Descarrega

Distància

72,99 km

Desnivell positiu

435 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

435 m

Altitud màxima

198 m

Trailrank

89 4,7

Altitud mínima

-0 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

3 hores 22 minuts

Coordenades

2126

Data de pujada

9 de juny de 2013

Data de realització

de juny 2012
  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     

Crea les teves Llistes de Rutes

Organitza les rutes que t'agraden en llistes i comparteix-les amb els teus amics.

Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
Crea les teves Llistes de Rutes Crea les teves Llistes de Rutes
Sigues el primer a aplaudir
36 comentaris
 
Comparteix
-
-
198 m
-0 m
72,99 km

Vista 4446 vegades, descarregada 156 vegades

a prop de Alzira, Valencia (España)

!!Ressaltar que el tram des del Santuari al Fort, és a peu i intens, això sí, curt!!

!!Recalcar també que el pas pel passeig de la platja, segons l'època, no seria convenient!!.

Acaronats suaument per aquesta llum mediterrània que només valorem i enyorem quan passem una temporada lluny de la terreta, no tardàrem molt en aplegar a la Mota mentre les converses afables entre companys deixaven rastre en l'aire que travessàvem, quedant enrere com si fóra la mateixa fragància de l'amistat. La pista acompanya el Xúquer en el tram de la seua mort quan desemboca a la mar per a que no se senta sol en el moment del seu traspàs, nosaltres, testimonis de la vetlla presentàvem el nostre respecte i admiració per haver donat vida a la terra en què habitem. Creuàrem un estret i breu pontet en filera d'a u, mentre Domènech, fent i desfent per camins paral·lels apareixia sempre per davant per immortalitzar el nostre pas. La marxa era de trellat des del principi, però a poc a poc els motors s'anaren escalfant i el ritme s'accelerà. Paco, que venia acompanyant als més endarrerits, pegà de sobte una arrencada brutal per enganxar amb el grup capdavanter i ja no el tornàrem a veure fins l'hora de l'àpat.
Per darrere, amb aquella tranquil·litat que només dóna l'experiència, Calafat i Jesús avançaven parsimoniosament però ferma, sabedors que el gaudi està en el trajecte més que en la destinació. Travessàrem Riola i Fortaleny i prompte estàvem als carrers de Cullera, on havien esperat Loren, Salva i Julio, que es dirigiren directament al bar. El viatge havia sigut ràpid i agradable, però ara arribava el moment de patir una mica. Àlex i Abarca s'havien quedat enrere esperant l'arribada dels últims i es disposaren, després d'uns instants de dubte a l'hora de trobar el camí correcte, a escalar les primeres rampes que porten al calvari, molt empinades, encabides en carreronets prims de façanes blanques i portes baixes. Un milió de vegades més bonic que els mastodòntics edificis de primera línia que ofegaren l'ànima del poble pescador en les inconscients dècades del boom turístic. La pujada pel vessant de la muntanya es feia seguint una ziga-zaga que a una banda tenia una barana de fusta per evitar caigudes imprevistes i a l'altra pins i inscripcions en pedra dels estadis del via crucis. La visió de la població des d'aquesta ubicació variava la concepció típica que teníem d'ella a peu de platja. Sentíem com si estiguérem navegant en primera persona pels mapes de satèl·lit del Google i amb un moviment de l'índex poguérem desplaçar-nos a voluntat amunt i avall mentre ascendíem per la via empedrada.
