Temps  4 hores 46 minuts

Coordenades 2422

Data de pujada 26 / de març / 2015

Data de realització de març 2015

-
-
36 m
0 m
0
11
22
43,84 km

Vista 1230 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de Riumors, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Para hacer un recorrido interesante decidimos enlazar estas 3 poblaciones pasando por los Aiguamolls del Empordá. Ultimamente había llovido mucho en la zona y nos encontramos con innumerables problemas para seguir esta ruta ya que continuamente encontrabamos zonas inundadas y algunas con bastante profundidad, así que terminamos con los pies dentro del agua sin poderlo evitar ya que cerca de la casa Molí d'en Dorra había un encharcamiento que empezaba con una ligera profundidad pero que iba aumentando a medida que te acercabas a la casa.Luego nos dimos cuenta que habíamos atravesado el Rec dels Piconers y por esto quedamos empapados de agua hasta las rodillas.

Recomiendo antes de hacer esta ruta informarse adecuadamente.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Salida de Riumors por la parte nordeste de esta población en dirección al mar. Hay varias rutas que desembocan en la carretera GIV-6216, que es la que comunica Sant Pere Pescador con Castello D'Empuries, y donde encontraremos la entrada a el Cortal blanc y a la zona señalizada del Aiguamolls del Empordá.

Siguiendo la señalización y después de pasar por el observatorio Senillosa, llegaremos a la salida que está en el Cortalet.

A partir de aquí está bien indicado y seguiremos los letreros hasta Empuriabrava, a la que llegaremos una vez pasado el paso sobre el río Muga.

La cruzaremos por la calle Llobregat y al final de la misma empieza un camino que nos llevará cerca del restaurante La Llar, al lado de la C-260 y al cruce de Santa Margarita donde comienza la GIV-6102 que seguiremos hasta encontrar un camino de tierra donde hay un letrero que indica Figueres.

Lo tomaremos y ya no la dejaremos hasta la GIV-6101 donde girando a la izquierda llegaremos a Pedret y luego a Marzá y a Castelló D'Empuries.

En Castelló hay que atravesar el río muga por la calle del Pont, luego por debajo la C-260 y tomar el primer camino que encontraremos a la derecha y que nos llevará a la zona que he descrito antes y que es donde quedamos anegados.

Saldremos a la GIV-6213 y llegaremos a Fortía y siguiendo las indicaciones a Riumors y al final de esta ruta.


Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar i documentar-los.

Per fer un recorregut interessant decidim enllaçar aquestes 3 poblacions passant pels Aiguamolls de l'Empordà. Darrerament havia plogut molt a la zona i ens trobem amb innombrables problemes per seguir aquesta ruta ja que contínuament trobàvem zones inundades i algunes amb bastant profunditat, així que vam acabar amb els peus dins de l'aigua sense poder-ho evitar ja que prop de la casa Molí d ' en Dorra hi havia un embassament que començava amb una lleugera profunditat però que anava augmentant a mesura que t'acostaves a la casa.Luego ens vam adonar que havíem travessat el Rec dels Piconers i per això vam quedar xops d'aigua fins als genolls.

Recomano abans de fer aquesta ruta informar-se adequadament.

Sortida de Riumors per la part nord-est d'aquesta població en direcció al mar. Hi ha diverses rutes que desemboquen a la carretera GIV-6216, que és la que comunica Sant Pere Pescador amb Castello D'Empuries, i on trobarem l'entrada a l'Cortal blanc ia la zona senyalitzada del Aiguamolls de l'Empordà.

Seguint la senyalització i després de passar per l'observatori Senillosa, arribarem a la sortida que està en el Cortalet.

A partir d'aquí està ben indicat i seguirem els rètols fins Empuriabrava, a la qual arribarem un cop passat el pas sobre el riu Muga.

La creuarem pel carrer Llobregat i al final de la mateixa comença un camí que ens portarà prop del restaurant La Llar, al costat de la C-260 i l'encreuament de Santa Margarida on comença la GIV-6102 que seguirem fins a trobar un camí de terra on hi ha un rètol que indica Figueres.

