-
-
3.007 m
1.609 m
0
3,6
7,2
14,42 km

Vista 13 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Senet, Catalunya (España)

El Tuc de Molières o de Mulleres és el sostre comarcal de l'Aran i un balcó excepcional sobre l'Aneto i el massís de la Maladeta. L'últim 3000 català per ponent, una ruta que remunta una vall glacial entre llacs, cascades i tarteres quasi infinites. Una grimpada final entre el coll i el cim entre grans blocs de granit i unes vistes impressionants. Necessiteu més al·licients per apuntar-vos aquest cim a la vostra llista de pendents?

DIFICULTAT: Mitjana-Alta. Fort desnivell a superar i molts trams de roca, pedra o tartera que fan que l'ascens per aquest cantó sigui una mica més dur i incòmode amb absència de neu.
DESNIVELL: 1414 m de desnivell positiu acumulat
TEMPS: total: 8h 22 min.
QUILÒMETRES: 14,42 km
VARIANTS: El Molières també es podria pujar pel vessant aragonès en una ruta de 5 estrelles des de la Besurta i pel plan d'Aigualluts, als peus de l'Aneto. A més, us estalvieu bona part del pedregar que cal superar per la Val de Molières. Igualment, en mode hivernal també he vist algun cop la ressenya que puja per la vall del riu Nere, a la boca nord del Túnel de Vielha. Sigui com sigui, és un 3000 força assequible i molt recomanable en versió hivernal (especialment des de Llanos de l'Hospital).

ACCÉS
Deixem el cotxe a la boca sud del Túnel de Vielha, just davant de l'Espitau de Vielha. Veureu una desviació just abans d'entrar al túnel nou, com si anéssiu cap al túnel vell i que hi trobareu el cartell de desviació obligada per a vehicles amb mercaderies perilloses. Just abans d'entrar al túnel vell (una barrera en regula el pas), veureu una rotonda a la dreta per pujar fins al pla i aparcament davant l'Espitau de Vielha.

RECORREGUT
Iniciem el camí des de l'aparcament de l'Espitau de Vielha en direcció Oest, cap a la Val de Molières. Al fons, veiem perfectament el cim que hem de pujar i, una mica per sota, el refugi lliure de Molières que es troba a mig camí del cim (tot i que des d'aquí sembla molt més amunt).

Des de l'aparcament, baixem uns metres i seguim per la pista forestal que planeja per la Pleta de Molières. El nom de la vall (Mulleres) ve donat precisament per les mulleres que forma el barranc de Molières al fons de la vall. Anirem observant diverses torberes i zones amb corrent d'aigua que li proporcionen un caràcter més verd al fons de la vall, que als vessants més alçats.

5 minuts després de començar, la pista gira a la dreta, direcció nord, per després tornar a girar en direcció oest. L'anem seguint pel fons de la vall sense pèrdua. Creuem un petit torrent, el Barranc dèth Port a través d'un pont. A continuació, entrem en una clapa de la fageda on veurem una estaca groga que ens indica que seguim per la pista. Després, veurem, que es pot tornar per un corriol que va a la vora del riu durant un tram.

La pista remunta uns metres pel cantó solell de la vall fins arribar a un pal indicador amb una desviació de la pista. Prenem ara un corriol que en res i menys ens fa arribar als peus del Saut de Molières, una cascada formada pel ressalt de la vall, probablement per l'antiga erosió glacial. Des d'aquest punt, enfilem la pujada per la fageda fins a sobre del salt (podem treure el cap sobre d'una llosa de roca per veure tot el saltant).

Continuem planejant en suau pujada amb el riu a la nostra esquerra i ens allunyem de la llera per seguir el camí fressat en una zona on s'alternen les herbes i arbustos, amb algunes franges de pedra. Aquesta serà la constant del camí durant tota la pujada, en què anirem alternant trams de blocs de pedra que haurem d'anar saltant o sortejant, amb altres punts entre prats i herbes, més de bon fer. En aquest primer tram del camí, anirem trobant les estaques amb marques grogues (algunes descolorint ja a taronja) per no perdre l'orientació en aquests trams entre roques i vegetació.

