Temps  5 hores 50 minuts

Coordenades 497

Data de pujada 22 / de novembre / 2014

Data de realització de novembre 2014

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.111 m
705 m
0
1,7
3,3
6,69 km

Vista 6143 vegades, descarregada 241 vegades

a prop de El Bruc, Catalunya (España)

De Can Maçana al Coll de Porc, Frares Encantats, Portell Estret, Agulles i retorn per la Portella

L'Alta Travessa ressegueix pel vessant sud els peus de les Arestes Brucs dels Frares i Agulles més alts. També conegut per Camí dels Escaladors, al ser utilitzat pels primers oberturistes, permet albirar bona part de les agulles dels dos sectors més occidentals del massís.
És un itinerari complex, de constants pujades i baixades, grimpades i trams equipats. Fàcil per a muntanyencs experimentats però no pas adequat per a tota mena de senderistes.
La complexitat del terreny fa difícil fer-ne una ressenya detallada. Per la mateixa raó el GPS resulta poc fiable. El track s’ha editat i corregit en base a l’ortofotomapa, el mapa excursionista i la comparativa amb altres enregistrats anteriorment per nosaltres mateixos. Així hem pretès compensar les inevitables derives per tal que s’avingui el màxim possible amb la realitat. Les desviacions en cota però, son difícils de tractar i, en conseqüència, el desnivell acumulat pot tenir poc a veure amb la realitat. Per tant la seva fiabilitat és inevitablement baixa.
L’itinerari està realitzat en sentit horari, però pot realitzar-se perfectament al revés.
Una variant que ens aporta una perspectiva diferent consisteix en accedir o retornar de Coll de Port pel sud (PR C-78, refugi Viçenç Barbé i Pas del Príncep) per comptes de fer-ho pel nord (GR 172). També és factible escurçar-lo visitant solament un dels sectors accedint-hi, be sigui pel camí de les Agulles o pel de la Canal Ampla.
A tenir en compte: la canal equipada sobre Coll de Port és just al límit de regulació actual de l’escalada -que inclou el pas per canals- per al sector C-3 (restringit entre el 15 de febrer i el 31 de maig). Per més informació consulteu la pàgina del Patronat.



Accés. Al Coll de Can Maçana s’hi accedeix per la BP-1101 entre El Bruc i Salelles.

Coll de Can Maçana (715 m)
Marxem (E) per l’ampli camí de Santa Cecília, seguint el GR 172. Passada la taula d’orientació deixem a mà dreta el que s’enfila a Sant Pau de la Guàrdia.

Collet de Guirló (797 m)
Deixem a mà dreta el camí al refugi Vicenç Barbé per la Portella (PR C-78) per on retornarem. Anem recte i revoltem per sota la Cadireta (Morro de Gos) i la Roca Foradada.
Si fins aquí hem caminat als peus de les Agulles, a partir d’ara ho farem per la falda dels Frares Encantats.

Camí de Coll de Port (975 m)
O de Porc (segons la cartografia de l’Editorial Alpina). Anem a la dreta (SE), en pujada, abandonant el GR.

Camí de les Agulles (900 m)
Deixem a mà dreta el un corriol indicat que s’enfila al Portell Estret o Coll d’Agulles.
Als peus del Frare Amadeu trobem la Font de Coll de Port.

Coll de Port (1250 m)
Important cruïlla de camins ben senyalitzada. Anem a la dreta (NW) cap al Portell Estret, pel camí menys evident, i comencem a enfilar-nos fort en direcció a la canal entre l’Enclusa (esquerra) i el Frare Amadeu (dreta).
Fins al Portell Estret, durant tot el tram de Frares Encantats, ens guiarem per senyal de pintura blaus.

Escales (1000 m)
Primer pas, molt vertical, equipat amb ferros travessers, grapes i cadena. Un cop passat en trobem un altre pas on podem ajudar-nos de les arrels i rames per progressar. La vegetació serà sovint una bona ajuda per superar altres passos del camí.

Cadena (1030 m)
Segon tram equipat, amb una cadena, als peus de l’Enclusa.
Sota el Frare Gros, per una canal a mà dreta, podem albirar el Pla de Bages. Passem per un portell encaixonat i atenyem un collet des de on és fàcil grimpar a la Cristobalita. Hi gaudim d’una bona perspectiva del Frare Gros, la Monja i el Lloro, entre d’altres.
Comencem a baixar fort. Tot el camí és un puja i baixa constant.

Corda (1095 m)
Pas equipat amb una corda nuada, a migdia del Frare Gros.

Pas de la Finestra (1075 m)
Baixem per una obertura sota un bloc encastat, equipada amb una corda nuada.

