-
-
2.893 m
1.664 m
0
4,5
8,9
17,88 km

Vista 849 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Sorpe, Catalunya (España)

Excursió notable per dos motius. En primer lloc, perquè fa el tomb per les carenes que envolten la vall de Gerber, limítrofes respectivament amb la vall de Cabanes, la coma de l’Abeller, la coma d’Amitges i el circ de Saboredo. En segon lloc, perquè tots els cims són bessons: el pic de Xemeneies i el pic d’Amitges tenen dues puntes cada un; los tres Puis –ja ho diu el nom– és trigemin, i el Bassiero Oriental té el seu bessó Occidental (per bé que en aquesta ocasió ens l’hem saltat; ja ha tingut el seu minut de glòria en el passat).
Quant a la navegació –diguem-ho d’entrada–, hi ha dos trams que estan perfectament marcats (camí fressat i fitat, pintura i estaques grogues, pintura taronja i verda), un de pujada i l’altre de baixada: de la Peülla a l’Estanyera del Mig, i del coll de l’Estany Gelat a la Peülla. La resta de l’excursió, llarga, serà força més laboriosa.

PÀRQUING DE LA PEÜLLA. Se surt d’aquest aparcament, que és al PK 49,5 de la C-28, la carretera que comunica Esterri amb Viella passant pel port de la Bonaigua. De l’aparcament estant veureu, cap al SO, dos pontets que travessen el riu de la Bonaigua i un indicador; d’aquest punt, ben visible, arrenca el camí que us endinsarà a la vall de Gerber. L’anirem seguint fins a l’Estanyera del Mig (abans ja haurem passat l’Estanyera).
ESTANYERA DEL MIG. Una mica més enllà de l’entrada d’aigües d’aquest estany, però abans d’emprendre la mica de pujada per superar el desnivell que limita l’estany per aquest punt, girem a l’esquerra per la canal de la Xemeneia; alguna fita ens indica l’inici del “camí”, però és ben poc probable que en trobeu cap més (un parell a tot estirar). Cal anar remuntant, sempre en direcció SE, per un llarg caos de blocs tanmateix força estables. Al fons veureu el coll de la Xemeneia; però una mica més a la dreta hi ha un altre collet; aquesta ha de ser la vostra destinació. (En aquest punt no feu cas del track: vam prendre una canal a la dreta pensant que ens portaria al cim. Error gros, perquè la canal era força vertical i sorrenca, francament desagradable; a més, el cim que es veia no era el Xemeneies, sinó un de previ que ens el tapava; així, en arribar-hi, vam haver de fer una cresta difícil i de no gaire confiança. Insistim-hi: si aneu cap al collet, tot anirà com una seda; quan hi arribeu, fareu un flanqueig a la dreta i arribareu còmodament al cim.)
PICS DE LA XEMENEIA. Són dues puntes, i a ull nu fa de mal dir quin és més alt; de fet, són pràcticament iguals. Des d’aquí, encamineu-vos als Tres Puis. Aprofiteu tots els trams que pugueu fer per la cresta; és força còmoda i agraïda. Quan puntualment es compliqui i l’hàgiu d’abandonar, feu-ho per la banda de Cabanes; però recupereu-la així que pugueu; si no, tampoc no faríeu tot tres Puis.
LOS TRES PUIS. Els que tenen entitat són tres, tot i que n’hi ha algun altre menys diferenciat. Des de l’últim, que és el més alt, baixeu cap a la collada de Bassiero.
COLLADA DE BASSIERO. Després ens caldrà tornar-hi; ara, la passem de llarg per enfilar la còmoda carena que ens conduirà fins al Bassiero Oriental (o punta Gourdon).
BASSIERO ORIENTAL. Des del “germà” modest, paga la pena d’admirar la fesomia agresta i vertical de l’altre. Tornem cap a la collada de Bassiero.
COLLADA DE BASSIERO. Prenem el camí que baixa per la canal cap a la banda de Gerber. En cap cas, però, baixeu per sota dels 2600 m, perquè del que es tracta és de fer un flanqueig cap a l’esquerra, passant per sota dels pics de Bassiero i arribant a sota del coll que hi ha entre els Bassiero i el pic d’Amitges, on arribareu per la canal de la Trampa.
CANAL DE LA TRAMPA. Convé que us l’hàgiu mirada mentre veníeu de la collada de Bassiero. Amb tot el perfil del coll a la vista, veureu que hi ha una bretxa (força centrada, però una mica esbiaixada a l’esquerra) on el coll presenta el seu punt més baix. No en feu cap cas. Mireu-vos, en canvi, la meitat dreta del perfil del coll; hi veureu també un punt on el coll és més baix. Tampoc no en fareu cap cas, sinó que a la dreta d’aquest punt, veureu una canal. Aquesta és la vostra. Acosteu-vos-hi i trobareu alguna fita; remunteu-la amb cura i us portarà al coll.
COLL DE LA CANAL DE LA TRAMPA. Comenceu un flanqueig a la dreta (O); mireu de no perdre gens o ben poca alçada; des d’aquest punt no ho podeu veure, però no quedareu tallats en cap moment. Veureu un serrat que baixa del pic d’Amitges en direcció a la vall (S). No hi heu d’anar a fer res, sinó que força abans us haureu topat amb una canal per on es puja més o menys bé que us deixarà entre les dues puntes del pic d’Amitges: a la dreta (E), la més alta; a l’esquerra (O), la més baixa.
PIC D’AMITGES. Baixeu en direcció al coll d’Amitges i, tot i que el track hi arriba, no arribeu fins al coll, sinó que abans ja surt el camí que va al coll de l’Estany Gelat. (Si haguéssiu arribat al coll d’Amitges sense haver-lo vist, no serà un problema: des del coll comenceu un flanqueig cap a la dreta i acabareu topant-vos el camí.)
COLL DE L’ESTANY GELAT. Des d’aquí, amb el refugi Mataró ben visible (és de color taronja), el camí us anirà portant a l’estany Negre de Dalt, el de l’Illa, el Gerber i, finalment, a l’Estanyera del Mig, on retrobareu el camí de pujada. Però, com hem dit més amunt, no caldrà que us preocupeu pel camí: gaudiu-vos únicament de la vall de Gerber.

DIFICULTAT. Hem estat dubtant entre “moderat” i “difícil”. A la fi –a pesar dels trams còmodes–, per les grimpades, els blocs, els flanquejos, les canals, l’absència de camins... i pel fet d’haver de decidir tot al llarg de l’excursió les millors opcions, ens hem decantat per conceptuar-la de “difícil”.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.