-
-
1.176 m
489 m
0
2,0
4,1
8,15 km

Vista 48 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

Miranda dels Ecos
07/07/2018


La Miranda dels Ecos és una roca de forma estreta i allargassada situada en una regió que es troba a l’oest i davant per davant del cim de Sant Jeroni, del que el separa el portell del Migdia i la Talaia o Setrillera, tractant-se, amb els seus 1.223 mts. d’alçada, de la tercera cota del massís, després precisament de Sant Jeroni (1.237 mts.) i del seu veí , l’Eco Superior (1.225 mts.), oferint-nos una amplíssima panoràmica, doncs es domina el grup de Sant Jeroni, mentre a que a l’oest es contemplen els nombrosos monòlits que configuren les regions d'Agulles i Frares. De totes maneres, la seva ascensió no es pot qualificar de senzilla, cal tenir una certa experiència en aquesta mena de terrenys, doncs ens caldrà grimpar per canals estretes i força dretes, amb un delicat descens vertical, tractant-se, però, d'una ruta molt entretinguda, que habitualment s’encara per la cara nord de la muntanya, a l’entorn de Santa Cecília, tot i que en el nostre cas ho hem fet pel vessant sud, començant a caminar des de la Vinya Nova. Cal destacar, tanmateix, que al dia de la data hem trobat desequipats dos dels trams de pujada, ja que no hi ha la corda que ajudava al flanqueig inicial que passa sobre una panxa de roca i en segon lloc, també han retirat la corda nuada que ajudava a superar la canal rocallosa que deixa al collet previ al cim. També recordo un rètol de fusta a l’entrada de la canal dels Micos, que tampoc he vist, ni els que més enllà de la cadena indicaven el camí al Montgròs. Gràcies!!!!
De la zona d’estacionament de la Vinya Nova, marxem a l’esquerra per la pista del Bruc per Can Jorba, fins a la cruïlla on per la dreta marxa el P.R. C-78, que no abandonarem fins als peus del portell del Migdia. Travessem el torrent de la Maçana, seguim un sender planer pel mig del bosc i arribem a l’inici del camí del Francesos (o del Bassal dels Gats), on hi ha una tanca de fusta. Seguirem unes marques d’un color rogenc i també les del P.R. La pujada és dreta, però de bon fer i, a més a més, han arreglat el camí, doncs no l’hem vist tan trencat com en anteriors ocasions. Cal parar compte amb les bifurcacions que anem trobant, tot i que les marques ens diuen per on cal anar. Les principals són una primera que porta per l’esquerra al coll de l’Ajaguda i la canal de Migdia, que és per on tornarem, una segona, a la dreta, d’on surt un camí que baixa al serrat de la Sajolida i una tercera, als peus de les roques del Camell, que recte amunt porta a la collada de les Pinasses, als peus de l’Albarda Castellana, mentre que a l’esquerra, seguint el traçat del P.R., marxa en direcció al portell de Migdia i al Montgròs, que és per on seguim, voltant el Camell de Sant Jeroni, tractant-se d’un sender que fa pujades i baixades, passant per un collet als peus del Gegant Encantat, amb una gran panoràmica sobre el sector del Montgròs - Salamandra - Ecos, travessant diverses torrenteres, fins que, després d’un marcat descens, arribem al capdamunt del torrent de Migdia, on veurem una estaca de fusta. Deixem el P.R. i comencem a pujar a la dreta per un camí fresat en direcció al portell de Migdia, fins que uns metres abans d’arribar-hi, a l’esquerra veurem la cruïlla que porta a la canal dels Micos, nom que està mig pintat en la branca d’una alzina, on hi ha una marca de pintura blava i groga, força esborrada. Seguim el corriol fresat, passant un flanqueig una mica empipador per sobre una roca, que ha estat desequipat, avançant fixant-nos en les marques de pintura fins a situar-nos als peus de la canal dels Micos.

