Temps  8 hores 30 minuts

Coordenades 4276

Data de pujada 7 / de març / 2014

Data de realització de març 2014

-
-
102 m
5 m
0
12
25
49,58 km

Vista 1869 vegades, descarregada 21 vegades

a prop de Castell D'Emporda, Catalunya (España)

La Bisbal,Matajudaica,Fonolleres,Verges,La Tallada,paso del Ter en Colomers,Rupiá.

Salida de La Bisbal, siguiendo por la derecha el curso del Río D'Aró durante 2.5 kms, luego atravesarlo y siguiendolo se llega a la población de Matajudaica.
Descendiendo de la Iglesia a la derecha, sale el camino que nos llevará a Fonolleres.
Una vez visitado Fonolleres por la calle de la Verge, seguimos la ruta en dirección a Sant Iscle D'Empordá.
Y de aquí buscamos la C-252, para poder atravesar el Río Ter y llegar a la población de Verges.
Bajando por la calle de la Trencada, se atraviesa la GI-634, y por el camino se divisa a lo lejos y a la derecha el siguiente pueblo La Tallada D'Empordá.
En la Tallada a la izquierda de la iglesia, empieza el camino que nos llevará a Marenyá.
Pasado Marenyá a la izquierda hay el camino que se dirije a Les Olives, pero antes de llegar a él, nos dirijimos en dirección a Colomers, y por el camino encontramos los vestigios de la construcción de un hotel termal que no fué.
En Colomers comimos en el restaurante El Xalet, correcto, y pasamos el Río Ter por un paso para bicicletas y que nos permite tomar el camino hacia Foixá.
Este tramo es espectacular, hubo un incendio que destruyó todos los árboles de la zona.
Una vez en Foixá, por la carretera asfaltada, llegaremos a Rupiá, y de aquí casi en línea recta a Casavells. Y en Casavells, hay los letreros que te indican el camino a La Bisbal y fin de esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Sortida de la Bisbal , seguint per la dreta el curs del Riu d'Aro durant 2.5 km , després travessar i seguint el riu s'arriba a la població de Matajudaica .
Baixant de l'Església a la dreta , surt el camí que ens portarà a Fonolleres .
Un cop visitat Fonolleres pel carrer de la Verge , seguim la ruta en direcció a Sant Iscle D' Empordà .
I d'aquí busquem la C - 252 , per poder travessar el riu Ter i arribar a la població de Verges .
Baixant pel carrer de la Trencada , es travessa la GI - 634 , i pel camí es divisa a la llunyania ia la dreta el següent poble la Tallada D' Empordà .
A la Tallada a l'esquerra de l'església, comença el camí que ens portarà a Marenyà .
Passat Marenya a l'esquerra hi ha el camí que dirigeix ​​a Les Olives , però abans de arribar-hi, ens dirigim en direcció a Colomers , i pel camí trobem els vestigis de la construcció d'un hotel termal que no va ser .
A Colomers vam menjar al restaurant El Xalet , correcte , i passem el riu Ter per un pas per a bicicletes i que ens permet prendre el camí cap a Foixà .
Aquest tram és espectacular , hi va haver un incendi que va destruir tots els arbres de la zona .
Un cop a Foixà , per la carretera asfaltada , arribarem a Rupià , i d'aquí gairebé en línia recta a Casavells . I a Casavells , hi ha els rètols que t'indiquen el camí a la Bisbal i fi de la ruta
fotografia

Matajudaica

Matajudaica es un pequeño pueblo perteneciente desde 1969 al municipio de Corçà, en el Baix Empordà, junto Casavells y al oeste del río Daró. Está dominado por la iglesia de San Juan que ya era citada en 1081 y que, con elementos románicos, es básicamente del siglo XVIII. El lugar era de jurisdicción del obispo de Girona, dentro de la alcaldía de la Bisbal. Matajudaica és un petit poble pertanyent des del 1969 al cap de municipi Corçà, al Baix Empordà, al costat de Casavells i a l'oest del riu Daró. Està dominat per l'església de Sant Joan que ja era citada el 1081 i que, amb elements romànics, és bàsicament del segle XVIII. El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal.
fotografia

