Descarrega

Distància

7,27 km

Desnivell positiu

1.013 m

Dificultat tècnica

Difícil

Desnivell negatiu

1.013 m

Altitud màxima

2.909 m

Trailrank

32

Altitud mínima

1.856 m

Tipus de ruta

Circular
  • Foto de Pic de Font Blanca 100 cims
  • Foto de Pic de Font Blanca 100 cims
  • Foto de Pic de Font Blanca 100 cims
  • Foto de Pic de Font Blanca 100 cims
  • Foto de Pic de Font Blanca 100 cims
  • Foto de Pic de Font Blanca 100 cims

Temps

6 hores 15 minuts

Coordenades

621

Data de pujada

15 de desembre de 2016

Data de realització

de novembre 2016
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
2.909 m
1.856 m
7,27 km

Vista 401 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Les Sobiranes, Ordino (Andorra)

Més informació a "Veure més" i a https://els100cims.blogspot.com/2016/11/pic-de-font-blanca.html.

Sortint de l'aparcament ens dirigim a les bordes que tenim a peu de pista, en sentit N. Ja veiem allà un cartell de fusta que ens indica la direcció a seguir. Al començament els senyals són difusos i el camí no és gens clar, però a mesura que anem progressant i guanyant alçada, es fa més fressat i clar. També els punts grocs són més evidents.
El camí, zigzaguejant, ens fa guanyar metres de forma ràpida fins a sortir del bosc en una zona planera que al mapa de l'editorial Alpina figura com a Comis Vell. Es tracta d'un espai pla que ens farà recuperar l'alè de forma còmoda. Uns metres més endavant ja veiem el primer pal indicador. El camí passa una mica allunyat així que és possible que no es vegi. Nosaltres el vam fer a la baixada. Sí que se’n localitza, però, un altre, molts metres més al NE de l'anterior. En aquest punt agafem el camí que ens diu que pujarem al pic de Font Blanca per la coma del Mig, la qual ja veiem a l’esquerra.
Amb la neu no som capaços de seguir el camí senyalitzat i pugem a la babalà pel mig de la coma, trobant de tant en tant punts grocs i acompanyats per les aigües d'una torrentera, que tindrem a la dreta. De baixada sí que localitzem el camí bo, per la qual cosa el descens serà una mica més tranquil.
La coma del Mig és força dreta i ens demana el màxim esforç per superar-la, i amb neu encara més, ja que, de tant en tant, rellisquem i perdem terreny. Portem material, però les condicions de la neu no són encara les adients. Per fi, després d'una àrdua batalla, sortim al Castellar. El pendent minva i el pas es fa més fàcil. La neu, a aquesta alçada encara és molt tova i permet que ens enfonsem així que cal calma i paciència. Un nou repetjó ens puja a una mena de coll entre el pic de les Fangasses i la carena que ens ha de portar al cim.
En aquest punt no cal mapa per decidir per on seguir. El circ que tenim al davant tant sols té un punt que sembla més còmode. La carena que tenim a la dreta, a sobre del nostre cap. De fet, es poden albirar fites que ho aconsellen. Així doncs, girem cap al SE per enfilar el pendent en direcció a l'horitzó més proper. Es fa dur, ja que les cames estan molt carregades, a hores d'ara.
Pensant que ja ho tenim a tocar, arribem al coll que és el punt pel qual es puja des de la portella de Rialb, un altre camí clàssic per assolir el cim. Aquí ja ens calcem els grampons i traiem el piolet, ja que el vent i el pendent així ho aconsellen. Tenim la mala sort que el vent bufa de cara així que el pendent encara sembla molt més fort. De tant en tant la boira se'ns tira a sobre i perdem tota perspectiva. Amb més pena que glòria arribo a la minicresta que antecedeix el cim. És tan fort el vent que fa, tan estreta la cresta i tan impactant el pendent per tots dos vessants, que em poso de quatre grapes en un moment determinat. Sort que no em deixo dominar per cap altre sentiment que el de fer cim. Són cinc o sis metres, només, però en les condicions que els trobo es fan complicats. Una mala trepitjada i...
Deu metres més de desnivell i fem cim.
Les condicions no són agradables. No trobem gaire visibilitat per culpa de la boira que ens envolta, ara sí, ara no. Quan no és aquest element, són els núvols que cobreixen els cims que tenim a l'abast. Tampoc ajuda el vent, que amb fortes ratxes ens fa posar de genolls de tant en tant, per pura seguretat. I com que el vent i la neu fan augmentar la sensació de fredor... No esperem ni al reagrupament per a la foto de cim. Ho sento. Cap avall.
El descens demana encara més tranquil·litat i concentració. El pendent es veu de baixada molt més fort que de pujada però, ara sí, la neu està perfecta i els grampons fan la seva feina de meravella. Fins i tot m'atreveixo a provar la maniobra d'autodetenció. Encara me’n recordo.
Ara sí que, tot i estar envoltats totalment per la boira i no veure res a tres pams del nas, fem parada per al reagrupament, més que res per decidir per on fer la tornada. El pla A consistia a baixar per la portella de Rialb per fer així una mena de volta circular, pujant per una banda i baixant per l'altra.
Un curt, més aviat inexistent debat, i decidim tornar pel mateix camí. Uns quants del grup, aprofitant que tenim els grampons posats, decidim baixar pel dret pel mig de la coma trepitjant encara neu. Ens ajuntem a la part alta del Castellar. A partir d'aquest punt ja no fan servei els grampons així que els tornem a la motxilla i desfem camí fins a l'aparcament per donar així per acabada aquesta magnífica excursió, de la qual no vaig gaudir plenament per la meva poca experiència i perícia hivernal.

Veure més external

Punt d'interès

wpt001

Pal
Punt d'interès

wpt002

Recte coma del Mig
Punt d'interès

wpt003

Coll
Punt d'interès

wpt004

Carena
Punt d'interès

wpt005

Cim

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.