Temps  11 hores 51 minuts

Coordenades 2567

Data de pujada 17 / d’agost / 2015

Data de realització de juny 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.863 m
1.819 m
0
4,3
8,7
17,39 km

Vista 2994 vegades, descarregada 152 vegades

a prop de Servi, Catalunya (España)

Meravellosa ruta amb tots els al•licients de l’alta muntanya en la que sortirem del Pla del Sartari passant per la Cascada de la Gola, l’Estany de Ventolau, els Tres Estanys, l’Estany Sord i els Estanys de Buixets fins assolir el cim del Pic de Ventolau, des d’on iniciarem un llarg, panoràmic i entretingut tram seguint el fil de la cresta tot assolint el Pic de Calberante, els Pics de la Gallina (Inferior i Superior), el Mont-roig i diverses cotes secundàries. Per tancar la volta passarem pel Pic de la Tartera (vértex del Mont-roig) i baixarem per una costeruda canal fins les Basses i l’Estany de la Tartera, des d’on ja més còmodament farem pas pel Coll Curiós, l’Estany de Calberante i l’Estany de la Gola. Una de les meves rutes preferides.

***RECORREGUT: Aparcament del Pla del Sartari-Pla del Sartari-Cascada de la Gola-Estany de Ventolau-Cabana de Ventolau-Els Tres Estanys-Estanys dels Buixets-Coll de Ventolau (2853m)-Pic de Calberante (2703m)-Cota secundaria (2672m)-Cota Secundaria (2658m)-Coll de Calberante-Pic Inferior de la Gallina (2723m)-Collet de la Gallina-Pic de la Gallina (2753m)-Collada de Mont•roig-Mont•roig (2864m)-Pic de Tartera (2846m)-Cota secundaria (2845m)-Coll de Tartera-Basses de Tartera-Estanyet de Tartera-Coll Curios-Estany de Calberante-Cabana de la Gola-Estany de la Gola-Refugi de la Gola-Cascada de la Gola-Pla del Sartari-Aparcament del Pla del Sartari.

