Temps  8 hores 53 minuts

Coordenades 1884

Data de pujada 17 / de juliol / 2017

Data de realització de juny 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.181 m
893 m
0
4,0
8,0
16,09 km

Vista 673 vegades, descarregada 24 vegades

a prop de San Juan, Aragón (España)

Sorprenent ruta per la Sierra Ferrera sortint des del poblet de San Juan de Toledo en la que desprès de veure l’església de San Juan Bautista (s.XI) remuntarem un fressat camí vell (PR) que passant per la gran balma de l’Espluga Escala ens deixarà en els verds prats del Refugi de la Soma de l’Estiba, des d’on una pujada feréstega i directe ens farà guanyar la cresta de la Sierra Ferrera, inici d’un tram fàcil pero força espectacular resseguint el fil de la panoràmica cresta en el que assolirem els cims de la Forquiella (2164m i 2159m) i el Tozal de Selbaplana (2174m). Una baixada també feréstega i directe ens portarà als prats de la Cabana de l’Estiba de Fosau, on prendrem un vell camí (El Grado) una mica abandonat que desprès d’una llarga baixada ens deixarà en la cova de l’Espluga d’O Forato, des d’on tancarem el cercle seguint un tram del fressat i mediàtic Cami de Santiago.

***RECORREGUT: San Juan de Toledo-Església de San Juan Bautista-Remuntem torrent-Lana Corniella-Espluga de l’Escala (cova)-Font de Pelaorejas-Turmo de l’Avellanera-Refugi de la Soma de l’Estiba (lliure pero tancat)-La Estiba Toledo-La Cruz de Santo (coll)-La Forquiella (2164m)-La Forquiella Occidental (2159m)-Tozal de Selbaplana (2174m)-Cabana de l’Estiba Fosau (ruïnes)-El Grado-Espluga d’O Forato-El Coscollar-San Juan de Toledo.

