-
-
2.123 m
430 m
0
28
56
112,4 km

Vista 83 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Sainte-Marie-de-Campan, Occitanie (France)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
113,55 km
2.915 m+
‘Cols’:
Col de Tourmalet (2.115 m)
Col de Soulor (1.474 m)
Col d’Aubisque (1.709 m)
Col de Marie Blanque (els primers 2 km)

Per fi arriba la setena etapa de la ruta! L’etapa reina, una etapa que estava esperant amb candeletes i que havia somiat moltes nits. Crec que no m’equivoco gaire si dic que pot ser una de les etapes més somiades per qualsevol cicloturista. I és que tinc planificat pujar el mític Tourmalet i el gran Aubisque!!
La veritat és que fins a l’últim moment no tinc clar si podré pujar aquests dos colossos o no. I és que el dia anterior ja vaig patir un canvi sobtat de la climatologia amb boira, fred i pluja en la pujada als ‘cols’ de Portillon, Peyresourde i Aspin. La tarda me la vaig passar consultant la previsió del temps cada mitja hora pel dia següent, però per més que mirés no eren massa positives, així que vaig anar a dormir amb la incertesa de si podria pujar el Tourmalet i l’Aubisque o bé el temps m’obligaria a avortar aquest etapa.
El primer que vaig fer quan em vaig llevar va ser obrir la finestra i vaig poder constatar dues coses: feia molt de fred i hi havia una boira molt espessa. Davant d’aquesta primera decepció, el següent que vaig fer va ser comprovar la predicció en vàries pàgines d’Internet i confirmaven el que ja deien el dia anterior: possibilitat elevada de pluja i força fred a cotes altes.
El que més em preocupava era el fred. El dia anterior ja l’havia patit i, la veritat, és que no portava roba de prou abric com per afrontar el llarg descens del Tourmalet a 8°C, principalment pel perill que implica de pèrdua de sensibilitat a les mans i, per tant, de possibilitat d’accident per la dificultat de frenar.
Em vesteixo, baixo a esmorzar i, quan vaig a pagar per deixar l’allotjament, encara sense saber si arriscar-me a pujar o no, parlant amb el gerent de l’hotel em comenta que hi ha web cams en diferents trams de la pujada al Tourmalet i li fa un cop d’ull ... Quin explosió d’alegria quan m’ensenya que dalt del cim llueix un sol pletòric! Resulta que la boira desapareixia a partir de la cota 1.800. Davant d’aquesta gran notícia decideixo esperar que obri la botiga d’esport que hi ha al petit poble de Sainte-Marie per comprar mitjons i guants d’hivern, perquè la previsió de temperatura dalt de tot és de 8°C. Aprofito per preguntar-li al dependent sobre la predicció meteorològica de l’Aubisque i em confirma que es preveu un temps ennuvolat però gens de pluja! I això és tot el que necessito que em digui per pagar a corre cuita i començar a pedalar cap el gran colós del Pirineu, el col du Tourmalet.
D’aquest ‘col’ hi ha moltes webs que en parlen i descriuen amb gran detall. Així que l’únic que diré és la meva sensació en pujar-lo. És llarg i molt constant, així que millor regular el ritme per no explotar abans de coronar-lo. En general no té rampes desorbitades, crec que el pendent més fort es concentra en la rampa final, on vaig veure que el Garmin m’arribava a marcar un gens menyspreable 13 %. Tot i que no vaig poder gaudir plenament de les vistes perquè vaig pujar amb boira bona part de la pujada (la boira es desplaçava cap a dalt a mesura que jo també pujava de cota), la part més maca del port segurament són els 4 darrers km, un cop s’ha passat La Mongie. I l’últim que puc dir és que l’explosió d’alegria que se sent quan es corona no es pot arribar a expressar amb paraules, cal agafar la bici i viure-ho en persona.