Fonolleres

Fonolleres es un pueblo del término de Parlavà el Baix Empordà que se encuentra, en la llanura, a unos 2 km al este de la cabeza del municipio, y a la izquierda del Daró. Su núcleo de población se concentra en el entorno de la iglesia parroquial que está dedicada a San Cristóbal y es de estilo gótico tardío, de una sola nave y un ábside poligonal en el interior y semicircular en el exterior, sobre el cual se alza una torre de fortificación. Ya mencionado en 1122, era posesión de la mitra de Girona, y en el siglo XIII fue agregado a la alcaldía de la Bisbal. En 2005 tenía 62 habitantes. Documentado en 1085, al lado de la iglesia todavía puede apreciarse uno de los muros pertenecientes al castillo. Fonolleres és un poble del terme de Parlavà al Baix Empordà que es troba, a la plana, a uns 2 km a l'est del cap del municipi, i a l'esquerra del Daró. El seu nucli de població es concentra a l'entorn de l'església parroquial que està dedicada a sant Cristòfol i és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i un absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, al damunt del qual s'alça una torre de fortificació. Ja esmentat el 1122, era possessió de la mitra de Girona, i al segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal. L'any 2005 tenia 62 habitants. Documentat el 1085, al costat de l'església encara pot apreciar-se un dels murs pertanyents al castell.
fotografia

Verges

Verges,su territorio es en su mayoría plano o con poca elevación por la sierra de Valldaviá. El río Ter hace de línea divisoria con los términos de Foixá, Ultramort y Serra de Daró. La agricultura junto con la ganadería son las dos actividades más importantes del municipio. Las segundas residencias han hecho rehabilitar antiguas casas de la población. El núcleo medieval de la población, con el castillo y la iglesia en el centro, estaba rodeado de murallas y torres que, en buena parte, han subsistido hasta nuestros días. El antiguo castillo (castillo de Verges) muy reformado, es sede del Ayuntamiento; esta fortaleza fue posesión del conde de Ampurias y centro de la baronía de Verges. La iglesia parroquial de San Julián y Santa Basilisa. Tiene parte de la nave y el ábside de los siglos XII-XII de estilo románico, el resto son reformas de los siglos XVII y XVIII. Tradiciones: Danza de la Muerte. Un esqueleto lleva un estandarte con la leyenda en catalán "Lo temps és breu (el tiempo es breve); otro, en latín en su guadaña, Nemini parco (a nadie perdono). La Procesión de Verges se celebra cada Jueves Santo, con la famosa Danza de la Muerte. La Danza de la Muerte de Verges es una verdadera reliquia, ya que es la única que por tradición ha sobrevivido al paso del tiempo y desde la época medieval ha llegado a nuestros días de manera viva y sin interrupción. La Sopa de Verges es otra tradición de Verges. Es la supervivencia del costumbre ancestral que había de dar una comida comunitaria a la colectividad por parte de los antiguos señores feudales y que hoy en día se organiza de forma colectiva un día al año, el martes de carnaval, como ritual de convivencia. Personajes célebres[editar] Francesc Cambó (1876-1947). Político y abogado. Lluís Llach. Cantautor. Verges, el seu territori és majoritàriament pla o amb poca elevació per la serra de Valldavià . El riu Ter fa de línia divisòria amb els termes de Foixà , Ultramort i Serra de Daró . L'agricultura juntament amb la ramaderia són les dues activitats més importants del municipi . Les segones residències han fet rehabilitar antigues cases de la població . El nucli medieval de la població , amb el castell i l'església al centre, estava envoltat de muralles i torres que , en bona part , han subsistit fins als nostres dies . L'antic castell ( castell de Verges ) molt reformat , és seu de l'Ajuntament; aquesta fortalesa va ser possessió del comte d'Empúries i centre de la baronia de Verges . L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilisa . Té part de la nau i l'absis dels segles XII - XII d'estil romànic , la resta són reformes dels segles XVII i XVIII . Tradicions : Dansa de la Mort . Un esquelet porta un estendard amb la llegenda en català "El Temps és breu ( el temps és breu ) , un altre , en llatí en la seva dalla , Nemini parc ( a ningú perdono ) . La Processó de Verges se celebra cada Dijous Sant , amb la famosa Dansa de la Mort . La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia , ja que és l'única que per tradició ha sobreviscut al pas del temps i des de l'època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i sense interrupció . La Sopa de Verges és una altra tradició de Verges . És la supervivència del costum ancestral que hi havia de donar un menjar comunitari a la col · lectivitat per part dels antics senyors feudals i que avui dia s'organitza de forma col · lectiva un dia a l' any, el dimarts de carnaval , com a ritual de convivència . Personatges cèlebres [ editar ] Francesc Cambó ( 1876-1947 ) . Polític i advocat . Lluís Llach. Cantautor .
fotografia