Corda (1040 m)
Un altre pas equipat amb corda, encara que a la sortida les arrels en son de millor ajuda.

Camí al Pas del Príncep (1009 m)
Una grossa fita ens indica a mà esquerra un corriol que, pel Dit, baixa al camí entre el refugi i el Pas del Príncep. Anem a la dreta, virant 90º decididament vers el N.
Atenyem la canal del Lloro, llarga i costeruda, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Al capdamunt, per una canal entre el Lloro i la Miranda, podem albirar el Montcau, Sant Llorenç del Munt i el Montseny.

Collet d’en Xandri (1077 m)
Entre el Bisbe, el Lloro i la Monja. Flaquegem per la falda d’aquesta i ens apareix la bella estampa de la Nina i la Boleta Foradada amb les moles del Serrat del Centenar al darrere.
Travessem un portell i, més endavant, sortim sobre un collet on hi ha un pi de tres branques. Des d’aquí podem albirar una altra part del sector de Frares en el que destaquen la Tri-roca i, sobretot, la Torta (també anomenada Mà).
Perdem alçària en direcció a la Canal Ampla.

Canal Ampla (975 m)
Canal que es despenja des del Serrat del Centenar fins al refugi Vicenç Barbé. La recorre un dels camins més utilitzats per accedir a les vies d’escalada. El deixem a l’esquerra i tornem a virar al N, guanyant alçària.

Portell Estret (1007 m)
Un altre pas estratègic del massís i cruïlla de camins ben indicada. Aquí arriba el que hem rebutjat a l’anada tot pujant a Coll de Port.
També se l’anomena Coll de les Agulles, perquè és el partió entre el sector de Frares Encantats del que venim, i el d’Agulles al que ens adrecem.
En direcció al Coll de la Portella, tornem a enfilar-nos i anem a revoltar als peus de la gran mola de la Torta.
A partir del Portell Estret ens guiarem pels senyals de pintura vermells.

Miranda (1057 m)
Apartant-nos uns metres del camí, sortim sobre una miranda que ens dona una magnífica perspectiva dels Frares Encantats, però també de la dels Ecos.
La Boleta destaca sobre les altres agulles per la seva capriciosa forma. Vers el SW també podem albirar la Bola de la Partió, la Bitlla i la Reina.
Continuant camí creuem un estret portell entre la Petitona i la Tri-roca. Poc més enllà, per entremig d’una canal, podem veure la Cadireta.

Bifurcació (990 m)
Deixem a mà esquerra un corriol poc evident, paral•lel al de la Canal Ampla que, pel Setrill i la Màquina de Tren, també mena al refugi.

Miranda de les Bessones (1007 m)
Sortim sobre una ample codina des de la que tenim davant la paret llevantina de la Bessona Inferior i on també destaca l’aresta Bruc de l’Agulla de l’Arbret.

Arrels (990 m)
Ajudats per les arrels (abans també hi havia una corda fixa), desgrimpem un pas entre l'Agulla dels Ossos i la dels Set, passat el qual tornem a guanyar alçària.

Desviament a la carena (997 m)
Desprès de passar entre l’Agulla de l’Arbret i les Bessones, als peus de la Filigrana, abandonem el camí. Ens enfilem (N) i amb una curta grimpada ens plantem a la carena entre la Saca Gran i l’Agulla de l’Arbret.
Aquest punt resulta un esplèndid mirador sobre la Cadireta i la Roca Foradada. Però també de la Miranda dels Ossos, l’Agulla de l’Arbret, les Bessones, la Filigrana, la Saca Gran,... i ben avall Sant Pau Vell, el Castell de la Guàrdia, el coll de can Maçana i el Castell Ferran. I, com no, del Bages fins al Pirineu. Resseguint la carena vers el SW podrem albirar l’exòtica figura del Ninet.
Baixem per indicis de corriol a recuperar el camí.

Pas del Carbassó (990 m)
Superem l’estret pas del Carbassó ajudant-nos, al capdamunt, amb les soques d’uns arbres trencats.

Bifurcació (1005 m)
Deixem a mà dreta un altre camí que baixa al del refugi i atenyem el sector més occidental d’Agulles, a l’alçada de la Canal de la Figuereta, on virem 90º vers el S per anar perdent alçària paulatinament.
Aquest tram, molt carener, ens permetrà gaudir d’una panoràmica general de tot el sector d’Agulles del que en destaquen, per les seves formes, la Filigrana i la Roca de la Partió. Però també albirarem fins als Ecos, la Roca Plana dels Llamps i el Montgròs.

Pas dels Merlets (960 m)
Dos trams de corda, la primera com a passamà i la segona nuada ens permeten baixar una llesca de roca força inclinada.
Continuem carenant, baixant en direcció a les Roques Gran i Petita de la Portella.

