Temps  11 hores 42 minuts

Coordenades 2980

Data de pujada 22 / de juliol / 2019

Data de realització de juliol 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.209 m
1.617 m
0
4,9
9,8
19,55 km

Vista 281 vegades, descarregada 20 vegades

a prop de Benasque, Aragón (España)

Magnífica ruta en la que remuntarem la Vall de Lliterola passant per l’Ibonet de Lliterola fins guanyar la carena Est del Perdiguero, inici d’un tram de carena fàcil i panoràmic que fent pas pel Perdiguero Est (3171m) ens portarà al capdamunt del Pic Perdiguero (3221m), excel·lent mirador de la contrada. Continuarem davallant per la cresta Nord i desprès pujarem per carena fàcil passant per la Tuca de Lliterola (3080m) i el Pic Royo (3103m) fins coronar l’esmolada Punta de Lliterola (3116m), inici d’un tram de cresta amb més ambient que passant per l’aeria Agulla de Lliterola (3027m) ens portarà a la Glacera de Lliterola. Per tancar el cercle anirem a buscar el Portal de Remuñe i davallarem per la pedregosa i engorjada Vall de Remuñe fent pas per l’Ibonet d’Arenals, les Pletes de Remuñe i dels Capellans i les Gorges.

***RECORREGUT: Prop del km70 de la Carretera A139-Cabana de Llosero-Turonet de l’Amorriador (1979m)-Barranc de Lliterola / Cascades-Ibonet de Lliterola-Prop de Collado Ubago-Carena Est del Perdiguero-Cim Est del Perdiguero (3171m)-Pic Perdiguero (3221m)-Cresta Nord del Perdiguero-Collado Superior de Lliterola-Tuca de Lliterola (3080m)-Pico Royo (3103m)-Punta de Lliterola (3116m)-Cresta de Lliterola-Agulla de Lliterola (3027m)-Collado Inferior de Lliterola-Glacera de Lliterola-Prop de l’Ibón Blanco de Lliterola-Portal de Remuñe-Bassa-Ibonet dels Arenals-Barranc de l’Aigüeta de Remuñe / Cascades-Pleta de Remuñe-Pleta dels Capellans-Gorges de Remuñe-Plan de Sarra-Carretera A139-
Cascada de Remuñe-Cascada de Canaletes d’Aigüespases-Prop del km70 de la Carretera A139.