***CRONICA: Des d’Esterri d’Aneu seguim les indicacions cap a la Vall d’Unarre i Cerbi. Poc abans d’arribar a Cerbi prenem l’atrotinada pista indicada cap a l’Estany de la Gola, recomanable per 4x4, tot i que amb calma i tranquilitat la nostra “Fernanda” (una Volgswagen Transporter amb 16 anys) a fet els 4km que finalitzen a l’aparcament habilitat prop del Pla del Sartari. Iniciem la ruta per una pista-cami (senyals grocs) que s’orienta al N en suau pujada pel vessant orografic dret del riu de la Gola. Mes endavant deixem a la dreta l’extens i bonic Pla del Sartari i seguim la pista-cami fins al peu de la Cascada de la Gola, on el cami gira a la dreta (E, senyals grocs) e inicia una pujada fent llaçades on tambe pasem a la vora de la Cascada del Sartari. Força mes amunt trobem una bifurcacio indicada, on seguim a la dreta (E) cap a l’Estany de Ventolau per un corriol mes perdedor (senyals grocs) que aviat s’enfila fent llaçades per una mena de pala herbada. Mes amunt seguim a l’E a prop del torrent que forma la Casacada del Sartari sense cami evident (crec que el cami va una mica mes amunt). Poc despres recuperem el corriol (senyals grocs) i seguim pujant al costat del torrent fins arribar a l’Estany de Ventolau, que anem vorejant a l’E mantenint-lo a la nostra esquerra per un corriol a trams difus (senyals grocs). Un cop a l’extrem E de l’estany remuntem al NE (senyals grocs) fins arribar a la pleta on trobem la Cabana de Ventolau, de pedra, sense cap comoditat i en força mal estat. Continuem remuntant fort per la senda indefinida (senyals grocs) amb tendencia al NO fins al capdamunt d’una mena de promontori que ens dona pas cap als Tres Estanys. Des del promontori girem a la dreta (E, senyals grocs) seguint una mena de carena-cresta fins trobar una petita canal per on baixem fins la gran coma que formen els Tres Estanys. Continuem al N/NO pasant pel bell mig dels Tres Estanys (senyals grocs), despres travessem el desguaç que uneix els dos estanys mes grans i seguim amb tendencia al N/NO fins arribar a la vora de l’Estany Sord, punt on deixem la senda senyalitzada amb senyals grocs (que van a l’O/NO cap a l’Estany de la Gola) i continuem pujant al NE sense cami i buscant el millor pas per un vessant rocallos i herbat, que segons pujem ens va oferint bones panoramiques sobre els estanys. Mes endavant tombem amb tendencia al N i, quan som força aprop dels Estanys de Buixets (encara congelats a finals de Juny), tombem a l’E/NE (alguna fita) tot pujant cap a l’evident i marcat Coll de Ventolau i deixant el fons de la coma a la nostra esquerra. Arribats al Coll de Ventolau pujem directes al N per una ample pala herbada i rocallosa que sense recolçar ni les mans ens acaba deixant al cim del Pic de Ventolau (2853m), amb una vista panoramica de 360º realment espectacular (per mi la millor de la ruta). El cim esta coronat per una fita cimera i esta totalment rodejat d’estanys per totes bandes. Continuem baixant per l’ample carena que s’en va a l’O, per terreny descompost i costerut pero facil i, poc mes avall, es comença a definir una cresta (evitable pel vessant de Mont-roig/Gallina) que anem seguint pel fil i amb tendencia a l’O fins al coll previ al Pic de Calberante. A partir del Coll de Calberante seguim pel fil de l’esmolada pero facil cresta amb alguna grimpada facil fins assolir l’aplanat cim del Pic de Calberante (2703m). Continuem baixant pel fil de la cresta al N/NO per un tram mes abrupte i aeri on cal superar diverses puntes i bretxas mig-desgrimpant (evitables perden alçada) i fent alguns flanquejos un xic exposats. Un ultim tram mes facil ens deixa en una cota secundaria (2672m), des d’on baixem recolçant les mans i tot seguit voregem un “castellet” per la dreta fins un collet, on novament pujem recolçant les mans en algun punt fins assolir una nova cota secundaria de la cresta (2658m). Continuem pel fil de l’esmolada i aeria cresta al N/NO (evitable pel vessant Mont-roig/Gallina), amb algunes facils grimpades i desgrimpades fins arribar al Coll de Calberante. Seguim pujant per un tram bastant comode de la carena-cresta al N/NO fins al collet previ al imponent i estetic Pic Inferior de la Gallina. Des d’aquest collet podem evitar la cresta pel vessant Mont-roig/Gallina, pero nosaltres enfilem pel fil de la cresta en forta pujada i aviat començem a grimpar (IIº) amb passos aeris i exposats. Poc abans d’arribar al cim cal superar grimpant una canal (IIº) i despres un tram molt exposat i amb males preses (IIº+, roca d’esquist) que ens acaba deixant al cim del Pic Inferior de la Gallina (2723m), ubicat al bell mig de la cresta entre el Ventolau i el Mont-roig i des d’on gaudim d’una gran vista de 360º. Continuem baixant per la cresta amb tendencia al N amb algun pas aeri i recolçant una mica les mans per superar algunes puntes fins arribar al Collet de la Gallina, on encara trobem una gran congesta de neu. Des del collet podem evitar fer el Pic de la Gallina per una senda que flanqueja pel