Amb algun que altre bufit aplegàrem finalment al castell, des d'on podíem divisar l'altra part de la muntanya i l'horitzó marí d'argent refulgent pel reflex del sol en l'aigua. Embadalits per la panoràmica descansàrem uns moments, i després seguírem, baixant escales, però sense aplegar a la carretera que hi havia baix, on albiràrem a altres cuquets, amb els que no poguérem ajuntar-nos de nou de cap de les maneres. Una mica desorientats i aconsellats per una parella que descansava a l'ombra dels arbres que ens assenyalà una senda dient: 'Per ací pugen i baixen... proveu', seguírem unes marques al terreny que evidentment indicaven que algun ésser humà havia passat per allí abans. Com que hi havia alguns esglaons, començàrem a pujar a peu. Com que el terreny continuava empinat, seguírem a peu. I com que la senda es transformà en una trialera de pedra i arrels, acabàrem per pujar fins a dalt de tot de la muntanya, on estan les antenes, fent un bon tram de senderisme. Una vegada al cim, escodrinyàrem el terreny per observar unes encara millors vistes de la costa que mai abans havíem contemplat des d'aquestes alçades. Al costat oposat de la muntanya poguérem veure la resta de cuquets, formiguetes en la llunyania, que havien pujat a la bola del món. Cridàrem i cridàrem, però no ens sentiren, de manera que decidírem anar cap al bar, baixant primer per asfalt fins al poble.
Com que teníem temps de sobra, optàrem per anar pel passeig, pel costat de la platja, veient els primers guiris de la temporada i respirant el salnitre que ens arribava des de la vora del mar. Finalment aplegàrem al bar. Allí estaven els companys que havíem deixat enrere amb anterioritat i també Octavio, Rafa, Rubén i Bernardo, que s'havien disgregat del grup principal més tard. No molt després començà a arribar la resta del grup, que comentava que havia anat per una senda poc recomanable, ja que la majoria la feren descavalcats. En l'esmorzar, cacau, cervesa i vi no faltaren, mentre, austeritat a part, els entrepans triomfadors eren els cadellets dels calamars, amb els seus xicotets tentacles arrebossats i nedant en allioli. En acabar, la cremeta solar s'aplicà amb profusió, David refregant-la inclús en el pa sobrant. A l'eixida un parc infantil enmig de la platja era l'objecte de jocs i piruetes gimnàstiques de dos hàbils assistents, Lucas i Juan, adults en fesomia, però joves d'esperit. Ens dirigírem al far, amb una xicoteta pujada i després per un carril inicialment de bici fins als arrossars que estan a l'altra banda de la població.
Ara, el que hores abans era una amable i refrescant brisa, s'havia convertit en un maleït vent de cara que frenava el nostre avanç amb tossuderia. Però amb paciència i constància, superant les barreres que el camí ens presentava, entràrem finalment a Sueca. Férem una volta pel terme, baixant terraplens de carretera (que inclús Octavio s'atreví a descendre) i per davall de viaductes de la circumval·lació fins aplegar de nou a l'eixida de la vila suecana, en un bucle que alguns trobaren prescindible. Al poc connectàrem altra vegada amb la Mota, desfent el recorregut que ja havíem xafat més matí, entre assuts i tarongers. Avançàvem a base d'estirons i agrupaments alterns i en Albalat, els de Guadassuar i l'Alcúdia mamprengueren camí cap a casa per la via ràpida, i la resta, viràrem cap a Benicull i el forn de Carrascosa per entrar sobre les 13:30h de nou a Alzira. Cervesa i comentaris finals de la ruta no mancaren, amb l'arribada d'Alberto a última hora, per a la cloenda de la jornada.

by pAit0M@kA

Veure més external

Punt d'interès

Albalat

  • Foto de Albalat
  • Foto de Albalat
  • Foto de Albalat
Pont
Punt d'interès

Sueca

  • Foto de Sueca
  • Foto de Sueca
  • Foto de Sueca
  • Foto de Sueca
Pont
Punt d'interès

El Calvari

  • Foto de El Calvari
  • Foto de El Calvari
  • Foto de El Calvari
  • Foto de El Calvari
  • Foto de El Calvari
  • Foto de El Calvari
Castell
Punt d'interès

El Fort

  • Foto de El Fort
  • Foto de El Fort
  • Foto de El Fort
  • Foto de El Fort
El Fort en les antenes
Punt d'interès

Playa

  • Foto de Playa
  • Foto de Playa
  • Foto de Playa
Playa Passeig
Punt d'interès

Bar

  • Foto de Bar
  • Foto de Bar
  • Foto de Bar
El Chalet
Punt d'interès

Arrossars

  • Foto de Arrossars
  • Foto de Arrossars
  • Foto de Arrossars
  • Foto de Arrossars

36 comentaris

Si vols, pots o aquesta ruta.