-
-
609 m
1 m
0
24
49
97,9 km

Vista 116 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Cervera de la Marenda, Occitanie (France)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
100,32 km
1.147 m+
‘Cols’:
Col de Jau (només els 7 primers km)

Començo oficialment la Route des Cols, sortint ben d’hora de Cerbere. Encara fa una mica de vent, però confio en què a mesura que m’allunyi de la costa, el vent afluixi.
El primer tram discorre per la carretera paral·lela a la costa. El paisatge és molt maco i, com que és molt d’hora, pràcticament no trobo trànsit. La carretera em recorda a la que hi ha entre Tossa de Mar i Santt Feliu de Guíxolsl (a la Costa Brava) en el sentit que té continues pujades i baixades i revolts que van resseguint el perfil del litoral.
Quan arribo a Argelès-sur-Mer em desvio cap a l’interior. A partir d’aquest moment, i fins a Bouleternère, no vaig per la ruta ‘oficial’ de la Route des Cols per un tema de logística. Quan preparava el viatge, buscava allotjaments per tal que les etapes sortissin al voltant dels 100 km però també mirava el desnivell acumulat que representava. En aquesta zona del Pirineu no vaig aconseguir trobar cap allotjament que encaixés amb aquests criteris, així que vaig decidir canviar la ruta ‘oficial’ per una ‘ad hoc’, a través de carreteres secundàries per la plana del Rosselló. La veritat és que mai havia estat a la Catalunya Nord i també em feia molta il·lusió conèixer-la a cop de pedal. Amb això vaig passar de llarg els ‘cols’ més orientals, però cadascú ha de fer el seu propi viatge, enlloc està escrit com o per on s’ha d’anar ...
Fins a Bouleternère, la ruta és molt plàcida, rodant per carreteres secundàries i molt planes i es pot avançar a bon ritme. Les úniques dificultats que vaig tenir van ser dues: la calor abrasadora que feia (per sobre dels 40 °C) i la manca de fonts on omplir els bidons per hidratar-me.
A Bouleternère vaig trobar tota l’aigua que m’havia costat trobar fins aleshores. En la plaça que s’anomena ‘Cantonada del Molí’ hi ha un curs natural d’aigua amb un cabal impressionant, una font ornamental i una font per beure i refrescar-m’hi.
En aquest punt és on reprenc de nou la ruta ‘oficial’ de la Route des Cols i ja no me’n desviaré fins arribar al Cantàbric.
El tram fins a l’entrada a Prades és per una carretera nacional molt transitada. Molt sovint, aquesta carretera té un voral ample per on s’hi pot pedalar, però de vegades està brut (amb el consegüent risc de punxades) o s’estreta. El cas és que aquet és un dels trams més desagradables de tota la ruta, pel que al trànsit respecta.
A Prades m’assec a una terrassa de la plaça per dinar i després m’espero a l’ombra d’un portal unes dues hores per fer la digestió abans de continuar la ruta.
Afortunadament, tinc reservada una habitació en un alberg a poc més de 10 km de Prades, però, això sí, la major part seran de pujada cap al meu primer ‘col’: el Col de Jau.
El Col de Jau, per Catllar, té una longitud de 23,1 km al 5 % de mitja. En aquesta etapa faig els primers 7 km del ‘col’. Els primers kilòmetres no tenen un pendent mig excessiu, però el termòmetre em marca els 41 ºC, i això és molta calor encara que la carretera no pugi gaire, i encara més després d’haver fet un bon tiberi ...
Finalment arribo a l’alberg Mas Lluganas, de Mosset, on el tracte és cordial i una mica en català. Aquest alberg és ideal per descansar ja que no està dins del nucli (Mosset està una mica més enllà), sinó que es troba enmig de l’entorn natural, al costat de la solitària carretera de pujada al ‘col’, sense contaminació acústica, ni lumínica, ni sonora, ..., tot descans.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.