Coordenades 524

Data de pujada 18 / de desembre / 2010

Data de realització de desembre 2010

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
238 m
19 m
0
9,6
19
38,24 km

Vista 5694 vegades, descarregada 422 vegades

a prop de Alzira, Valencia (España)

Salida "moderada", por casa es decir sin salir de Alzira, recorrido super conocido por los lugareños, tiene de casi todo, subidas casi imposibles, bajadas fuertes, senderos y caminos de toda clase.

26-03-2011

La primera pujada del dia era la del calvari de la Muntanyeta, on alguns ja requeriren ajudes extra per poder superar el desnivell. Ens dirigírem després cap al Xavegó Alt, també amb unes costeres aborronadores que alguns preferiren evitar per retrobar-nos en la part baixa, a l'entrada de la Murta. En aquesta sèrie de dents de serra ben esmolades, ara havíem de pujar al Respirall, on ja ens han tallat definitivament una tradicional baixada.

Tornàrem enrere fins l'encreaument que ens permet encarar la Casella i al poc ens desviàvem (alguns per dins d'una finca privada) per buscar el pas del Llop, on la humitat dels darrers dies feia més difícil encara l'ascensió per les pedres mullades. Remuntant els camins desfets per la pluja arribàrem al cim i en la baixada, hi hagué una punxada ràpidament reparada per Juan i Toni. Amb el grup ja lluny de l'abast, baixàrem una trialera i arribàrem a la marxeta al bar. Ivan i Octavio, que havien preferit anar per la carretera, ja acabaven el seu entrepà quan entràvem per la porta. Servei ràpid i amable que apaivagava set i fam dels sacrificats cuquets amb l'inevitable toc final.

Preparats de nou per continuar, entre tarongers, un dels participants caigué de dalt a baix d'un marge, i gràcies a que el terreny estava moll, no hi hagué més conseqüències que l'esglai general. Havíem de pujar les Valletes del Gall, ja amb veritable calor, baixant després una trialera i una senda que havíem transitat durant el memorable rutòmetre de l'hivern passat. Una vegada baix, amb el pilot automàtic, arribàrem de nou a Alzira on ens férem l'última (o últimes), trobant-nos amb altres membres il·lustres de la penya i al presi ben acompanyat, que tot i haver eixit inicialment amb nosaltres, havia retallat abans de l'esmorzar per estar a casa abans.

Video crónica de la época:
http://www.penyaelcuc.com/croniques/2011/10labarraca/01_labarraca.html

1-02-2014

Vuelta a ciclar con algun tramo añadido como la senda de la Ermita del Salvador, por lo demás sin variaciones y track en condiciones correctas.

Alzira-La Barraca d'Aigües Vives. Segons el Google Maps 7,5 Km. separen el punt de trobada de la penya de l'entrada al poble. Si vas en cotxe per la carretera tardes 5 minuts (si no et para la Guàrdia Civil i et fa bufar), si vas en bici uns 20 (si no et para la Guàrdia Civil i et fa bufar). Però nosaltres sempre ens resistim a fer el camí fàcil, bo, en realitat, qui diu nosaltres diu el que traça el track, que és el mestre Abarca, i la resta el seguim perquè sabem que ens esperen coses bones. Aquest era el primer dissabte de febrer, el primer dissabte de l'any que quedem a les 8:00h. A aqueixa hora la llum és escassa encara, però l'empenta i la il·lusió dels cuquets il·luminen qualsevol camí que se'ns fique pel davant. Bé, això, i una llanterneta de leds acoblada al manillar que també ajuda. A poc a poc arribaven els companys, inclús Toni Pacheco, que ja havia avisat que faria un poquet tard des de Quart de Poblet.

Ens donà temps a ficar-nos al dia de tot, i fins i tot arribaren abans d'eixir Josep, Toni i Juanma, que ens volien haver agafat més avant. Quan estiguérem degudament preparats, partírem en direcció a la muntanyeta de Sant Salvador. Per calfar (o recalfar) els motors pujaríem el calvari i creuaríem el bosquet que s'alça a la falda de la muntanya, com un oasi de verdor forestal en la ciutat del Xúquer. Al baixar de nou a la carretera ens trobàrem per sorpresa un clàssic de la penya. Era Pere, però no embolicat amb roba ciclista, sinó passejant el seu gosset de bon matí per estirar les cames. Després de les salutacions continuàrem per l'altra banda de la lloma, recentment cremada, per la senda de baixada amb esglaons i corbes que la fan molt entretinguda, i que acaba en una escala que dóna a la carretera. S'ha de tindre allí compte, primer de no caure de morros i asclar-se el cap, i després de, una vegada a l'asfalt, no ser recollit per un cotxe que et passe per damunt, o pitjor encara, que passe per damunt de la bici. Afortunadament, els primers en arribar fan de far per a la resta, indicant als que s'atreveixen a baixar si algú s'acosta a l'eixida de la senda. Com no es té molta visibilitat des de dalt, la fe en els cuquets es posa a prova. Millor que ens pille confessats.