vessant Mont-roig/Gallina, pero nosaltres remuntem sense cami l’ample i costeruda pala del vessant S del Pic de la Gallina, on aviat cal grimpar (algun pas de IIº aïllat), menys exposat i aeri que el Pic Inferior de la Gallina pero tambe mes relliscos degut a que trobem alguns trams herbats molt inclinats que no donen seguretat. Amb aquesta tonica acabem arribant al cim del Pic de la Gallina (2753m), tambe amb unes vistes espectaculars. Continuem baixant pel fil de la cresta al N, evitant alguna dificultat per la dreta i recolçant les mans en diverssos punts. Abans d’arribar al següent coll pasem a la vora d’un parell de bivacs-paravents i continuem pel fil de la cresta amb algun pas aeri i despres un tram mes comode que ens deixa en la Collada de Mont-roig. Continuem per una ample carena-cresta al N buscant el millor pas i en forta pujada i, alrededor de la cota 2768m, fem una diagonal al NE fins abastar la carena del Mont-roig per terreny esquistos pero de bon fer. Un cop a la carena fem una “anada-tornada” cap al cim del Mont-roig que iniciem a l’E/NE seguint el fil de la carena comodament caminant. Aviat la carena esdeve una cresta prou esmolada i bastant horitzontal que anem resseguint sempre pel fil, superant diverses bretxas on cal fer grimpades i desgrimpades (IIº, potser algun pas aïllat de mes) aixi com passos aeris (alguns evitables pels costats) que ens acaben deixant al cim del Mont-roig S (2864m), coronat per una fita cimera, una gran panoramica de 360º. Des del cim desfem el tram de cresta fins el punt abans esmentat on iniciavem “l’anada-tornada” i ara seguim la carena a l’E comodment caminant fins assolir el Pic de la Tartera (2846m), coronat per un vertex geodesic. Continuem la carena amb tendencia al S fins una gran fita cimera que corona un espero (2845m) que ens ofereix una visio dominant sobre els Estanys de la Tartera. Continuem seguint el fil de la cresta al S i, als pocs metres, deixem el fil de la cresta i davallem a la dreta (fites) per una canal costeruda i descomposta on cal fer alguna desgrimpada (algun pas de IIº). Mes avall perd una mica de inclinacio e inclus veiem alguns trams de senda pero continuem recolçant les mans en alguns punts. Mes avall començem a trobar alguns trams herbats que suavitzen la baixada i tornem a seguir el fil de la carena. Aviat baixem un curt tram d’una altre canal bastant costeruda i despres un tram mes ample i comode al SO seguint un rastre de senda ens acaba deixant en un coll proper al Coll de la Tartera, on deixem definitivament la carena i baixem a l’esquerra (SE) sense cami pero bastant comode fins arribar a la primera de les Basses de la Tartera, que a dia d’avui estan encara congelades. Seguim baixant al SE i aviat arribem a una nova bassa, que voregem deixant-la a la nostra esquerra i despres tombem a la dreta (S/SO) buscant el millor pas (fites) fins arribar a l’Estanyet de la Tartera, que deixem a la dreta i anem a buscar un indicador que veiem a prop. Desde l’indicador seguim cap al Coll Curiós (indicat) seguint el poc senyalitzat HRP al SE per una senda intermitent (fites) que va pujant cap a l’evident Coll Curiós. Poc despres la senda tomba al S i ens acaba deixant en un collet on trobem un indicador, on seguim al S fins arribar al proper Coll Curiós, des d’on seguim uns senyals grocs que davallen a l’esquerra (SE) per un corriol prou fressat cap a l’Estany de Calberante, que anem vorejant deixant-lo a la nostra esquerra fins al desguaç del mateix, punt on travessem el torrent i seguim el corriol (senyals grocs i fites) al S, cap a l’Estany de la Gola que veiem davant nostre. Mes avall trobem una cruilla de corriols indicada on seguim el corriol de la dreta (SO, senyals grocs), que davalla fent algunes llaçades fins al peu de l’Estany de la Gola, on trobem una cabana de pedra en mal estat. Continuem vorejant l’Estany de la Gola pel seu vessant O per un corriol fressat que ens acaba deixant en l’extrem S del mateix, des d’on continuem al S (senyals grocs) i aviat arribem al Refugi lliure de la Gola, en molt bon estat i equipat amb taules i llar de foc. Continuem davallant per corriol fressat al SO (senyals grocs) serpentejant una mica fins sortir a la cruilla indicada per on em pasat a l’anada, des d’on desfem el curt tram de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: La ruta ressegueix el fil de la cresta des del Pic de Ventolau fins el Mont-roig amb diversos passos aeris i exposats, aixi com grimpades i desgrimpades de IIº i un pas de IIº+ en l’acces al Pic Inferior de la Gallina (alguns d’aquests passos els podem evitar per una senda que flanqueja els Pics de la Gallina pel vessant Mont-roig/Gallina). Desgrimpades (Iº i alguna de IIº) per terreny força descompost i pendent en la baixada del Pic de la Tartera. Molts trams per cami poc definit o sense cami. Congestes de neu habituals fins al Juliol. Cal tenir en comte totes les precaucions habituals d’una ruta d’alta muntanya aixi com el fort desnivell acumulat.

