Temps  6 hores 29 minuts

Coordenades 3414

Data de pujada 8 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
110 m
19 m
0
10
20
40,36 km

Vista 3431 vegades, descarregada 132 vegades

a prop de Fonteta, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Qué lástima que el beneficio de unos pocos perjudique a tantos. Las granjas de cerdos deberían desaparecer de la Provincia de Girona y todos los espacios que ocupan destinarlos a albergues para el turismo, que se puedan comunicar uniéndolas y señalizando rutas a pié o en bicicleta o destinarlas a cualquier otra actividad que se nos ocurra.Pero lo que no puede ser es que estas industrias destruyan las bellezas naturales de nuestra Provincia. Deberían buscar una forma para indemnizarlas y cerrarlas todas y seguramente que todos los empleados se podrían colocar en un turismo de mayor calidad, y si no al menos más limpio integrado a una naturaleza mejor, más conservada y mucho menos contaminada. Los Ayuntamientos que no inviertan en nada más que no sea en eliminarlas de nuestros pueblos, evitando la contaminación y los olores que generan mejorarán la satisfacción de sus ciudadanos.

ATENCION.- Después del pueblo de Casavells, puede haber la posibilidad que por el caudal del río Daró, este no pueda cruzarse, en este caso hay que desviarse hacia Matajudaica, para pasar al otro lado y poder dirigirte a Ullastret.

Salida de Vullpellac hacia Fonteta, una vez pasado el pueblo a 1.600 metros a la derecha se toma el camino que hacia el suroeste nos llevará a Sant Pol.

De aquí se desciende a la GI-660 y al otro lado empiezan varios caminos que hacia el norte te acercan a Cruilles.

A partir de aquí toda la ruta está perfectamente señalizada, excepto pasado Sant Sadurní de L’Heura, donde en la calle Mas Savalls, empieza el descenso hacia Monells.

Una vez en Monells una vez cruzado el río Rissec, vuelve a estar la ruta señalizada, pasando por Corça, la zona antes explicada de Casavells y Ullastret.

De Ullastret se sale por el Sur y se cruza la carretera principal, donde al otro lado empieza otra con la misma numeración que nos llevará a Peratallada donde por su salida Sur siguiendo la riera del mismo nombre girando después hacia el Oeste llegaremos al principio y fin de esta ruta en Vullpellac.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

Quina llàstima que el benefici d'uns pocs perjudiqui tants. Les granges de porcs haurien desaparèixer de la Província de Girona i tots els espais que ocupen destinar-los a albergs per al turisme, que es puguin comunicar unint i senyalitzant rutes a peu o en bicicleta o destinar-les a qualsevol altra activitat que se'ns ocurra.Pero el que no pot ser és que aquestes indústries destrueixin les belleses naturals de la nostra Província. Haurien de buscar una forma per indemnitzar-les i tancar totes i segurament que tots els empleats es podrien col·locar en un turisme de més qualitat, i si no almenys més net integrat a una naturalesa millor, més conservada i molt menys contaminada. Els ajuntaments que no inverteixin en res més que no sigui en eliminar dels nostres pobles, evitant la contaminació i les olors que generen milloraran la satisfacció dels seus ciutadans.

Atenció.- Després del poble de Casavells, pot haver-hi la possibilitat que pel cabal del riu Daró, aquest no pugui creuar-se, en aquest cas cal desviar-se cap Matajudaica, per passar a l'altra banda i poder dirigir-te a Ullastret.

Sortida de Vullpellac cap a Fonteta, un cop passat el poble a 1.600 metres a la dreta es pren el camí que cap al sud-oest ens portarà a Sant Pol.

D'aquí es baixa a la GI-660 i l'altra banda comencen diversos camins que cap al nord t'acosten a Cruïlles.

A partir d'aquí tota la ruta està perfectament senyalitzada, excepte passat Sant Sadurní de l'Heura, on al carrer Mas Savalls, comença el descens cap Monells.

Un cop a Monells un cop creuat el riu Rissec, torna a estar la ruta senyalitzada, passant per Corça, la zona abans explicada de Casavells i Ullastret.

