Temps  4 hores 2 minuts

Coordenades 2907

Data de pujada 16 / d’octubre / 2015

Data de realització d’octubre 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
10 m
0 m
0
8,5
17
34,12 km

Vista 2081 vegades, descarregada 78 vegades

a prop de Camp dels Pilans, Catalunya (España)

Es una suerte que unos Campings hayan parado la edificación de esta zona y que con los Aiguamolls formen una costa de más de 17 kilómetros sin apenas construcciones y que con las leyes actuales se impedirá para siempre la especulación, o por lo menos es lo que yo espero. Y es que desde Sant Martí D’empuries y hasta la entrada a Empuriabrava en los meses de baja ocupación turística no encuentras a nadie usando estas playas y te proporciona una sensación cercana al paraíso. Después de la desembocadura del Río Fluviá, que es donde empiezan el Aiguamolls no puedes usar la bicicleta y hasta el Cortalet que es el centro de bienvenida, debes andar a pié durante unos 4 Kilómetros, que aunque al principio no guste, enseguida cambias de opinión y te permite pasear y disfrutar de la fauna que puebla toda esta parte costera de la Provincia de Girona.

Salida de L’Escala, intentando seguir la ruta lo más cercano al mar, aunque a las primeras arenas de la playa, te encuentras con los primeros Campings que tienen una longitud de 2.400 metros y te hacen desviarte a la carretera que pasa por su parte trasera. Después puedes seguir frente al mar hasta la desembodura del Río Fluviá, creo que se puede pasar andando por el mar, pero por si acaso y para disfrutar de la zona he seguido al río por las dos orillas. Despues del Camping Nautic Almata, empieza la zona del Aiguamolls,donde como he explicado antes hay que ir andando hasta El Cortalet.

Después de pasar la Masía grande que queda a la derecha y que se llama Cortal D’Avinyó, se gira en el primer camino que se encuentra y hacia el noreste encuentras las depuradoras de estos municipios y el puente de madera que te permitirá cruzar el Río Muga y llegar a Empuriabrava.

Aquí solo hay una calle que te permite cruzar toda la urbanización y que empieza en la calle Montseny y que además es un carril bici. Una vez atravesada toda la marina hay unos letreros que te indican el camino hacia Castelló d’Empuries y que te llevan cerca de la carretera C-260 a los Canales de Santa Margarita y a la playa de Rosas por donde se llega al centro y a comer al buen restaurante Rafa’s que aconsejo sinceramente y donde se come pescado fresco del día al punto y cocinado a la plancha, y donde termina esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

És una sort que uns Càmpings han parat l'edificació d'aquesta zona i que amb els Aiguamolls formin una costa de més de 17 quilòmetres gairebé sense construccions i que amb les lleis actuals s'impedirà per sempre l'especulació, o almenys és el que jo espero. I és que des de Sant Martí d'Empúries i fins a l'entrada a Empuriabrava en els mesos de baixa ocupació turística no trobes a ningú usant aquestes platges i et proporciona una sensació propera al paradís.

Després de la desembocadura del Riu Fluvià, que és on comencen el Aiguamolls no pots fer servir la bicicleta i fins al Cortalet que és el centre de benvinguda, haurien d'estar a peu durant uns 4 quilòmetres, que encara que al principi no agradi, de seguida canvies d'opinió i et permet passejar i gaudir de la fauna que pobla tota aquesta part costanera de la Província de Girona.

Sortida de l'Escala, intentant seguir la ruta el més proper al mar, encara que a les primeres sorres de la platja, et trobes amb els primers Càmpings que tenen una longitud de 2.400 metres i et fan desviar de la carretera que passa per la seva banda posterior. Després pots seguir davant del mar fins a la desembodura del Riu Fluvià, crec que es pot passar caminant pel mar, però per si de cas i per gaudir de la zona he seguit al riu per les dues ribes. Després del Càmping Nautic Almata, comença la zona de l'Aiguamolls, on com he explicat abans cal anar caminant fins al Cortalet.

