prenien l'escala de pujada a les habitacions sense que ningú ho notés
  • Foto de Can Romeguera
  • Foto de Can Oliu
  • Foto de Can Ull bo
  • Foto de Mas Ros
  • Foto de Mas Ros
  • Foto de Nuevo sendero
  • Foto de Nuevo sendero
  • Foto de Vista desde Ca l'Ocell
  • Foto de Vista desde Can Viadiu
  • Foto de Mas roure
  • Foto de Mas roure
  • Foto de Mas roure
  • Foto de Les Panolles
  • Foto de Les Panolles
  • Foto de Santa Cristina D'aro
  • Foto de Santa Cristina D'aro
  • Foto de Santa Cristina D'aro
  • Foto de Santa Cristina D'aro
  • Foto de Santa Cristina D'aro
  • Foto de Santa Cristina D'aro
Municipio en el Baix Empordà que abarca casi toda parte superior del Valle de Aro, que lo cruza de oeste a este. Por el norte se levanta el macizo de Les Gavarres hasta la falda del Puig de Arqués, es en este sector donde se incluyen los antiguos municipios de Romanyà de la Selva y Bell-lloch de Aro. Justo frente a estos, en la parte más meridional, se levanta la cordillera de los Carcaixels, un bloque de granito que separa el municipio de la depresión de La Selva y donde se ubica el antiguo municipio de Solius. Estos picos que coronan el Valle de Aro por el sur se estiran hasta la costa y separan las calas del municipio (cala Canyet, Playa de Canyet y cala del Señor Ramon) del centro urbano. El término municipal de Santa Cristina de Aro es un terreno muy forestal con extensos bosques de pinos, robles y alcornoques. Las tierras de cultivo, situadas cerca del río Ridaura, se utilizan principalmente para cultivar cereales y forraje, viñas y verduras. La cría de aves de corral en granjas y alguna industria dedicada a materiales de construcción y al corcho complementan su economía. Ahora bien, la incuestionable fuente de ingresos del municipio es la industria relacionada con el turismo, concentrado sobre todo durante los meses de verano. Esta gran afluencia de visitantes y de personas que han hecho del pueblo su segunda residencia ha propiciado que se desarrollaran una serie de infraestructuras y servicios en torno a este fenómeno, como es una gran oferta gastronómica y de alojamiento, hípicas, campos de golf, ofertas lúdicas, ... Una oferta que se complementa con unos parajes y un gran número de monumentos megalíticos, prerrománicos, .. que hacen de Santa Cristina un pueblo rico y diverso. Municipi en el Baix Empordà que abasta quasi tota part superior de la Vall d'Aro, que el creua de l'oest a l'est. Pel nord s'hi aixeca el massís de Les Gavarres fins a la falda del Puig d'Arqués, és en aquest sector on s'hi inclouen els antics municipis de Romanyà de la Selva i Bell-lloch d'Aro. Just enfront d'aquests, a la part més meridional, s'alça la serralada dels Carcaixels, un bloc de granit que separa el municipi de la depressió de La Selva i a on s'ubica l'antic municipi de Solius. Aquests pics que coronen la Vall d'Aro pel sud s'estiren fins la costa i separen les cales del municipi (cala Canyet, Platja de Canyet i cala del Senyor Ramon) del centre urbà. El terme municipal de Santa Cristina d'Aro és un terreny molt forestal amb extensos boscos de pins, roures i sureres. Les terres de cultiu, situades a prop del riu Ridaura, s'utilitzen principalment per a cultivar cereals i farratge, vinyes i verdures. La cria d'aviram en granges i alguna indústria dedicada a materials de construcció i al suro complementen la seva economia. Ara bé, la inqüestionable font d'ingressos del municipi és la indústria relacionada amb el turisme, concentrat sobretot durant els mesos d'estiu. Aquesta gran afluència de visitants i de persones que han fet del poble la seva segona residència ha propiciat que es desenvolupessin tota una sèrie d'infrastructures i serveis al voltant d'aquest fenomen, com és una gran oferta gastronòmica i d'allotjament, hípiques, camps de golf, ofertes lúdiques, ... Una oferta que es complementa amb uns paratges i un gran nombre de monuments megalítics, pre-romànics, .. que fan de Santa Cristina un poble ric i divers.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.