-
-
1.017 m
636 m
0
3,0
5,9
11,81 km

Vista 213 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Arnes, Catalunya (España)

Més informació a "Veure més" i a http://els100cims.blogspot.com/2016/12/roques-de-benet.html

l sender pel qual hem de deixar la pista per on hem arribat al punt d'aparcament està senyalitzat amb una fletxa de color verd.
Una vegada incorporats al corriol, ja fora de la pista, no hauríem de tenir problemes per seguir el camí fins a entrar en la canal. Aquesta no presenta cap dificultat, tret de la qualitat del terra, format per pedres soltes de diferents volums que poden entorpir el pas, així com el pendent. Parant atenció en tindrem prou per a superar les dificultats. Després de superar un pas sota un gran roc, d'aquí el nom del pujador, i una curta i divertida grimpada, sense cap dificultat, sortim a una esplanada avantsala del cim. Un sender fitat orientat al N, que ressegueix la paret ponentina de la muntanya, ens permet anar fent cap al cim. Anem deixant diferents cavitats a la nostra esquerra i possibles zones de grimpada per fer el cim. El sender, fitat, ens va portant, no cal fer invents. El camí és força evident i fàcil de fer. Sense cap problema arribem al cim. Es tracta d'un ample llom en el qual ens podríem quedar a viure. Quines vistes.
Inenarrables. És per veure-ho.
Per continuar amb el recorregut es plantegen dues alternatives Tornar pel mateix camí fins a l'esplanada o carenejar tot el que es pugui. Fem aquesta segona opció per contemplar el paisatge. Anem a gregal fins que baixem a un petit coll. Tenim a l'esquerra una segona carena que ens crida. Una petita pujada ens obliga a posar les mans a la roca, sense complicació. Més carena fins que ja no podem seguir. Una gran timba ens barra el pas. Tenim al davant la mola del Cap de Gos. Espectacular. Compte, ja que la caiguda seria, sens dubte, mortal. Reculem uns quants passos i baixem de la carena. Un flanqueig en sentit SO primer i SE després, seguint la corba de nivell, sense camí definit però per terreny obert, ens porta a una curta canal que ens demanarà atenció per baixar-la, però que se supera sense grans problemes. Són tres o quatre metres fins a arribar a connectar amb un corriol que baixa vertiginós a la base del Cap de Gos. Ens arribem fins a la base però no seguim cap a la font de les Roques ni cap a la cova del Faralló. Per seguir l'itinerari cal localitzar el rastre de fites que ensenya el camí a seguir. Aquest no és clar al començament, però segons anem progressant es fa més evident. Les fites fan bona feina. Si parem atenció, podrem localitzar, no molt lluny de la nostra posició un pont natural; una foradada. Aquest serà el nostre destí. Hem de seguir les fites. Transitarem per una feixa per sota del cingle del Castell. Anirem perdent alçada fins que les fites marquen un sender que comença a guanyar-ne.
Aquí cal que pari i faci un apunt:
si no voleu seguir aquest recorregut, cal que seguiu el camí fitat , en pujada, fins al coll de Membrado.
Nosaltres deixem les fites i en seguim unes altres, més aperduades, que es dirigeixen, planeres, al pont de la Foradada. Just quan la cosa es posa complicada, abans de baixar al «coll» que precedeix al pont, hem de mirar de localitzar la fita que marca el punt de baixada a la base del roc. La baixada es fa per la part esquerra del nostre sentit de la marxa. Ens trobem amb un pas d'uns 5 metres, força inclinat. Els 3 primers no són complicats, en sec. Diferents arbustos i arrels ens ajuden. Els metres finals són més complicats, ja que es fa difícil veure on s’han de posar els peus. De totes formes, hi ha bones preses per a treballar amb calma.
Superat el «tràngol», s'han acabat els problemes. L'accés al forat del pont és fàcil i sense complicacions. Foto de rigor i a seguir el camí. Aquest és treballós, ja que el descens és vertiginós i per terreny atarterat, amb pedra de mala qualitat. Es fa una mica llarg. Les fites que trobem sembla que ens menen pel millor camí. Així acabem per sortir a la pista que volta les roques de Benet i connecta amb l'aparcament, per la qual cosa, si ja en tenim prou, podem fer el camí més curt.
En el nostre cas, seguim la pista en sentit SE. La seguim en tota la seva extensió, passant per una nova font, a la cerca del barranc de l'Avellanar. Una llarga travessia ens porta al final de la pista. Aquesta s'acaba en un cul de sac. Uns metres abans, als peus d'un pi, una fita mostra el camí que cal seguir per baixar a tocar les aigües de l'Avellanar. Passem a gual el barranc i ens incorporem al camí que es veu a l'altra banda. Poder si el rierol porta aigua ens mullarem els peus. El camí és franc i fressat, tot i que l'herbei comença a guanyar terreny. Al cap de poc tornem a trobar fites, tot i que el camí és prou evident. Quan sortim a la llum, ja fora del barranc, comencem a trobar senyals de pintura groga.
Cal estar atents a aquests senyals.
En un moment donat el camí que sembla més evident i que veiem amb més claredat, segueix en sentit SE i es fica en una zona de pins joves. El més lògic sembla anar-hi però els senyals de pintura, amagats entre l'alta herba, giren en sentit N i després NO. En aquest punt trobo a faltar una creu de camí erroni. Si porteu estona sense veure els senyals, significa que us heu equivocat.
El sender desemboca en un pla, antic terreny de pastura. Ho travessem en sentit NE i sortim a una pista. Per l'esquerra anem al mas de les Eres i la punta de Ganxos, a més a més d'altres llocs. Nosaltres la seguim per la dreta, cap a migjorn, a la cerca de la caseta de la Renfe. Al cap de poc hi arribem. La nostra intenció era deixar la pista i anar a trobar el GR per fer camí cap a l'Espina però finalment ho vam deixar córrer. Van ser majors les ganes d'acabar que l'aventura de fer un altre cim.
Així doncs, de la caseta de la Renfe vam seguir la pista i ja no la vam deixar fins a arribar al punt d'aparcament i inici d'aquesta esplèndida aventura que ens va permetre recórrer indrets d'una gran bellesa paisatgística.
Aparcament
Entrada canal
Esquerra
Cim
Baixar esquerra
Desgrimpada complicada
Foradada
Dreta
Font
Seguir pista
Deixar pistasta i esqerra fites
Senyals pintura groga
Pista
Seguir pista principal. esquerra pista puja també a l'Espina
Seguir pista principal. Esquerra a GR7 en 45 min. i l'Espina

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.