-
-
1.153 m
703 m
0
2,4
4,7
9,41 km

Vista 292 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

Més informació a http://els100cims.blogspot.com/2015/01/roca-de-sant-salvador-lelefant.html

Comencem a caminar des de l'esplanada del monestir i ens dirigim, en sentit S.O. a buscar les escales que hi ha al final dels edificis que conformen el conjunt del «parc turístic».
Pugem un primer tram, curt, d'esglaons i trobem un panell informatiu. Girem a la dreta en direcció a Sant Jeroni. És un camí d'escales que puja de valent, encaixonat entre grans parets, en direcció a l'estret i curiós pas dels Francesos. A partir d'aquest pas el pendent afluixa molt i còmodament arribem a la plaça de Santa Anna, punt en el qual podem decidir si fem el recorregut en sentit horari o anti-horari. En el nostre cas ho farem en el sentit de les busques del rellotge.
Continuem doncs en sentit O. i deixem a la dreta el camí que farem servir per la tornada. Al poc arribem a un desviament del camí. Deixem el de més a la dreta, que és el camí vell de Sant Jeroni i prenem el de l'esquerra que es dirigeix al funicular de Sant Joan. Així, de planer, arribem a Santa Anna i anem fent un flanqueig seguint el PR C-19, contemplant ja les espectaculars formacions conglomerades del massís de Montserrat. No ens hem de meravellar ja que arribarem a un punt en el qual hem d'estar a la guait dels senyals de pintura ja que enllaçarem amb el camí que baixa del pla dels Ocells. Nosaltres hem de seguir en sentit S.E. pel PR C-19. No per molt temps ja que aquí plantegem fer drecera i deixar la tranquil·litat del bon camí. Podem seguir pel camí i acostar-nos a l'estació superior del funicular i el pla de les Taràntules i d'allà girar a l'O. pel camí de Sant Joan i per pista cimentada continuar o podem fer allò que férem, deixar el camí i fer drecera, pujant en sentit S.O. en busca de l'ermita enrunada de Sant Jaume, sota la Gorra Marinera, amb un excel·lent mirador al qual no ens acostàrem degut a la intensa boira regnant. Per acostar-s'hi cal grimpar fàcil una bona paret que nosaltres vam fer per provar-nos en aquest terreny. Visitat el lloc cal tornar al petit coll i iniciar un curt descens en busca del camí de Sant Joan. Quan som trobem primer un trencall a la dreta que puja directe a Santa Magdalena per les escales de Sant Jacob (¿?) però nosaltres preferim anar a Sant Joan. Primer deixem a l'esquerra el trencall del camí que baixa a Collbató. Passem per Sant Joan i més endavant deixem per l'esquerra el camí que porta al mirador de Sant Joan. Continua la persistent boira així que tampoc ens acostem. És així que passem per les ruïnes de l'ermita de Sant Onofre, encastada en una balma i seguim per un espectacular pas excavat a la roca que ens porta a les escales que ens pugen al coll previ a les restes de l'ermita de Santa Magdalena. Continuem per evident camí en busca del primer cim del dia, al qual arribem por còmode sender sense cap complicació tècnica, fent un passeig. El cim és un magnífic mirador cap al S. Collbató llueix bufó als peus de la muntanya, També tot el Baix Llobregat. Cap al N. altres formacions, com la Magdalena superior o la Gorra Frigia ens priven de l'espectacle. Fet el cim cal tornar sobre les nostres passes i recular fins el coll que ens permet seguir en sentit N.E. per baixar així a enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni. Potser una alternativa interessant sigui desfer tot el recorregut fet fins ara i tornar al punt en el qual férem drecera per pujar a Sant Jaume. Al final de la drecera podem recular uns pocs metres més i fer servir el camí que passa pel pas de Trencabarrals i fer curt al pla dels Ocells i pujar al coll de la Canal Plana. Nosaltres engaltarem un mal dia meteorològic així que férem el camí més còmode buscant allargar el dia esperant la millora del temps, bàsicament que la boira aixequés. Així varem enllaçar amb el camí nou de Sant Jeroni i varem descartar qualsevol camí que ens permetés fer curt en busca de la Roca de Sant Salvador. Fem així una plàcida caminada