-
-
1.549 m
493 m
0
22
44
88,69 km

Vista 1452 vegades, descarregada 22 vegades

a prop de Usana, Aragón (España)

La idea era fer la Volta a la Penya Montanyesa (www.bttpirineo.com/rutas-btt/zz-002-vuelta-la-pena-montanesa) amb sortida i arribada a Oncins amb uns 50 quilòmetres i 1500 metres de desnivell. Un cop allí, i per no agafar el cotxe des de Banastón (on estem allotjats) fins a Oncins, decidim enllaçar la Volta a la Penya Montanyesa amb la ruta que va des d'Ainsa a Oncins i tornada (Ruta Sota Penyes, www.bttpirineo.com/rutas-btt/zz-007-ruta-bajo-penas).

Finalment, i per manca de temps, quan som a Oncins ja de tornada decidim agafar la carretera per tornar cap a Banastón: són 88 quilòmetres, 2533 metres de desnvivell i 8h15' de pedal efectiu. Ruta exigent però agraïda alhora amb quilòmetres i quilòmetres de sender d'alta qualitat amb impressionants vistes de la Penya Montanyesa (2291m) i tota la Serra de Ferrera que voltem, així com del Cotiella (2912m) quan estem a la cara nord.

Sortim de Banastón cap a Ainsa i d'allí agafem la carretra d'El Soto i entrem al Barranc del Soto, totalment ciclable i força curiós per després agafar el primer i exigent sender de pujada que ens portarà al Coll de Sant Victorián. D'aquí cap a Los Molinos per un entretingut sender que acaba en un barranc força complicat amb unes rampes finals força dures i pedregoses. De Los Molinos a Oncins per carretera. Hem fet 17 quilòmetres i 800 metres de desnivell.

Aquí comença la Volta a la Penya Montanyesa (millor dit a la Serra de Ferrera). La primera part de la volta és la menys destacable ja que discorre per pista i carretera: Atiart, La Cabezonada, Alt de Foradada i Foradada del Toscar. Remarcable a uns 2 quilòmetres de Oncins el Monestir de Sant Victorián, el més antic d'Espanya del que se'n tenen referències.

A Foradada del Toscar deixem la carretera i agafem un corriol de pujada força espectacular i ciclable en la seva major part que ens acompanyarà durant una bona estona. Trams més exposats i asolellats i d'altres més ombrívols entre arbres. Quan canviem cap a la part septentrional de la Vall de Farrera són sensacionals les vistes que tenim de Campo. Baixada per senderons, també ciclables en la seva major part, i pista forestal per arribar a Senz. I d'allí per carretera fins a Viu.

A partir de Viu comença l'ascensió més dura del dia: el Coll de Cullivert. La pista és bastant bona al començament però cada cop és més trencada i amb més pendent. Pujada continuada amb desnivelles d'entre el 15-20% i rampes de meés del 20% ens deixen en una zona de pastures gairebé idíl·lica, amb les parets de la Serra de Ferrera al sud i el Cotiella al nord.

Ciclem per senderó força fàcil i entretingut per un bosc de faigs molt ombrívol lleugerament en descens, per afrontar després l'ascensió al Coll de Ceresa, punt més alt de la ruta al 1548 metres. És una pujada més portadora que l'anterior, que passa pel Refugi d'Ostacho, amb pendents d'entre el 5-10% però portem més de 2000 metres de desnivell a les cames i això comença a pesar.

Ja només ens falta baixar fins a Oncins! Un tram trialer d'uns 7 quilòmetres amb tot tipus de terrenys: ràpids i senzills, molt pedregosos per tarteres i d'altres molt exposats. La veritat és que es fa llarga i requereix la màxima atenció i destresa. Arribem a Oncins per un curiós tram empedrat entre murs de pedra.

Són les 15:15 (hem sortit a les 06:15) i portem cert retard envers l'horari previst. Decidim acabar la ruta per carretera per no tenir més sorpreses i no acumular més retard ja que ens esperen per dinar: Los Molinos, Arro, un tram de la N260 i Banaston a les 16:15.

Molt satisfets i relaxats.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.