D'Ullastret es surt pel sud i es creua la carretera principal, on a l'altra banda comença una altra amb la mateixa numeració que ens portarà a Peratallada on per la seva sortida Sud seguint la riera del mateix nom girant després cap a l'Oest arribarem al principi i fi d'aquesta ruta en Vullpellac.
Foto

Fonteta

El pueblo de Fonteta está situado a pie de las Gavarres, prácticamente a la entrada de sus bosques, justo a la derecha del arroyo que lleva su nombre. El núcleo urbano forma un conjunto compacto de calles estrechas en el entorno de la iglesia parroquial de Santa María. Algunas de sus calles conservan aún el antiguo empedrado y le dan un característico aspecto rural de pueblo marcadamente ampurdanés. Está atravesado por el antiguo camino real que unía la Bisbal con la costa, pasando por el antiguo vecindario de Fitor. Este hecho constata que Fonteta ha sido un punto estratégico en la red de la comunicación de la zona a lo largo de los siglos. Antes de la agregación al municipio de Forallac, el término municipal de Fonteta tenía una extensión de unos 24 kilómetros cuadrados, que se extendían por las laderas nororientales del macizo de las Gavarres. Comprendía un reducido sector bastante llano, en contacto con la llanura del Daró. El resto del término era montañoso, y llegaba hasta el cuello de la Ganga, que hace de límite con los municipios de La Bisbal, Cruïlles y Calonge, hasta la vertiente septentrional del Puig del Caracol, al sur, límite con Calonge, Palamós y Vall -llobrega. Comprendía, además, los pueblos de Fitor, el vecindario de Abellars y el antiguo pueblo de Torroella de Mont-ras. El edificio más singular y notable del núcleo, además de algunas casas de gran valor histórico y arquitectónico, es la iglesia parroquial de Santa María, que debía existir ya el 904. Es sufragánea de la parroquia de la Bisbal. El templo actual conserva la nave románica, del siglo XI, que fue modificada posteriormente. El aparato románico se puede ver en la fachada de poniente, donde abrió una puerta renacentista y un rosetón. Recientemente el templo ha sido rehabilitado. Las casas del núcleo son de los siglos XVI y XVII, con vueltas en los bajos y envigados los pisos, dinteles con inscripciones y fechas. Las calles son estrechas, bien arreglados, y todo da un aire de pueblo rural tradicional. La economía del pueblo ha estado estrechamente ligada a la explotación de los recursos naturales y de la agricultura. La población ha vivido tradicionalmente mirando hacia las Gavarres y trabajando las fértiles tierras de la llanura. De esta relación tan directa quedan numerosos testimonios, como los hornos de cal, que son muy característicos a lo largo de todo el municipio. El poble de Fonteta està situat a peu de les Gavarres, pràcticament a l'entrada dels seus boscos, just a la dreta de la riera que porta el seu nom. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. Alguns dels seu carrers conserven encara l'antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l'antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l'antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles. Abans de l'agregació al municipi de Forallac, el terme municipal de Fonteta tenia una extensió d'uns 24 quilòmetres quadrats, que s'estenien pels vessants nord-orientals del massís de les Gavarres. Comprenia un reduït sector bastant planer, en contacte amb la plana del Daró. La resta del terme era muntanyenc, i arribava fins al coll de la Ganga, que fa de límit amb els municipis de la Bisbal, Cruïlles i Calonge, fins al vessant septentrional del Puig del Caragol, al sud, límit amb Calonge, Palamós i Vall-llobrega. Comprenia, a més, els pobles de Fitor, el veïnat d'Abellars i l'antic poble de Torroella de Mont-ras. L'edifici més singular i notable del nucli, a banda d'algunes cases de gran valor històric i arquitectònic, és l'església parroquial de Santa Maria, que devia existir ja el 904. És sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on va obrir una porta renaixentista i un rosassa. Recentment el temple ha estat rehabilitat. Les cases del nucli són dels segles XVI i XVII, amb voltes als baixos i embigats als pisos, llindes amb inscripcions i dates. Els carrers són estrets, ben arranjats, i tot plegat dóna un aire de poble rural ben tradicional. L'economia del poble ha estat estretament lligada a l'explotació dels recursos naturals i de l'agricultura. La població ha viscut tradicionalment mirant cap a les Gavarres i treballant les fèrtils terres de la plana. D'aquesta relació tant directa en resten nombrosos testimonis, com els forns de calç, que són molt característics al llarg de tot el municipi.
Foto

