• Foto de Artés- Bellveí- Serrat del Vintró- Les Tapies- Artés
  • Foto de Artés- Bellveí- Serrat del Vintró- Les Tapies- Artés
  • Foto de Artés- Bellveí- Serrat del Vintró- Les Tapies- Artés
  • Foto de Artés- Bellveí- Serrat del Vintró- Les Tapies- Artés
  • Foto de Artés- Bellveí- Serrat del Vintró- Les Tapies- Artés
  • Foto de Artés- Bellveí- Serrat del Vintró- Les Tapies- Artés

Temps  5 hores 36 minuts

Coordenades 1947

Data de pujada 27 / de novembre / 2010

Data de realització de novembre 2010

-
-
538 m
293 m
0
9,6
19
38,56 km

Vista 1680 vegades, descarregada 22 vegades

a prop de Artés, Catalunya (España)

Ja fa molts anys, 20, quan arriba el fred, els amics de la cursa d’Artés es posen a treballar per tal de dur a terme la pedalada de BTT. Aquest any tampoc podien fallar i així o varen fer el passat diumenge 21 . Avui amb Joan hem aprofitat que no plovia per tal de seguir la traça de la sortida.

A les 8 hem posat en marxa les nostres bicis. La temperatura era de verdader hivern, -4º. Sortim direcció de la Paloma, plans de Can Vila, les Quingles, el Monros, aqui una sorpresa un bonic corriol ens ha deixat prop de la Guardia. Sortim al mirador del meandre del riu de calder amb una sensacional panoràmica del Castell. Un altre corriol ara baixant ens du fins el riu de Calders al pont de a Bellveí. Aquí la font es ben gelada aprofitem per fer la foto de rigor i encetem la llonganissa que puja pel serrat de Montbrú , quan ja gaire be som al cim ara toca de baixar, renoi quina baixada fins sobre el meandre de Rubio. Tornem a pujar, ara de les que fa mal ja que a estones practiquem la tècnica patinet, per la serra del Vintró. Mentre pugem se sent ei per aquí, ei per allà, els boletaires. Nosaltres a lo nostre, però si un veu bolets no es pot deixar escapa l’ocasió i pleguem les llenegues del dia, nomes 3 i congelades. En arribar al cap d’amunt hem aprofitat per entaular-nos i fer un most, ens l’hem ven guanyat. Ara toca baixar pel corriol de la Serra del Vintró, sobre de la Riera de Talamanca amb fantàstiques vistes de Talamanca i el Montcau de telo de fons. Despres de travesar l’Estrada tornem a ser al riu Calders al paratge dels Regollades, prop de la font Calda. Travesem tres cops el riu i enfilem direcció al mas Rubio, pasem pel canal de Viladecavalls i prop del forat Micó ens enfilem cap a Serramalera. Sant Salvador del Canadell, les Tapies, el corriol de sobre la font, a mig dies encara es ple de glaç. Darrer corriol pel pla de Can Vila i novament Artés.

El recorregut es molt entretingut amb corriols i camins 100 x 100 de BTT. Es una sensacional sortida per un dia d’estiu dons segueix molt de camí per l’obaga, i el que avui era gelat segur que en altres moment s’agrairà.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.