Temps  11 hores 45 minuts

Coordenades 3048

Data de pujada 1 / d’agost / 2019

Data de realització de juliol 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.343 m
1.242 m
0
6,1
12
24,35 km

Vista 345 vegades, descarregada 30 vegades

a prop de Espierba, Aragón (España)

Espectacular ruta sortint des del fons de la Vall de Pineta en la que pujarem pel fressat Camí de Marmorés passant a prop de la Cascada del Cinca i enfilant-nos pel Circ de Pineta fins arribar al Balcón de Pineta, on ens desviarem a veure el bonic Lago de Marmorés. Continuarem pujant per una xemeneia d’uns 30metres (IIº-IIº+) i el Glaciar de Monte Perdido fins guanyar el Coll del Cilindro, des d’on baixarem un xic fins el Lago Helado i remuntarem la costeruda Escupidera fins coronar el tercer cim més alt del Pirineu, el Monte Perdido (3355m), gran mirador de la contrada. Per tancar la gran volta davallarem per la carena Est del Monte Perdido, travessarem la glacera entre els Pics de Añisclo i Baudrimont i coronarem la Punta de las Olas (3022m) fins conectar amb el fressat sender del GR, que fent pas per la Faja de las Olas, alguns trams equipats i la Punta d’a Braile (2501m) ens portarà al Collado de Añisclo, inici de la costeruda davallada final passant per les Fayetas i algún tram equipat més que ens deixarà en el punt d’inici.

***RECORREGUT: Aparcament de Pradera de Pineta / Espai d’Esquí Nórdic del Valle de Pineta-Font d’Esquinarasnos-El Felqueral-Font / Abeurador-Vista Cascada del Cinca-El Cantal-Circ de Pineta-Balcón de Pineta-Lago de Marmorés-Xemeneia de Marmorés-Glacera de Monte Perdido-Coll del Cilindro-Llago Helado-La Escupidera-Monte Perdido (3355m)-Carena Est del Monte Perdido-Coll del Monte Perdido-Glacera entre els Pics de Añisclo i Baudrimont-Punta de las Olas (3022m)-Faja de las Olas-Coll dels Maquis-Punta d’a Braile (2501m)-Collada d’Añisclo-Les Fayetas-Prop del Refugi de Pineta-Aparcament de Pradera de Pineta / Espai d’Esquí Nórdic del Valle de Pineta.

