Descarrega

Distància

29,59 km

Desnivell positiu

269 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

303 m

Altitud màxima

182 m

Trailrank

54

Altitud mínima

10 m

Tipus de ruta

Només anada

Temps

4 hores 6 minuts

Coordenades

2345

Data de pujada

25 d’agost de 2014

Data de realització

d’agost 2014
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
182 m
10 m
29,59 km

Vista 619 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Otra forma de llegar a Llagostera por otros caminos en los que hay alguno que no está reflejado en las otras siete rutas que llevan el mismo nombre y en las que solo cambia el número de las veces que se ha echo esta ruta, y esta es la Octava.
Salida de Santa Cristina D'aro hacia la zona deportiva, donde se gira hacia el carril bici, se pasa al otro lado del mismo y por un sendero cubierto de maleza se regresa al lado anterior donde se da una vuelta por este sector y se regresa otra vez cerca del carril bici,donde sale un sendero hacia el restaurante Les Panolles, se pasa frente al mismo y se toma un camino paralelo a la C-65, que se deja tan pronto se encuentra otro sendero a la izquierda que nos llevará a atravesar la riera de Salenys y a la zona del Camping,donde por el lateral de la C-65 se llega otra vez al carril bici y a 200 metros a la derecha se inicia la subida hasta la carretera GIV-6612,y a pasar cerca de Panedes y de aquí a Llagostera, casi en línea recta.
De aquí se toma el carril bici, ruta del antiguo ferrocarril que cubría la distancia de Sant Feliu de Guixols a Girona, actual vía verde, y se pasa por la parte antigua del mismo hasta atravesarla y bajar a la zona del río Ridaura, donde se vuelve al carril bici y se regresa a Santa Cristina.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Una altra forma d'arribar a Llagostera per altres camins en els que hi ha algun que no està reflectit en les set rutes que porten el mateix nom i en què només canvia el nombre de les vegades que s'ha fet aquesta ruta, i aquesta és la vuitena.
Sortida de Santa Cristina D'aro cap a la zona esportiva, on es gira cap al carril bici, es passa a l'altre costat del mateix i per un sender cobert de mala herba es torna al costat anterior on es dóna una volta per aquest sector i es torna una altra vegada a prop del carril bici, on surt un sender cap al restaurant Les Panolles, es passa enfront del mateix i es pren un camí paral · lel a la C-65, que deixa tan aviat es troba un altre sender a l'esquerra que ens portarà a travessar la riera de Salenys ia la zona del Càmping, on pel lateral de la C-65 s'arriba una altra vegada al carril bici ia 200 metres a la dreta s'inicia la pujada fins a la carretera GIV-6612, ia passar prop de Panedes i d'aquí a Llagostera, gairebé en línia recta.
D'aquí es pren el carril bici, ruta de l'antic ferrocarril que cobria la distància de Sant Feliu de Guíxols a Girona, actual via verda, i es passa per la part antiga del mateix fins travessar i baixar a la zona del riu Ridaura, on es torna al carril bici i es torna a Santa Cristina.
Foto