La Portella (883 m)
Cruïlla amb el PR C-78. Deixem a mà esquerra el camí del refugi i baixem a la dreta per una canal entre la roques de la Portella, on a penes ens haurem d’ajudar amb les mans. Per un bon sender retronem al collet de Guirló.

Veure més external

Marxem (E) per l’ampli camí de Santa Cecília, seguint el GR 172. Passada la taula d’orientació deixem a mà dreta el que s’enfila a Sant Pau de la Guàrdia.
Deixem a mà dreta el camí al refugi Vicenç Barbé per la Portella (PR C-78) per on retornarem. Anem recte i revoltem per sota la Cadireta (Morro de Gos) i la Roca Foradada. Si fins aquí hem caminat als peus de les Agulles, a partir d’ara ho farem per la falda dels Frares Encantats.
O de Porc (segons la cartografia de l’Editorial Alpina). Anem a la dreta (SE), en pujada, abandonant el GR.
Deixem a mà dreta el un corriol indicat que s’enfila al Portell Estret o Coll d’Agulles. Als peus del Frare Amadeu trobem la Font de Coll de Port.
Important cruïlla de camins ben senyalitzada. Anem a la dreta (NW) cap al Portell Estret, pel camí menys evident, i comencem a enfilar-nos fort en direcció a la canal entre l’Enclusa (esquerra) i el Frare Amadeu (dreta). Fins al Portell Estret, durant tot el tram de Frares Encantats, ens guiarem per senyal de pintura blaus.
Primer pas, molt vertical, equipat amb ferros travessers, grapes i cadena. Un cop passat en trobem un altre pas on podem ajudar-nos de les arrels i rames per progressar. La vegetació serà sovint una bona ajuda per superar altres passos del camí.
Segon tram equipat, amb una cadena, als peus de l’Enclusa. Sota el Frare Gros, per una canal a mà dreta, podem albirar el Pla de Bages. Passem per un portell encaixonat i atenyem un collet des de on és fàcil grimpar a la Cristobalita. Hi gaudim d’una bona perspectiva del Frare Gros, la Monja i el Lloro, entre d’altres. Comencem a baixar fort. Tot el camí és un puja i baixa constant.
Pas equipat amb una corda nuada, a migdia del Frare Gros.
Baixem per una obertura sota un bloc encastat, equipada amb una corda nuada.
Un altre pas equipat amb corda, encara que a la sortida les arrels en son de millor ajuda.
Una grossa fita ens indica a mà esquerra un corriol que, pel Dit, baixa al camí entre el refugi i el Pas del Príncep. Anem a la dreta, virant 90º decididament vers el N. Atenyem la canal del Lloro, llarga i costeruda, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Al capdamunt, per una canal entre el Lloro i la Miranda, podem albirar el Montcau, Sant Llorenç del Munt i el Montseny.
Entre el Bisbe, el Lloro i la Monja. Flaquegem per la falda d’aquesta i ens apareix la bella estampa de la Nina i la Boleta Foradada amb les moles del Serrat del Centenar al darrere. Travessem un portell i, més endavant, sortim sobre un collet on hi ha un pi de tres branques. Des d’aquí podem albirar una altra part del sector de Frares en el que destaquen la Tri-roca i, sobretot, la Torta (també anomenada Mà). Perdem alçària en direcció a la Canal Ampla.
Canal que es despenja des del Serrat del Centenar fins al refugi Vicenç Barbé. La recorre un dels camins més utilitzats per accedir a les vies d’escalada. El deixem a l’esquerra i tornem a virar al N, guanyant alçària.
Un altre pas estratègic del massís i cruïlla de camins ben indicada. Aquí arriba el que hem rebutjat a l’anada tot pujant a Coll de Port. També se l’anomena Coll de les Agulles, perquè és el partió entre el sector de Frares Encantats del que venim, i el d’Agulles al que ens adrecem. En direcció al Coll de la Portella, tornem a enfilar-nos i anem a revoltar als peus de la gran mola de la Torta. A partir del Portell Estret ens guiarem pels senyals de pintura vermells.
Apartant-nos uns metres del camí, sortim sobre una miranda que ens dona una magnífica perspectiva dels Frares Encantats, però també de la dels Ecos. La Boleta destaca sobre les altres agulles per la seva capriciosa forma. Vers el SW també podem albirar la Bola de la Partió, la Bitlla i la Reina. Continuant camí creuem un estret portell entre la Petitona i la Tri-roca. Poc més enllà, per entremig d’una canal, podem veure la Cadireta.
Deixem a mà esquerra un corriol poc evident, paral·lel al de la Canal Ampla que, pel Setrill i la Màquina de Tren, també mena al refugi.
Sortim sobre una ample codina des de la que tenim davant la paret llevantina de la Bessona Inferior i on també destaca l’aresta Bruc de l’Agulla de l’Arbret.
Ajudats per les arrels (abans també hi havia una corda fixa), desgrimpem un pas entre l'Agulla dels Ossos i la dels Set, passat el qual tornem a guanyar alçària.
Desprès de passar entre l’Agulla de l’Arbret i les Bessones, als peus de la Filigrana, abandonem el camí. Ens enfilem (N) i amb una curta grimpada ens plantem a la carena entre la Saca Gran i l’Agulla de l’Arbret. Aquest punt resulta un esplèndid mirador sobre la Cadireta i la Roca Foradada. Però també de la Miranda dels Ossos, l’Agulla de l’Arbret, les Bessones, la Filigrana, la Saca Gran,... i ben avall Sant Pau Vell, el Castell de la Guàrdia, el coll de can Maçana i el Castell Ferran. I, com no, del Bages fins al Pirineu. Resseguint la carena vers el SW podrem albirar l’exòtica figura del Ninet. Baixem per indicis de corriol a recuperar el camí.
Superem l’estret pas del Carbassó ajudant-nos, al capdamunt, amb les soques d’uns arbres trencats.
Deixem a mà dreta un altre camí que baixa al del refugi i atenyem el sector més occidental d’Agulles, a l’alçada de la Canal de la Figuereta, on virem 90º vers el S per anar perdent alçària paulatinament. Aquest tram, molt carener, ens permetrà gaudir d’una panoràmica general de tot el sector d’Agulles del que en destaquen, per les seves formes, la Filigrana i la Roca de la Partió. Però també albirarem fins als Ecos, la Roca Plana dels Llamps i el Montgròs.
Dos trams de corda, la primera com a passamà i la segona nuada ens permeten baixar una llesca de roca força inclinada. Continuem carenant, baixant en direcció a les Roques Gran i Petita de la Portella.
Cruïlla amb el PR C-78. Deixem a mà esquerra el camí del refugi i baixem a la dreta per una canal entre la roques de la Portella, on a penes ens haurem d’ajudar amb les mans. Per un bon sender retronem al collet de Guirló.