El prendrem i ja no la deixarem fins a la GIV-6101 on girant a l'esquerra arribarem a Pedret i després a Marzá ia Castelló D'Empúries.

A Castelló cal travessar el riu Muga pel carrer del Pont, després per sota la C-260 i prendre el primer camí que trobarem a la dreta i que ens portarà a la zona que he descrit abans i que és on vam quedar negats.

Sortirem a la GIV-6213 i arribarem a Fortià i seguint les indicacions a Riumors i al final d'aquesta ruta.
Aiguamolls de l’Empordà) son un conjunto de humedales generados por el curso final del río Muga y del Fluviá (Alto Ampurdán) y del Ter y del Daró (Bajo Ampurdán), constituyendo la segunda zona húmeda más importante de Cataluña (España), después del delta del Ebro.Esta área húmeda del Alto Ampurdán fue declarada Paraje de Interés Natural según una ley aprobada por el Parlamento de Cataluña en 1983.Tiene una extensión de 4.824 hectáreas y abarca las tierras del curso bajo del río Muga y del Fluviá (lago de Vilaüt, la Massona, la Rogera, la Llarga...), junto con una amplia zona periférica.Su principal interés se encuentra en la riqueza de la fauna ornitológica, especialmente migratoria.La declaración de tierras protegidas afecta a nueve municipios: Pau, Rosas, Pedret y Marsá, Perelada, Palau Sabardera, La Armentera, La Escala, San Pedro Pescador y Castellón de Ampurias.El año 1995 el Parque Natural de las Marismas del Ampurdán empezó la reintroducción de nutrias en los ríos Fluviá y Muga, dejando en libertad un primer ejemplar traído de Extremadura. Esta experiencia, al igual que otras similares como la impulsada en Aigüestortes, permiten que este mamífero vuelva a un hábitat natural del que prácticamente había desaparecido. Aiguamolls de l'Empordà ) són un conjunt d'aiguamolls generats pel curs final del riu Muga i del Fluvià ( Alt Empordà ) i del Ter i del Daró ( Baix Empordà ) , constituint la segona zona humida més important de Catalunya ( Espanya ) , després del delta de l' Ebro.Esta àrea humida de l'Alt Empordà va ser declarada Paratge d'Interès Natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya en 1983.Tiene una extensió de 4.824 hectàrees i abasta les terres del curs baix del riu Muga i del Fluvià ( llac de Vilaüt , la Massona , la Rogera , la Llarga ... ) , juntament amb una àmplia zona periférica.Su principal interès es troba en la riquesa de la fauna ornitològica , especialment migratoria.La declaració de terres protegides afecta nou municipis : pau , Roses , Pedret i Marsá , Peralada , Palau Sabardera , la Armentera , l'Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d' Ampurias.El any 1995 el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà va començar la reintroducció de llúdrigues als rius Fluvià i Muga , deixant en llibertat un primer exemplar portat d'Extremadura . Aquesta experiència , igual que altres similars com la impulsada a Aigüestortes , permeten que aquest mamífer torni a un hàbitat natural del qual pràcticament havia desaparegut .
Sortida
Empuriabrava es una entidad de población del municipio de Castellón de Ampurias, en la comarca del Alto Ampurdán, provincia de Girona. Está situada en pleno golfo de Rosas, rodeada por el Parque Natural de las Marismas del Ampurdán, y constituye la marina residencial más importante de Europa, con unos 24 km de canales navegables.1 Contaba con una población censada de 7805 habitantes en 2012 (INE). El núcleo se encuentra en el golfo de Rosas, rodeado por el Parque Natural de las Marismas del Ampurdán, entre los municipios de Rosas y San Pedro Pescador. Dispone de una playa de 1,5 km de largo que se extiende desde el límite con Rosas hasta la desembocadura del río Muga, al sur de la urbanización. Antes de la edificación del núcleo de Ampuriabrava, los terrenos formaban parte de los pantanos ampurdaneses, figura geográfica sin ningún tipo de protección legal . En estas tierras, muy aptas para el cultivo de arroz, existían 5 grandes masías: Llebrer, Modaguer, Moixó, Vell