Ens anem endinsant a la vall, ara en direcció Sud-Oest contemplem davant nostre les imponents parets dels Tucs de la Tallada. Seguim amb el riu un tros més avall, a la nostra esquerra, i veiem també dos estanyols on potser de tornada hi trobarem gent banyant-s'hi. Aquest tros, com dèiem, alterna alguns punts pedregosos amb altres indrets amb l'herba alta (a l'agost). Les estaques grogues ens aniran indicant el camí. Més endavant, passarem un petit torrent d'aigua i seguirem en direcció Oest cap al següent desnivell de la vall.

Arribem als peus del Gotèr de Molières, un petit estret on l'aigua s'engorja i passa pel nostre costat. En paral·lel, veiem una cascada més enllà que també salva aquest desnivell. Ens toca remuntar el camí que puja paral·lel a aquests salts d'aigua per superar aquest tram amb més pendent. Just a sobre, arribem a un pla amb pujada, la Pleta Naua, que comença amb un gran pedregar que haurem de travessar. En aquest punt, seguirem les fites per no desviar-nos de la direcció de la ruta. Creuem aquest caos de roques tot planejant pel fons de la vall fins a trobar de nou el camí fressat en els trams més herbosos.

Ens anem acostant a un nou ressalt de la vall que ens tocarà remuntar decididament abans d'arribar al refugi lliure de Molières. Primer anem guanyant alçada sense estridència pel fons de la vall, seguint el camí fressat que va alternant trams d'herba amb alguns de pedra petita. En aquests trams de camí de terra, veurem que hi ha més d'un possible viarany que s'obre pas entre les tarteres sense dificultat.

Seguidament ens tocarà suar per pujar els 350 metres d'ascens fins al refugi lliure. El camí va salvant les franges de cingles seguint pales d'herba o tarteres per on hi ha el camí fressat. El corriol va serpentejant per fer més suportable el desnivell i només en algun esperó de roca ens haurem d'ajudar amb les mans. Primer se'n va cap a la dreta de la vall, direcció Nord-Oest, i després va guanyant desnivell flanquejant en direcció Sud-Oest. Precisament, quan gira cap a aquesta direcció i creuem una tartera de roques vermelloses, veurem una bifurcació de camins que podem prendre si volem remuntar més ràpidament el desnivell d'aquest tram. Nosaltres optem per seguir per baix i tornar per aquesta tartera de roques vermelles de tornada, menys esgotadora de baixada. Pel camí de baix, més endavant afrontem una sèrie de ziga-zagues fins a trobar el camí de nou més amunt i continuem pujant en flanqueig cap al Sud-Oest, fins arribar a unes roques allisades, des d'on albirem la part alta de la vall de Molières, així com el refugi a la nostra dreta.

Ens desviem cap a la dreta per arribar-nos fins al refugi, tot superant diversos trams amb roques moltonades, que tenen aquesta forma allisada fruit de l'acció glacial. En aquest tram anirem seguint les fites i algun punt amb el camí una mica menys fressat fins arribar al turó rocós on s'alça el refugi lliure de Molières, de la FEEC, amb capacitat per a 18 persones.

Fem una parada per esmorzar als peus del refugi i contemplar tot l'ascens realitzat (es veu perfectament l'aparcament on hem deixat els cotxes, molt més avall). Seguidament, planegem en direcció Oest fins a trobar el camí que va pel costat dels estanys. El camí va sortejant pràcticament tota l'estona per trams amb roca i pedres, amb la qual cosa, anirem mirant les fites per seguir la direcció correcta. A la nostra esquerra, anirem deixant avall els primers dos estanys, dels quatre Estanhots de Molières.