Santa Cristina D'aro

Municipio en el Baix Empordà que abarca casi toda parte superior del Valle de Aro, que lo cruza de oeste a este. Por el norte se levanta el macizo de Les Gavarres hasta la falda del Puig de Arqués, es en este sector donde se incluyen los antiguos municipios de Romanyà de la Selva y Bell-lloch de Aro. Justo frente a estos, en la parte más meridional, se levanta la cordillera de los Carcaixels, un bloque de granito que separa el municipio de la depresión de La Selva y donde se ubica el antiguo municipio de Solius. Estos picos que coronan el Valle de Aro por el sur se estiran hasta la costa y separan las calas del municipio (cala Canyet, Playa de Canyet y cala del Señor Ramon) del centro urbano. El término municipal de Santa Cristina de Aro es un terreno muy forestal con extensos bosques de pinos, robles y alcornoques. Las tierras de cultivo, situadas cerca del río Ridaura, se utilizan principalmente para cultivar cereales y forraje, viñas y verduras. La cría de aves de corral en granjas y alguna industria dedicada a materiales de construcción y al corcho complementan su economía. Ahora bien, la incuestionable fuente de ingresos del municipio es la industria relacionada con el turismo, concentrado sobre todo durante los meses de verano. Esta gran afluencia de visitantes y de personas que han hecho del pueblo su segunda residencia ha propiciado que se desarrollaran una serie de infraestructuras y servicios en torno a este fenómeno, como es una gran oferta gastronómica y de alojamiento, hípicas, campos de golf, ofertas lúdicas, ... Una oferta que se complementa con unos parajes y un gran número de monumentos megalíticos, prerrománicos, .. que hacen de Santa Cristina un pueblo rico y diverso. Municipi en el Baix Empordà que abasta quasi tota part superior de la Vall d'Aro, que el creua de l'oest a l'est. Pel nord s'hi aixeca el massís de Les Gavarres fins a la falda del Puig d'Arqués, és en aquest sector on s'hi inclouen els antics municipis de Romanyà de la Selva i Bell-lloch d'Aro. Just enfront d'aquests, a la part més meridional, s'alça la serralada dels Carcaixels, un bloc de granit que separa el municipi de la depressió de La Selva i a on s'ubica l'antic municipi de Solius. Aquests pics que coronen la Vall d'Aro pel sud s'estiren fins la costa i separen les cales del municipi (cala Canyet, Platja de Canyet i cala del Senyor Ramon) del centre urbà. El terme municipal de Santa Cristina d'Aro és un terreny molt forestal amb extensos boscos de pins, roures i sureres. Les terres de cultiu, situades a prop del riu Ridaura, s'utilitzen principalment per a cultivar cereals i farratge, vinyes i verdures. La cria d'aviram en granges i alguna indústria dedicada a materials de construcció i al suro complementen la seva economia. Ara bé, la inqüestionable font d'ingressos del municipi és la indústria relacionada amb el turisme, concentrat sobretot durant els mesos d'estiu. Aquesta gran afluència de visitants i de persones que han fet del poble la seva segona residència ha propiciat que es desenvolupessin tota una sèrie d'infrastructures i serveis al voltant d'aquest fenomen, com és una gran oferta gastronòmica i d'allotjament, hípiques, camps de golf, ofertes lúdiques, ... Una oferta que es complementa amb uns paratges i un gran nombre de monuments megalítics, pre-romànics, .. que fan de Santa Cristina un poble ric i divers.
Foto

Castillo fantasma

Foto

Llagostera

Llagostera es conocida a nivel mundial por su equipo de fútbol y su equipo directivo,formado por una pareja en la que la señora es la presidenta del Club y su marido, el entrenador, director deportivo,gerente, ayudante dirección etc.etc. Llagostera es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Cataluña. Se encuentra entre las poblaciones de Cassá de la Selva y de Santa Cristina de Aro. Es lugar de tránsito entre la capital, Girona, y los municipios de la Costa Brava. Se encuentra situada en el extremo meridional de la comarca del Gironés. Su término municipal, el más grande de la comarca (76,36 Km2), limita con los municipios de Santa Cristina de Aro, Caldas de Malavella, Tosa de Mar y Cassá de la Selva. Hacia el este, Llagostera se integra dentro de la zona boscosa del macizo de las Gavarres (PEIN), después de pasar por la plana de Penedes; por el norte y noroeste se sitúa una plana de cultivos. En el extremo opuesto encontramos el macizo de Ardenya, que ocupa gran parte del término por la zona sur. La situación estratégica del municipio lo ha convertido en tierra de paso y de conexión del interior gerundense con la Costa Brava central. Se puede llegar a Llagostera por las carreteras C-65, de Girona a San Feliu de Guíxols, por la GI-674 de Caldas de Malavella o por la C-35 de Tosa de Mar y Vidreras, vía que enlaza con la autopista AP-7. Antiguamente, Llagostera había estado conectada al ferrocarril por medio de la línea de vía estrecha de San Feliu de Guíxols a Gerona, que pasaba por el municipio, donde tenía una estación. Esta línea se clausuró en 1969, y ahora es el carril bici, vía verde, que une estas dos poblaciones. Llagostera és coneguda a nivell mundial pel seu equip de futbol i el seu equip directiu , format per una parella en la qual la senyora és la presidenta del Club i el seu marit , l'entrenador , director esportiu , gerent , ajudant direcció etc.etc . Llagostera és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Es troba entre les poblacions de Cassà de la Selva i de Santa Cristina d'Aro . És lloc de trànsit entre la capital , Girona , i els municipis de la Costa Brava . Es troba situada a l'extrem meridional de la comarca del Gironès . El seu terme municipal , el més gran de la comarca ( 76,36 km2 ) , limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella , Tossa de Mar i Cassà de la Selva . Cap a l'est , Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres ( PEIN ) , després de passar per la plana de Penedes; pel nord i nord-oest se situa 01:00 plana de conreus. A l'extrem oposat trobem el massís d'Ardenya , que ocupa gran part del terme per la zona sud . La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava central . Es pot arribar a Llagostera per les carreteres C - 65 , de Girona a Sant Feliu de Guíxols , per la GI - 674 de Caldes de Malavella o per la C - 35 de Tossa de Mar i Vidreres , via que enllaça amb l'autopista AP - 7 . Antigament , Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona , que passava pel municipi , on tenia una estació . Aquesta línia es va clausurar el 1969 , i ara és el carril bici , via verda , que uneix aquestes dues poblacions
Foto

