-
-
663 m
21 m
0
59
118
235,38 km

Vista 313 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Arenys de Munt, Catalunya (España)

Aquesta és la primera de les etapes amb les que hem dividit la nostra ruta que ens porta des d’Arenys de Munt a París. En total, la ruta consta de 6 etapes, que sumen 1.350 quilòmetres i un desnivell de més de 13.000 metres, i som 8 ciclistes que ens disposem al repte.
Si haguéssim mantingut la mitjana de quilòmetres diaris de les 4 primeres etapes, haguéssim pogut completar la ruta en 5 etapes, però vam preferir dividir la darrera etapa en dues jornades per arribar a París al migdia, ja que l’entrada a la ciutat és molt lenta pels semàfors, trànsit, embussos,..., i així també poder fer algun recorregut en bici pels llocs emblemàtics de la ciutat.
Una altre nota que vull fer constar en aquesta primera etapa, és que hi indico al títol Barcelona-París, tot i sortir d’Arenys de Munt, perquè si algú hi està interessat alguna vegada en fer aquesta ruta, “potser” és més probable que a través d’un cercador intenti buscar Barcelona que no pas Arenys de Munt.
La pretensió de la ruta és passar per carreteres totalment secundàries, per descobrir carreteres, pobles, paisatges i llocs que mai hi passaríem si no hi anéssim en bici.
Ja entrant al gra de la primera etapa, anem fins a Sils per Sant Celoni, i agafem la N2 a Vilobí fins al Pertús , aquest és el tram més lleig i transitat que agafem dels 1350 quilòmetres que hem de fer, però les alternatives viàries del nostre país són escasses per anar nord enllà. Sortim les 6 del matí acompanyats per altres companys del Club que fan un tram amb nosaltres. Aquest detall ens arriba al cor i omple de moral. Just travessar la Muga, ens aturem a Pont de Molins a esmorzar i fer un cafè. Anem plens de moral, pels núvols, i fem relleus per tallar el vent a cada quilòmetre. Som una autèntica locomotora que es menja els quilòmetres vertiginosament. En un no res, arribem a La Jonquera, on cal anar en compte per atravessar la població, molt de trànsit, rotondes, camions,... deixem la Jonquera i arribem al Pertús, on ens parem a fer la foto de rigor sota el rètol que diu que som a França (tot i encara ser a Catalunya). Només entrar al Rosselló, ja comença la festa de carreteres secundàries, sortint del Pertús sortim de la carretera principal i anem fins a Les Cluses fen un puja i baixa sense transit que desemboca en un pont romà que ens deixa totalment sense paraules, no ens imaginàvem que podríem passar per llocs així, és només el preàmbul de tot el que ens espera. Continuem per carreteres interiors, sense trànsit, cap a Morellàs, Tuir, Millars, i d’allà pugem al coll de la Batalla. A dalt del coll de la Batalla i trobem una taula feta d’obra i decidim que és un lloc magnífic per aturar-nos-hi a dinar. Increïblement, se’ns posa a ploure metre dinem, i no tenim aixopluc, però encara estem tant motivats i contents, que la pluja només aconsegueix fer-nos riure. Diuen els lingüistes, que aquest coll marca la separació entre el català i l’occità. Doncs si realment és així, podem dir que hem dinat a la frontera. N’hi fet expressament podria sortir millor !!!. Entrem de ple al país occità i plens de moral, i passem per carreteres secundàries (com sempre) per poblets com Montner, Estage, Mauri o Sant Pau de Fenollet. Després de Caudiers, anem cap al Col de Sant Louis, curtet, d’uns 6 quilòmetre, amn alguna rampa superior al 14% i amb un final de port que posa la pell de gallina per la seva bellesa, doncs passem per sota un arc que després el passem per sobre per remuntar el desnivell de la carretera. Fabulós !. Ja només ens queden uns 15 quilòmetres i arribem a Quillan fent una baixada per una zona boscosa molt tranquil·la.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.