Després de passar la Masia gran que queda a la dreta i que es diu Cortal D'Avinyó, es gira en el primer camí que es troba i cap al nord-est trobes les depuradores d'aquests municipis i el pont de fusta que et permetrà creuar el Riu Muga i arribar a Empuriabrava.

Aquí només hi ha un carrer que et permet creuar tota la urbanització i que comença al carrer Montseny i que a més és un carril bici. Un cop travessada tota la marina hi ha uns rètols que t'indiquen el camí cap a Castelló d'Empúries i que et porten prop de la carretera C-260 als Canals de Santa Margarida ia la platja de Roses per on s'arriba al centre ia menjar al bon restaurant Rafa 's que aconsello sincerament i on es menja peix fresc del dia al punt i cuinat a la planxa, i on acaba aquesta ruta
El río Fluviá es un río de Cataluña que nace en las montañas del Collsacabra (Falgars d'en Bas), y desemboca en el Mediterráneo en las Marismas del Ampurdán, cerca de San Pedro Pescador, después de recorrer 70 km por las comarcas catalanas de La Garrocha y Alto Ampurdán. Los principales afluentes del río Fluviá son el Ser, el Gurn, el Llerca y el Oix. Su ancho en la desembocadura es de algo más de 100 m, aunque interrumpidos por una barra litoral que cierra casi completamente las aguas fluviales. El riu Fluvià és un riu de Catalunya que neix a les muntanyes del Collsacabra (Falgars d'en Bas), i desemboca a la Mediterrània en les Aiguamolls de l'Empordà, prop de Sant Pere Pescador, després de recórrer 70 km per les comarques catalanes de la Garrotxa i Alt Empordà. Els principals afluents del riu Fluvià són el Ser, el Gurn, el Llerca i el Oix. El seu ample a la desembocadura és de poc més de 100 m, encara que interromputs per una barra litoral que tanca gairebé completament les aigües fluvials.
Paso del muga
L'Escala es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, (Catalunya). En este municipio se hallan las ruinas de la ciudad greco-romana de Ampurias El topónimo deriva del latín Scala, denominación muy común en todo el mediterráneo oriental para referirse a un puerto o muelle que es refugio habitual de embarcaciones. Aparte de unas escasas evidencias remontables a la época neolítica, el poblamiento efectivo de la zona de dio alrededor del siglo IX a. C., ya en el Bronce Final. En el siglo IV a. C. una grupo de griegos, procedentes de Focea, establecen la primera colonia de Ampurias (Ἐμπόριον, 'Emporion') en el actual San Martín de Ampurias, entonces una isla unida por un estrecho istmo a tierra firme. Dicha colonia se trasladó posteriormente a tierra firme y, alrededor del siglo II a. C. los romanos establecieron, un poco al oeste de la ciudad griega, una nueva ciudad de planta rectangular, mucho mayor que la anterior, aunque acabarían fusionándose. Todo el conjunto, excepto la Paleópolis (San Martín de Ampurias), se abandona hacia finales del siglo III, ya que, a causa del declive del Imperio romano, la población se ruraliza y se desplaza a lugares más fácilmente defendibles. El núcleo de San Martín fue sede episcopal visigoda y capital del condado de Ampurias hasta el siglo XI, cuando la capitalidad se trasladó a Castellón de Ampurias. Alrededor del siglo XVI el antiguo puerto de Ampurias se había llenado de sedimentos y era ya muy impracticable, por lo que un grupo de pescadores de San Martín se desplazaron a la actual localización de La Escala, fundando lo que se convertiría en la actual localidad. El núcleo aparece citado en este siglo como un pequeño puerto de pesca y cabotaje, dependiente todavía de la villa de Ampurias (San Martín). El núcleo fue consolidándose a lo largo del siglo XVII, consiguiendo en 1680 construir una iglesia propia para el Port de l'Escala de la vila d'Empúries. A partir de entonces experimenta un rápido crecimiento, favorecido por una inmigración comarcal atraída por los puestos de trabajo que generan la aduana marítima, la pesca, las atarazanas, el salazón, los cultivos y la exportación de vino, hasta el punto de que en 1766 La Escala se convierte en villa y capital municipal, en detrimento de San Martín de Ampurias