Temps  4 hores 23 minuts

Coordenades 1246

Data de pujada 8 / de març / 2021

Data de realització de març 2021

-
-
500 m
217 m
0
9,2
18
36,98 km

Vista 40 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Santpedor, Catalunya (España)

Des de Santpedor per Joncadella, Can Canals Vell i el Coll de Collbaix. Retorn per Sant Joan i Torres de Bages

Fàcil itinerari pel Pla de Bages i el de Fals. Tot per bones pistes però massa quitrà pel meu gust.

Santpedor (330m)
Partim pel camí de la Serreta, a la Ronda de Sant Pere, en direcció a Sant Francesc. Creuem la carretera de Callús i a l’ermita de Sant Francesc prenem a la dreta el planer camí de Joncadella. Canviem el terme pel de Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada) i encetem un tram pavimentat. Baixem a buscar la C-55 a la rotonda del Pla dels Vinyats (1). La seguim a mà dreta sis-cents metres i la deixem per anar a l’esquerra a creuar el Cardener per una passera. A can Canals Nou admirem les obres exposades a l’exterior de la col·lecció del senyor Josep Rojas, mecenes que fou d’artistes locals.
Per davant l’escorxador Mafrica baixem a buscar la carretera de Sant Joan a Aguilar de Segarra i la seguim pocs metres a l’esquerra i, just després del pont sobre la Riera de Fonollosa, la deixem per una pista a mà dreta. A la bifurcació anem a la dreta pel marge dret de la riera i pugem a revoltar Can Canals Vell.
Aquest mas ja figura al fogatge de 1553 propietat de la família Canals de Montesquiu i va esdevenir una de les pairalies més grans i acabalades de Sant Joan. Al s. XVIII tenia dos masos: Canals Vell i Nou. En canviar de mans a mitjans del segle passat, el nou propietari va batejar la finca com a Santa Marta.
A la següent bifurcació tornem a virar a la dreta i la que la segueix ja és indicada.
(1) Passat el trencall de Joncadella, quan la carretera fa un gir de 90º, hi ha un corriol pel que es fa drecera: acaba davant de l’accés a la passera. És pedalable solament pels bons. Anava sol i, aguantar el pes de l’elèctrica per un pendent on ja costa de fer-ho a peu...

Plans de Santa Marta. Camí de can Server (297m)
Anem a la dreta. Iniciem un tram comú d’anada i tornada i entrem en terme de Fals (Fonollosa). Poc més enllà una altra bifurcació on anem a l’esquerra i afrontem la única dificultat de l’itinerari: una llarga pujada de 2,6 km i dos-cents metres de desnivell. Aviat una bona llaçada ens ajuda a guanyar cota. Hi ha una drecera per aquell que la sàpiga aprofitar a la tornada. Més amunt en una colzada surt un corriol que porta a la tina del Jepot. Ho deixem pels que en saben si es fan càrrec de portar la bici a coll de tant en quan. Prou més amunt atenyem el Coll de Collbaix.

Coll de Collbaix (444m)
Fa de termenal entre Fals, Rajadell i Manresa. En surt un corriol que mena al cim pel carener. També hi arriba una pista pel solell. Seguint-la en poca estona trobaríem un altre dels camins habituals al Collbaix, el del «pedregar». Continuem propers a la carena amb bones vistes sobre la Riera de Fonollosa i el Pla de Bages. Reprimim la temptació de parar amb l’excusa de contemplar-les però, pel que queda de pujada, ho deixem pel retorn.
Sortim sobre una cruïlla en + on per la dreta un camí baixa a la casa de Collbaix i per l’esquerra el que baixa a Magdalena i Lleirac. Hi ha un rètol indicador a la Torre, mal ubicat. Continuem recte. Tot el que ve ara és pla i avall. A la següent bifurcació anem a la dreta i acabem el tram comú d’anada-retorn.

El Collet (455m)
Durant segles ha estat una masoveria del veí mas Massana, però abans d’això era independent i s’anomenava de la Serra. N’hi ha constància des del s. XIII.
Aquí el més fàcil és despistar-se i seguir pel camí que mena al dels Plans, per on retornarem. El que cal però és seguir recte, pel menys evident, i baixar a la font dels Pins on, després d’una curta pujada ens plantem al mass Massana.

La Massana (385m)
El seu aspecte ja denota que fou una dels masos més importants de Fals, sinó el que més. L’aparença actual ve de l’ampliació del s. XIX quan el Pla de Fals era una vinya a tocar l’altra i els ingressos tant per la producció pròpia com els que aportaven els parcers eren considerables. N’hi ha notícia des de primeries del s. XI, però llavors era conegut com a mas de la Sala. Va canviar al s. XVI quan la pubilla Sala va casar-se amb un Massana. Vorejant el mas baixem a les Torres.

Torres de Fals (356m)
El conjunt arquitectònic conegut com Castell de Fals està format per una torre de defensa (Torre Vella) a la que hi ha adossada l’església de Sant Vicenç, la rectoria i separat sobre el mateix turó, el cementiri. A l’altra banda del torrent s’alça de Torre Nova. Les primeres notícies escrites són de l’any 995 i rep diverses denominacions «Falcos», «Falchs» i «Falcs». Fou un castell termenat jurisdicció senyorial dels Cardona, malgrat que durant segles en litigi amb els Sentmenat que també hi tenien drets. S’alça en un indret estratègic al marge dret de la riera de Fonollosa al camí ral entre Cardona i Barcelona. L’església també està documentada des d’antic (1026).
Pel camí enquitranat d’accés anem a buscar la carretera de Rajadell i la seguim breument. La deixem a l’alçada de la Creu de Fals pel camí que mena a cal Jepic, on acaba el quitrà i continuem fins al Grau.

