-
-
2.872 m
2.042 m
0
2,9
5,7
11,47 km

Vista 1135 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Setcases, Catalunya (España)

Ruta a peu feta el 29-Desembre-2012 de 12 Km i 1550 metres de desnivell +.
La ruta d’avui, he considerat que era difícil per l’estat de la neu, poca i molt glaçada . Hem inicial la sortida a peu de carretera , abans d’arribar a les pistes de Vallter. Agafem un corriol en direcció al Refugi d’Ull de Ter, el camí no té pèrdua i ens porta en uns vint minuts fins el Refugi. Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol. Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de la Marrana. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una pista d’esquí… Passem la pista d’esquí i ja veiem clarament davant nostre el Coll de la Marrana i una mica més a la dreta Bastiments. Tot i això encara ens queden uns 150 metres de desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.
Un rètol ens indica el camí a Núria (tornarem per aquest camí). El camí és el GR11, però no el seguim ja que començarem a pujar en direcció al Bastiments (el veiem clarament a la nostra dreta).
En aquest punt ja veiem cap a l’oest i amb tota claredat el pic de Freser i el cim del Pic de l’Infern. Per tal d’arribar-hi, primer hem de flanquejar per una zona molt pedregosa fins al Coll de Freser. Al Coll de Freser comencem a veure alguna marca vermella i alguna fita, aquestes marques i les fites ens poden ajudar en algun punt per tal de trobar el camí més fàcil ja que la pujada al Pic de Freser l’haurem de fer, en alguns punts, grimpant pel mig dels blocs de granit.
Arribats al Pic de Freser aturem la marxa per contemplar les vistes. Ja estem a la recta final d’accés al Pic de l’Infern i cap allà anem. Seguint com sempre la cresta i anant amb compte (cal remarcar que no és un camí molt difícil, però convé prestar atenció , principalment avui que la neu està molt glaçada i hem de saber amb seguretat a on posem peus i mans) en una mitja hora assolim el cim del Pic de l’Infern.
La vista des del cim del Pic de l’Infern en un dia com el d’avui és clara i fa que la pujada pagui la pena completament. Tenim unes vistes excepcionals ( tot i estar els estanys glaçats), veiem els estanys de Carançà, els estanys Blau, Negre i de les Truites així com els de la coma de l’Infern. També tenim vistes sobre el llunyà Puigpedròs o la serra del Cadí i cap al sud sobre el Montseny i Matagalls.
Tot seguit ens acostem al petit turó veí (el Pic dels Gorgs) on hi ha una petita creu. Des d’aquest proper cim veiem tot el camí de tornada fins el Gra de Fajol. Reprenem el camí muntanya avall fins que veiem que el camí es desdibuixa. Aquí el pas més senzill el trobarem resseguint la cresta per la vessant sud. En pocs minuts ja veiem la cabana de Tirapits a la nostra esquerra (una cabana de pedra amb un polsador d’emergència per contactar amb els bombers). En arribar al coll del Portell decidim deixar la cresta tot girant cap al sud (cap a la nostra esquerra) i deixant la cabana a la nostra dreta.
El camí ara ja no te cap mena de dificultat i només cal anar baixant sense perdre gaire alçada en direcció al Coll de la Marrana. Arribats aquí, ja només ens cal desfer el camí que hem fet en començar la ruta.
Ha estat una ruta com sempre magnifica, amb les piles carregades hem tornat cap a baix, acomiadant a la nostra manera aquest any que tot i les seves complicacions, ens ha deixat gaudir al màxim d’aquestes nostres estimades muntanyes.
Salut i fins l’any vinent ....

1 comentari

  • Milà 02/01/2013

    No sé si és Capri, Orni, Capricorni o Acuari o la conjunció de totes aquestes constel·lacions la que aporta taaanta energia a aquestes sortides tan màgiques. D'elles, només se'n desprenen coses bones, molt especials: aire pur, vistes wapes, somriures, bon rotllo, pensaments, cremetes Margaret Astor, silencis, botes de pacotilla (que deixen entrar la neu), pedres boniques, neu xula, abraçades, dinars indescriptibles, mirades, confidències, mandarines supremes, taronges insuperables, pals impressionants (els meus), ganes de viure, ganes de ser allà, ganes de tornar-hi. En fi, que l'astrologia ens té ben mimats. Moltes gràcies i fins ben aviat!!!

Si vols, pots o aquesta ruta.