A principios del siglo XX se inicia una notable actividad política y cultural, con el Ateneo de Arte y Cultura, el Centro de Juventud, los grupos de sardanas, los juegos florales, etc. La guerra civil supondrá un parón a todo estos movimientos, resultando además la localidad bombardeada por la aviación italiana. La economía se mantuvo principalmente en la agricultura y la pesca hasta la década de 1960, en que el auge del turismo hizo dar un vuelco a la economía. Las pequeñas empresas desaparecieron a favor de la construcción, el comercio y la industria del salazón de la anchoa, que actualmente posee denominación de calidad. L'Escala és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona , ( Catalunya ) . En aquest municipi hi ha les ruïnes de la ciutat grecoromana d'Empúries El topònim deriva del llatí Scala , denominació molt comú a tota la mediterrània oriental per referir-se a un port o moll que és refugi habitual d'embarcacions . A part d' unes escasses evidències remuntables a l'època neolítica , el poblament efectiu de la zona de donar al voltant del segle IX a . C. , ja en el Bronze Final . Al segle IV a . C. una grup de grecs , procedents de Focea , estableixen la primera colònia d'Empúries ( Ἐμπόριον , ' Emporion ') en l'actual Sant Martí d'Empúries , llavors una illa unida per un estret istme a terra ferma . Aquesta colònia es va traslladar posteriorment a terra ferma i , al voltant del segle II a. C. els romans van establir , una mica a l'oest de la ciutat grega , una nova ciutat de planta rectangular , molt més gran que l'anterior , encara que acabarien fusionant . Tot el conjunt , excepte la Paleópolis (Sant Martí d'Empúries ) , s'abandona cap a finals del segle III , ja que , a causa del declivi de l'Imperi romà, la població es ruraliza i es desplaça a llocs més fàcilment defensables . El nucli de Sant Martí va ser seu episcopal visigoda i capital del comtat d'Empúries fins al segle XI , quan la capitalitat es va traslladar a Castelló d'Empúries . Al voltant del segle XVI l'antic port d'Empúries s'havia omplert de sediments i era ja molt impracticable , de manera que un grup de pescadors de Sant Martí es van desplaçar a l'actual localització de l'Escala , fundant el que es convertiria en l'actual localitat . El nucli apareix citat en aquest segle com un petit port de pesca i cabotatge , depenent encara de la vila d'Empúries ( Sant Martí ) . El nucli va ser consolidant-se al llarg del segle XVII , aconseguint en 1680 construir una església pròpia per al Port de l'Escala de la vila d'Empúries . A partir de llavors experimenta un ràpid creixement , afavorit per una immigració comarcal atreta pels llocs de treball que generen la duana marítima , la pesca, les drassanes , el salaó , els cultius i l'exportació de vi , fins al punt que en 1766 l'Escala es converteix en vila i capital municipal , en detriment de Sant Martí d'Empúries A principis del segle XX s'inicia una notable activitat política i cultural , amb l'Ateneu d'Art i Cultura , el Centre de Joventut , els grups de sardanes , els jocs florals , etc . La guerra civil suposarà una aturada a tot aquests moviments , resultant a més la localitat bombardejada per l'aviació italiana . L'economia es va mantenir principalment en l'agricultura i la pesca fins a la dècada de 1960 , en què l'auge del turisme va fer donar un tomb a l'economia. Les petites empreses van desaparèixer a favor de la construcció , el comerç i la indústria del salaó de l'anxova , que actualment posseeix denominació de qualitat .
