Temps  6 hores 10 minuts

Coordenades 7974

Data de pujada 21 / de gener / 2014

Data de realització de gener 2014

-
-
761 m
54 m
0
26
53
105,42 km

Vista 435 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de L'Arboç, Catalunya (España)


La ruta es amb sortida de l'Arboç i pasant pels següents llocs, Banyeres de Penedès, El Arquets, Sant Jaume dels Domenys, Coll de les Ventoses, Aiguaviva, Pla de Manlleu, Vall d'Infern, Ranxos de Bonany, Can Llenes, Coll de la Torreta, Coll de l'Arboçar, Les Pobles, Reial Monestir de Santes Creus, Vila-rodona, les Quatre Carreteres, Bràfim, Nulles, l'Argilaga, Mas Vilet dels Pins, Coll de Tapioles, Mas Blanc, El Catllart, Ardenya, La Riera de Gaià, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, El Francàs, El Vendrell, Santa Oliva, Saifores, El Priorat de Banyeres, Llorenç del Penedès, l'Empalme, Banyeres del Penedès i l'Arboç.

Castell del Catllar.

El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V aC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià.

Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en que el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d’Al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els orígens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior.

L’estructura que s’observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d’una muralla i torre primigènies a les que s’hi van afegint dependències principalment entre els segles XIII i XVI. En aquest darrer segle és quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central.
Al Penedès central es troba situat la viña d'Aiguaviva propietat de la familia Torres.
Cap a l'interior de la provincia de Tarragona i amb direcció a Santes Creus la carretera pica suaument durant uns quants kilometres. Pasat la cota mes alta del Coll de la Torreta hi ha una bona baixada, passant per Les Pobles, fins a Santes Creus.
La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant 100 anys, i s'inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir de Santes Creus. L'abat aprovà els plànols de l'edifici dins el més pur estil arquitectònic cistercenc, a semblança del monestir del qual procedia, el de la Grand Selva. El 1168 es comencen a bastir les principals dependències monacals. La nova església es comença el 1174. L'any 1191 es posava la primera pedra del dormitori dels monjos; l'any 1211, en temps de l'abat Bernat d'Àger, es cobreix l'absis. L'església s'acaba el 1226, l'hospital de Sant Pere s'hi bastí l'any 1229; l'any 1302 fou posada la primera pedra del refetor del claustre –avui desaparegut -, i l'any 1313 fou començat el claustre anterior i finalitzat l'any 1341, obra de Reinard de Fonoll, arquitecte anglès. Aviat els monjos iniciaren una política d'expansió territorial a una i altra banda de l'eix del riu Gaià, adquirint terres a la Marca del Penedès, al Tarragonès, a l'Alt Camp, a la Segarra, a l'Urgell, i l'Anoia, i altres llocs més allunyats del monestir, com al Baix Ebre, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental. A mitjan segle XIII la monarquia catalana interfereix en la ritme de l'abadia mostrant un interès per la mateixa que alhora pertorba la senzillesa de la vida monàstica cistercenca i engrandeix el complex monacal amb construccions noves i valuoses. És època de l'abat Sant Bernat Calvó (1226-1233), conseller de Jaume el Conqueridor (1213-1276), a qui va acompanyar en les conquestes de Mallorca i València. Un impuls notable el rebé quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el monestir es convertí en tomba del comtes-reis, cosa que comportà la dignificació del monestir a fi d'acollir les restes reials. El successor a la corona, Pere el Gran (1276-1285), va dispensar el seu reial patrocini a l'abadia i hi va voler ser enterrat, com també ho serien després el seu fill Jaume el Just (1291-1337) i la seva esposa, Blanca d'Anjou. Les voltes de traceria mostren el lavatori del claustre, el cimbori (al mig) i la torre del rellotge Un dels abats més importants fou fra Bonanat de Vilaseca, en temps del qual, i sota el patronatge reial de Jaume el Just, es fundà la filial de Santa Maria de Valldigna, l'any 1298, i deu anys més tard el monestir d'Altofonte a Sicília. No cal dir que, en temps d'aquests dos monarques, el monestir assolí una importància primordial dins el món monacal cistercenc català. Ambdós reis foren sebollits a Santes Creus. (font Wikipèdia)
Les excavacions arqueològiques portades a terme han documentat l’existència en el mateix indret de poblats del bronze i del ferro (segles VIII-V aC) i un conjunt d’estructures pertanyents al castell, datades entre els segles IX i XVIII, que ajuden a comprendre el desenvolupament arquitectònic de la fortificació al llarg dels diferents períodes històrics.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.