11 comentaris

  • jordipuigmorral 23/08/2015

    HOLA
    ET VOLIA PREGUNTAR SI NO CAL ANAR EQUIPAT DE FERRATES
    LE PODENM FER DE FORMA NORMAL
    SOM EXCURSIONISTES HEM EXPEERIENCIA I FORMA FISICA
    GRACIES

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 24/08/2015

    Hola Jordi Puig! No cal equipament especial si s'està avesat a trescar.

  • jordipuigmorral 28/08/2015

    MOLTE GRACIES

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 17/04/2016

    Segons he llegit, algú ha retirat les cordes del Pas dels Merlets. Sense comentaris… En itineraris així mai està per demés portar un cordino.

  • Foto de alvarjh

    alvarjh 22/08/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Hem fet aquesta ruta. El material instal·lat es troba en bon estat i és de gran utilitat per superar alguns trams. Algunes marques es troben esborrades i en algún moment hem dubtat del camí a seguir.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 22/08/2017

    alvarjh, gràcies pel comentari i la valoració!

  • Salvadormv 19/03/2018

    Hola, Toni, gràcies per la teva ajuda, bon treball.

  • Foto de fermi_t

    fermi_t 20/05/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    A partir del Coll del Port cal estar molt atent a les marques blaves fins al Portell Estret, un cop allà cal seguir les vermelles que també són difícils de seguir.
    És una zona on el GPS té molt poca precisió, cal seguir les marques i tenir intuïció per trobar el camí correcte.
    La dificultat és equivalent a fer una via ferrata, però tenint en compte que no anem assegurats en cap moment.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 20/05/2018

    fermi_t, gràcies pel comentari i la valoració.

  • Foto de TukiSax

    TukiSax 04/02/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta canyera amb moltes pujades i baixades, trencacames, passos amb cordes, arrels i "escales" metàl·liques que fran aquesta ruta molt entretinguda i diferent pels que ja comencem a conèixer varis racons d'aquesta sorprenent muntanya! Molt recomanable per als habituals de Montserrat!
    Resaltar que sí existeixen dos trams de corda al pas dels Merlets que fan viable fer la baixada sense problemes. No és necessari equipament adicional a data d'avui si no et quedes bloquejat en cap pas :) Nosaltres vam fer-ho un grup de quatre persones en un total de 5 hores, tot fent les parades normals per menjar una mica i les fotos! Salut i gràcies per l'aportació!

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 05/02/2019

    Gràcies TukiSax pel comentari i la valoració!

Si vols, pots o aquesta ruta.