-
-
1.533 m
387 m
0
30
61
121,69 km

Vista 98 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Sort, Catalunya (España)

CAT
Track del meu primer viatge en bicicleta per etapes. Pots veure el vídeo del recorregut en el meu canal de YouTube RodantloBlanc Si en vols saber més em pots preguntar sense problemes! Descrripció detallada de l'etapa a baix.

ES
Track de mi primer viaje en bicicleta por etapas. Puedes ver el vídeo del recorrido en mi canal de YouTube RodanlloBlanc. Si quieres saber más me puedes preguntar sin problemas!

EN
Track of my first bike trip by stages. You can watch the video on my YouTube channel Rodantloblanc. If you want to know more don't hesitate to ask me!

DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA
Quan vaig planificar el viatge, tenia la sospita que aquesta etapa podia ser una de les més exigents de tot el viatge ja que era una de les més llargues, amb més de 120 km, i també amb més desnivell acumulat, superior als 2.500 m+. M’amoïnava una mica la pujada al Coll d’Ares del Montsec, que desconec totalment però ja havia llegit en algun blog que és dur, digne d’un final d’etapa de la Volta a Catalunya o de la Vuelta a España. Però anem per parts.

M’acomiado de la mestressa de la fonda, on m’he sentit molt ben tractat i començo la jornada de pedals content perquè he quedat amb una amiga a Senterada. Per arribar-hi cal que pugi cap a Montcortès per una carretera secundària preciosa i tranquil·la com cap altra. Pedalo per un paisatge espectacular coincidint el recorregut, en part, amb la marxa cicloturista la Pallaresa. A Montcortès hi ha un estany natural de gran bellesa i de seguida començo la baixada cap a la Pobla de Vellveí (que és l’inici de la Vall Fosca) i Senterada.

Tot i l’alegria amb què baixo, passo un fred descomunal, però decideixo no parar per posar-me la jaqueta. Arribant a Senterada em trobo amb un noi francès que viatja en bicicleta en direcció contrària a la meva ruta. Parlem una estona i m’explica que ha estat sis mesos vivint a Almeria i ja se’n torna a casa i que vol fer el port de la Bonaigua. I ho ressalto perquè va amb una bicicleta de muntanya pesada, amb força equipatge que inclou una guitarra amb la qual s’ha estat guanyant la vida aquests sis mesos!!! Realment té pinta d’estar molt fort ...

Desprès d’un cafè i d’una conversa tranquil·la amb la Carme reprenc el viatge per la N-260 cap a la Pobla de Segur i per la C-13 fins a Tremp. Mentre faig aquest tram, sempre favorable, vaig pensant si pujo al coll d’Ares del Montsec o bé vaig per la C- 13 i la C-12 fins a Àger, evitant-me així la incògnita de la pujada d’Ares. Realment tinc ganes de pujar, però se m’ha fet una mica tard i sé que si pujo a dalt l’etapa se m’allargarà més del que voldria i dinaré ben tard ... Però estic fent un viatge i el que compta és l’aquí i l’ara! Decidit: pujo al coll d’Ares! Així que paro a Tremp, compro un entrepà en un bar i entro en una botiga de bicicletes per inflar les rodes, posar oli a la cadena i comprar uns gels. També pregunto als nois de la botiga sobre la pujada i em diuen que és llarga, dura i calorosa ...

Poc abans de l’embassament de Terradets hi ha un desviament cap a Guàrdia de Noguera. Considero que aquest és el començament al port d’Ares del Montsec. Des del desviament són uns 35 km i un desnivell d’aproximadament 1.300 m+. És a dir, enriu-te’n del port del Cantó! Però és que, a més, la carretera és dolentíssima, amb sots que s’han d’anar esquivant (sobretot el tram final) i bonys que fan vibrar bicicleta i ciclista, i això va cascant km rere km. I, per rematar, realment la calor és abrasadora, es va pujant per una vall on no hi ha gens de corrent d’aire per refrigerar-me i el sol escalfa l’ambient com dins d’un forn. No hi ha gaires pobles en el primer tram del recorregut, però paro en tots ells per omplir els bidons i mullar-me el cap. La sensació de calor és tan gran que quan no trobo una font pública em plantejo trucar a les cases perquè em donin aigua; però la sensació de solitud és total, no es veu moviment de persones, cotxes o ciclistes ...

Pel que fa a la pujada en sí, cal dir que tot i que en la vessant des de Guàrdia de Noguera hi ha alguns descansets, la sensació és de pujada continua. En realitat, al llarg de la pujada es fan tres colls: coll de Fabregada, collada del Comú i, finalment, coll d’Ares. Això ja dona pistes de com de llarg es pot fer aquest port. Deixant de banda els descansets, hi ha un continu de rampes dures encadenades, amb pendents entre el 9 % i el 13 %, i les ombres són pràcticament inexistents (tan sols a partir del coll de Fabregada hi ha arbres però que fan poca ombra sobre l’asfalt).

Un cop a dalt, les vistes cap al sud i cap al nord són realment espectaculars!!!
Pel que fa a la vessant cap a Àger, certament vaig de baixada, però tinc la sensació que és menys dur que la vessant que acabo de pujar: són uns 14 km, l’asfalt està en molt més bon estat que l’altra vessant i, segons altimetries per Internet, el desnivell és d’uns 900 m+.

Un cop a baix, he de carregar novament els bidons, però no vaig a Àger, que fa poc que he visitat i, per tant, ja conec (això sí, recomano que l’aneu a visitar perquè és un poble molt maco) i paro al parc de bombers que hi ha just davant del desviament d‘on vinc per carregar d’aigua.

Continuo per la C-12, pujant el port d’Àger que, tot i les vistes magnífiques presidides pel Montsec, es fa per una carretera ampla que desmereix una mica. Un cop a dalt, ja només queda empènyer la bicicleta fins a Les Avellanes per un pla, això sí, amb vent de cara que endureix una mica més i suma fatiga a la que ja porto acumulada.

Arribo a la pensió a quarts de quatre de la tarda, però ja havia trucat per assegurar-me que em tenien un bon plat de macarrons preparat!!

Sens dubte, queden confirmades les sospites que tenia quan planificava el viatge: aquesta serà, de lluny, l’etapa reina del viatge!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.