Temps  8 hores 36 minuts

Coordenades 22948

Data de pujada 13 / d’agost / 2016

Data de realització d’agost 2016

-
-
2.836 m
1.727 m
0
4,2
8,4
16,81 km

Vista 1831 vegades, descarregada 64 vegades

a prop de Planès, Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées (France)

Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/torre-deina/

Les dades referents a temps i desnivell no són correctes. Molts rebots de senyal.
Més aproximades són:
Distància: 14,85 km. Desnivell: 1442 metres temps: 08:37 hores


Sortim del punt triat com a lloc d'aparcament. Si ho hem fet des de Planès, haurem d'arribar a creuar la pista. Si ho hem fet des d'aquesta, la seguirem per la dreta uns pocs metres fins a trobar per l'esquerra, abans de creuar la tanca, una vella pista que s'enfila en sentit S. La pista, tot i que aperduada, se segueix prou bé. Trobarem, de tant en tant, fites que ens ajuden a progressar. Anem pujant sempre, sense descans, fins a un moment en el qual hem de deixar la traça que anem seguint i ens hem de desviar a la dreta per continuar, de nou en forta pujada, en sentit ESE. A partir d'aquest moment, en el nostre cas, anem perdent i trobant fites i rastre de corriol. Cap problema, però, ja que del que es tracta és d'anar seguint, més a menys fidelment, la imaginària línia de carena. Pel camí haurem de salvar tres espais rocosos que se superen sense problemes voltant-los per la nostra dreta. Així fins a sortir del bosc, moment en el qual ja tenim a tocar el primer objectiu del dia, el pic de l'Orri. No cal anar a dalt. Si no hi volem anar, podem flanquejar-lo també per la nostra dreta. Més endavant ens trobem amb el serrat de les Esques. Amb tranquil·litat i a poc a poc superarem sense grans entrebancs aquest sector de cresta, tot i que trobarem certs punts que a primera vista poden semblar complicats. Els últims 20 metres de desnivell poden semblar impactants, però la cresta es deixa fer.
Al cim, si no s'ha fet ja abans, cal girar-se d'esquena per contemplar el terreny superat. Espectacular.
Una creu de ferro corona el cim. Les vistes són majestuoses, encara que cap al S estiguin limitades pels grans cims fronterers. La incertesa del pas del Violoncel fa que no ens estiguem gaire temps al cim. Volem saber què ens trobarem. Vist des de dalt no sembla tan difícil. Preparem tranquil·lament el ràpel aprofitant la instal·lació que trobem. Baixar a la lleixa no és gens complicat. Tan sols s'ha de vigilar on ens ajudem.
Un cop superat el pas seguirem la línia de carena a la recerca del coll del Boc. Si es vol donar per finalitzada la jornada, cal fer el descens des d'aquest coll fins a les morenes cobertes d'herbei del circ de la Conca. Com que la nostra intenció és anar fins a la torre d'Eina, encaminem les nostres passes als cims blanquinosos dels pics de la Conca. El primer el flanquegem per la nostra dreta, però del segon no ens en lliurem. Un sender permet també fer un flanqueig per la nostra esquerra, però aquesta vegada seguim a tota carena. No veiem clara la continuïtat, però havíem llegit alguna cosa d'una llosa fissurada. La baixada la fem amb molta cura, mirant de no relliscar, ja que el pendent és important. Es baixa, aprofitant les fissures, a tocar d'unes punxes, a la dreta de les quals trobem un pas molt més segur que ens permet baixar al coll previ a la torre d'en Xillèn. Si es decideix pujar-hi, s'ha de tornar enrere per seguir progressant. Nosaltres vam flanquejar la torre per un sender, clar i fressat, que volta la paret ponentina d'aquesta formació. Fàcilment pugem al coll previ a la torre d'Eina. Des de la nostra posició, el que resta imposa. Ens trobem als peus d'una paret força dreta. Un parell de fites ens animen a seguir. Ara a dreta, ara a esquerra, anem superant petits espais esglaonats. En un moment pensem que és millor tirar per la nostra esquerra, quan, sembla per les ressenyes, el que és millor és fer-ho per la dreta. Nosaltres vam acabar, sense problemes, al cim. Poder ho vam fer més complicat del necessari, però finalment érem al cim, que és el que compta.
Una estona de xerrada amb altres humans presents al cim, fotos, comentaris de la jugada, reposició de forces, i a tornar. Ens mirem i ens remirem els cims de Cambra d'Ase, no gaire llunyans, i cap allà que ens dirigim.
De nou la provocació.
Hi anirem?
Arribem al coll previ del serrat de les Fonts i a mi em crida més el circ de la Conca. Deixo que el cap guanyi al cor. Finalment fem un vertiginós descens per una canal ampla, herbada al començament, lleugerament atarterada al mig, i de nou herbada al final, que ens deixa al fons de la coma. Ara ja el camí és evident: seguir en descens, sense camí aparent, la coma glacial. Superem el clot final del circ i comencem a trobar fites i senyals de pintura que primer ens porten a l'estany de Planès; molt més avall trobem un pal indicador, punt al qual deixem a la nostra esquerra el sender que porta a l'estació d'esquí de Sant Pere dels Forcats. Al cap de poc trobem l'Orri de Planès i més avall una pista de desembosc. La prenem amb la intenció de deixar-la més endavant, però no som capaços de trobar el sender, així que acabem per enllaçar amb la pista a la qual tenim el cotxe aparcat. La seguim per la nostra dreta, en sentit NO. Més avall deixem per l'esquerra el camí que porta a Planès i al cap de poc arribem al punt final.

Veure més external

Waypoint

wpt001

Dreta no recte
cim

wpt002

Cim del pic de l'Orri
cim

wpt003

Pic del serrat dels Esqueis
cim

wpt004

Cim roc del Boc
cim

wpt005

Cim de torre d'Eina
Collada

wpt006

Coll
font

wpt007

Font
Waypoint

wpt008

Recte no esquerra
Waypoint

wpt009

Pista
Waypoint

wpt010

Pista segir dreta
Waypoint

wpt011

Seguir pista

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.