De nou pedalejant, passàrem pel costat del cementeri, i ens dirigírem al Xavegó (l' Alt, no el Baix, que és per a globers). De seguida, el ferm de ciment blanc, com l'obsessió d'Ahab, s'empinava endimoniadament i els plats xicotets començaren a treballar de valent. En poca distància es pujava alt i en poc de temps podíem gaudir d'unes bones vistes de la ciutat i la planície circumdant. Quan crèiem que estàvem a prop del final, ens adonàrem que encara ens quedava la part més dura, en el moment en què, de tindre un sòl amable a sota, passàrem a xafar pedregots i reguers que desestabilitzaven la marxa sobre la bicicleta. Amb la visió del Tallat Roig a l'esquerra del recorregut, acabàrem de pujar amb l'alè just, esperàrem als últims i continuàrem planejant una mica, per acabar baixant en direcció al paratge de la Murta. Mentre ens dirigíem a l'aparcament que hi ha a l'entrada, divisavem al fons la Creu del Cardenal, que contava Salva que, entre ell i quatre més, s'encarregaren de muntar (els braços, l'algeps i les ferramentes) per canviar l'antiga que estava molt rovellada. Sense solució de continuïtat canviàrem el sentit de la marxa i pujàrem, primer entre tarongers, per un camí prou desfet, i després entre casetes de luxe protegides amb tanques i gossos dissuasius, per asfalt fins al Respirall. Un cop allí, baixàrem vertiginosament fins arribar pràcticament de nou al peu de la muntanyeta on havíem començat la ruta poc abans. Un bucle en tota regla.

Tornàrem a la redona d'eixida del poble i, en aquesta ocasió, triàrem el camí que ens portava a la Casella, on Jean-Christophe trobà una familiar que corria alegrement per la zona. Anàvem a la marxeta, amb el sol intentant fugir dels núvols grisos que ens havien acompanyat fins aleshores i, al poc, botàrem una cadena per entrar a un camí que davallava fins al barranc, del qual remuntàrem de nou cap al vessant oposat buscant la senda que ens porta al pas del Llop. Amunt, amb certa facilitat, per un traçat que en els últims anys s'ha aclarit moltíssim per la gran proliferació de ciclistes i corredors que l'han fet molt més transitable. Al final de l'ascensió teníem una rampeta que requereix força i habilitat per pujar-la, que no tots provaren de superar sobre la màquina i, a dalt de tot, només ens quedava baixar per la senda que porta a la Barraca. Primer hi havia pedra solta i després es convertia en un estret senderi més amable i protegit per la vegetació. Ens trobàrem a un nou membre de la penya que havia eixit pel seu compte i finalment haguérem de tornar enrere per buscar un accés més assequible, moment en el qual Alberto i Àlex feren via de nou cap a Alzira. En un tres i no res, entre bancals i casetes estàvem ja apilant les bicis al bar.


Anàrem per l'antiga via del tren, entre bancals, com sempre. A poc a poc ascendírem les dures rampes que ens portaven per un traçat que recordava al rutòmetre d'Alzira dels Salves i que Juanma i Doménech, pletòrics de forces pujaven una i altra vegada davant l'atònita mirada de la resta... què portava el seu cafè que els permetia fer tals demostracions de potència? Tot seguit, en un camí totalment pla, de transició entre llomes, Pacheco besa el sòl inesperadament sense més conseqüència que una raspadura a la cama i una mica de vergonya i incredulitat... com és possible que en les pitjors trialeres isca indemne i en terreny llis acabe tombat? Quedava l'última rampa exigent, que demanava ronyó i paciència. En superar-la teníem en una baixada amb pedres a mansalva, amb molt mala llet, perquè la majoria estaven de punta i deixaven poc espai per a les rodes, lloc ideal per un mos a la roda dels que encara no porten tubeless. Dit i fet. Íker, que esperava als darrers cuquets, descobrí, quan es tornava a muntar a la bici, que tenia la roda buida i es ficà les mans al cap perquè sabia que les seues cobertes estaven molt ajustades i llevar-ne una per ficar la cambra costaria Deú i ajuda. Resignat i amb l'ajuda providencial de Juanma i Abarca, tardà menys del que esperava en reparar l'avaria, sense sucumbir en cap moment a la desesperació.

