Temps  10 hores 30 minuts

Coordenades 1359

Data de pujada 31 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.016 m
1.490 m
0
3,5
7,1
14,19 km

Vista 699 vegades, descarregada 52 vegades

a prop de Erill la Vall, Catalunya (España)

Interessant recorregut pel vessant sud-oest d’aquests emblemàtics cims. Ascensió entretinguda i variada en duresa i paisatge. Ambient agresta i encisador que justifica l’esforç.
Punt d’inici i final: espai habilitat com a pàrquing tot just passat el pont que creua la Noguera de Tor després de la caseta d’informació que se situa a la carretera entre Caldes de Boí i la presa de Cavallers (1497 m).
Seguim les indicacions per anar als Estanys de Gémena (pintura groga i fites). El sender zigzagueja dins del bosc guanyant alçada ràpidament. Cada cop sentim més a prop el brogit de les aigües que baixen amb força pel barranc de Llubriqueto. Al Pla de Sallent passem de la seva riba esquerra a la dreta per un parell de palanques. Amb un pendent més suau arribem al Planell de Llubriqueto (1989 m) on conflueixen les aigües que provenen dels estanys de Roi i de Gémena de Baix.
Per una altra palanca superem el riu al fons del planell; de nou, el senderó reprèn el marcat declivi per superar el desnivell que ens deixa una mica per sobre de l’Estany de Gémena de Baix (2280 m). Les seves aigües emmirallen algun dels cims que tanquen l’àrea lacustre a la qual pertany: pics d’Estany de Gémena, dels Abellers i el Punta Senyalada.
El camí ressegueix el marge esquerre de l’estany i quan arribem al seu inici ens fa ascendir fins a la cubeta de l’Estany de Gémena de Baix. Pal indicador cap al Bessiberri Sud. No hem de fer cas del temps indicat: cadascú té el seu ritme. Continuem pujant: fites, algun senyal de pintura vermella. Un cop superat l’estany entrem en un penyalar de mal fer però de fàcil seguir. Al nostre davant, a l’horitzó, el Pic dels Avellaners i el Besiberri Sud. A la nostra dreta s’alça vertical, el rocam de la Punta Lequeutre i Passet.
Les monjoies ens van indicant el camí que es va desviant a l’esquerre per evitar les congestes. La ressenya que segueixo (Germinal V.) evita la pujada fins a la Colladeta d’Avellaners i proposa una ascensió més directa al Comaloforno. Cap a la cota 2630 m deixem la via normal anant a buscar una congesta de neu molt endurida. Per superar-la seguim el seu marge inferior per terreny molt descompost en forta pendent fins a la seva rimaia; l’espai permet un pas còmode.
Reprenem la forta pujada cap a l’esquerre i ens enfilem per una canal que es va estretint progressivament; sortim d’ella per l’esquerre on el terreny guanya amplitud. Ja es veu la cresta entre el Besiberri i el Comaloforno. Seguim amunt fins a trobar una mena de faixa que correspon al camí entre els dos cims. Tornem a veure fites. Continuem un curt tram al sud (dreta) fins a una mena de collet des d'on s’endevina el nostre objectiu. La darrera grimpada (est) ens deixa al Pic del Comaloforno (3029 m), sostre comarcal de l’Alta Ribagorça. Impressionant panoràmica en totes direccions.
El descens el fem pel mateix lloc desgrimpant sense gaires dificultats fins al collet on es té una perspectiva de la faixa que abans hem seguit. Ara, el cim que tenim davant nostre és el Besiberri Sud i més a l’esquerre el Pic d’Avellaners. Davallem per terreny descompost però de fàcil fer, reprenem uns metres de pujada i abans de contactar amb el camí normal que prové de la Colladeta d’Avellaners (2925 m), fem un ascens directe i viu al Besiberri Sud (3024 m). Com abans, les vistes són espectaculars, sobretot de l’agresta cara nord del mateix Massís de Besiberri fins a les muralles del Comaloforno.
Descens del cim a la Colladeta d’Avellaners (2885 m) per sender fressat. Abans d’arribar-hi podem intuir la part inicial del Barranc de Besiberri que acaba a prop del Refugi de Conangles, i la gran tartera que finalitza a la colladeta. A partir d’ara el retorn el farem, seguin les fites. Val la pena no tenir gaire pressa per poder delectar-nos amb l’entorn, tornar a mirar el vessant sud-occidental del massís i les cubetes d’origen glacial que formen l’àrea lacustre dels estanys Gelats i de Gémena. Baixem al Planell de Llubriqueto (1989 m), on una cabana ens pot fer d’aixopluc en cas necessari, i al punt de sortida (1497 m).
El temps i el grau de dificultat són subjectius i depenen de molts factors.
Hi ha una discordança entre les altituds aportades pel navegador i les de l’ICGC o de l’Alpina, però el desnivell positiu és gairebé idèntic (1627 m). El desnivell donat a Wikiloc no és real.
Referència: “Comaloforno i Besiberri Sud per la Vall de Llubriqueto des de Caldes de Boí” (Germinal V.)

2 comentaris

  • Foto de Toni_Martí

    Toni_Martí 17/09/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Un ruta potent, amb molt desnivell. Abstenir-se els que estan amb baixa forma o tenen dificultats, per més que alguns els sembli fàcil (que subjectivament ho és). Molt ben explicada gràficament i narrativament. La gratificació dels cims però, compensa l'esforç. La dificultat en trobar el millor pas es centra al tram final, sortint de la canal i abans del balcó pel tipus de terreny (passa el mateix entre els dos cims en algun moment) i la darrera grimpada del Comaloforno on la fita indicadora no es veu des del replà inferior. El terreny, canviant, s'imposa en aquests indrets.

  • Foto de laiet

    laiet 18/09/2018

    Gràcies pel teu comentari.

Si vols, pots o aquesta ruta.