-
-
1.399 m
500 m
0
23
47
93,91 km

Vista 90 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Seix, Occitanie (France)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
94,43 km
2.440 m+
‘Cols’:
Col de la Core (1.365 m)
Col de Portet d’Aspet (1.069 m)
Col de Mentè (1.349 m)

Ja porto tres etapes complertes de la ruta i començo a acumular desnivell acumulat, però de moment encara em llevo amb les cames fresques i moltes ganes d’afrontar nous ‘cols’, així que em llevo d’hora per començar el dia i descobreixo que està totalment ennuvolat i amb un descens de temperatura sensible. Així que faig un bon esmorzar a l’alberg, em poso la jaqueta i a donar pedals.
El Col de la Core comença tot just a la sortida de Seix, i té una longitud de 13,8 km i un pendent mig del 6,4 %. El primer ‘col’ del dia sempre me’l prenc especialment relaxat. Això junt amb el paisatge em permeten gaudir enormement de la pujada. A més, els núvols baixos que retallen les parts altes de les muntanyes li donen un caràcter diferent al dia (sembla que sigui la tardor) i això m’agrada.
Si a la pujada vaig gaudir, a la baixada encara més pel paisatge que s’obre davant dels ulls, amb una barreja de zones boscoses i prades esquitxades per unes cabanes pintoresques amb cobertes inclinades.
El terreny descendent acaba a la localitat de Audressein. A partir d’aquesta localitat vaig a buscar la següent pujada del dia: el Col de Portet d’Aspet. Des d’Audressein fins el ‘col’ hi ha uns 18 km, però la pujada pròpiament al ‘col’ crec que s’ha de considerar des del poblet de Saint Lary i això són uns 6 km de pujada amb un pendent mig del 6,8 %. Sens dubte, aquesta vessant del ‘col’ és molt menys exigent que la vessant oest i em permet gaudir-ne plenament. El darrer poble abans d’assolir el cim és el que li dona nom, Portet d’Aspet i és molt pintoresc. A més, me’l vaig trobar engalanat de festa major (com molts altres pobles d’aquesta zona) i això li donava un major encant.
Un cop a dalt, la baixada cap a Pont de l’Oule comença amb uns pendents no gaire pronunciats, però de seguida s’arriba a la zona més dura d’aquesta vessant del port, amb desnivells màxims del 17 % on la bicicleta s’accelera de manera perillosa enmig d’un bosc frondós que cobreix la carretera. És molt característic el muret de pedra que limita la carretera amb el riu i en un revolt recordo l’accident que tot just feia uns dies havia tingut el Philipe Gilbert quan anava escapat en aquella etapa del Tour, saltant per sobre del muret quan va fer un recte. Per sort no es va fer res. Una mica més avall em trobo amb el monument que se li va fer al Fabio Casartelli, que va caure en aquesta mateixa baixada el Tour de 1995 i, malauradament, va perdre-hi la vida.
A menys de mig kilòmetre del monument, hi ha el desviament cap al Col de Mentè, que serà el tercer i últim ‘col’ del dia. Des de Pont de l’Oule, aquest ‘col’ té una longitud d’11 km i un pendent mig del 6,5 %, Però aquest pendent és una mica enganyós ja que entre el tercer i quart kilòmetre hi ha una zona de baixada que fa perdre cota i que després caldrà recuperar.
La pujada per la vessant est també és menys exigent que la vessant oest, però és de gran bellesa, amb bones vistes sobre les valls, granges i altres construccions escampades per les prades i nombroses corbes de ferradura. A més, el pas del Tour de France pocs dies abans encara és ben visible en les pintades de l’asfalt i això li confereix una altra distracció a la pujada.
Pel que fa a la baixada pel vessant oest, té uns pendents pronunciats força constants i té una successió inacabable de corbes de ferradura ideal per jugar a ser ciclista. Un d’aquests revolts és el conegut ‘revolt Ocaña’, que és on va caure el ciclista durant la disputa del Tour de 1971 quan intentava guanyar-lo per davant de l’Eddy Merckx.
La baixada conclou al poble de Saint Beat. A partir d’aquí queden uns 20 km fins a Bossòst (on faig nit), situat en terres catalanes. Aquest tram el faig, majoritàriament, per la carretera nacional, cosa que equival a força trànsit de vehicles (cotxes i camions) i, per acabar-ho d’arrodonir, són picant cap a dalt. És a dir, que és força ‘pestós’. Així que me’l prenc amb calma per prioritzar una bona recuperació i evitar un desgast inútil i perquè sé que en terres catalanes podré menjar encara que passin de quarts de tres.
A Bossòst m’allotjo a l’Hostal la Tina, El tracte és immillorable i tinc una bona conversa amb qui porta el negoci, que és un gran amant del ciclisme. Suposo que per això tracten molt bé als ciclistes. El cas és que tenen una caseta al jardí tancada amb clau on puc deixar la bicicleta i posen a disposició dels ciclistes eines per fer reparacions, lubricant, desengrassant, bomba amb baròmetre, ... En fi, un plaer quan viatges en bicicleta. Unflo les rodes, que ja anaven baixes de pressió, i lubrico la cadena.
Waypoint

16 Place de l'Allée, 09140 Seix, França

Waypoint

Passeig Grauer d'Eduard Aunos, 22, 25550 Bosost, Lleida, Espanya

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.