Coordenades 1753

Data de pujada 2 / de setembre / 2014

Data de realització de setembre 2014

-
-
2.766 m
2.097 m
0
2,3
4,5
9,05 km

Vista 1414 vegades, descarregada 27 vegades

a prop de Fillols, Languedoc-Roussillon (France)



Zona: Pirineu Oriental, Catalunya Nord - França.
Comarca: Conflent.
Data de realització: Setembre 2014.

En resum: Pujada al Canigó (2.784m) des del Refugi de Cortalets en una caminada curta i senzilla on destaca, de pujada per la Cresta de Barbet, l'accés al cim per la Xemeneia del Canigó.

El Canigó es troba inclòs al repte dels 100 Cims de la FEEC.

Inici: Punt de partida a l'aparcament que hi ha a 500 metres del Refugi de Cortalets, a la mateixa pista de pujada. Aquesta surt de Villerach (Prades), des de la carretera D-24. De la carretera a l'aparcament del refugi són uns 20 km de pista forestal en bon estat en general. Comentari 2017: l'últim tram de la pista té pedres encastades al terra que dificulten el pas de turismes ''baixos''.

Terreny i dificultat [Moderada]: Caminada fàcil en general. Terreny típc de Pirineu: prats i boscos a cotes baixes i sòl pedregós a cotes altes. Molta roca a la zona del cim i trams pedregosos però els corriols són molt ben marcats. La màxima dificultat és la pujada per la xemeneia rocosa que cal superar per fer el cim: una canal de roca on s'ha de grimpar i posar-hi les mans. No té massa complicació.

Altres rutes pel Massís del Canigó: Pic de Gallinassa, Puig Roc Negre i Gourgs du Cady des del Refugi de Batère




Començant a pujar, s'ha de passar per l'esquerre del refugi per anar a buscar la Cresta de Barbet. Fent esses es puja ràpid i s'abandona la zona boscosa per seguir carenejant amb el cim del Canigó al davant.

Abans, cal baixar una mica fins a trobar la Portella de Vallmanya en un punt on s'uneixen diversos camins. Aquí cal seguir a la dreta pel corriol pedregós per trobar aviat la xemeneia de roca, vigilada pel Gendarme, que porta al punt més alt del Canigó. Al cim hi ha una creu de ferro i una taula orientativa. Les vistes són extenses.



El camí de tornada baixa fort fins a trobar la zona boscosa. Abans d'arribar de nou al Refugi de Cortalets, es passa per l'Estanyol de Cortalets que, a peus del Canigó, ofereix una vista del cim força interessant.

cim

Canigó (2.784m)

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques. El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 msnm. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.
Llac

Estanyol de Cortalets

Estany que es troba a peus del cim del Canigó, Lloc de reunió del bestir boví de la zona.
refugi

Refugi dels Cortalets

Refugi a peus del cim del Canigó que és propietat del Club Alpin Français.
cim

Puig Sec (2.665m)

Cim del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels municipis de Castell de Vernet i de Vallmanya (Conflent).
Pont

Portella de Vallmanya

Portella a peus del cim del Canigó. Punt on es troben diversos camins de pujada com el que passa per la Xemeneia.

2 comentaris

  • Foto de Fonting4

    Fonting4 03/08/2017

    24/07/2017.- Gràcies per les indicacions doncs l'excursió és molt bonica.
    La pista no està bé per a turismes. Els últims 5 quilòmetres són per a vehicles 4x4 o bé molt alts perquè hi ha pedres molt grosses encastades al terra que fan molt perillosa la progressió amb un cotxe del tipus turisme.
    Es veu que des del setembre que tu vas trobar bé la pista fins ara, no hi han fet el manteniment adient.

  • Foto de SeCR4

    SeCR4 04/08/2017

    Hola, gràcies pel comentari i l'actualització de l'estat del camí. Va bé saber-ho doncs ja han passat tres anys...
    Potser jo la vaig trobar còmode perquè em vaig equivocar de camí i vaig pujar fins al refugi per una pista secundària plena de roques i revolts i que semblava no acabar mai. La baixada sí que la vaig fer per la pista més ''oficial'' que baixa fins a Villerach.
    Queda actualitzat doncs!

Si vols, pots o aquesta ruta.