Santa Maria del Grau i el Grauet (425)
La notícia més antiga que tenim d’aquesta petita església data de 1039 en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona. L’edifici actual és romànic (XIII) ampliació d’un anterior del que en resten prou vestigis. Havia complert funció de parroquial que va perdre per la despoblació del s. XIV. Conserva una talla romànica amb fusta policromada de la imatge de la Mare de Déu.
Adossada a la paret de migdia hi havia la casa de la Mongia. Una masoveria que inicialment deuria acollir als «deodats» que tenien cura del temple. Fou aterrada el 1975 i se’n conserva el portal adovellat d’accés.
Al costat s’alça el mas del Grauet. L’existència d’una casa al costat de l’església ja és ben patent al testament esmentat però són diversos els personatges cognomenats «deç Grau» o Grau documentats sense poder determinar si corresponen als d’un mateix mas o a altres. Pel que sembla al 1303 ja hi havia dos masos diferenciats que van anar evolucionant separadament coneguts com el Grau i el Grauet. A començament de la dècada de 1940 es va enrunar el Grau, que ja estava deshabitat i ruïnós. La família del Grauet ha conservat el cognom familiar des de l’edat mitjana fins als nostres dies, un fet ben poc habitual.
Baixem del Grau per anar a creuar la carretera de Rajadell que seguim breument a mà esquerra per deixar-la pel camí dels Plans a mà dreta.

Torre Segimona (404m)
Mas adossat a una torre medieval circular que probablement formava part del sistema defensiu del Castell de Fals i ja surt documentada l’any 1033. El nom li ve perquè la família Segimon, que es cognomenaven Torra, va posseir el mas fins el s. XVII. Actualment és propietat i seu de la cooperativa UMAC.
Hi ha un rètol indicador cap a Collbaix mal ubicat com el que hem trobat a l’anada. Sembla que l’encarregat de plantar-los portava els papers molls. Anem a buscar el l’enquitranat camí dels Plans de creua de ponent a llevant tot el Pla de Fals, deixant a dreta i esquerra tot de confluències com la que ens retornaria al Collet fins que prenem un ramal a l’esquerra on deixem el quitrà i en poca estona retrobem el camí d’anada. El seguim fins als Plans de Santa Marta, on continuem recte fins a retrobar-nos de nou amb el quitrà del que puja de Sant Joan, prop del corriol habitual d’accés al Collbaix des d’aquesta població.
Baixem per aquest camí, entrem al poble i creuem l’Avinguda Montserrat i el Carrer Major fins a cal Gallifa on anem a buscar el Passeig del Riu pel costat del desguàs del canal. Creuem el Cardener pel Pont Petit i la C-55 per un pas inferior, enfilant-nos per un bon repetjó a la Torre del Riera. Anem a buscar el camí de les Torres entremig dels horts dels masos d’en Pla i del Terrós. Continuem pel costat de la trinxera de l’antiga línia de tren Manresa-Súria i més enllà per sobre l’antiga via. Per un pas inferior creuem la nova i pugem a les Torres.

Torres de Bages (275m)
Mas documentat ja el 1034 és un conjunt arquitectònic format pel mas i construccions adjacents de diverses èpoques, una d’elles la capella dedicada a Sant Jaume. Centre d’una extensa propietat que abastava fins al Cardener. Els seus posseïdors, que es cognomenaven Torra, a finals del segle XVII se'n varen anar a viure a Manresa com a ciutadans honrats i hi aixecaren un gran casal a la plaça Valldaura. Bona part dels ingressos provenien de dedicar les terres al pasturatge, aprofitant la proximitat amb la ciutat. I més endavant amb el conreu de la vinya. Al s. XIX la casa tenia 54 rabassaires i hi havia dotze grans tines.
Retornem a Santpedor passant pel costat del mas Rovís, antigament propietat d’una família benestant, amb alguns membres que assoliren destacats llocs en camps com la religió o la medicina i que va establir-se el s. XVIII a Santpedor en una casa al carrer Santa Maria quin element més destacable és la façana.

Cartografia: ICGC. Bages 1:50000
Recursos consultats:
- Molins, Ernest «Fals, les cases» Zenobita 2009.
- Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 08/03/2021.

IBP 50

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/nSPNBgzeC4fdLa2E7

Punt d'interès

Can Canals Vell (Santa Marta)

Intersecció

Plans de Santa Marta. Camí de can Server.

Intersecció

Obaga de Can Server.

Esquerra anada, dreta tornada.
Collada

Coll de Collbaix

Intersecció

Cruïlla

Intersecció

Bifurcació

Punt d'interès

El Collet

Font

Font dels Pins

Punt d'interès

La Massana

Castell

Torres de Fals

Punt d'interès

Camí al pou de glaç del Rector

Monument

Creu de Fals

Lloc religiós

Santa Maria del Grau i el Grauet

Punt d'interès

Torre Segimona

Intersecció

Bifurcació. Esquerra.

Intersecció

Camí de Sant Joan. Esquerra.

Punt d'interès

Cal Gallifa. Desguàs del canal.

Intersecció

Camí de Joncadella. Dreta.

Intersecció

Cal Frare Vell. Esquerra.

Intersecció

Camí de les Torres. Esquerra.

Intersecció

Serrat de les Torres. Recte.

Intersecció

Bifurcació. Esquerra.

Punt d'interès

Torres de Bages

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.