Temps  9 hores 19 minuts

Coordenades 1649

Data de pujada 28 / de juny / 2013

Data de realització de juny 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.926 m
1.749 m
0
4,5
9,0
18,04 km

Vista 11926 vegades, descarregada 273 vegades

a prop de El Serrat, Parròquia d'Ordino (Andorra)

|
Mostra l'original
L'inici d'aquesta ruta el situarem en el pàrquing que hi ha al final de l'asfalt de la carretera CS-370. Aquesta carretera l'agafarem aproximadament al punt quilomètric 18 de la CG-3, la carretera que puja d'Ordino a l'Estació d'Esquí d'Ordino - Arcalís.

Deixem el cotxe al pàrquing, on hi ha una caseta d'informació, i emprenem la pujada per la pista forestal que porta al Refugi de Sorteny. Podem arribar al refugi per la pista forestal o tallar un tram d'aquesta pista per un sender molt més agradable, que passa per dins del bosc i on trobarem diversos trams de graons. Si ens fixem, en diferents arbres veurem que tenen uns números clavats. Més endavant, a l'acabar el sender i tornar a sortir a la pista forestal, trobarem un jardí botànic, amb totes les espècies de la zona marcades amb un nombre. Així, podrem saber el nom de les plantes que ens hem anat trobant mentre pujàvem pel sender.

Arribem al refugi, que jo me'l trobo tancat per obres, i la pista es converteix en sender. Anirem remuntant pel fons de la vall, amb el riu a la nostra dreta, fins que arribem a un pont que ens permetrà creuar-lo. El pont és de fusta i té un curt tram inclinat. Com està mullat, per passar-ho cal ficar la bota a les petites escletxes que hi ha entre els taulons de fusta, ja que si es trepitja la fusta patina com si fos gel.

Després de travessar el riu, deixo a mà dreta un petit refugi lliure i, sempre seguint la HRP (Alta ruta pirinenca), em disposo a remuntar la vall de Sorteny fins a la seva capçalera i pujar a la Collada dels Meners. No és molt complicat seguir les marques i les fites. El tram final fins a la Collada dels Meners és força dret, però sense neu no hi ha cap dificultat en seguir el camí.

Arribo a l'estreta Collada dels Meners i giraré cap a la meva esquerra (N) per pujar al Pic de la Serrera. Res més deixar la collada haurem sortejar alguna agulla, però després la pujada serà molt més plàcida per la carena.

Arribo a l'allargada cim del Pic de la Serrera i decideixo continuar fins al següent pic, que és el Pic de la Coume de Seignac. Al principi tenim un tram de baixada amb algun petit desgrimpada, que em deixarà en una aresta nevada i bastant afilada que no veig clar el passar-la per dalt. Per tant, decideixo baixar una mica cap al costat esquerre (NO) i flanquejar per aquí. Sense més dificultats, corono el Pic de la Coume de Seignac.

Retorn al Pic de la Serrera (a la tornada si que passaré per l'aresta nevada, que no era tan difícil com semblava) i d'aquí a la Collada dels Meners.

Continuaré ara la cresta cap al Sud, per fer el Pic de la Cabaneta. Cresta rocosa, tot i que hi ha un sender que l'evita en bona part i flanqueja per la dreta (O). El problema és que a mig camí arriba un gran gelera i, per no posar-me els grampons, decideixo pujar a la part alta de la carena i aquí em complico una mica la vida. Alguna grimpada i desgrimpada i, finalment, arribo al cim d'aquest Pic de la Cabaneta.

Ara anirem en direcció SO per fer el Pic de l'Estanyó. Molt més fàcil, tindrem un bon tram de baixada suau des del Pic de la Cabaneta fins a un coll, des d'on començarà una forta però no molt llarga pujada per un sender molt marcat entre les roques. Cap dificultat ni grimpada per accedir al Pic de l'Estanyó.

Després, ja es tracta de baixar fins a l'Estany de l'Estanyó. La primera part de la baixada es tracta de seguir la carena que, en direcció NO, es desprèn del Pic de l'Estanyó. Quan ja hem perdut força alçada, emprendrem una forta baixada fins als voltants del llac.

Un cop a l'Estany de l'Estanyó, simplement es tracta d'anar seguint el Riu de l'Estanyó per zones herboses primer i de bosc després, i per un camí molt trepitjat i definit.

Quan tenim el Refugi de sorteny a la vista, hi ha una cruïlla. El sender de la dreta ens porta directament al refugi, travessant el Riu de Sorteny i amb un posterior tram en pujada. El de l'esquerra, que és el que vaig triar jo, continua baixant deixant el riu a la dreta, per passar-ho després per un pont i arribar, sense necessitat de fer pujada, a la pista forestal.

Un cop a la pista forestal, la de l'inici de ruta, tornarem a admirar el jardí botànic i decidirem si, per arribar al cotxe, romanem a la pista o ens aventurem pel sender. Sens dubte, aquesta segona opció serà la triada.

5 comentaris

  • Foto de Jordi

    Jordi 20/01/2014

    Gran ruta y descripción. Espero realizarla este próximo verano.

  • Foto de sirhcar

    sirhcar 21/01/2014

    Muchas gracias por tu comentario! Suerte y a disfrutarla!!!

  • Foto de militon

    militon 10/10/2014

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta fácil sin ningún tipo de dificultad técnica.

  • Foto de PACWEISER

    PACWEISER 21/02/2016

    Amigo sirhcar crees que esta ruta es viable para hacerla en un dia con nieve??

  • Foto de sirhcar

    sirhcar 21/02/2016

    Se puede... pero hay que tener cierta experiencia en invernales y buscar un dia con riesgo de aludes bajo. En verano sin problema!

Si vols, pots o aquesta ruta.