Gegants del bosc

Gegants del bosc
Foto

Sant pol

Sant pol
Foto

Cruilles

Cruïlles es una villa del Baix Empordà que actualmente forma parte del municipio de Cruïlles, Monells y Sant Sadurní de l'Heura, del cual es el centro administrativo y es donde está el Ayuntamiento. Dispuso de municipio propio hasta 1973, cuando se fusionó con Monells y Sant Sadurní de l'Heura para formar el municipio actual. En 2005 tenía 250 habitantes y era el segundo núcleo más poblado del término, después de Puigventós. El vasto territorio cruïllenc extiende desde la llanura del Empordà hasta ocupar gran parte del macizo de las Gavarres. El pueblo se encuentra en el Plan de Cruïlles, más arriba del Daró, al pie de la carretera comarcal GI-664 entre la Bisbal y Cassà de la Selva, a un par de kilómetros de la Bisbal. La Torre de Cruïlles Sede del linaje de los señores de Cruïlles, a partir del siglo XIII Cruïlles-Peratallada. El elemento más singular y mejor conservado es la torre del homenaje, construida durante la segunda mitad del siglo XI, actualmente aislada en medio de la plaza, que se unía a la fortaleza del castillo por los lados de mediodía y de levante. De las murallas, destacan el ángulo NO y la torre de planta cuadrada, actualmente adosada a una casa que hay en el extremo SE del recinto. De los portales que conducían intramuros, se conserva el sector meridional Cruïlles és una vila del Baix Empordà que actualment forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, del qual n'és el centre administratiu i és on hi ha l'Ajuntament. Va disposar de municipi propi fins al 1973, quan es va fusionar amb Monells i Sant Sadurní de l'Heura per formar el municipi actual. L'any 2005 tenia 250 habitants i era el segon nucli més poblat del terme, després de Puigventós. El vast territori cruïllenc s'estén des de la plana de l'Empordà fins a ocupar gran part del massís de les Gavarres. El poble es troba al Pla de Cruïlles, més amunt del Daró, al peu de la carretera comarcal GI-664 entre la Bisbal d'Empordà i Cassà de la Selva, a un parell de quilòmetres de la Bisbal. La Torre de Cruïlles Seu del llinatge dels senyors de Cruïlles, a partir del segle XIII Cruïlles-Peratallada. L'element més singular i més ben conservat és la torre de l'homenatge, construïda durant la segona meitat del segle XI, actualment isolada al bell mig de la plaça, que s'unia a la fortalesa del castell pels costats de migdia i de llevant. De les muralles, destaquen l'angle NO i la torre de planta quadrada, actualment adossada a una casa que hi ha a l'extrem SE del recinte. Dels portals que menaven intramurs, es conserva el sector meridional.
Foto

Sant Miquel de cruïlles

Sant Miquel de cruïlles
Foto

Sant Sadurní de L'heure

Sant Sadurní de l'Heura es un pueblo del Baix Empordà que desde 1973 forma parte del municipio de Cruilles. Es el más extenso de la comarca con una superficie de cerca de 40 kilómetros cuadrados. La documentación medieval se refiere con el nombre de San Sadurní de Saldet o de Salzet. El núcleo histórico se encuentra al pie de las Gavarres, una de las principales fuentes de riqueza de sus habitantes a lo largo de los siglos. Del antiguo castillo no se ha preservado nada, aunque es probable que el campanario viejo (una torre románica cuadrada) de la iglesia formara parte de sus defensas si atendemos a sus características de firmeza constructiva que sobrepasa su función de campanario. Sant Sadurní de l'Heura és un poble del Baix Empordà que des del 1973 forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. És el més extens de la comarca amb una superfície de prop de 40 quilòmetres quadrats. La documentació medieval s’hi refereix amb el nom de Sant Sadurní de Saldet o de Salzet. El nucli històric es troba al peu de les Gavarres, una de les principals fonts de riquesa dels seus habitants al llarg dels segles. De l’antic castell no se n’ha preservat res, tot i que és probable que el campanar vell (una torre romànica quadrada) de l’església formés part de les seves defenses si atenem a les seves característiques de fermesa constructiva que ultrapassa la seva funció de cloquer.
Foto