***CRONICA: Des de la N-260, a l’alçada de Fuendecampo, prenem una desviacio indicada que aviat ens deixa en el poble de San Juan de Toledo, per deixar el vehicle el millor lloc es al costat de la bonica esglesia de San Juan Bautista (s.XI-XII), on trobem tambe una mena de mirador amb una taula i un banc de pedra. Iniciem la caminada seguint un sender indicat i senyalitzat (senyals PR) cap a la “Espluga Escala” que surt amb tendencia a avançar al NE i, gairebe planejant, va travessant divessos barranquets per una zona de terrers grisos. Despres el sender (un clar cami vell) comença a pujar (SE) entre alzines i acaba sortint a un torrent. A partir d’aquí el sender (senyals PR) va remuntant aquest torrent tot travessant-lo diverssos cops i amb tendencia al NE. Mes amunt el sender (senyals PR) es separa definitivament del torrent i s’enfila directe (NE) en una pujada forteta cap a les parets calcaries. Alrededor de la cota 1200m el sender (senyals PR) s’enfila reseguint les parets calcaries per una lleixa ben arranjada, tot fent algunes llaçades a la mena d’un grauet fins arribar a un indicador (aquí comte per que a dia d’avui l’indicador esta mal posat). Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” seguint un corriol a l’esquerra que tot resseguint una lleixa primer a l’O i despres al NO ens porta a l’Espluga de l’Escala, una balma de grans dimensions regentada avui dia per les cabres. Des d’aquesta cova mirant al NO veiem una altre espluga realment espectacular, pero des d’aquest punt no s’hi pot arribar… sera una aventura per un altre dia!. Vista l’Espluga de l’Escala desfem el cami fins l’indicador i reprenem el sender fressat que portavem (senyals PR), que continua pujant fent llaçades ben traçades per terreny força obert. Mes amunt pasem per la Font de Pelaorejas (que a dia d’avui raja fresca i abundant) i seguim pujant pel sender (senyals PR) fent alguna llaçada mes fins arribar ben aviat a una bifurcacio indicada. En aquest punt deixem els senyals PR (que se’n van a la dreta cap al Coll Santo) i seguim el corriol de l’esquerra (fites) cap al “Refugi de la Soma de l’Estiva”, tot agafant tendencia al NO i pujant. Aquest corriol es poc fressat i esta una mica envaït per la vegetacio, tot i aixi les fites abundants el fan fácil de seguir fins arribar a una nova cruïlla indicada (Turmo de l’Avellaneda). Seguim cap al “Refugi de la Soma de l’Estiva” pel corriol de l’esquerra, que continua pujant suaument amb tendencia a l’O fent un traçat mes directe. Mes amunt sortim a terreny totalment herbat i cobert de prats i pugem un xic mes a l’O fins arribar al Refugi de la Soma de l’Estiva, en molt bon estat i teoricament lliure, pero a dia d’avui resta tancat amb clau. Al costat del refugi trobem una font-abeurador. Darrera del refugi seguim apenes uns metres una pista-cami a l’O i, tot seguit, la deixem i començem a pujar a la dreta (NO) fent una diagonal ascendent i sense cami tot buscant el millor pas per un vessant herbat en busca d’una marcada canal que es forma en les parets calcaries. Mes amunt, alrededor de la cota 1870m, en comtes d’anar a la canal-tartera-pedrera que hi ha uns metres a la nostra esquerra seguim pujant pel dret (N) ara per un tram força dret i obrint-nos pas entre el matollar (no se que es millor, si pujar per la tartera o per aquí…). Finalment acabem sortint a un vessant tarteros, que remuntem fort (N) tot evitant la pedra al maxim fins arribar a la part alta de la canal-tartera que teniem sempre a la nostra esquerra, just en el punt on es formen un parell de cavitats. A partir d’aqui ens enfilem fent alguna grimpadeta fácil (Iº) per terreny calcari seguit d’un ultim i costerut tram herbat que ens deixen en el Coll de la Cruz de Santo, on guanyem l’allargassada e infranquejable cresta de la Sierra Ferrera. Un cop al coll anem a l’esquerra (O) seguint sendes d’animals tot flanquejant per la seva cara N un primer tram mes abrupte de la cresta i poc despres ens pugem al fil de la mateixa, en aquest punt ample i rocosa, i l’anem resseguint tot pujant pel fil a l’O. De seguida la cresta s’estreny e inclus cal recolçar alguna ma, pero aviat esdeve una cresta horitzontal que anem resseguint per dalt comodament caminant i gaudint de les vistes fins assolir el cim de la Forquiella (2164m), coronat per una petita fita cimera. Seguim caminant per dalt de la cresta a l’O, amb algun tram un xic esmolat pero sense recolçar ni una ma i no triguem a passar pel cim de la Forquiella Occ (2159m). Des d’aquest cim davallem uns metres a l’esquerra i de seguida reprenem el fil de la cresta a l’O, que continua horitzontal i aviat es torna a esmolar donant-li caracter i una certa sensacio aeria, pero nomes cal recolçar alguna ma aïllada en algun flanqueig, normalment per l’esquerra (vessant S). Passat aquest tram mes estret la cresta continua força horitzontal (i sempre panoramica) i tot resseguint-la a l’O ens acaba portant al cim del Tozal de Selbaplana (2174m), coronat per una antena (no molt voluminosa) i una gran vista de 360º. A partir d’aquí la cresta perd carácter i esdeve una carena amb trams herbats per la que davallem suaument a l’O, sense un cami definit pero sense cap dificultat. Poc despres ja començen a apareixer alguns arbres i seguim baixant suaument tot gaudint de les vistes i, mes avall, en passar al costat d’uns arbres morts singulars, la carena esdeve novament mes rocosa i l'anem seguint pel fil (O) tot davallant just fins el punt on la carena-cresta vol començar a pujar de nou i trobem una fita solitaria i escadussera. En aquest punt deixem de resseguir la carena-cresta i girem a l’esquerra fent un gir de 180º baixant per un antic cami ben arranjat que ens permet baixar fácil els primers metres de les verticals cingleres calcaries. De seguida, just en superar les parets calcaries, el vell cami desapareix entre els costeruts vessants coberts de pedreres i del tipic “erizon” de la contrada i davallem al SO travessant aquest vessant tot enllaçant sendes de cabres mes o menys comodes fins que, alrededor de la cota 1830m, trobem una surgencia d’aigua on s’inicia una mena de senda erosionada per la que davallem mes “comodament” i directes (S) fins arribar a les ruïnes de la Cabana de l’Estiba Fosau, envoltada de verds prats. Just al costat de la cabana prenem un corriol (fites) al SO que va travessant els prats i, poc despres, el corriol (fites) deixa els prats i comença a davallar per un antic grauet (El Grado) encara ben arranjat pero una mica envaït per la vegetacio tot fent llaçades i ziga-zagues. Mes avall apareix el bosc i el corriol, sempre fent un traçat sinuos, continua davallant amb tendencia al SO, amb alguns trams costeruts. Despres, alrededor de la cota 1310m, trobem una bifurcacio poc evident on seguim el corriol de l’esquerra, que a partir d’aquí tomba al SE i continua baixant tot fent mes llaçades i ziga-zagues dins del bosc. Un ultim tram al S ens acaba portant a desembocar en el sender fressat per on transiten els senyals PR i el Camino de Santiago que ve de la Ribagorça i va cap a Aínsa, des d’on fem una “anada-tornada” a la dreta (O) tot seguint el sender (senyals PR) uns 250m fins trobar l’interessant Espluga d’O Forato, amb una boca d’entrada de comodes dimensions que dona pas a una arrodonida sala força gran que fa alrededor d’uns 10m d’ample, uns 11m de fondaria i una alçada d’uns 10m on trobem diversses formacions, lamentablement en general esta en mal estat de conservacio. Desfem el cami fins el punt on iniciavem “l’anada-tornada” i ara seguim el sender fressat (senyals PR e indicacions del Camino de Santiago) cap a l’altre banda, inicialment al SE. Aquest sender (perfectament senyalitzat) va travessant els vessant solei de la muntanya i els seus barrancs amb una tendencia a avançar a l’E, tot fent breus desnivells i passant per les ruïnes del Coscollar fins arribar de nou a San Juan de Toledo.