y Torre Ribota, todas en manos de grandes propietarios y en zona de pastura. La parte costera, denominada Tribanes, estaba dividida en pequeñas propiedades que habían surgido de la desamortización, a finales del siglo XIX. Los primeros intentos urbanizadores nacen en 1964 de mano del marqués de Sant Morí junto con los empresarios Miquel Arpa i Batlle y y su cuñado Fernando Vilallonga i Rossell. El proyecto, que se presentó en 1965 ante el ayuntamiento, fue muy criticado por los propietarios agrícolas. No obstante, en 1967 comienzan a construirse los primeros canales y viviendas, según el modelo de la marina residencial de alto nivel. Ésta estaba inspirada sobre todo en otros proyectos similares surgidos en Florida, y que a su vez pretendían imitar el ideal romántico de la Venecia clásica. En Europa, por ejemplo, ya se había proyectado la marina de Port Grimaud en la Costa Azul con un modelo similar. Las ventas de las propiedades de Ampuriabrava fueron un éxito, sobre todo en Alemania. Así pues, en 1975 se inició la segunda fase que incluía una extensión de 600 ha que finalmente no se completó por el crecimiento de la conciencia conservacionista unido a la crisis económica mundial. La campaña de movilización ecologista incluyó manifestaciones y llamadas solidarias para preservar el territorio, y a raíz de estos movimientos surgió la protección definitiva de los pantanos por parte de la Generalidad de Cataluña, creando el Parque Natural de los Marismas del Ampurdán en 1983. Finalmente, los gestores privados de la marina pasaron a ser públicos, vía municipal, desde la década de 1980. Este cambio consolidó el modelo residencial de Ampuriabrava, aumentado y mejorando las infraestructuras y llevando a cabo las iniciativas necesarias para una población más estable y menos estacional. En Ampuriabrava residen 8.001 habitantes de los 12.111 del municipio de Castellón de Ampurias (INE 2009) y se calcula que en los meses estivales la población asciende alrededor de los 75.000 habitantes. Empuriabrava és una entitat de població del municipi de Castelló d'Empúries, a la comarca de l'Alt Empordà, província de Girona. Està situada en ple golf de Roses, envoltada pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i constitueix la marina residencial més important d'Europa, amb uns 24 km de canals navegables.1 Comptava amb una població censada de 7805 habitants el 2012 (INE ). El nucli es troba al golf de Roses, envoltat pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, entre els municipis de Roses i Sant Pere Pescador. Disposa d'una platja de 1,5 km de llarg que s'estén des del límit amb Roses fins a la desembocadura del riu Muga, al sud de la urbanització. Abans de l'edificació del nucli d'Empuriabrava, els terrenys formaven part dels pantans empordanesos, figura geogràfica sense cap tipus de protecció legal. En aquestes terres, molt aptes per al cultiu d'arròs, existien 5 grans masies: Llebrer, Modaguer, Moixó, Vell i Torre Ribota, totes en mans de grans propietaris i en zona de pastura. La part costanera, anomenada Tribanes, estava dividida en petites propietats que havien sorgit de la desamortització, a finals del segle XIX. Els primers intents urbanitzadors neixen el 1964 de mà del marquès de Sant Vaig morir juntament amb els empresaris Miquel Arpa i Batlle ii el seu cunyat Fernando Vilallonga i Rossell. El projecte, que es va presentar el 1965 davant l'ajuntament, va ser molt criticat pels propietaris agrícoles. No obstant això, en 1967 comencen a construir-se els primers canals i habitatges, segons el model de la marina residencial d'alt nivell. Aquesta estava inspirada sobretot en altres projectes similars sorgits a Florida, i que al seu torn pretenien imitar l'ideal romàntic de la Venècia clàssica. A Europa, per exemple, ja s'havia projectat la marina de Port Grimaud a la Costa Blava amb un model similar. Les vendes de les propietats d'Empuriabrava van ser un