Coordenades 497

Data de pujada 11 / de juliol / 2015

-
-
2.727 m
1.858 m
0
2,4
4,8
9,67 km

Vista 1347 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Les Sobiranes, Ordino (Andorra)

El recorregut segueix la traça de la Falla de Merens, que és un accident tectònic de més de 70 Km de longitut. El seu recorregut pel Principat passa per Port Banyell (Rialb), Portella de Rialb (Coma de Varilles) fins Arcalís on es divideix en dues branques.
El recorregut és ric en roques metamòrfiques (micaesquist, roques calcàries, pissarres fosques), en formes glacials (morrena del Comís Vell, lòbuls de glaceres de nevé, glaceres rocalloses, sobreexcavació de l'estany Esbalçat), en fenòmes periglacials (lòbuls de solifuxió) i nivals (canals d'allaus).
aparcament

Orri

L'inici de l'itinerari s'efectua des de l'Orri de pedra situat al peu de l'antiga carretera del Port del Rat
geocache

Morrena glacial del Comís Vell

La morrena es veu bé des d'Arcalís mirant cap al Font Blanca, situant-se al fons de la vall en la confluència dels vessants.
geocache

Lòbuls de glacera de nevé

Al peu del Pic de Besalí les roques de les tarteres adopten formes lobuloses, actualment fòssils, en haver estat desplaçades per gel intersticial a favor de la gravetat quan el clima era més fred que l'actual.
geocache

Portella de Rialb (Falla de Merens)

La Portella de Rialb és una zona deprimida entre el Pic de Besalí i el Font Blanca fruït de l'erosió diferencia exercit sobre roques intensament fracturades per l'acció de la Falla de Merens. Aquesta falla te un recorregut d'uns 70 quilòmetres i adopta el nom de la població de Merens les Vals on s'origina. El seu recorregut és Est-Oest i termina a Arcalís on es ramifica en dues branques, una que passa pel Cataperdís i l'altra que passa per la Coma d'Arcalís. Aquesta falla és suparal.lela a la falla Nord Pirinenca, un pèl més al nord, que posar en contacte el continent Europeu amb la Península Ibérica.
geocache

Lòbuls de glacera rocallosa

Els lòbuls de gelera rocallosa són abundants al peu dels espadats més verticalitzats on es desprenen blocs rocosos per formar tarteres. En condicions de clima fred els intersticis entre blocs rocosos pot estar ocupat per neu, que si no s'arriba a desfer a l'estiu s'acumula i es compacta (firn) d'un any per l'altre fins convertir-se en gel. Aquest en presentar una certa plasticitat pot fer que tota la massa rocallosa es vellugui a favor de la màxima pendent del vessant.
geocache

Lobuls de gelifuxió

Els lòbuls de gelifuxió es generen en zones on el clima permet la instal.lació de gel en el sòl a poca profunditat. Aquest gel en primavera es fon parcialment i el sòl de la gleva adopta una plasticitat que li permet desplaçar-se uns centímetres vessant avall, generant lòbuls.
cim

Font Blanca

Pic de Font Blanca
geocache

Platafora de rotació

En certs indrets les muntanyes tenen possibilitat d'expandir-se lateralment en no existir més massa rocosa, de forma que pot col.lapsar una part d'aquesta i desplaçar-se a favor del vessant.
panoràmica

Pic de Besali (roques carbonàtiques i pissarres fosques)

El Pic de Besalí presenta una certa diversitat litològica (roques clares carbonàticques i roques fosques d'orígen pissarrenc) que pot ser observat en el seu accès al cim.
geocache

Falla (Coma del Mig)

Novament es torna a passar la falla de Merens passant per la Coma del Mig.
Llac

L'Estany Esbalçat (sobreexcavació glacial)

L'estany esbalçat està enclavat directament sobre el substrat rocós, està saturat d'aigua en ser la roca poc permeable. La morfologia que presenta l'estany ha estat generada per l'acció de les glaceres en soscavar el substrat.
panoràmica

Canal d'Allaus

Tot el sector presenta abundància de canals d'allaus que terminen en el fons de la vall. En alguns casos s'han adoptat mesures de protecció com són el tunel que mena d'Arcalís i l'aparcament de l'estació d'esquí. El tunel d'Arcalís es va construïr per desviar el trànsit d'una zona perillosa per allaus a una de segura. El terraplenat de l'aparcament te també una funció d'aturar l'impacte de les allaus.
panoràmica

Aturada Allau de Tristaina (1 de febrer de 2001)

D'aquest sector hi ha el testimoniatge d'una allau que va sortir des de la zona alta dels Estanys de Tristaina i va arribar fins al llac artificial que serveis de dipòsit per a la fabricació de neu artificial. L'allau la va inutilitzar. http://www.igeotest.ad/articles/docs/Tristaina3.pdf
aparcament

Terraplé de paralllaus

Just al devant del camí ral s'aixeca un imponent talús de terres que forma part de l'aparcament de les pistes d'esquí, però també fa la funció d'aturar els allaus que tenen orígen al vessant contrari.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.