El Carril

Desde el 1.932 se llamaba Can Tiburci.Y a partir del año 1.949, El Hostal Bar Restaurante El Carril, abre sus puertas con sus nuevos y jóvenes propietarios Quim y Lola, que lo inauguran con ilusión, pero con el miedo de la época en la que no era habitual frecuentar los bares y restaurantes. Desde el principio, abren al amanecer y cierran cuando el último cliente deja el local. Eran tiempos de carboneros, empresas del corcho, gente del campo y del bosque que empezaban a trabajar a punta de día. Las Barreixas de anís y resjolis eran habituales y la clientela fija. En cada mesa había un sifón gratis, y se mezclaba el vermut de granel, y los jarabes de fresa. Mientras la vieja gramola dejaba oir las canciones de Antonio Machin, Nat King Cole, Luis Mariano y jorge negrete. El Carrilet, ferrocarril de carbón pasaba al lado y los operarios, el jefe de estación Juan Vall-llosera y los clientes del tren aguardaban la espera con la visita al bar. Con el tiempo, los calamares a la romana, despertaron el interés de todos y se convirtió en una tradición descender desde todas las alturas de la villa, al aperitivo del Domingo al mediodía. Las fiestas nocturnas con artistas de paso, cabras amaestradas, trapecistas, cantantes mejicanos, e incluso corridas de novillos, formaron parte de aquellos años en blanco y negro. Paiella y Mezquita, dos asiduos, no se perdían ninguna fiesta y podían llegar a vaciar cada uno una caja de 24 botellas de cerveza. Pitu y Lluis,los dos huéspedes más antiguos del Hostal, no aguantaban hasta el final y discretamente tomaban la escalera de subida a las habitaciones sin que nadie lo notara. Des del 1.932 es deia Can Tiburci.Y a partir de l'any 1.949 , L'Hostal Bar Restaurant El Carril , obre les seves portes amb els seus nous i joves propietaris Quin i Lola , que ho inauguren amb il • lusió , però amb la por de l'època en la que no era habitual freqüentar els bars i restaurants . Des del principi , obren a l'alba i tanquen quan l'últim client deixa el local . Eren temps de carboners , empreses del suro , gent del camp i del bosc que començaven a treballar a punta de dia . Les Barreixas d'anís i resjolis eren habituals i la clientela fixa . A cada taula hi havia un sifó gratis , i es barrejava el vermut de granel , i els xarops de maduixa . Mentre la vella gramola deixava sentir les cançons d'Antonio Machin , Nat King Cole , Luis Mariano i Jorge Negrete . El Carrilet , ferrocarril de carbó passava al costat i els operaris , el cap d'estació Juan Vall- llosera i els clients del tren esperaven l'espera amb la visita al bar . Amb el temps , els calamars a la romana , van despertar l' interès de tots i va esdevenir una tradició baixar des de totes les altures de la vila , a l'aperitiu del diumenge al migdia . Les festes nocturnes amb artistes de pas , cabres ensinistrades , trapezistes , cantants mexicans , i fins i tot curses de braus , van formar part d'aquells anys en blanc i negre . Paiella i Mesquita , dos assidus , no es perdien cap festa i podien arribar a buidar cadascun una caixa de 24 ampolles de cervesa . Pitu i Lluis , els dós hostes més antics de l'Hostal, no aguantaven fins al final i discretament prenien l'escala de pujada a les habitacions sense que ningú ho notés

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.