Monells

El municipio de Monells se formó alrededor del antiguo castillo, del que solamente se conservan las murallas. Cada rincón del pueblo suscita recuerdos del pasado medieval, de nobles y caballeros, de mercados, castillos, barones y baronesas y reyes. El mercado de Monells era de gran relevancia e importancia en la época medieval, por eso el rey Jaime I de Aragón, en el año 1234, dictaminó que se usara la mitgera de Monells como patrón de medida de los cereales para el obispado de Gerona. Monells presume de una bonita plaza mayor porticada y la Iglesia de San Ginés, de estilo gótico El municipi de Monells es va formar al voltant de l'antic castell, del qual només es conserven les muralles. Cada racó del poble suscita records del passat medieval, de nobles i cavallers, de mercats, castells, barons i baronesses i reis. El mercat de Monells era de gran rellevància i importància en l'època medieval, per això el rei Jaume I d'Aragó, l'any 1234, va dictaminar que s'usés la mitgera de Monells com a patró de mesura dels cereals per al bisbat de Girona. Monells presumeix d'una bonica plaça major porxada i l'església de Sant Genís, d'estil gòtic
Foto

Corça

Corça
Foto

Casavells

Casavells
Foto

Ullastret

Ullastret
Foto

Peratallada

Peratallada, es un pequeño pueblo perteneciente al municipio de Forallac, Bajo Ampurdán. Fue declarado Conjunto Histórico-Artístico por ser uno de los núcleos de arquitectura medieval más importantes y mejor conservados de Cataluña. Según diversas referencias, los primeros orígenes de Peratallada fueron posiblemente calcolíticos, posteriormente con mejor conocimiento de restos arqueológicos, podemos citar que la cultura romana se asentó por lo que hoy es la villa y su entorno geográfico. Estudios realizados por D,Miguel Oliva Prat, cita la localización de un Oenochoe en la finca denominada "Mas del Bou Negre, hallado por sus propietarios realizando labores agrícolas. Posteriormente se llevó a cabo una prospección hallándose diversas cerámicas comunes de época romana y cerámicas de las llamadas sigillatas sudgálicas. Durante 1969, durante la restauración efectuada en el castillo, después de su adquisición por los condes de Torroella de Montgrí, fueron apareciendo diversos fragmentos cerámicos, vidrios típicamente medievales mezclados con restos de procedencia romana e incluso prerromana. En 1975 Los investigadores Jaime Rio-Miranda Alcón y Jordi Lluis de La Pinta Rodríguez, miembros del ADAUP de Barcelona, en una visita por el lugar observaron en un acceso entre pinos, que se encontraban superficialmente diversos fragmentos cerámicos de época romana que evidenciaban sin duda un yacimiento de esta época, fechable a comienzos del siglo I hasta finales del siglo III d/n/e.Los materiales se depositaron en el Museo Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet-Barcelona. Los primeros datos escritos que se tienen del lugar hacen referencia al Castillo de Peratallada del siglo X, por aquel entonces, perteneciente al linaje de los Peratallada y primera edificación que se tiene referencia del lugar, alrededor del cual, fue creciendo la población. Peratallada , és un petit poble pertanyent al municipi de Forallac , Baix Empordà . Va ser declarat Conjunt Històric- Artístic per ser un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants i ben conservats de Catalunya . Segons diverses referències , els primers orígens de Peratallada ser possiblement calcolítics , posteriorment amb millor coneixement de restes arqueològiques , podem citar que la cultura romana es va assentar pel que avui és la vila i el seu entorn geogràfic . Estudis realitzats per D, Miguel Oliva Prat , cita la localització d'un Oenochoe a la finca anomenada " Mas del Bou Negre , trobat pels seus propietaris fent tasques agrícoles . Posteriorment es va dur a terme una prospecció trobant diverses ceràmiques comuns d'època romana i ceràmiques de les trucades sigillates sudgálicas . durant 1969 , durant la restauració efectuada al castell , després de la seva adquisició pels comtes de Torroella de Montgrí , van anar apareixent diversos fragments ceràmics , vidres típicament medievals barrejats amb restes de procedència romana i fins i tot preromana . el 1975 els investigadors Jaume Rio- Miranda Alcón i Jordi Lluís de La Pinta Rodríguez , membres del ADAUP de Barcelona , en una visita pel lloc van observar en un accés entre pins , que es trobaven superficialment diversos fragments ceràmics d'època romana que evidenciaven sens dubte un jaciment de aquesta època , datable al començament del segle I fins al segle III d / n / e.Los materials es van dipositar al Museu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet -Barcelona . Les primeres dades escrits que es tenen del lloc fan referència al Castell de Peratallada del segle X , aleshores , pertanyent al llinatge dels Peratallada i primera edificació que es té referència del lloc, al voltant del qual , va anar creixent la població
Foto

