Temps en moviment  3 hores 14 minuts

Temps  5 hores 9 minuts

Coordenades 1363

Data de pujada 17 / d’abril / 2019

Data de realització d’abril 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.664 m
1.000 m
0
1,9
3,9
7,74 km

Vista 262 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Bagà, Catalunya (España)

Curta i espectacular excursió que des de Gréixer ens porta dalt del cim de la Roca Tallada.
És una excursió que la podem dividir en dues parts completament diferents i el punt clau on s'acaba una part i comença l'altre és el coll de Lavaiol (que en alguns mapes surt com a coll de l'Albiol).
No té res a veure la pujada a l'esmentat coll i la seva posterior baixada amb el que ens espera a partir d'aquest coll i fins que hi tornem.
A vegades aquests cims de cota relativament baixa i apartats de les rutes normals passen, injustament, totalment desapercebuts.
La Roca Tallada, és sens dubte un d'ells, ja que està voltat pel Pedraforca, Cadí, Moixeró, Penyes Altes del Moixeró, tossa d'Alp i Puigllançada; anar a un cim en aquesta situació és per a excursionistes amants dels cims i indrets solitaris.
A més el cim de la Roca Tallada té un accés una mica complicat, ja que de pujada haurem de superar el Grau de la Roca Tallada d'uns sis o set metres, que ha estat equipat per la UEC de Bagà amb dues cadenes i varies grapes clavades a la vertical paret del grau, i que a més a més és la sortida natural d'una escorrialla, i en dies de pluja o immediatament posteriors, la roca a sobre està mullada.
Sense l'equipament de les cadenes i grapes no hi hauria la possibilitat de pujar-hi sense escalar.
Tampoc el descens del cim per l'altre costat és cosa fàcil, ja que fins el coll i pas de la Mona no hi ha camí i el terreny requereix força atenció. Per el descens del coll de la Mona hi ha un cable força llarg que ens ajuda en la davallada.
Un cim isolat i moderadament difícil de pujar i baixar és tot un reclam; a més el fet d'estar isolat ens permet gaudir d'una panoràmica de 360 impressionant.
En comentar els cims que l'envolten, ja queda força explicada la panoràmica del cim, però també hi podem afegir la serra d'Ensija amb el cap de la Gallina Pelada en un extrem i el Serrat Voltor a l'altre. També veurem Grèixer als nostres peus i Guardiola del Berguedà juntament amb alguns trams de la carretera C-16 en els accessos al túnel del Cadí.