Un cop coronat, i fetes les fotos de rigor, em poso uns fulls de diari que vaig agafar a l’hotel abans de començar a pedalar i em protegeixo el pit per la baixada, que també és llarga. A la població de Barèges m’aturo per omplir d’aigua i, a partir d’aquí, la baixada ja és per una carretera ampla i amb grans rectes.
De Bagnères-de-Luchon a Argelès-Gazost el terreny és lleugerament favorable però, a no ser que tinguis un molt bon nivell, és un terreny de desgast. Tot i l’exigència física, tinc ganes de passar-lo ràpid per arribar quan abans millor als peus de la pujada al Soulor i Aubisque així que no m’adormo en aquest tram.
A Argelès-Gazost m’aturo a menjar un entrepà (i en compro un altre per endur-me i avituallar-me pel camí) i aprofito per deixar recarregant el Garmin, que va amb la bateria molt gastada.
Després de l’aturada de mitja hora per menjar, pujo a la bici i enfilo les primeres rampes de pujada al Soulor que comencen tot just sortint del poble. El Soulor és el ‘col’ previ a l’Aubisque, no té rampes amb pendent elevat però, en aquest cas, la dificultat rau en la longitud del port: entre el Soulor i l’Aubisque seran uns 30 km de pujada i això són molts kilòmetres, sobretot si ja tens a les cames l’esforç que ha suposat la pujada al Torumalet. El paisatge és preciós i gaudeixo tots i cadascun dels kilòmetres que vaig recorrent, però a pocs kilòmetres del cim del Soulor començo a notar una fatiga important.
Al Soulor m’aturo el temps just per immortalitzar el moment amb unes fotos i continuo perquè sé que encara tinc més pujada pel davant.
Entre el Soulor i l’Aubisque hi ha uns 10 km, dels quals uns 3 km són de baixada i la resta de pujada. Aprofito la baixadeta per recuperar-me quan de sobte arribo a un revolt que m’ofereix les vistes del Cirque du Litor. El Cirque du Litor és una formació glaciar senzillament espectacular, imponent, captivadora, ... Evidentment em vaig aturar, vaig fer fotos, vídeos, i m’hi vaig estar una bona estona contemplant el paisatge, i això que no podia veure els cims muntanyosos perquè hi havia un mar de núvols baixos que cobrien tots els cims, però igualment l’escenari és d’una bellesa monumental.
Durant l’estona que estic gaudint del paisatge aconsegueixo oblidar-me del cansament, rodant per la carretera, estreta, excavada a la roca, amb alguns túnels completament a les fosques. Però quan deixo enrere el Cirque i començo els darrers 7 km de pujada les cames em diuen a crits que van cansades, així que la pujada a l’Aubisque se’m fa realment llarga. A més, la boira torna a fer acte de presència, donant un to més èpic a la pallissa que porto a sobre.
Però, de nou, el cansament queda en un segon pla quan arribo a la fita que indica el Col d’Aubisque. Enmig de la boira faig unes fotos, gravo uns vídeos i tiro cap avall, ara sí amb el cap centrat en arribar a l’alberg que tinc reservat per gaudir d’un merescut descans.
A partir de Laruns el terreny és força pla i, no cal dir, que pot ser de molt desgast, però com que vaig força just, decideixo anar a ritme de recuperació.
Quan arribo a Bielle, només em queden uns 2’5 km fins l’alberg que tinc reservat a Bilhères, però l’anunci del Col de Marie Blanque m’indiquen que aquests 2,5 km no seran pas un passeig. I efectivament, descobreixo que aquests primers kilòmetres del Marie Blanque són els més durs d’aquesta vessant, amb un pendent mig d’entre el 8 % i el 10 %. A aquestes alçades, vaig amb la llum de reserva encesa, però la felicitat per l’etapa que estic a punt de culminar cura tots els mals. I he de dir que, aquesta felicitat encara avui em dura ...
Waypoint

D918, 65710 Campan, França

Waypoint

1, rue du Chemin de Perchades 64260 BILHERES EN OSSAU

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.