Coordenades 936

Data de pujada 29 / d’agost / 2020

Data de realització d’agost 2020

-
-
2.986 m
1.921 m
0
4,8
9,6
19,18 km

Vista 30 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Giétroz, Canton du Valais (Switzerland)

El Pic de Tenneverge és un cim que em va cridar i molt l'atenció quan el vaig veure des del circ de Fer-à-Cheval degut al seu imponent aspecte: parets 2000m verticals, corredors per on queien allaus, una surgència al bell mig de la paret (la Méridiene)... Un espectacle visual que em fa venir ganes d'endinsar-me en els seus recorreguts. Altrament, seria un cim que passaria desapercebut: no és ni un 3000 (per poc!), no és el cim més alt al seu voltant (el superen el Mont Ruan i la Tour Sallière), i tampoc té una gran prominència.
Últimament és bastant més visitat ja que la travessa Tenneverge-Ruan s'està convertint en un clàssic (un "must!" diuen alguns) del Haut Giffre, però avui ens contentarem en fer la seva via "normal"... que no és poc!

La via normal d'aquest cim (i única opció mitjanament assequible per pujar-hi, incloent quan se li fa la travessa cap al Ruan) parteix del Col de Tenneverge, situat just al sud del cim. Per accedir a aquest coll hi ha dues opcions: la llarga des de la presa d'Emosson (Suïssa), o la desnivellada des de Fer-à-Cheval via el Pas Noir i el Passage de la Rigole... però tothom que he llegit que fa aquests passos és perquè fa la travessa integral fins al Ruan, no semblen els passos que voldries fer més d'una vegada! Així doncs, cap a Emosson anem.

Bona part de la ruta és visible des de l'aparcament excepte el Glacier de la Finive, i el tram entre el coll pla (on la estació meteo) i el Col du Tenneverge. Així ens podem fer una idea de les condicions de la part final, especialment les vires (feixes) i l'aresta final. Aquest tram final és desaconsellable totalment amb neu.

Els primers (i darrers) km de la ruta es poden fer una mica pesadets ja que és una pista encimentada que va vorejant la presa. Triguem gairebé 1h a abandonar aquesta pista i començar ja un sender que segueix fent-li la volta. Al cap d'un parell més de km, el sender per fi deixa de planejar (i per planejar vull dir petits puja-baixa que ara no es noten però al tornar els recordarem jeje) i comença a pujar marcat amb fites. Segueix un tram on haurem de creuar diversos barrancs amb petites parets de 2-3m bastant verticals i descompostes, però per sort no són exposades ni difícils. A continuació posem peu a la glacera Glacier de la Finive, prou pla i ben nevat com per no treure els crampons, i el creuem fins l'altre costat on reapareixen les fites. Aquestes ens portaran per una cresteta herbada fins arribar a un coll molt ample i pla, ben visible ja des del punt d'inici de la ruta, i des d'on en un flanqueig per terreny tou i descompost arribarem al Col du Tenneverge.

Comença aquí la part més tècnica de la ruta i que descric a continuació. A més, moltes de les ressenyes que havia llegit només et parlen de les famoses "vires" i vas mentalitzat que serà lo pitjor... quan és al contrari!! És la part més tranquil·la i senzilla de tota la pujada (i baixada)... Així doncs... Jo ho divideixo en tres parts



1) Tartera + corredor rocós
Des del coll surt un rastre ben visible de sender que va pujant per la tartera en diagonal. Això puja molt la moral, perquè és molt marcat i fàcil de seguir... fins que s'acaba de cop! Veus una altra fita més endavant, però per accedir el terreny comença a ser més dret i inestable. I després no en trobes més (o no vaig saber-les trobar ni al pujar ni baixar). Per descripcions i tracks que portava no hi ha dubte, només cal anar remuntant per on sembli millor aquesta mena de corredor del qual la tartera no és sinò el con de dejecció... perquè és senzill desmuntar rocs i llençar-los avall! Amb paciència i buscant el millor pas sòlid, aconseguim remuntar aquest tram i arribem a un replà. A la baixada és el tram que em va semblar més delicat degut a la sorreta sobre les roques i lo inestable del terreny.

2) Les vires (feixes)
Des del replà tornem a trobar fites i les seguim remuntant uns metres fins situar-nos a la base de les plaques inclinades i les vires. Les ressenyes diuen que les fites et porten fins a dalt de tot de les vires, per passar-les per la part superior prop de la paret. Però entre que hi havia alguna petita congesta encara a dalt de tot, i que la vira de sota em va semblar molt ampla i plana, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig tirar per la repiseta que fa la vira inferior, pensant que sempre em seria més senzill si se'm complicava remuntar cap a una altra vira que baixar si comencés a la de dalt. Per sorpresa meva, en cap moment he d'arribar ni a posar les mans. Es passa caminant, és molt plana, i fa més de mig metre d'ample gairebé tot el temps! Això sí, no s'ha d'oblidar la caiguda que hi ha a sota... Passada la vira remuntem tartera fins una espatlla de roca amb una visible fita.

3) L'aresta
La ruta es torna ara més vertical i farem ús de les mans més sovint. La majoria del temps són plaques o trams tarterosos, entre els quals trobem petits ressalts. Les fites no sempre són evidents o visibles, però en general es fa bé si seguim sempre a prop de la poc definida aresta (a la dreta en pujada). A la part final, trobarem una petita xemeneia d'uns 4-5m amb un pas de II+ (si es fa lleugerament per la dreta i no per dins la xemeneia, II). Superat el pas, només ens quedarà remuntar uns quants metres per una tartera una mica penosa (sobretot si la sorreta està endurida pel fred, doncs es fa més delicat) fins al cim.

Ja "només" quedarà baixar pel mateix camí...
Això sí, la satisfacció un cop a dalt és immensa. D'una banda per haver conquerit aquest cim tan espectacular visualment. També perquè la seva ruta normal en té poc de normal, cal guanyar-se-la. I perquè tens la sensació d'estar trepitjant un lloc privilegiat, d'aquells on poca gent s'aventura. Tot i que només el repetiria si fes la travessa Tenneverge-Ruan, l'aconsello a tots aquells que tinguin esperit d'aventura, siguin bons muntanyencs i tinguin el pas ferm. No és un cim d'alpinistes, és un cim d'isards.


TEMPS TOTAL: 9h
Col du Tenneverge: 3h
Col - Pic: 1h 15
Pic - Col: 1h
Retorn: 2h 45
Punt d'interès

Barrage d'Emosson

Punt d'interès

Fin piste

Punt d'interès

Sentier

Punt d'interès

Site escalade: Dalle de l'Averassey

Punt d'interès

Ripple marks

Punt d'interès

Moraine

Punt d'interès

Ravin

Punt d'interès

Glacier de la Finive

Punt d'interès

Sente, cairns

Punt d'interès

Station meteo

Punt d'interès

Col

Punt d'interès

Col de Tenneverge

Punt d'interès

Bivouac

Punt d'interès

Eboulis

Punt d'interès

Couloir rocheux

Punt d'interès

Vires

Punt d'interès

Epaule

Punt d'interès

Arête

Punt d'interès

Cheminée

Punt d'interès

Pic de Tenneverge

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.