Per a situar-nos al començament de l'itinerari hem d'anar a Bagà i des d'allí prendre la carretera a Gréixer i al coll de Pal.
Abans d'arribar a Gréixer, entre els quilòmetres 3 i 4 hi ha un revolt molt característic d'on a l'esquerra arrenca una pista i on hi ha diversos cartells informatius i un ampli lloc per aparcar.
Seguirem aquesta pista, i per tant el GR-107 i el Camí dels Bons Homes (entre altres destinacions). Només començar a caminar deixem a l'esquerra un trencall que és per on tornarem.
Podríem seguir per aquest trencall i també sortiríem al coll de Lavaiol, faríem drecera, però no passaríem per Gréixer, ni pel seu estanyet, ni tampoc per la bonica fageda que ens acompanyarà.
També cal dir que aquest camí que farem de baixada, perd uns 400 metres de desnivell en menys de dos quilòmetres de distància i no fa ni una sola llaçada, per tant és recomanable fer-lo de baixada i no de pujada.
Seguim doncs per la pista i l'esmentat GR-107, aviat arribem als afores de Gréixer d'on destaca la seva ermita de Sant Andreu.
El camí no entra al petit nucli, però si volem anar-hi està a pocs metres. Seguim caminant i arribem a una petita palanca que permet travessar el torrent i poc després veiem la petita resclosa de l'estanyet de Gréixer. El camí tampoc hi passa, però està a una vintena de metres i es recomanable acostar-nos-hi per a visitar l'indret.
Tornem a la pista i seguim pujant lentament, ara per dins d'una fageda molt bonica; d'aquesta manera arribem a un trencall amb un pal indicador, el GR segueix a la dreta i nosaltres hem de girar a l'esquerra per a seguir una pista secundària que poc després mor en arribar al coll de Lavaiol.
Un parell de fites assenyalen a la dreta l'inici d'un estret corriol, comença la veritable excursió, fins ara ens hem passejat per una pista contemplant l'entorn, a partir d'ara, a més de contemplar el paisatge també haurem de mirar on posem els peus.
El corriol puja fort, una mica més amunt hi ha un trencall, on un servidor va seguir a la dreta, i ja vaig veure que no anava bé, però unes marques vermelles em van animar a seguir una mica més, fins que vaig arribar al peu d'una paret i vaig decidir tornar endarrere, així doncs en aquest trencall heu de seguir a l'esquerra, a més és el camí més evident.
Una mica més amunt en un revolt hi ha un gran mirador sobre Gréixer i les muntanyes que l'envolten; les parets de les Penyes Altes i de la Tossa d'Alp son impressionants.
Seguim pujant fort i arribem al peu de la bauma del Verdai i poc després al pas del Verdai.
Aquí canviem de vessant i per fi veiem el cim de la Roca Tallada i tota la serra dels Trulls, una imatge realment espectacular; "per on s'hi deu pujar" és el primer pensament que tens en veure el cim.
Ara el camí gira a la dreta i planeja una estona i entra en un bosc molt bonic. Hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès, doncs en mig del prat que hi ha sota la pineda arrenca un dissimulat corriol a la dreta.
Aquest és el punt d'anada a la Roca Tallada pel pas equipat del Grau i el retorn pel pas de la Mona.
Evidentment, si no volem passar pel pas equipat, hem d'anar i tornar del cim pel pas de la Mona, encara que això allargarà força l'horari.
Decidits a passar pel pas equipat, seguirem el corriol de la dreta, que enseguida es torna evident. Ara ja comencem a intuir per on es deu pujar al cim, doncs es veu una canal que arrenca pràcticament del mateix cim i que baixa a tocar el bosc.
Arribem a la bonica collada de la Coma Castellana i aquí hem d'abandonar el camí per tal de seguir-ne un altre que ens porta decididament a la base de la paret de sota el cim.
I així ens trobem davant del pas equipat, una vertical i humida paret d'uns sis o set metres equipada amb dues cadenes i un seguit de grapes col·locades estratègicament, no en falta, ni en sobra cap, hi ha les justes i necessàries.
Primer amb l'ajuda de la primera cadena pugem els dos primers metres per tal d'arribar a la segona cadena i a la primera grapa.
Aquesta segona cadena i les primeres grapes ens fan fer un curt flanqueig. Les grapes estan posades de tal manera que és necessari posar els dos peus a la mateixa grapa per tal d'arribar a la següent. Fet aquest flanqueig la cadena i les grapes giren recta amunt. És el sector més vertical. Un parell de grapes més petites son providencials per acabar de superar el grau. Després ja som dalt del grau; en un arbre hi ha la instal·lació d'un ràpel; confirmant així que el grau és millor pujar-lo que baixar-lo, doncs baixar-lo sense fer ràpel és força més arriscat.