***RESSENYA: Ruta feta el 5-07-2019. Des de la turística població de Benasque seguim la carretera amunt fins poc abans del km 70 de la carretera A-139, on aparquem al costat de la mateixa quan veiem l’entrada d’un sender i un indicador que ens convida a anar al “Ibonet de Lliterola”. Iniciem la caminada seguint l’esmentat sender (senyals verds), que puja fent llaçades ben traçades a l’O enmig d’un bosc d’avets i pins. Aviat sortim del bosc, pasem al costat de les ruïnes de la Cabana de Llosero i el sender (O, senyals verds) comença a remuntar la Vall de Lliterola pel seu vessant esquerra, per terreny obert i herbat i agafant alçada sobre el riu de Lliterola. Passat l’indeterminat Turonet de l’Amorriador (1979m) el sender tomba al NO i continua remuntant l’oberta vall fins arribar de seguida a una cruïlla senyalitzada: anem cap al “Ibón Blanco de Lliterola” pel corriol de la dreta (senyals vermells i fites), que continua pujant al NO pel vessant esquerra de la vall. Més amunt el corriol s’apropa al Barranc de Lliterola i remunta a prop del mateix en una zona on el torrent forma una bonica cascada. Passada la cascada pasem a tocar d’un gorg força profund i el corriol (NO, senyals vermells i fites) continua pujant més marcat a prop de diverssos rierols, cada vegada per un terreny més rocós on afloren grans blocs. Més amunt arribem a una zona “d’impàs” on el corriol (senyals vermells i fites) planeja un xic i el Barranc de Lliterola s’estreny entre parets, aquí anem arranbats al vessant esquerra del mateix i, desprès de fer una grimpadeta (Iº), el barranc es torna a obrir i apareix davant nostre la conca glacial on es troba l’Ibonet de Lliterola, al que arribem desprès de davallar un xic. Al voltant del bonic estany trobem diverssos bivacs-paravents. A partir de l’Ibonet de Lliterola la fresa del corriol practicament desapareix pero encara seguim senyals vermells i fites al NO a prop dels rierols que baixen de l’Ibón Blanco de Lliterola i, quan aquests s’engorjen, començem a pujar per terreny rocós (granític) on en algún punt cal fer alguna fàcil grimpadeta (Iº) fins sortir més amunt a un punt on trobem una muntanyeta de fites alrededor de la cota 2650m. En aquest punt deixem els senyals vermells (crec que se’n van a la dreta encara pujant a prop del torrent fins l’Ibón Blanco de Lliterola) i seguim unes fites a l’esquerra (SO), primer per terrasses herbades i desprès tombant a l’O per zona de grans blocs granítics fins abastar l’encara indefinida linia carenera a prop del Collado Ubago. A partir d’aquí tombem al N flanquejant la carena per la dreta (fites), per terreny de grans blocs granítics fins un punt on se’ns obre la vista cap a l’Ibón Blanco de Lliterola, punt on girem a l’esquerra (O, fites) i encetem una costeruda pujada per terreny pedregós fins guanyar la encara ample carena E del Perdiguero ja per sobre dels 3000m. Remuntem la carena (O/NO) sortejant blocs, desprès la carena es va encrestant i esdevé més horitzontal i definida i la seguim remuntant sense posar les mans tot gaudint de les vistes i passant pel Perdiguero Est (3171m) fins coronar el Pic Perdiguero (3221m), on gaudim d’una excel·lent vista de 360º i trobem un parell de bivacs-paravents on aprofito per menjar l’entrepà de truita de patates. Baixem del cim pel fil de la cresta que es despenja al N/NE (fites) tot recolçant algunes mans o desgrimpant (Iº-Iº+) i salvant algunes petites puntes que salvem per l’esquerra. Un ùltim tram davallant per una petita canal (Iº-Iº+) ens deixa en el Collado Superior de Lliterola, des d’on pugem (N, fites) flanquejant el tarteròs vessant O de la Tuca de Lliterola i desprès girem remuntant a la dreta (E) sense recolçar ni una mà fins assolir el cim de la Tuca de Lliterola (3080m), un cim empetitit per l’imponent Perdiguero. Des del cim davallem un xic (N, fites) i desprès pugem per la rogenca i pedregosa carena també sense posar ni una mà fins coronar el Pic Royo (3103m), també empetitit pels gegants de la contrada. A partir d’aquest cim la carena esdevé una cresta que tomba al NE, primer baixant un xic tot flanquejant lleugerament per l’esquerra i recolçant una mica les mans fins arribar a la bretxa intermitja entre el Pic Royo i la Punta de Lliterola. Des de la bretxa començem a remuntar (NE) per una cresta estètica i força estreta pero fàcil que desprès de recolçar alguna mà en algun punt de seguida ens deixa en l’esvelt cim de la Punta de Lliterola (3116m), desprès del Perdiguero el cim que m’ha agradat més de la ruta d’avui. A partir d’aquí la cresta esdevé força horitzontal pero esmolada i un xic aeria, i la seguim pel fil tot desgrimpant i flanquejant petites puntes de la cresta amb passos laterals amb certa exposició, en general amb passos fàcils (Iº-Iº+) i amb bons agafadors que dónen seguretat. Més endavant la cresta davalla més marcat i seguim fent algunes desgrimpades (Iº-IIº) fins arribar a una petita bretxa previa a la petita Agulla de Lliterola. Per accedir al cim de l’agulla cal fer una grimpada vertical pero curta (IIº) i amb bons agafadors que tot seguit ens deixa al capdamunt de l’Agulla de Lliterola (3027m), un cim estret i aeri. Des de la punta de l’agulla fem un passatge breu pero aeri i exposat per l’estret fil i desprès baixem (N) desgrimpant per la cresta a l’altre banda (IIº i potser més), en forta baixada i per terreny relliscós i amb mals agafadors (la roca es desfà), cosa que resta seguretat i dóna més sensació de dificultat i exposició. És un tram d’anar avançant lent per asegurar on posem peus i mans fins acabar arribant al Collado Inferior de Lliterola. En el coll em poso els grampons i davallo primer al SE i desprès al S cap a unes basses congelades que es veuen al fons de la Glacera de Lliterola, pero sense acabar d’arribar a l’Ibón Blanco de Lliterola. Arribats a una de les basses congelades (cota 2830m aproximadament) seguim una senda ben fitada que surt al SE i va travessant el vessant de la muntanya en lleugera pujada tot gaudint de bones vistes sobre l’Ibón Blanco de Lliterola (que anem deixant a la nostra dreta i avall) fins arribar al Portal de Remuñe. Baixem a l’altre banda (SE, fites) travessant grans congestes de neu, més avall la senda (fites) tomba a l’E i saltant entre grans blocs acabem arribant a un tancat clot on hi ha una petita bassa encara congelada. A partir d’aquesta bassa apareixen uns senyals vermells que seguim avall entre congestes de neu i grans blocs amb una tendència més o menys al N que ens porta fins a prop de l’Ibonet dels Arenals, un estany poc fondo. Des d’aquest estany seguim una senda a l’E (senyals vermells i fites) primer pujant apenes uns metres i desprès davallant fins estar-hi a tocar del riu de l’Aigüeta de Remuñe, que a dia d’avui circula encara sota una gran congesta de neu. La senda (senyals vermells i fites) continua sempre a tocar del riu pel seu vessant-riba dreta, en general per terreny pedregós-rocós i per zona una mica engorjada que fa que el riu vagi formant boniques cascades. Més avall els senyals ens porten a creuar el riu, pero a dia d’avui la força de l’aigua no recomana travesar-lo… per sort hi ha una altre senda fitada que continua pel vessant dret del riu (pel que anem) i salva pujant apenes uns metres una zona força engorjada que de seguida dóna pas a arribar al extenssos plans de la Pleta de Remuñe, on ja hi ha gent posant les tendes per dormir. En aquest punt la ruta que havia planificat sobre el mapa anava a visitar els Ibons de Remuñe, pero se m’ha fet una mica tard i continuo travessant la pleta (E) fins trovar un punt on podem travessar el riu cómodament. Travessant el riu de seguida reprenem el corriol principal (senyals verds, fites), que continua a l’E i amb tendència a davallar sempre pel vessant esquerra de la vall, una vall cada vegada més oberta i un corriol més fressat quan més baixem. Més avall travessem amb comte un torrent que forma una cascada i desprès davallem (SE, senyals verds i fites) una mica més fins arribar a la Pleta dels Capellans, on a l’altre banda del riu es veu una barraca-refugi en prou bon estat. Travessem aquesta pleta (E/SE, senyals verds i fites) a tocar de la riba esquerra del riu i desprès el riu es torna a engorjar (Gorges de Remuñe) i ens allunyem del mateix pel seu vessant esquerra, on el corriol s’esmuny de nou entre grans blocs tot davallant. Ja molt avall apareix el bosc i el corriol (E/SE, senyals verds i fites) continua davallant ara més cómode fins acabar desembocant en la carretera A-139, carretera que prenem a la dreta (SO) i baixant uns 2.5km fent pas per les cascades de Remuñe i d’Aigüespases fins arribar al punt d’inici.