***NOTA: El recorregut de la cresta en general és molt fàcil i horitzontal, nomès trobem algun passatge lleugerament aeri i alguna recolçada de mà aïllada, molt fàcil per gent habituada pero pot ser difícil i perillòs per gent molt poc experimentada. Tant la pujada a la cresta des del refugi de la Soma de l’Estiva com la baixada des de la cresta fins la Cabana de l’Estiba Fosau son sense cami definit i per terreny força dret, amb alguns trams tarterossos i el clàsic “erizón” de la contrada (recomanable pantaló llarg), la resta de la ruta transita per senders força clars i en gran part senyalitzats (PR).

***ALTRES RUTES PER LA SIERRA FERRERA:

-“Peña Montañesa i La Tuca per Faixa Toro, Canal Mayor, Os Plans i Ermita/Cova de l’Espelunga desde Monestir San Victorián”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18321300
Arquitectura religiosa

San Juan Bautista

Riu

Remuntem torrent

Cova

Espluga Escala

font

Font de Pelaorejas

Intersecció

Cruïlla / Esquerra

Intersecció

Cruïlla Turmo Avellanera

refugi lliure

Refugi Soma de l'Estiva

Waypoint

Tartera / Pedrera

Collada

Coll Cruz de Santo

cim

La Forquiella

cim

La Forquiella Occ

cim

Tozal Selbaplana

panoràmica

Vista

Intersecció

Deixem carena

Waypoint

Surgència / Senda

Ruïnes

Cabana Estiva Fosau

Waypoint

El Grado

Intersecció

Conexió PR

Cova

Espluga d’O Forato

Riu

Barranc de Cequials

Collada

Collet

Ruïnes

El Coscollar

Riu

Barranc de Sarda

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 22/09/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hola Aventura't! Ruta salvage solitaria i espectacular! Molt variada amb senders clars i trams sense cami, carena, cresta, coves... Força dureta i acabas esgarrapada pero val molt la pena!
    Gracies per compartir!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 23/09/2019

    Amiga lamu! Tinc un molt bon record d'aquesta ruta! Me n'alegro que l'hagis gaudit com jo! Gràcies a tu per deixar el teu comentari i valoració, salut i muntanya!

Si vols, pots o aquesta ruta.