***RESSENYA: Ruta feta el 12-07-2019. Arribats al poble de Bielsa seguim una carretera cap a “Valle de Pineta” fins al seu final en Pradera de Pineta, on trobem l’aparcament de l’Espai d’Esquí Nórdic del Valle de Pineta (també hi han plafons informatius, indicadors i taules de picnic). Al costat d’unes casetes-refugis prenem una pista-camí cap a “Llanos de la Larri” que surt a l’O i de seguida s’endinsa per una bonica fageda. Més endavant el camí-pista surt a terreny més obert i tomba al NO gairebé de pla tot dirigint-se cap a les cascades del Circo de Pineta, que veiem encara llunyanes. Poc desprès passem per la Font d’Esquinarasnos (a dia d’avui raja), tot seguit travessem el cabalós riu Cinca per un pont i seguidament seguim el camí una mica més tot agafant ràpidament tendéncia a l’E fins trobar ben aviat un indicador que ens convida a agafar un sender a l’esquerra per anar al “Balcón de Pineta”. El sender s’enfila fent llaçades tot endintsant-se en la fageda i agafant tendència al NO fins sortir poc més amunt al Ferqueral, punt on deixem enrere el bosc i seguim al NO per una zona oberta coberta de falgueres des d’on gaudim de bones vistes sobre el circ cap al que anem i sobre la Cascada del Cinca. Arribats a una cruïlla senyalitzada seguim pel sender que portem (NO), que aviat ens fa passar per una font-abeurador (a dia d’avui raja ben fresca) i, tot seguit, arribem a una nova cruïlla senyalitzada: deixem a l’esquerra l’accès al peu de la Cascada del Cinca i la Faja Tormosa i seguim el sender que surt recte (O/NO, fites) cap al “Balcón de Pineta” tot apropant-nos cap a les parets del Circo de Pineta. A prop de la primera cascada del Circo de Pineta el sender (fites) es comença a enfilar fent llaçades per terrasses rocoses (en aquesta part baixa del Circo de Pineta la senyal del GPS es perd i rebota) fins arribar a una nova cruïlla senyalitzada: prenem el sender de l’esquerra cap al “Balcón de Pineta”, que continua pujant fortet i sostingut amb una tendència a avançar a l’O i dibuixant llaçades que ens porten a guanyar les raconades de l’abrupte circ facilment. Més amunt (alrededor de la cota 2030m) travessem un barranc que porta aigua i seguim pujant fins arribar a la zona del Cantal, on el sender continua pujant per una lleixa rocosa i desprès continua pujant fent llaçades fins travessar un altre torrent que porta aigua, passat el qual el sender s’enfila de valent pel vessant esquerra d’aquest torrent fins acabar arribant al Balcón de Pineta, que com el seu nom indica és una balconada oberta que domina la Vall de Pineta. A partir d’aquí seguim un sender (fites) que surt planejant a l’O i aviat travessa un “mar” de grans blocs, desprès el corriol tomba al NO/N i el seguim fins arribar a una balconada des d’on podem veure (i gaudir) de la vista sobre el Lago de Marmorés, on si ens fixem bé també veurem un refugi encastat en una marcada bretxa entre els Pics de Tucarroya i Pineta, és el Refugi de Tucaroya (lliure). Vist el llac desfem un breu tram de camí i, abans d’arribar de nou al “mar” de blocs abans esmentat, prenem una senda (fites) que se’n va a l’O passant al costat de diverssos vivacs-paravents i ens porta a travessar l’encara incipient riu Cinca. Travessat el riu anem al SO (fites) primer planejant pero aviat començem a pujar per una senda que s’enfila per una mena de llom de pedra petita fins arribar gairebé als peus de parets quasi verticals. Aquí la senda (fites) tomba a l’esquerra (SE) fent un flanqueig ascendent que aviat ens porta als peus d’una marcada canal-xemeneia, força dreta i vertical i que enfilem grimpant (IIº-IIº+), amb bons agafadors. La canal-xemeneia fa uns 25-30 metres, els primers 10-15metres són els més “complicats”, desprès és més assequible (aquesta canal-xemeneia està ben equipada per passar una corda i poguer baixar-la rapel·lant). Passada la xemeneia pugem una mica més tot recolçant alguna mà i de seguida arribem a la part baixa del Glaciar de Monte Perdido (alrededor de la cota 2790m), on em poso els grampons i començo a pujar amb tendéncia al SO/O fent una diagonal ascendent cap a l’evident coll que s’intueix en aquella direcció. Arribats a sota i en linia recta del Coll del Cilindre s’acaba la neu i pugem fort per una senda (S, fites) sinuosa i relliscosa que ens porta a guanyar el Coll del Cilindro, que forma un espectacular tall sobre el Cilindro de Marmorés. Travessem el coll i davallem a l’altre banda per un corriol (S, fites) tot fent alguna fàcil desgrimpada i desprès tombant a la dreta (O) per una lleixa fins un punt on fem una altre curta desgrimpada seguit d’una baixada per pedreres al SE que ens acaba deixant en el bonic Lago Helado. Des d’aquest punt conectem amb la ruta habitual d’accès al Monte Perdido que puja per Goriz, un corriol que des del Lago Helado puja al SE fent un traçat directe, primer per un llom rocós i desprès per la famosa Escupidera, on la senda s’enfila per una mena de tartera molt erosionada i relliscosa que finalitza en un coll. Des del coll girem a la dreta (S) i acabem de pujar apenes una miqueta més fins coronar el cim del Monte Perdido (3355m), on no cal dir que gaudim d’una excel·lent vista de 360º i on trobem un vértex geodèsic i un parell de vivacs-paravent on aprofito per menjar-me l’entrepà de truita a la francesa. Baixem del cim per una senda intermitent (fites) que ressegueix la fàcil i ample carena que es despenja a l’E, més endavant la senda regira cap a la dreta i, desprès d’una curta desgrimpada (Iº+) amb bons agafadors arribem al marcat Coll del Monte Perdido. Aquí em torno a posar els grampons i davallem (SE) pel bell mig d’una coma que queda tancada pels cims del Baudrimont (esquerra) i el Soum de Ramond (dreta), val a dir que a dia d’avui e baixat amb neu tot just fins al final d’aquesta coma, on trobem un estanyol que queda entaforat entre parets. Arribats a aquest estanyol anem cap a la paret de la dreta (S), on veiem una mena de “fractura-corredor-canal” per la que enfilem grimpant, els primers metres (3-4m) força vertical (IIº) pero desprès amb una grimpada molt més assequible (Iº) que aviat ens deixa en una zona ample i planera plena de blocs, des d’on pugem un xic més al S fins arribar a una collada poc marcada des d’on veiem el Baudrimont a l’esquerra i molt aprop (el tenim apenes a uns 50-60m de denivell). Des d’aquest punt anem al S (fites) per terreny obert ple de blocs i de seguida davallem un xic fins un collet previ a la suau carena que ens portarà a la Punta de las Olas, que ja veiem davant nostre. Enfilem aquesta carena (SE/S, fites) pel fil passant a tocar d’un vivac-paravent i desprès pujant apenes uns metres per terreny més descompost fins arribar ben aviat al cim de la Punta de las Olas (3022m), coronat per una fita cimera i des d’on gaudim d’una molt bona vista, sobretot cap als cims culminants del Pre-Pirineu aragonès i sobre la gran esquerda que forma el Cañon de Añisclo. Davallem per un corriol (S, fites) que es despenja per la carena S del cim, desprès la senda (fites) deixa el fil carener, regira cap a la dreta (S/SO, fites) i continua davallant per terreny més pedregós-tarterós de pedra petita que gairebé no rellisca. Més avall, quan la senda es dilueix una mica, seguim davallant una mica més fins arribar a un tall vertical des d’on veiem avall el fressat sender del GR, que va travessant la Faja de las Olas. Aquí cal tombar a l’E/SE caminant a prop d’aquest tall-estimball per terreny obert on podem escollir per on anar fins trobar unes fites que marquen una fàcil canal per la que davallem gairebé sense recolçar ni una mà fins conectar amb el fressat sender per on transiten els senyals GR, que ja seguirem fins al final. Encetem el tram del GR tot recorrent la Faja de las Olas, primer al NE i desprès pujant lleugerament al N, sempre gaudint de bones vistes i flanquejant parets verticals fins arribar a una petita canal equipada amb cadenes (la primera cadena potser innecessària pero la segona cadena va molt bé). Passada aquesta canal el sender (senyals GR) continua un xic més al N i ben aviat cal davallar per unes plaques força llisses on trobem cables tipus sirga per ajudar-nos sobretot a no relliscar. Passat aquest tram el sender (senyals GR) tomba a l’E/NE i fa un traçat un xic irregular fent lleugers puja-baixa i travessant diverssos torrents fins arribar a terreny més obert on guanyem la línia carenera. El sender (E/SE, senyals GR) ressegueix aquesta carena pel fil tot planejant fins arribar de seguida a la Collada dels Maquis, des d’on el sender puja un xic passant molt a prop de la Punta d’a Braile, a la que ens desviem apenes uns metres a l’esquerra fins coronar-la (2501m). Des d’aquest modest cim podem veure lo que ens queda per baixar a la Vall de Pineta… Des del cim reprenem tot seguit el sender del GR i inmediatament arribem al marcat Collado de Añisclo, el travessem i encetem la baixada cap al fons de la vall per un sender fressat que va dibuixant llaçades i ziga-zagues per un costerut vessant amb trams força pedregossos. Més avall el sender (senyals GR) tomba al NE i alrededor de la cota 1940m arribem a una cruïlla senyalitzada: deixem a l’esquerra el corriol que mena a la Faja Tormosa i seguim el nostre sender (senyals GR), que a partir d’aquí continua davallant tot travessant el vessant de la muntanya i tombant a l’E. Poc més avall trobem un breu tram de lleixa estreta equipat amb un cable i el sender (senyals GR) continua fent un traçat força directe al SE per la zona de les Fayetas, on tenim que superar petits passos rocossos força seguits fent fàcils recolçades de mà o desgrimpades (Iº) i un nou tram de lleixa estreta ben equipat amb un nou cable. Més endavant el sender (senyals GR) s’endinsa en la fageda i continua davallant (SE/E) fort encara passant per algún petit pas rocós més i passant al costat d’algún faig de tamany més que considerable. En sortir de la fageda travessem el Barranc de la Solana (que forma uns saltants d’aigua molt bonics), fem un breu tram planer i aviat començem a davallar de nou (E, senyals GR) tot endintsant-nos novament en un bosc ombrívol de faigs i boix que ens porta a una nova cruïlla de camins senyalitzada força aprop del Refugi de Pineta (e deixat el waypoint del refugi per si algú es vol apropar). En aquesta cruïlla anem cap a “Pradera de Pineta” pel sender de l’esquerra (O/SO, senyals GR), que comença a faldejar unes parets i de seguida ens fa passar per sota d’una bonica cascada. Passada la cascada el sender (senyals GR) aviat tomba al NO fent un traçat molt planer tot travessant boscos de pi amb clarianes fins sortir a prop del riu Cinca, que ressegueix el fons de la Vall de Pineta. Fem un tram en el limit entre el bosc i el riu i desprès el sender (senyals GR) continua al NO travessant algunes clarianes herbades amb un ùltim tram de camí més ample fins arribar al punt d’inici d’aquesta memorable ruta.