èxit, sobretot a Alemanya. Així doncs, el 1975 es va iniciar la segona fase que incloïa una extensió de 600 ha que finalment no es va completar pel creixement de la consciència conservacionista unit a la crisi econòmica mundial. La campanya de mobilització ecologista va incloure manifestacions i trucades solidàries per preservar el territori, i arran d'aquests moviments va sorgir la protecció definitiva dels pantans per part de la Generalitat de Catalunya, creant el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà el 1983. Finalment, els gestors privats de la marina van passar a ser públics, via municipal, des de la dècada de 1980. Aquest canvi va consolidar el model residencial d'Empuriabrava, augmentat i millorant les infraestructures i portant a terme les iniciatives necessàries per a una població més estable i menys estacional. En Empuriabrava resideixen 8.001 habitants dels 12.111 del municipi de Castelló d'Empúries (INE 2009) i es calcula que en els mesos estivals la població ascendeix al voltant dels 75.000 habitants
Pedret i Marzà es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Los dos núcleos que forman Pedret y Marsá están separados entre sí por 1 kilómetro de distancia, Pedret está más dispersado, mientras que Marsá tiene un conjunto de casas alrededor de una plaza, con restos de lo que fue fortaleza medieval. Está regado por la riera de Pedret, afluente de la Muga. La ganadería, especialmente la porcina es la base de su economía junto con el cultivo de secano. Pedret i Marzà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Els dos nuclis que formen Pedret i Marzà estan separats entre si per 1 quilòmetre de distància, Pedret està més dispersat, mentre que Marsá té un conjunt de cases al voltant d'una plaça, amb restes del que va ser fortalesa medieval. Està regat per la riera de Pedret, afluent de la Muga. La ramaderia, especialment la porcina és la base de la seva economia juntament amb el cultiu de secà.
Riumors es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán, en la provincia de Girona, Comunidad Autónoma de Catalunya.En su municipio destaca la iglesia de Sant Mamet, con datos del año 1019, tuvo una consagración en el año 1150, por lo que se cree que ya hubo una reconstrucción en esa época. En la gran inundación que tuvo lugar en el año 1421, arrasó el pueblo, y la iglesia fue reconstruida en el siglo XV o XVI, aprovechando algún elemento de la anterior, con el resultado de una iglesia de una sola nave, que más tarde volvió a ser reformada y fortificada. En algunas casas y masías se pueden ver en sus fachadas plafones de cerámica con alusiones a los servicios que tenían sus habitantes con la casa Xamunar, marqueses de Riumors, propietarios del lugar junto con el monasterio de Sant Pere de Rodes. Su término se extiende por el llano del Ampurdán, entre los cursos de los ríos Fluviá y Muga. Antiguamente tenía estanques y terrenos pantanosos que fueron desecados para ganar tierras de cultivo entre los siglos XVII y XIX. Riumors tiene un total de 189 habitantes, de los cuales 103 son hombres y 86 mujeres, según datos del INE 2007. Riumors és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona, Comunitat Autònoma de Catalunya.En seu municipi destaca l'església de Sant Mamet, amb dades de l'any 1019, va tenir una consagració l'any 1150, per la qual cosa creu que ja hi va haver una reconstrucció en aquesta època. En la gran inundació que va tenir lloc l'any 1421, va arrasar el poble, i l'església va ser reconstruïda al segle XV o XVI, aprofitant algun element de l'anterior, amb el resultat d'una església d'una sola nau, que més tard va tornar a ser reformada i fortificada. En algunes cases i masies es poden veure en les seves façanes plafons de ceràmica amb al·lusions als serveis que tenien els seus habitants amb la casa Xamunar, marquesos de Riumors, propietaris del lloc juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes. El seu terme s'estén per la plana de l'Empordà, entre els cursos dels rius Fluvià i Muga. Antigament tenia estanys i terrenys pantanosos que van ser dessecats per guanyar terres de conreu entre els segles XVII i XIX. Riumors té un total de 189 habitants, dels quals 103 són homes i 86 dones, segons dades de l'INE 2007.