Peratallada

Peratallada, es un pequeño pueblo perteneciente al municipio de Forallac, Bajo Ampurdán. Fue declarado Conjunto Histórico-Artístico por ser uno de los núcleos de arquitectura medieval más importantes y mejor conservados de Cataluña. Según diversas referencias, los primeros orígenes de Peratallada fueron posiblemente calcolíticos, posteriormente con mejor conocimiento de restos arqueológicos, podemos citar que la cultura romana se asentó por lo que hoy es la villa y su entorno geográfico. Estudios realizados por D,Miguel Oliva Prat, cita la localización de un Oenochoe en la finca denominada "Mas del Bou Negre, hallado por sus propietarios realizando labores agrícolas. Posteriormente se llevó a cabo una prospección hallándose diversas cerámicas comunes de época romana y cerámicas de las llamadas sigillatas sudgálicas. Durante 1969, durante la restauración efectuada en el castillo, después de su adquisición por los condes de Torroella de Montgrí, fueron apareciendo diversos fragmentos cerámicos, vidrios típicamente medievales mezclados con restos de procedencia romana e incluso prerromana. En 1975 Los investigadores Jaime Rio-Miranda Alcón y Jordi Lluis de La Pinta Rodríguez, miembros del ADAUP de Barcelona, en una visita por el lugar observaron en un acceso entre pinos, que se encontraban superficialmente diversos fragmentos cerámicos de época romana que evidenciaban sin duda un yacimiento de esta época, fechable a comienzos del siglo I hasta finales del siglo III d/n/e.Los materiales se depositaron en el Museo Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet-Barcelona. Los primeros datos escritos que se tienen del lugar hacen referencia al Castillo de Peratallada del siglo X, por aquel entonces, perteneciente al linaje de los Peratallada y primera edificación que se tiene referencia del lugar, alrededor del cual, fue creciendo la población. Peratallada , és un petit poble pertanyent al municipi de Forallac , Baix Empordà . Va ser declarat Conjunt Històric- Artístic per ser un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants i ben conservats de Catalunya . Segons diverses referències , els primers orígens de Peratallada ser possiblement calcolítics , posteriorment amb millor coneixement de restes arqueològiques , podem citar que la cultura romana es va assentar pel que avui és la vila i el seu entorn geogràfic . Estudis realitzats per D, Miguel Oliva Prat , cita la localització d'un Oenochoe a la finca anomenada " Mas del Bou Negre , trobat pels seus propietaris fent tasques agrícoles . Posteriorment es va dur a terme una prospecció trobant diverses ceràmiques comuns d'època romana i ceràmiques de les trucades sigillates sudgálicas . durant 1969 , durant la restauració efectuada al castell , després de la seva adquisició pels comtes de Torroella de Montgrí , van anar apareixent diversos fragments ceràmics , vidres típicament medievals barrejats amb restes de procedència romana i fins i tot preromana . el 1975 els investigadors Jaume Rio- Miranda Alcón i Jordi Lluís de La Pinta Rodríguez , membres del ADAUP de Barcelona , en una visita pel lloc van observar en un accés entre pins , que es trobaven superficialment diversos fragments ceràmics d'època romana que evidenciaven sens dubte un jaciment de aquesta època , datable al començament del segle I fins al segle III d / n / e.Los materials es van dipositar al Museu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet -Barcelona . Les primeres dades escrits que es tenen del lloc fan referència al Castell de Peratallada del segle X , aleshores , pertanyent al llinatge dels Peratallada i primera edificació que es té referència del lloc, al voltant del qual , va anar creixent la població
Foto

