-
-
1.071 m
443 m
0
20
40
80,72 km

Vista 671 vegades, descarregada 23 vegades

a prop de Vimbodí, Catalunya (España)

7a edició de la Vip Extrem (2n any del recorregut VIP PRO), amb força èxit, després d'un traspàs complicat, conseqüència de la pèrdua d'un company a l'edició del 2014.

Ha estat la meva primera experiència a la VIP i vull destacar l'organització, encapçalada per l'Artur Aragonès, qui ha fet possible que aquesta prova no desaparegui, i a qui se li ha d'agrair, juntament amb els voluntaris, que ens permeti gaudir d'una prova com aquesta en un entorn com el de les Muntanyes de Prades.

La sortida té lloc a les 7h del matí des del pavelló de Vimbodí i d'allí, després d'un curt enllaç per carretera, ens endinsem per pistes direcció al Monestir de Poblet, on en pocs metres comencem la primera ascensió del dia, el coll de la Pena. Coll de pendent mitjana del 8%, amb bon terreny i que per tant no requereix de massa tècnica.

Un cop coronat, després de la corresponent baixada, per un senderó divertit i on posarem a prova els fren, anem direcció a Riudabella, que dóna pas a la segona pujada, la del Serret de la Mina, la que per a mi és la més dura de la marxa, per tenir vora un quilòmetre on la pendent mitja s'enfila a percentatges superiors al 15%, amb ferm trencat i on únicament hi ha una traçada. La resta de l'ascensió, però, és molt més suau i fa que la pendent mitja baixi a vora del 7%. Abans de coronar travessem un senderó força complicat, però que és pot fer tot dalt de la bici amb certa tècnica i atreviment, perquè és molt estret i qualsevol errada es pagaria cara.

Després d'aquesta ens dirigim a Vilanova de Prades, per una baixada pistera, però on cal anar en compte amb les rases provocades per les pluges. Sense adonar-nos ja afrontarem la pujada del Barranc del Viern, d'un 7% de mitja, direcció a Vilanova de Prades, on trobarem dos trialeres de pujada on ho haurem de donar tot per no posar el peu a terra.

Superat aquesta dificultat, continuarem pujant pel Coll de l'Arena (cota màxima de la prova, amb gairebé 1.100 metres d'altitud.

Fins aquí és la part més dura de la prova i si hem reservat certes forces ens permetrà afrontar l'ascensió final, amb una pendent mitja del 5%, sense però, manca de patiment.

Un cop dalt, novament a la Pena, únicament ens restarà la part final, gairebé tota en baixada, fins arribar al pavelló, lloc de sortida.

En resum, prova dura, pels quilòmetres, el desnivell i per la calor pròpia d'un mes de juliol, data en la qual es disputa, però molt recomanable.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.