Just abans d'arribar al tercer estany, el més gran, trobarem la bifurcació entre els dos camins. Seguim ara per sobre del tercer estany de Molières fins a pràcticament superar-lo. Passem per un tram de roques que haurem d'anar sobrepassant. Just quan anem a deixar enrere el llac, el camí gira a la dreta i fa una ziga-zaga per superar un esperó de pujada fort. Més amunt, reprenem la direcció Nord-Oest que ja no deixarem fins al coll previ al cim. En un primer moment, el camí és fressat perquè passa per un tram amb herba i alguna roca.

Després de pujar una petita canal, arribem a un gran pedregar on trobarem multitud de fites i disparitat de camins. Evitem les fites que ens farien marxar cap a l'esquerra i optem per pujar amunt, davant nostre, direcció Nord. Malgrat que al Topopirineos marqui un camí cap a l'esquerra, també hem vist algun track descarregat que, seguint per l'esquerra, es complica bastant la vida i acaba en un pedregar infinit fins a la base del coll. Tirant amunt, almenys, el pedregar és molt més suportable i amb trams de camí.

Hem de seguir, doncs, guiant-nos per les fites i pel camí que de tant en tant es veu en els trams amb la pedra més petita. Anem alternant trams de roca grossa, marcat amb fites (gairebé massa) i alguns punts amb camí més marcat gràcies al pas per tartera de pedra més petita.

Després, seguim direcció Nord-Oest, per un tram de camí pujant en diagonal en una tartera que va fins als peus del Coret de Molières. El camí en aquest punt està traçat entre la tartera, però veurem com hi ha possibilitats de pujar-hi per altres punts que remunten el pedregar per l'esquerra.

Sigui com sigui, arribarem a la base de la grimpada que ens donarà accés al Coret de Molières. Aquest és un dels punts on haurem d'anar més en compte de tota la ruta, principalment pel caràcter aeri de la grimpada final fins al coll. Hi trobem algun pas de II grau, tot i que dependrà ben bé de per quin sector pugem. Nosaltres optem de fer una ziga-zaga, primer fins a un pal de fusta i després girant a mà dreta per una canal de pedra de bon pujar. L'última remuntada fins al coll és una mica més dreta, però la roca té bones preses per on agafar-se.

Assolim el Coret de Molières i creuem al vessant aragonès. Ara flanquegem el tram entre el coll i el cim (direcció Sud-Oest) per sota el fil de la cresta i buscant els passos més assequibles. La grimpada final fins al cim no té massa dificultat. Sempre seguim pel cantó aragonès del Molières, evitant el fil de la cresta (en alguns punts s'hi podria passar) i seguint les fites que ens menaran al cim. Finalment, assolim la cota més alta de la Val d'Aran, que és un mirador excel·lent de tot el massís de la Maladeta, des del pic de Russell fins a la mateixa Maladeta. La vista de tot el massís, de l'Aneto i dels seus contraforts és espectacular, difícilment comparable amb altres miradors de l'Aneto ja que, des d'aquí, amb un potent teleobjectiu, podríem arribar a veure pràcticament la creu del sostre del Pirineu.

Més enllà de l'Aneto, la vista de la vall de Molières i els cims pròxims com el Vallibierna, el Feixant o el Malh des Pois es poden veure ben nítidament. A més distància, també veiem la cresta dels Besiberris, bona part dels cims de l'Aran com el Montarto o el Mauberme i el Mont Valier (en territori francès) i, en la llunyania, s'intueixen els cims del Mont-roig i la Pica d'Estats, al Pallars. Però les nostres mirades tornen de nou a l'Aneto i a la seva glacera cada dia més minvant... Ben aviat en quedarà poca cosa...

Per baixar, seguirem el mateix camí que hem seguit a la pujada amb la desviació que passa prop dels Estanhòts de Molieres, que no té més dificultat que anar seguint les fites, el camí raonablement fressat i els successius trams de pedres de grans dimensions que protagonitzen aquesta ascensió amb un marcat caràcter alpí.
aparcament

Aparcament

Intersecció

Bifurcació de camins

Collada

Coret de Molières

Intersecció

Desviació. Seguim en direcció Nord

Cascada

Gotèr de Molières

refugi lliure

Refugi Molières

Cascada

Saut de Molières

cim

Tuc de Molières

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.