***NOTA: Algunes grimpades-desgrimpades en la baixada del Pic Perdiguero fins el Collado Superior de Lliterola (Iº-Iº+, bons agafadors), entre la Punta de Lliterola i l’Agulla de Lliterola (Iº+-IIº, bons agafadors i un xic aeri) i el tram més “complicat” i exposat és des de l’Agulla de Lliterola al Collado Inferior de Lliterola (IIº-IIº+), on el principal problema són els precaris agafadors (la roca es desfà) i el fort i relliscós pendent en baixada que fa tenir més sensació d’exposició (és per aquest tram final entre l’Agulla de Lliterola i el Collado Inferior de Lliterola que qualifico la ruta de “Alpinisme Difícil”). Si es vol evitar el tram més “complicat” de la cresta hi ha l’opció d’abandonar-la i baixar a la dreta cap a l’Ibón Blanco de Lliterola des del Collado Superior de Lliterola o poc abans d’arribar al Pic Royo (d’aquesta manera la ruta és podria qualificar com “Alpinisme Moderat”). Majoritàriament la ruta transita per corriols senyalitzats (en les valls) o sendes ben fitades, amb llargs trams entre grans blocs. Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat. Per fer la ruta més asequible per tothom es pot dividir la ruta en 2 dies fent nit en l’Ibonet de Lliterola o en la Pleta de Remuñe (si tinguès que fer la ruta en 2 dies la faria en sentit contrari pernoctant en la Pleta de Remuñe, pero fent-la en 1 dia prefereixo la direcció aquí proposada). Congestes de neu habituals com a mínim fins a finals de Juliol i a vegades tot l’any.

***ALTRES RUTES PEL PARC NATURAL POSETS-MALADETA:

-”Vallibierna i Culebres per Llauset i els 15 estanys (Gelat, Coma Arnau, Cap de Llauset, i Anglios)
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/vallibierna-i-culebres-per-llauset-i-els-15-estanys-gelat-coma-arnau-cap-de-llauset-i-anglios-7407048

-”Pic dels Bous i Cap de Riueno per l'Obaga de Salenques i les valls i estanys d'Anglios i Riueno”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-dels-bous-i-cap-de-riueno-per-lobaga-de-salenques-i-les-valls-i-estanys-danglios-i-riueno-7400818

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 28/07/2019

    Excelent resenya i fotos Aventura't!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 30/07/2019

    Gràcies pels cumpliments lamu! Salut!

Si vols, pots o aquesta ruta.