Aquesta coneguda canal montserratina avança encaixonada en una escletxa estreta, però amb bones presses, que es pot pujar grimpant de cara o bé per oposició. Passat un primer tram, arribem a un pas vertical entre troncs i les arrels d'uns teixos, on cal fer alguna peripècia, tibant de braços. Més endavant, seguim pujant, de forma menys esforçada, fins sortir de la canaleta per sobre una roca, on hi ha instal·lat un segur cable d’acer, que permet assegurar l’exposat flanqueig que ve a continuació , doncs anem força penjats sobre l’estimball. No està de més dur l’arnés i amb una cinta exprés anar enganxats. La seguretat, com sempre, és optativa. Sortim a una nova canal, que s’anomena del Camell dels Ecos, que segueix sent dreta, però no tant, amb força arrels per agafar-se. No hem d’anar fins al final, ja que uns punts grocs ens fan marxar a l’esquerra, on tornem a trobar un nou flanqueig, amb un breu tram exposat, però que amb prudència es passa bé. Trobem una tercera canal, més dreta que l’anterior, que de sempre havia estat equipada amb una corda nuada, que ha desaparegut. Per tant, cal pujar amb precaució, buscant els millors passos, ajudant-nos de les mans, fins que arribem a un petit collet als peus mateix de la Miranda dels Ecos, que està just a la nostra esquerra. Una grimpada molt senzilla ens deixa al capdamunt d’aquesta lleixa força plana, però bastant aèria, encara que de bon caminar, que conforma la Miranda, on al final trobem un faristol i una mena d’estació de dades. Gaudim de les extenses panoràmiques i reculem fins al collet, marxant ara cara avall, cap a l’esquerra, per voltar en sentit anti-horari la paret oest de la Miranda, que arribem a tocar, seguint un corriol que al principi sembla una mica desdibuixat, però que es fa més clar, fins trobar un altre petit coll, on comença un altre dels trams més complicats de la ruta, una canal molt dreta que baixa entre teixos i boix grèvol. El primer tram es baixa agafant-nos dels arbres, més endavant trobem una corda que ajuda a desfer un segon tram molt pendent i desfet, que acaba a una petita lleixa, on comença el tercer tram, una escletxa encaixonada i vertical, equipada amb una cadena gruixuda i una corda nuada. Aquesta canal té una alçada d’uns 15 mts. i el seu descens requereix d’un esforç considerable de braços, doncs s’ha de baixar a pols, recolzant els peus a la paret. És un tram molt exigent, per la qual cosa, és millor muntar un ràpel, sent suficient una corda de 30 mts., que podem fer passar per una de les baules superiors de la cadena.
Un cop al fons de la canal el camí continua baixant per un terreny boscós, molt dret i desfet, ajudant-nos dels arbres per no relliscar, fins arribar a una cruïlla. Per la dreta i en descens aniríem a parar bé al camí de les Comes (P.R. C-78) o al del Pas de l’Esfinx, que porta al coll del Miracle, amb trams molt exposats, seguint en el nostre cas amunt, a tocar la paret occidental de la Roca de Migdia. Inicialment, veiem unes marques de pintura verda, molt antigues, però com avancem per un corriol evident, no hi ha problema, tot i que més endavant, just al coll de la Salamandra, entre aquesta roca i el Patufet, el camí queda desdibuixat per les branques caigudes a les esllavissades. Cal parar compte a les escasses fites i marxar cara avall en diagonal i a l’esquerra, per una empipadora llenca de roca i pedres que es troba als peus de la Roca Plana dels Llamps, que des d’aquí ens mostra una imatge ben curiosa, per la seva forma.
Finalment, amb algun que altre dubte, arribem de nou al P.R. C-78, just per sota el coll del Montgròs, marxant ara per terreny conegut cap a l’esquerra vers el pas o canal de la Salamandra i la font de la Cadireta, fins arribar a la llera de la canal o torrent de Migdia, que seguim cara avall, inicialment de forma força accidentada pels arbres caiguts, però que poc a poc es va esclarissant. Veiem fites de pedra que ens van guiant. Passat un grup de blocs que serveixen d’aixopluc als escaladors, el torrent esdevé més sorrenc, havent-lo de deixar, cap a l’esquerra per un camí molt clar (hi ha un rètol de fusta que mena al Bruc i el camí dels Francesos ), que va guanyant alçada. En cas de no veure aquest trencall, als pocs metres arribaríem al punt on el torrent esdevé l’inici de la canal del Joc de l’Oca, per tant, ho podem tenir en compte com a referència. Al capdamunt d’aquest sender arribem de nou al camí dels Francesos, on tanquem el cercle i per tant, tornem a la Vinya Nova desfent els nostres passos de pujada.


Text de xrs1959

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.