Aiguamolls de l’Empordà) son un conjunto de humedales generados por el curso final del río Muga y del Fluviá (Alto Ampurdán) y del Ter y del Daró (Bajo Ampurdán), constituyendo la segunda zona húmeda más importante de Cataluña (España), después del delta del Ebro.Esta área húmeda del Alto Ampurdán fue declarada Paraje de Interés Natural según una ley aprobada por el Parlamento de Cataluña en 1983.Tiene una extensión de 4.824 hectáreas y abarca las tierras del curso bajo del río Muga y del Fluviá (lago de Vilaüt, la Massona, la Rogera, la Llarga...), junto con una amplia zona periférica.Su principal interés se encuentra en la riqueza de la fauna ornitológica, especialmente migratoria.La declaración de tierras protegidas afecta a nueve municipios: Pau, Rosas, Pedret y Marsá, Perelada, Palau Sabardera, La Armentera, La Escala, San Pedro Pescador y Castellón de Ampurias.El año 1995 el Parque Natural de las Marismas del Ampurdán empezó la reintroducción de nutrias en los ríos Fluviá y Muga, dejando en libertad un primer ejemplar traído de Extremadura. Esta experiencia, al igual que otras similares como la impulsada en Aigüestortes, permiten que este mamífero vuelva a un hábitat natural del que prácticamente había desaparecido. Aiguamolls de l'Empordà ) són un conjunt d'aiguamolls generats pel curs final del riu Muga i del Fluvià ( Alt Empordà ) i del Ter i del Daró ( Baix Empordà ) , constituint la segona zona humida més important de Catalunya ( Espanya ) , després del delta de l' Ebro.Esta àrea humida de l'Alt Empordà va ser declarada Paratge d'Interès Natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya en 1983.Tiene una extensió de 4.824 hectàrees i abasta les terres del curs baix del riu Muga i del Fluvià ( llac de Vilaüt , la Massona , la Rogera , la Llarga ... ) , juntament amb una àmplia zona periférica.Su principal interès es troba en la riquesa de la fauna ornitològica , especialment migratoria.La declaració de terres protegides afecta nou municipis : pau , Roses , Pedret i Marsá , Peralada , Palau Sabardera , la Armentera , l'Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d' Ampurias.El any 1995 el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà va començar la reintroducció de llúdrigues als rius Fluvià i Muga , deixant en llibertat un primer exemplar portat d'Extremadura . Aquesta experiència , igual que altres similars com la impulsada a Aigüestortes , permeten que aquest mamífer torni a un hàbitat natural del qual pràcticament havia desaparegut .
Sant Pere Pescador) es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Situado en el centro del golfo de Rosas, el municipio está a orillas del río Fluviá y posee una playa de 7 Km de arena fina cerca de la cual hay una zona que forma parte del Parque Natural de las Marismas del Ampurdán. En el casco antiguo de la ciudad se conservan algunos tramos del muro de la antigua fortificación y casas construidas entre los siglos XVI y XIX. Como perteneciente al Monasterio de San Pedro de Rodas ya era conocido documentalmente en el año 974 con el nombre de Villa Militiano, dentro del condado de Ampurias.Durante la Edad Media su historia gira alrededor de su castillo de San Pedro. En los siglos XVII y XVIII se produjo la desecación de los pantanos favorecida por la desviación del curso del río Fluviá.Su economía se reparte entre la cosecha de frutas, especialmente manzanas, el turismo y la pesca. Sant Pere Pescador) és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Situat al centre del golf de Roses, el municipi està a la vora del riu Fluvià i posseeix una platja de 7 km de sorra fina prop de la qual hi ha una zona que forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al casc antic de la ciutat es conserven alguns trams del mur de l'antiga fortificació i cases construïdes entre els segles XVI i XIX. Com pertanyent al Monestir de Sant Pere de Rodes ja era conegut documentalment l'any 974 amb el nom de Vila Militiano, dins del comtat de Ampurias.Durante l'Edat Mitjana la seva història gira al voltant del seu castell de Sant Pere. Als segles XVII i XVIII es va produir la dessecació dels pantans afavorida per la desviació del curs del riu Fluviá.Su economia es reparteix entre la collita de fruites, especialment pomes, el turisme i la pesca.

2 comentaris

  • JaviAme 03/08/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    He realizado la ruta y me ha parecido muy chula. Muchas gracias por la aportación.

  • Foto de garriga.com

    garriga.com 04/08/2018

    Muchas gracias por tu información. Celebro que te haya gustado.
    Salut.

Si vols, pots o aquesta ruta.