***NOTA: Majoritàriament la ruta es fa caminant, pero també cal fer algunes grimpades per superar la Xemeneia de Marmorés que dóna accès al Glaciar de Monte Perdido (IIº-IIº+), d’uns 30metres, força vertical pero amb bons agafadors (està equipada per baixar-la rapel·lant), també cal fer alguna curta desgrimpada en la baixada del Coll del Cilindro al Lago Helado, una altre curta desgrimpada per accedir al Coll del Monte Perdido (Iº+) i una curta grimpada (IIº) per arribar al collet proper al Baudrimont així com diverssos trams equipats amb cadenes i sirgas lleugerament penjats en la Faja de las Olas i en el tram final baixant per les Fayetas. Aquestes “dificultats” són força fàcils per gent acostumada a aquests menesters pero poden ser difícils i perillosses per gent molt poc experimentada. Gran part de la ruta transita per senders i corriols força clars i senyalitzats (tota la pujada fins Balcón de Pineta i tota la baixada des del Collado de Añisclo), la resta de la ruta és seguint sendes prou ben fitades, amb els típics trams pedregossos-tarterossos de l’alta muntanya. Congestes de neu habituals com a mínim fins a finals de Juliol i a vegades durant tot l’any. En la part baixa del Circ de Pineta la senyal del GPS rebota, tot i així és un tram ben senyalitzat on és gairebé imposible perdres. Hi ha la posibilitat de dividir la ruta en dos dies pernoctant en el Balcó de Pineta o en el Lago de Marmoré i així fer la ruta més assequible per tothom. Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat i la considerable distància.

