-
-
3.302 m
1.831 m
0
5,7
11
22,94 km

Vista 706 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Gavarnie, Région Midi-Pyrénées (France)

Dia 1: accés des de Gavarnie fins el Barrage d’Ossue (1834 m) per la pista que va seguint la vall. Els primers 4 Km estan asfaltats, després està en bon estat fins la Cabana de Milhas; a partir d’ella hi ha que anar més en compte.
Es va seguint el sender fresat del GR10-HRP que va guanyant alçada tot just passada la palanca que porta a l’altra banda del Ruisseau des Oulettes al final del petit embassament, superant més endavant un elegant salt d’aigua. Es continua per una part del Barranc d’Ossue; després d’un petit tram sense perdre alçada es creuen un parell de congestes (Pont Niege) el caminoi torna a pujar en llargues ziga-zagues fins quedar orientat cap l’oest tenint al davant el final de la Glacera d’Ossue amb el Petit Vignemale i el Montferrat a banda i banda del circ.
Després de passar pel costat de les Grottes de Bellevue (coves artificials manades construir pel famós Henry Russell) s’abandona el GR en el punt on hi ha un cartell indicador cap el Refugi de Bayssellance (2450 m). Per terreny pedregós es van seguint fites pel costat dret del torrent de desaigua de la glacera i més amunt per l’esquerre fins contactar amb el gel de la mateixa. Estem just a sota del Petit Vignemale. La pendent de la primera part de l’ascensió de la glacera és força inclinada però de fàcil fer; segueixo la traça fetes per altres muntanyencs més matiners. La part més central de la llengua glacial té una tonalitat grisosa i la seva superfície és més irregular: es tracta de la capa de gel que no està coberta de neu i on són més evidents les esquerdes.
L’ascensió és lenta però progressiva. Poc a poc s’ albiren l’Esquena i Punta Chausenque i el Piton Carré pel nord-oest. A mesura que la pendent va minvant apareixen el cim del Gran Vignemale i el Pic du Clot de la Hount. I més a munt ja es poden contemplar els pics més meridionals: Cerbillona, Pic Central i Montferrat que completen el circ cimer.
Fent una gran diagonal d’esquerra a dreta em dirigeixo a la paret de la Pique Longue travessant el gel central per sota del que es veu l’aigua del desglaç que s’escola per alguna esquerda fàcilment observable. Un cop a la base deixo la motxilla i fent una grimpada assoleixo la cresta i en pocs metres el concorregut cim del Gran Vignemale (3298 m).
Amb una excel•lent visibilitat la panoràmica en 360º és impressionant contemplant un mar de cims a banda i banda del límit fronterer. Per sota es pot apreciar la totalitat de la Glacera d’Ossue: amb 70 Ha és la segona més important dels Pirineus (després de l’Aneto) i la seva forma és la típica glacera alpina amb el gel cobrint la cubeta central i una llengua a la part final.
Amb cura i intentant no fer caure cap pedra retorno a la base de la paret. Guanyant no gaires metres m’acosto al Coll del Cerbillona passant per sota de les 3 Grottes Russell que van ser construïdes a nivell de la glacera però que amb la regressió de la mateixa han quedat uns metres per sobre del límit actual fent-nos una idea de l’ involució de les glaceres pirenaiques. El coll està situat quasi en el punt central del circ aportant un altre perspectiva del mateix; per la banda Aragonesa es té una àmplia visió de la Vall de l’Ara.
El descens és fa pel mateix lloc però amb més atenció que a la pujada ja que un excés de confiança pot tenir conseqüències greus. Torno a estar al GR10 i ara toca fer la curta però pesada ascensió fins el Refugi de Bayssellance (2651 m)on passo la nit.
Dades GPS: temps total, 8:30 h; distància amb alçades, 10’30 Km; desnivell +, 1942m; desnivell -, 1203m
(sobre el mapa el D+ és d’uns 1600 m i el D- de 848 m)

Dia 2: encara que el vent s’ha sentit bufar amb força tota la nit, el dia s’aixeca net i clar i la temperatura és agradable. Des del refugi (2651 m) i mirant cap l’oest ja es té una vista aclaparadora del Petit Vignemale, la Punta Chaussenque i la Pique Longue que els primers rajos de sol fan agafar un to vermellós.
Es segueix el GR10 – HRP fins l’Hourquette d’Ossue. Val la pena fer una parada per contemplar les impressionants parets verticals de la cara nord del massís i les restes de la Glacera del Petit Vignemale. Es deixa el GR que es dirigeix al Refugi de Les Oulettes i ens enfilem per caminoi evident (fites) cap el cim. Hi ha varies traces però és recomanable anar fins la cresta per tenir una vista del primer tram i més costerut de la Glacera D’Ossue per on ja transiten varis grups muntanyencs. En poca estona arribo al cim del Petit Vignemale (3032 m): una hora des del refugi; l’esforç s’ho val. És el primer cim de la cresta nord del massís i la seva posició permet tenir una visió privilegiada de l’entorn. Si resseguim la cresta, apta només per experimentats i agosarats veiem l’Esquena i Punta Chaussenque i la Pique Longue; al Sud la Glacera que ahir vaig trepitjar i que des d’aquí té un aspecte molt més feréstec; al nord les parets verticals i majestuoses del massís i al fons Les Oulettes de Gaube amb el refugi homònim encara ombrívols; a l’est el Refugi de Bayssellance a sota del Pic de la Sède; al sud-est el Barrage i part de la Vall d’Ossue; i al sud el Pic Central i el Montferrat. Un espectacle.
Ja toca baixar sense presses seguint el GR fins la presa. Al tornar a mirar cap a d’alt veig el majestuós massís i les puntes cimeres que avui i molts altres dies acolliran altres muntanyencs.
Dades GPS: temps total, 4:23 h; distància amb alçades, 8’30 Km; desnivell +, 553m; desnivell -, 1343m
(sobre el mapa el D+ és d’uns 381 m i el D- de 1198 m)
El grau de dificultat és molt subjectiu

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.