Que hay aquí?

Que hay aquí?
Foto

Vullpellac

Vulpellac es una entidad de población del municipio baixempordanès de Forallac . Hasta 1977 fue un municipio independiente que se unió con Fonteta y Peratallada para formar Forallac . Esta población es la que aloja la casa de la villa actual del municipio . En 2005 tenía 326 habitantes. El núcleo del pueblo es un conjunto monumento declarado bien cultural de interés nacional. Destaca el Castillo de Vulpellac , un notable ejemplar de la arquitectura civil gótico- renacentista , y la iglesia de San Julián y Santa Basilisa . Este núcleo quedaba rodeado por un recinto fortificado , desaparecido en gran parte en las reformas que se hicieron los siglos XV- XVI . El edificio del castillo -palacio , con la iglesia , quedaba cerca del trazado del lienzo oriental de dicho recinto. Hacia poniente y hacia el norte , quedaba el extenso albacar , donde fueron construyendo los edificios que forman el actual entramado urbano . Los diferentes vestigios de murallas permiten seguir el trazado en la mayor parte del antiguo recinto. Se conserva un sector , que formaba el ángulo sureste , a pocos metros del ábside y de la pared de mediodía de la iglesia . A unos 30 metros de la fachada del palacio , se conservan unos 20 metros del lienzo de poniente . En el extremo noroeste , se encuentra una torre de planta circular , que se conserva en unos 8 m de altura , encajonada entre dos casas de los siglos XVII- XVIII , y que debía formar otro ángulo de la fortificación . Unos 50 m al norte del palacio , está la torre -portal , de planta cuadrada , que debía formar la esquina noreste del recinto , y que se data de los siglos XIII -XIV , cronología que se puede dar a todo el recinto. En el espacio situado entre el muro meridional de la iglesia y el recinto fortificado de aquella banda , así como por el subsuelo de la iglesia y del castillo -palacio , han aparecido gran número de tumbas , datadas del siglo VII al X , de dos tipos : de losas sencillas clavadas verticalmente y del tipo dedo antropomórfico . El pueblo de Vulpellac conserva algunas casas con detalles arquitectónicos remarcables , que se pueden fechar entre los siglos XVI y XVIII . [ 1 ] El sitio de Vulpellac aparece documentado por primera vez a finales del siglo IX ( 894 ) . Durante los siglos XIII y XIV , tienen derecho los condes de Empúries y del feudal lugar , el obispo de Girona y el priorato de Sant Miquel de Cruïlles . En 1358 , se encuentra como señor de Vulpellac Guillem Sarriera . Esta familia consiguió una pujanza muy grande , especialmente desde la guerra civil catalana de la Generalitat contra Juan II . Durante los siglos XV y , especialmente el XVI, los Sarriera reformaron el castillo , convirtiéndolo en un suntuoso palacio. Hasta mediados del siglo XIX , la población de Vulpellac sigue la tónica de la comarca . A partir de entonces comienza a descender hasta 1910 . Posteriormente , se ha incrementado con la expansión industrial de la Bisbal hasta allá junto con Peratallada y Fonteta . Vulpellac és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac . Fins 1977 va ser un municipi independent que es va unir amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac . Aquesta població és la que allotja la casa de la vila actual del municipi . El 2005 tenia 326 habitants . El nucli del poble és un conjunt monument declarat bé cultural d'interès nacional . Destaca el Castell de Vulpellac , un notable exemplar de l'arquitectura civil gòtic - renaixentista , i l'església de Sant Julià i