Pedret i Marzà es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Los dos núcleos que forman Pedret y Marsá están separados entre sí por 1 kilómetro de distancia, Pedret está más dispersado, mientras que Marsá tiene un conjunto de casas alrededor de una plaza, con restos de lo que fue fortaleza medieval. Está regado por la riera de Pedret, afluente de la Muga. La ganadería, especialmente la porcina es la base de su economía junto con el cultivo de secano. Pedret i Marzà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Els dos nuclis que formen Pedret i Marzà estan separats entre si per 1 quilòmetre de distància, Pedret està més dispersat, mentre que Marsá té un conjunt de cases al voltant d'una plaça, amb restes del que va ser fortalesa medieval. Està regat per la riera de Pedret, afluent de la Muga. La ramaderia, especialment la porcina és la base de la seva economia juntament amb el cultiu de secà.
Castelló d’Empúries es un municipio situado en la comarca del Alto Ampurdán, en la provincia de Girona, Catalunya. Contaba con una población censada de 12.111 habitantes en 2009. El municipio se encuentra a a unos 17 m de altitud sobre el nivel del mar y tiene una superficie de 42,3 km², dentro de los cuales se incluye el Parque Natural dels Aiguamolls del Ampurdá. Tiene dos núcleos de población: el núcleo medieval de Castellón de Ampurias en el interior, y la marina residencial de Ampuriabrava. El escudo de Castellón de Ampurias se define con el siguiente blasón: Escudo en forma de losanje con ángulos rectos: fajado de oro y de gules, y resaltando sobre el todo un castillo de azur cerrado de sable. Por timbre una corona de conde. La primera mención de Castellón de Ampurias (la vila Castilione) data del año 879. Hacia 1064 los condes de Ampurias, que tenían su residencia en San Martín de Ampurias, deciden trasladar su residencia y, con ella, la capitalidad del condado, a Castelló. En ese mismo año, el 9 de septiembre, se consagra por primera vez la iglesia de Santa María, estructura todavía de estilo románico. En 1492, por decreto de los Reyes Católicos, se expulsó a los judíos que residían en la populosa judería (call), que llegó a contar con unos 300 habitantes. En su interior llegaron a existir dos sinagogas, de las que quedan escasos restos. La época de esplendor de la villa dura hasta alrededor del siglo XVI, cuando la población queda relativamente estancada. El centro histórico todavía conserva buena parte de su trazado y aspecto medieval, con plazas porticadas, palacios y monasterios. Castelló d' Empúries és un municipi situat a la comarca de l'Alt Empordà , a la província de Girona , Catalunya . Comptava amb una població censada de 12.111 habitants en 2009.El municipi es troba aa uns 17 m d'altitud sobre el nivell del mar i té una superfície de 42,3 km ² , dins dels quals s'inclou el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà . Té dos nuclis de població : el nucli medieval de Castelló d'Empúries a l'interior, i la marina residencial d'Empuriabrava .L'escut de Castelló d'Empúries es defineix amb el següent blasó :Escut en forma de losanje amb angles rectes : faixat d'or i de gules , i ressaltant sobre el tot un castell d'atzur tancat de sable. Per timbre una corona de comte . El primer esment de Castelló d'Empúries ( la vila Castilione ) data de l'any 879 . Cap 1064 els comtes d'Empúries , que tenien la seva residència a Sant Martí d'Empúries , decideixen traslladar la seva residència i , amb ella , la capitalitat del comtat , a Castelló . En aquest mateix any , el 9 de setembre , es consagra per primera vegada l'església de Santa Maria , estructura encara d'estil romànic . En 1492 , per decret dels Reis Catòlics , es va expulsar als jueus que residien a la populosa jueria ( call ) , que va arribar a comptar amb uns 300 habitants . En el seu interior van arribar a existir dues sinagogues , de les que queden escasses restes . L'època d'esplendor de la vila dura fins al voltant del segle XVI, quan la població queda relativament estancada . El centre històric encara conserva bona part del seu traçat i aspecte medieval , amb places porticades , palaus i monestirs .