Seguírem. Poc després ens trobàrem a Vicent descansant els seus ossos allargat sota l'ombra d'un pi, aprofitant la parada mecànica que havíem fet, i un poc més avant albiràrem a la resta del grup, que ja estava cridant a la família dels desapareguts per informar que ara serien vídues i orfes. La baixada que restava era ampla, però molt pedregosa, s'havia d'anar amb compte amb els solcs traïdors i els cudols e

Veure més external

ALTO
DE GALLO

12 comentaris

  • Foto de rutadura

    rutadura 28/01/2014

    Dura la batalla y grande la recompensa..... https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/alzira-xavego-les-vinyes-pas-del-llop-la-barraca-valletes-alzira-1361692/photo-447050

  • Foto de Agustí Roig

    Agustí Roig 01/02/2014

    Molt bona ruta, Pepe.
    Prop de casa, exigent i divertida. I amb algunes vistes molt xules.

  • Foto de Abarka

    Abarka 02/02/2014

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Esta bien trazada y sin salir del termino, tiene de todo, una subida para entra en calor con la Ermita, corta pero gorda y el resto para ir disfrutando.

  • Foto de Agustí Roig

    Agustí Roig 03/02/2014

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt bona ruta; prop de casa i molt completa.

  • Foto de rutadura

    rutadura 03/02/2014

    15-09-2012 https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/alzira-xavego-les-vinyes-pas-del-llop-la-barraca-valletes-alzira-1361692#wp-1361697/photo-3309391

  • Foto de rutadura

    rutadura 03/02/2014

    7-12-2013 https://es.wikiloc.com/rutas-outdoor/alzira-xavego-les-vinyes-pas-del-llop-la-barraca-valletes-alzira-1361692#wp-1361697/photo-3309417

  • Foto de vwr216

    vwr216 12/10/2014

    Pepe, tengo 3,30 horas el próx. sábado para hacerla. ¿ Cómo lo ves de tiempo ?, tampoco es cuestión de echar el hígado.... gracias.

  • Foto de rutadura

    rutadura 12/10/2014

    Pues es algo parecido a lo que has subido hoy, Buñol - Yátova.
    Sin encantarse y sin echar el higado, pero poniendo riñones y piernas. Me conoces, y no se si te conozco, saludos....

  • Foto de vwr216

    vwr216 18/10/2014

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Gracias Rutadura, hemos realizdo esta mañana la ruta, muy completa y el entorno de las montañas de Alzira, no tiene igual.

  • Foto de rutadura

    rutadura 18/10/2014

    Gracias a vosotros, ¿que tal con el tiempo de 3,30 horas? alguna subida algo intensa que pone en marcha el equipo de bombeo sanguíneo, luego se recupera con el bocata y algo mas también....saludos...
    De donde sois ?

  • Foto de vwr216

    vwr216 19/10/2014

    El tiempo fue de 3,40 h, si bien alargamos la ruta por el monasterio de Aguas Vivas para volver a la Barraca por detrás del Hospital, estuve viviendo en los Bungalows del Monasterio durante 12 años, yo quería volver a visitarlo, de ahí mi vínculo con la zona, nos salieron finalmente 46 km., también por que nos costó algo encontrar el pas del llob por donde marcaba el track , finalmente llegamos a él por el desvío que va a la derecha en dirección a la Casella.
    Esta ruta tiene que ser muy interesante ciclarla en sentido contrario ( bajar las trialeras ), aunque la subida al Aixabego Alt por la otra parte debe ser durísima.
    Somos de Valencia y Mislata ( Loos Bike Team) y tenemos muchas rutas en común.
    Anima a Godella 2000 a que siga colgando videos , me sirven para recordar anteriores salidas con mi inseparable compañero Paco.
    Es un placer conocerte, saludos.

  • alvarou93 22/10/2017

    Ruta muy suave, si buscas algo parecido a xc no la recomiendo 60% asfaltada y ninguna bajada tecnica o sendas (mejor la calderona para ir cerca de valencia). Las vistas muy bien y relajada para dar un buen paseo.

Si vols, pots o aquesta ruta.