en direcció a Sant Jeroni fins que a l'alçada del Cigronet deixem el camí per agafar el desviament que ens porta al Pla dels Ocells i al monestir. Creuem el torrent de Santa Maria i al poc deixem el camí que baixa, recte seguint el torrent, i prenem el de l'esquerra que s'enfila lleument en busca de la serra de les Lluernes . Sense problemes arribem al coll de la Canal Plana, ja amb la roca de Sant Salvador a tocar. Del coll continuem en sentit S.E. iniciant una suau pujada en busca del collet que ens ha de permetre atacar el cim de l'Elefant. El temps meteorològic ha millorat i el conglomerat s'ha eixugat prou com per permetre intentar fer el cim. Malgrat la imatge de dificultat observada durant el trajecte, que en més d'un moment feia dubtar de l'èxit de l'empresa, la realitat és molt diferent. Aquí estant no és tan fera la bèstia com la pinten. Fins el punt en el qual hi ha la famosa canal tenim vegetació que ens permet progressar i ens protegeix de la sensació de buit. Altra cosa és la canal. Amb motxilla dubto molt que es pugi superar. Sense aquesta ja és summament complicat, i més amb la pedra mullada per la boira i la humitat. La sensació de quedar encaixonat és molt forta. Sigui com sigui s'aconsegueix superar el pas. L'esforç ha valgut la pena. La boira ha quedat molts metres per sota de la nostra posició. Les vistes són espectaculars. Totes les formacions rocoses del massís són al nostre abast. Un lloc immillorable per gaudir. Llàstima que el dia ennuvolat no ens permet veure molt lluny. Fem un mos, petem la xerrada una estoneta i tornem. Com ho fem per desfer la canal? A mi em va resultar més fàcil baixar que pujar. De cares i fent top amb les espatlles i els malucs. Tot i així cadascú ha de trobar la millor manera. Arrossegant el cul en els llocs més compromesos, degut a la humitat, sense aquest element ha de ser molt més senzill, retornem al camí, que hem de seguir en sentit E. per treure el nas, si és del nostre interès, per l'ermita de Sant Salvador, encastada en la pedra i que actualment fa les vagades de refugi lliure. Seguim el descens, voregem la Trumfa i sortim de nou al PR C-19. Aquí podem seguir-lo en sentit S. i fer més curt o, com en el nostre cas, prendre el PR en sentit N. per dirigir-nos a la Trinitat i al pla del mateix nom. Allà enllacem amb els GR-4 i 172. No fem cas d'ells ja que els creuem i seguim recte en busca de Sant Dimes i la Santa Creu. Ambdues són un cul de sac. A Sant Dimes una porta ens impedeix el pas i a la Santa Creu un rètol ens demana que no passem la tanca. Entre mig de totes dues hi han unes escales que són les que hauríem d'haver fet servir ja que baixen verticalment al monestir ( molt verticalment), però sengles cartells d'escales privades i portes tancades ens van fer desistir, no es donés el cas de que fos cert i una vegada abaix del tot ens veuríem tornant enrere. Així buscant com sortir d'allà vam aconseguir trobar el camí que en constant flanqueig sense perdre ni guanyar alçada ens portà, per sobre de l'Elefantet, a la miranda dels Ermitans. D'allà a la plaça de Santa Anna i per terreny conegut, desfent les nostres passes, tornar a l'esplanada del monestir.
Allò de les escales privades és una faena ja que són espectaculars.

Veure més external

Dreta direcció St Jeroni
Seguir recte St Jeroni
Esquera a funicular
Esquerra a funicular
Dreta drecera o recte a funicular
Enllaç camí travessar i seguir drecera
Dreta a St Jaume i tornar
St Jaume
Enllaç pista seguir dreta
Recte a St Joan no dreta drecera a St Onofre
St Joan
Dreta a St Onofre
Sta Magdalena
Cim Miranda Sta Magdalena
Esquerra camí de St Jeroni
Recte
Recte no dreta que és drecera pla dels Ocells i coll Canal Plana
Dreta pla dels Ocells
Esquerra no recte
Esquerra l'Elefant i tornar
Esquerra i tornar
Cim l'Elefant
Esquerra
Esquerra no recte que també i més curt
La Trinitat
Pla de la Trinitat seguir recte no dreta ni esquerra
St Dimes
Ermita de Sta Creu
Sector Tabaida seguir esquerra
Enllaç camí conegut i desfer camí

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.