ALTRES RUTES PEL PARC NACIONAL DE ORDESA I MONTE PERDIDO:

-”Cola de Caballo per la Senda Cazadores, Faja de Pelay, Clavijas de Soaso i Cascades del riu Arazas”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cola-de-caballo-per-la-senda-cazadores-faja-de-pelay-clavijas-de-soaso-i-cascades-del-riu-arazas-7941443

-”Tozal de Mallo i Faja de las Flores per les Clavijas de Cotauero i les de Salarons”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/tozal-de-mallo-i-faja-de-las-flores-per-les-clavijas-de-cotauero-i-les-de-salarons-7982449

-”Sestrales Alto i Bajo pel Camí Vell de Bestué, Loma de los Sestrales, Refugi San Vicenda i Cañon de Añisclo desde San Úrbez”
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/sestrales-alto-i-bajo-pel-cami-vell-de-bestue-loma-de-los-sestrales-refugi-san-vicenda-i-canon-de-a-13963020

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 05/08/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    IMPRESIONANT ruta Aventura't! La hem fet en dos dies (hem acabat avui) fent nit al llac marbore i ha sigut dureta i exigent pero inoblidable! Felicitats per la explicacio i les fotos i gracies per compartir rutes i aventures com aquesta! Salut i muntanya!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 06/08/2019

    Hola lamu! La Ruth em va dir que estaves esperant que penges la ruta per fer-la! L'important es fer la ruta, ja sigui en 1, 2 o 3 dies. A més, fer nit al Lago de Marmorés en bona companyia té que ser una molt bona experiència!
    Gràcies a tú per deixar el teu comentari i valoració un cop més, salut i muntanya!

Si vols, pots o aquesta ruta.