A partir d'aquí el terreny canvia completament i ens dona la sensació d'estar en qualsevol zona del Pirineu; el terreny és força inclinat i hi ha una estreta i llarga tartera que poden esquivar pels dos costats; el traçat l'esquiva per la nostra esquerra, guanyant alçada per glever força inclinat, però amb unes vistes fantàstiques, d'aquesta manera sortim directament dalt del cim de la Roca Tallada.
La primera imatge que veiem en sortir a dalt el cim és la del Pedraforca a davant mateix, i amb ell el Cadí i la serra d'Ensija i del Serrat Voltor.
Contrastant amb la dreta pujada, el cim és molt ampli i planer i convida, si el temps ho permet, ha fer-hi una bona aturada.
Durant la baixada del cim, a diferència de la pujada, no hi trobarem cap pas complicat, però tot hi així cal estar atents car no hi ha cap camí clar durant bona part de la baixada fins el pas de la Mona.
Pràcticament davant mateix d'on hem arribat a dalt el cim hi ha una marca vermella al terra que ens indica l'inici d'un rastre per a baixar per l'altre costat.
Hem de seguir aquestes marques vermelles, també hi ha alguna fita. Les marques vermelles son bastant seguides, per tant si fa estona que no en veiem cap vol dir que no anem per l'indret correcte. Seguir-les és important principalment durant els primers metres de baixada, ja que hem de descendir per una canal que permet situar-nos a sota la graonada cimera. No hem de caure en la temptació de seguir pel fil de l'aresta ja que ens trobaríem al caire d'una paret vertical.
Seguint les marques de pintura, les fites i el rastre de camí mig perdut en mig de l'espesa vegetació de garric anem perdent alçada i a la vegada ens anem apropant al pas de la Mona.
Poc abans d'arribar-hi o es van acabar les marques de pintura o les vaig perdre, però el tram final tant si hi ha marques com si no, el recorregut que hem de fer ja és molt evident.
El pas de la Mona és una estreta bretxa de la serra dels Trulls que permet canviar de vessant.
El descens d'aquest pas, per dins del bosc, és força inclinat i per ajudar a baixar sense relliscar hi ha un cable que ens acompanya durant força estona. No és estrictament necessari, però és d'agrair ja que així el descens és més ràpid.
Una vegada situat al final d'aquesta forta baixada el camí ja és molt fàcil i a estones planer.
També hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès, ja que si seguim estrictament aquest camí acabarem novament al coll de Coma Castellana, però com que ara no cal tornar-hi he posat un punt d'interès en una dissimulada cruïlla, d'on surt un corriol a la dreta.
Aquest indret també és identificable, perquè a partir d'aquí el camí que deixarem comença a pujar.
Després d'uns primers metres una mica esborrats, el camí que seguim a partir d'ara és molt clar i en pocs minuts arribem a la cruïlla "d'anada i tornada" esmentada a la pujada.
Seguim el camí d'anada i tornem a passar pel pas i bauma del Verdai i arribem novament al coll de Lavaiol.
A l'esquerra tenim la pista de pujada i a la dreta una antiga pista d'extracció de fusta que baixa directament per la vall de Lavaiol, hi ha alguna marca groga; aquesta pista, ja molt en desús, baixa sense contemplacions en línia recta fins el fons de la vall i que ens porta directament a l'aparcament del pont de Sant Nazari, tancant així aquesta bonica i sorprenent excursió a la Roca Tallada.

HORARIS:
del pont de Sant Nazari a Gréixer: 10mn
de Gréixer a l'estanyet de Gréixer: 15mn
de l'estanyet a la cruïlla on deixem el GR: 30mn
de la cruïlla al coll de Lavaiol: 05mn
del coll de Lavaiol al coll de Coma Castellana: 45mn
del coll de Coma Castellana al peu del Grau de Roca Tallada (pas equipat): 15mn
passar el pas equipat: 05mn
del final del pas equipat al cim de la Roca Tallada: 10mn
del cim de la Roca Tallada al pas de la Mona: 35mn
del pas de la Mona al coll de Lavaiol: 35mn
del coll de Lavaiol al pont de Sant Nazari: 30mn
TOTAL: 3h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2019/04/greixer-roca-tallada-1667-m-anada-pel.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"

Veure més external

2 comentaris

  • Foto de Josep Vidal

    Josep Vidal 13/07/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Avui he fet aquesta sortida i ha sigut una pasada, molt distreta i poca gent. Cap complicaciò.

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 13/07/2019

    Josep Vidal, Ja, ja, ja, Josep, sabia que tard o d'hora hi aniries 😀😀

Si vols, pots o aquesta ruta.