Santa Basilisa . Aquest nucli quedava envoltat per un recinte fortificat , desaparegut en gran part en les reformes que es van fer els segles XV - XVI . L'edifici del castell - palau , amb l'església , quedava prop del traçat del llenç oriental d'aquest recinte. Cap a ponent i cap al nord , quedava l'extens albacar , on van ser construint els edificis que formen l'actual entramat urbà . Els diferents vestigis de muralles permeten seguir el traçat en la major part de l'antic recinte. Es conserva un sector , que formava l'angle sud-est , a pocs metres de l'absis i de la paret de migdia de l'església. A uns 30 metres de la façana del palau , es conserven uns 20 metres del llenç de ponent . A l'extrem nord-oest , es troba una torre de planta circular , que es conserva en uns 8 m d' alçada , encaixonada entre dues cases dels segles XVII - XVIII , i que havia de formar un altre angle de la fortificació . Uns 50 m al nord del palau , hi ha la torre -portal , de planta quadrada , que havia de formar la cantonada nord-est del recinte, i que data dels segles XIII - XIV , cronologia que es pot donar a tot el recinte . A l'espai situat entre el mur meridional de l'església i el recinte fortificat d'aquella banda, així com pel subsòl de l'església i del castell -palau , han aparegut gran nombre de tombes , datades del segle VII al X , de dos tipus : de lloses senzilles clavades verticalment i del tipus dit antropomòrfic . El poble de Vulpellac conserva algunes cases amb detalls arquitectònics remarcables , que es poden datar entre els segles XVI i XVIII . [ 1 ] El lloc de Vulpellac apareix documentat per primera vegada a finals del segle IX ( 894 ) . Durant els segles XIII i XIV , tenen dret els comtes d'Empúries i del feudal lloc , el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles . En 1358 , es troba com a senyor de Vulpellac Guillem Sarriera . Aquesta família va aconseguir una puixança molt gran, especialment des de la guerra civil catalana de la Generalitat contra Joan II . Durant els segles XV i , especialment el XVI, els Sarriera reformar el castell , convertint-lo en un sumptuós palau . Fins a mitjan segle XIX , la població de Vulpellac segueix la tònica de la comarca . A partir de llavors comença a descendir fins a 1910 . Posteriorment , s'ha incrementat amb l'expansió industrial de la Bisbal fins allà juntament amb Peratallada i Fonteta .

7 comentaris

  • eromano 06/10/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta preciosa, fácil y muy asequible

    Muy recomendable!

    Gracias garrigacom!

  • Foto de garriga.com

    garriga.com 06/10/2016

    Celebro que te haya gustado.
    Un saludo

  • Foto de almalefu

    almalefu 12/04/2017

    Alguien sabe si esta ruta se puede hacer con una sillita de niño atrás?

  • Foto de garriga.com

    garriga.com 12/04/2017

    Yo no tengo ni idea ya que nunca he usado ninguna,pero he estado mirando la ruta y es fácil y apta para todos los publicos.

  • eromano 12/04/2017

    Hace algún tiempo que seguimos esta ruta pero no recuerdo ningún tramo conflictivo

  • Foto de Xavier Modamio

    Xavier Modamio 26/05/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta molt interessant al voltant de La Bisbal. Tant els camins com els poblets que es travessen són fantàstics.
    Molt recomanable

  • Foto de garriga.com

    garriga.com 26/05/2018

    És molt agradable saber que una persona ha seguit la meva ruta i ha passat pels mateixos llocs que jo i que l'ha gaudit tant o més.
    Salut.

Si vols, pots o aquesta ruta.