-
-
3.026 m
1.754 m
0
3,0
5,9
11,9 km

Vista 1645 vegades, descarregada 50 vegades

a prop de Taüll, Catalunya (España)

Sortida de dos dies. Més informació a http://els100cims.blogspot.com/2014/08/punta-alta-de-comalesbienes.html.
En la primera jornada ens limitarem a transitar per camí evident en direcció al refugi de Ventosa i Calvell passant per la pleta de Riumalo, els Llastres de la Murta i el pas de l'Osso. En unes 2 hores i 15 minuts ens plantarem al refugi. No calen grans explicacions ja que el recorregut és força clar i està senyalitzat perfectament.
El dia següent iniciem el recorregut seguint durant un temps el recorregut de la travessia Carros de Foc fins la capçalera de l'estany gran de Colieto. Una vegada superat aquest, ens dirigim a un pal que ens indica que hem d'abandonar el sender pel qual transitem i ens hem de desviar a la dreta seguint les indicacions que ens menen en direcció a la Punta Alta de Comalesbienes. De seguida el sender s'enfila de valent per guanyar uns 100 metres de desnivell i atènyer l'estany del Mamut o de la Roca. Un petit respir i de nou el terreny es tiba i aterrem al caos de rocs i pedres que ja no ens abandonaran fins a gairebé el mig del barranc de Camalesbienes. El cas és que seguint les fites deixem el que es suposa camí, segons el mapa de l'editorial Alpina, i acabem a la base d'una pared infranquejable. Reculem uns metres en direcció est per dirigir-nos a la carena que puja del coll Arenós i de nou trobem altres fites que, ara si, ens porten directament al cim. Fet el cim continuem en sentit sud-oest seguint el fil de la cresta i baixem al coll. Des d'aquest es pot seguir la mateixa direcció de marxa i fer el cim de Comelesbienes però aquesta ressenya deixa aquest cim de banda i el que fem és iniciar el descens, seguint una traça fitada, en direcció als estanys de Comalesbienes. Al de poc temps deixem la “comoditat” del camí i iniciem un flanqueig en diagonal descendent en direcció a l'estany Gelat. No hi ha camí però el terreny rocós permet el pas. Així som a l'estany. Seguim en franca direcció a un evident coll que tenim al davant i del qual neix la carena que ens permet assolir un dels cims sense nom que precedeixen a la Pala Alta de Sarradé. No és obligatori anar al coll ja que el vessant rocós de la muntanya ens permet anar per tot arreu. De fet, el mapa d'Alpina dibuixa un camí que puja directament entre el coll i la carena dels estanys. El camí que es faci servir dependrà de les forces que disposeu. El cas és que finalment som a la cresta. La seguim, fàcil tot i que aèria, fins que trobem que no podem seguir pel fil de la mateixa. Per l'esquerra és molt arriscat, sinó impossible, seguir però per la dreta podem perdre uns pocs metres d'alçada per agafar un pas que ens permet flanquejar i progressar amb la protecció de la cresta per l'esquerra, però esposats per la dreta, tot i que es camina bé. Així arribem a un altre punt en el que uns rocs sembla que ens tallen el pas. Si traiem el nas però, veurem que encara podem seguir endavant. Finalment si que quedem tallats. En aquest punt tenim a l'esquerra una pedra llisa, com una llosa, que ens permet pujat de nou a la cresta. Quan som a dalt l'espai per caminar s'obre molt per l'esquerra. Tant que la sensació de cresta desapareix. Caminem còmode fins que de nou el camí es complica. És moment de buscar a la dreta una fita que ens ensenya el camí per anar a trobar una canal (el pas està fitat).
Aquesta acaba en un tall vertical d'uns quatre o cinc metres que sembla es pot desgrimpar, però no cal. Just a l'esquerra trobem de nou una llosa que ens porta directament al coll que separa la cresta que hem superat i el cim. No cal perdre alçada per continuar el camí ja que les fissures de la muntanya ens permeten flanquejar horitzontalment en direcció al clar punt d'atac al cim. És una canal molt ampla que ens permet iniciar una fàcil grimpada d'uns 30 metres i atanyer el cim de la Pala Alta de Sarradé.
Semblava impossible però una vegada al cim la sensació de dificultat desapareix. No és tan complicat fer el cim. Per continuar amb la proposta cal desfer el camí de nou i tornar a baixar als estanys de Comalesbienes. Una vegada superat de nou l'estany Gelat caldrà però prendre direcció oest per vorejar el primer estany per la riba del vessant que cau del Pala Alta. Travessem la sortida d'aigües de l'estany i passem al vessant del Pic de Comalesbienes. Seguint les fites fem un petit ascens i tornem a ficar-nos en un caos de rocs i pedres pel qual iniciem el definitiu descens en busca del final del recorregut, el qual ja ansiem finalitzar. Encara restarà un llarg camí per aconseguir-ho. De nou els innumerables rastres de fites ens fan apartar-nos del camí que el mapa d'Alpina diu que hi ha, però el cert és que les fites ens porten pel bon camí ja que finalment, al poc d'atrapar els primers pins, enllacem amb quelcom que podem anomenar camí. Això no vol dir que els problemes hagin acabat, ans al contrari, Aquest camí es va apropant, de forma vertiginosa, a la carena oest del pic de Comalesbienes i acaba mig engorgat. De nou els pals de fusta amb el cap pintat de groc ens són de molta ajuda. Aquesta última part del recorregut, amb el fort pendent, el terra relliscós i les cames ja molt picolades, resulta fins i tot perillós ja que les relliscades i caigudes estan gairebé garantides. Finalment el fort descens acaba quan enllacem amb l'antiga pista que servia d'accés a una antiga zona d'extracció de material. Aquesta pista, després d'unes quantes llaçades mor a la carretera que ens portarà definitivament al punt al qual hem aparcat el cotxe el dia anterior.

Veure més external

Waypoint

001

Desviament a dreta
Waypoint

002

Cim Punta Alta
Waypoint

003

Abandonar camí i esquerra sense camí
Waypoint

004

Cim Pala Alta
Waypoint

005

Dreta no esquerra
Waypoint

006

Dreta no recte
Waypoint

007

Camí bo

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.