La tallada D'Empordá

La Tallada d’Empordà) es un municipio de la provincia de Girona, Catalunya. Situado en la comarca del Bajo Ampurdán, a la izquierda del río Ter y en el límite con la del Alto Ampurdán. Está formado por las entidades de Canet de la Tallada, Maranyà, la Tallada d'Empordà y Tor. Hay los Restos del castillo medieval (castillo de la Tallada). Iglesia parroquial de Santa María, fortificada con una torre circular, ss. XII-XIV. Iglesia de San Esteban, en Marenyá. La Tallada d'Empordà) és un municipi de la província de Girona, Catalunya. Situat a la comarca del Baix Empordà, a l'esquerra del riu Ter i en el límit amb la de l'Alt Empordà. Està format per les entitats de Canet de la Tallada, Maranyà, la Tallada d'Empordà i Tor. Hi ha els Restes del castell medieval (castell de la Tallada). Església parroquial de Santa Maria, fortificada amb una torre circular, ss. XII-XIV. Església de Sant Esteve, a Marenyà
fotografia

Restaurante el Xalet de Colomers

Restaurante el Xalet de Colomers
fotografia

Colomers

Colomers es un municipio de la comarca del Baix Empordà. Es regado por las aguas del Ter, río del que el núcleo se encontraba separado hasta hace poco por un canal construido en tiempos del franquismo. [2] Está documentado en el siglo ix como Columbarios con el sentido de «lugar donde se crían palomas» [3]. Por eso en el escudo de Colomers se representa una paloma. El pueblo limita con los términos municipales de Vilopriu y Garrigoles al norte, Foixà al sur, Jafre de Ter en el este y Sant Jordi Desvalls al oeste, y su límite sur se encuentra el río Ter. Colomers tiene una extensión de 4,30 km ² y esto lo convierte en el más pequeño del Baix Empordà. La Fiesta pequeña del pueblo con el tradicional encanto (subasta) de los panes, que se celebra el fin de semana anterior o posterior al 20 de enero El martes de carnaval anteriormente la gente recorría el pueblo cantando y bailando El baile de la gitana, y recogiendo huevos y salchichas con los que hacía una gran tortilla. Colomers és un municipi de la comarca del Baix Empordà. És regat per les aigües del Ter, riu del qual el nucli es trobava separat fins fa ben poc per un canal construït en temps del franquisme.[2] Està documentat al segle ix com Columbarios amb el sentit de «lloc on es crien coloms».[3] Per això en l'escut de Colomers es representa un colom. El poble limita amb els termes municipals de Vilopriu i Garrigoles al nord, Foixà al sud, Jafre de Ter a l'est i Sant Jordi Desvalls a l'oest, i al seu límit sud hi trobem el riu Ter. Colomers té una extensió de 4,30 km² i això el converteix en el més petit del Baix Empordà. La Festa petita del poble amb el tradicional encantament (subhasta) dels pans, que se celebra el cap de setmana anterior o posterior al 20 de gener El dimarts de carnaval anteriorment la gent recorria el poble cantant i ballant El ball de la gitana, i recollint ous i botifarres amb els quals feia una gran truitada.
fotografia

Paso por el Río Ter

Pas per el Riu Ter.
fotografia

Rupia

Rupià es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Girona, Catalunya. Está situado al noroeste de la capital comarcal, sobre una zona volcánica. Incluye los agregados de Sobrevila y La Talaia. En el término se han encontrado vestigios de un poblado ibérico y abundantes restos de época romana. Aparece documentado por primera vez en el año 1139 con la forma Rupinianum. El núcleo de población fue amurallado a finales del siglo XV. Agricultura de secano y ganadería bovina y porcina. Lugares de interés[editar] Castillo de Rupiá, de estilo gótico, de los siglo XIV y XV. Murallas medievales. Iglesia de San Vicente, de estilo gótico. Olivo de Mas Llorà, de 6 m de circunferencia, considerado el más grande del Mediterráneo. Rupià és un municipi de la comarca del Baix Empordà, a la província de Girona, Catalunya. Està situat al nord-oest de la capital comarcal, sobre una zona volcànica. Inclou els agregats de Sobrevila i la Talaia. Al terme s'han trobat vestigis d'un poblat ibèric i abundants restes d'època romana. Apareix documentat per primera vegada l'any 1139 amb la forma Rupinianum. El nucli de població va ser emmurallat a la fi del segle XV. Agricultura de secà i ramaderia bovina i porcina. Llocs d'interès [editar] Castell de Rupià, d'estil gòtic, dels segle XIV i XV. Muralles medievals. Església de Sant Vicenç, d'estil gòtic. Olivera de Mas Llorà, de 6 m de circumferència, considerat el més gran de la Mediterrània.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.