Fortià forma parte de la comarca del Alt Empordà, provincia de Girona. El término municipal tiene una extensión de 10,79 km2 y 8 m. de altitud. Los límites del término municipal son al norte con Vila-sacra, al este con Castelló d'Empúries, al sur con Riumors y al oeste con El Far d'Empordà, Siurana y Vilamalla. Tiene agregado el núcleo de Fortianell. El hecho de no disponer de documentos anteriores al siglo X no implica de ninguna manera que el pueblo de Fortià no fuera más antiguo, y aún menos que no fue habitado por el hombre mucho antes. La gran destrucción del agua del 1421 obstaculiza la búsqueda de posibles hallazgos arqueológicos. Ocupó la parte central de la centuriación emporitana como tierra fértil, pero resulta desabedor comprobar que no ha aparecido, por lo menos, hasta ahora, ningún resto romana ni ibérica, o al menos tardorromana, aunque etimológicamente el nombre deriva de l'antropònim latino Fortius. Estudioso Enric Moreu-Rey (1917-1992), así como también Pedro Balañá, están de acuerdo en proponer que proviene del latín Fortianus, derivado de Fortius, nombre propio de persona y que Fortianell originó en un proceso, repetido en otras regiones del país, que consiste en la derivación a partir de un topónimo próximo donde se conserva la raíz del generador a la que es añadida una desinencia diminutiva. Fortià era atravesado por la vía Heraclea que unía Cádiz con Roma. Fortià fue un lugar del condado de Empúries dominado por los monjes de San Pedro de ruedas desde época altomedieval. El primer documento escrito conocido hasta ahora que menciona Fortià es una epístola del papa Benedicto VI del 971 dirigida al abad Hildesindo en que se alude en Fortià y Fortianell La iglesia es mencionada desde el 1150. Fortià forma part de la comarca de l'Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 10,79 km2 i 8 m. d'altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Vila-sacra, a l'est amb Castelló d'Empúries, al sud amb Riumors ia l'oest amb El Far d'Empordà, Siurana i Vilamalla. Té agregat el nucli de Fortianell. El fet de no disposar de documents anteriors al segle X no implica de cap manera que el poble de Fortià no fos més antic, i encara menys que no va ser habitat per l'home molt abans. La gran destrucció de l'aigua del 1421 obstaculitza la recerca de possibles troballes arqueològiques. Va ocupar la part central de la centuriació emporitana com a terra fèrtil, però resulta desabedor comprovar que no ha aparegut, almenys, fins ara, cap resta romana ni ibèrica, o almenys tardoromana, encara que etimològicament el nom deriva de l'antropònim llatí Fortius . Estudiós Enric Moreu-Rey (1917-1992), així com també Pedro Balañá, estan d'acord en proposar que prové del llatí Fortianus, derivat de Fortius, nom propi de persona i que Fortianell originar en un procés, repetit en altres regions del país , que consisteix en la derivació a partir d'un topònim proper on es conserva l'arrel del generador a la qual és afegida una desinència diminutiva. Fortià era travessat per la via Heraclea que unia Cadis amb Roma. Fortià ser un lloc del comtat d'Empúries dominat pels monjos de Sant Pere de rodes des d'època altmedieval. El primer document escrit conegut fins ara que esmenta Fortià és una epístola del papa Benet VI del 971 dirigida a l'abat Hildesind en què s'al·ludeix a Fortià i Fortianell L'església és esmentada des del 1150.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.