***ALTRES RUTES PER LA VALL D’ÀNEU:

-“ Pic des Miques, Pic de Moredo, Tuc de Bonabé i Pic de Qüenca per Coma de Portiero i Serres de Comabiera i d’Escala Grau”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14667606

5 comentaris

  • Pachamama_15 03/07/2017

    Hola aventurer! Estem pensant en fer aquesta ruta que proposes (o semblant) però més tranquilament, fent nit potser al Refugi lliure de Mont-roig i potser al dels Estanys de la Gola. Et volia preguntar si saps o has fet la ruta des de Quanca, anant cap al pic dels Tres Estanys i Ventolau i baixant cap al Refugi de Mont-roig per l'endemà coronar el Mont-roig. I també si pots concretar els trams que dius amb camí poc definit o sense i dir-me si són intuitius i "fàcils" o no tant. No ens coneixem la zona gaire... Moltes gràcies! La ruta que tenim en ment i la zona pinta molt guapa i en tenim moltes ganes! Salut

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 03/07/2017

    Hola Pachamama_15, si, e fet els trams que em comentes, pero penjades al wikiloc nomès tinc aquesta altre ruta que també esta molt bé:

    “Pics Campirme, Montforcado, Coma del Forn, Tres Estanys, Ventolau i Costa Blava desde Pleta del Prat”
    https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7745301

    Aquesta ruta surt des del Refugi de la Pleta del Prat i fa la cresta des del Pic de Campirme fins el Pic de Ventolau passant pel Pic de la Coma del Forn i el Pic dels Tres Estanys. En quant als trams de camí poc definit que em comentes en la crònica tens més informació, crec que la ruta es força evident, pero en general no hi han senders fressats tipus "Carros de Foc" o "Cavalls de Vent" i el terreny es el típic de l'Alt Pirineu, majoritàriament pedregós. Des del Ventolau (mira les fotos) tens una visió completa del circ d'estanys de la Gallina amb el refugi de Mont-roig al fons, lo que et facilita molt l'orientació per arribar-hi .En quan a dificultats tècniques el tram més complicat es la cresta passant pels Pics de la Gallina, en la crònica explico com evitar-la. Qualsevol dubte torna a preguntar.
    Que vagi molt bé la ruta!

  • Foto de lamu

    lamu 25/04/2019

    Pinta espectacular Aventura't!!! me l'apunto per Juliol o Agost! gracies per compartir!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 26/04/2019

    Hola lamu, espero que la gaudeixis igual que jo!

  • Ojka 31/05/2019

    Bones! Tenim pensat fer aquesta ruta demà! Vau necesitat crampons a finals de juny quan hi vau ser?
    I ja se que ho comentes a la descripció, pero es pot fer l'últim tram amb un cotxe normal i corrent?(seat ibiza de tota la vida)
    Gràcies!

Si vols, pots o aquesta ruta.