-
-
2.929 m
1.957 m
0
3,8
7,6
15,16 km

Vista 206 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Baqueira-Beret, Catalunya (España)

Gran Tuc de Colomers
22 Sep 2018

El Gran Tuc de Colomèrs és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Espot (Pallars Sobirà) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El pic, de 2.933 mts. d’alçada, s'aixeca en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten la vall de Contraix i el circ lacustre de Colomèrs. De totes les rutes que hi ha per assolir el pic hem optat per la que comença a la capçalera de la vall d’Aiguamòg i els Banhs de Tredòs.
L’itinerari bàsicament és lineal, fent una interessant variació en la baixada del cim, amb sortida a la zona d’aparcament de la pista que va dels Banhs de Tredòs a Valarties, en el punt on s’inicia la pujada tradicional al refugi de Colomèrs, una mica més amunt de l’àrea recreativa del Pont dera Montanheta. Passada la zona de passarel·les, al sector de les mulleres de Planhòles dera Lòssa, s’ha de creuar un pont sobre el torrent que davalla de Colomèrs i marxar a l’esquerra, deixant a la dreta el sender que porta a l’Estanh Major i el seu refugi. El camí, estret, però ben traçat i marcat amb fites de pedra, guanya alçada decididament salvant una graonada on veiem enclotada a la nostra esquerra la boca d’una antiga mina, fins arribar a un petit pla previ al Lac Clòto de Baish, on trobem el traçat del G.R. 11, així com les marques de pintura que fiten les dues rutes que volten els llacs del circ de Colomèrs, que en aquest cas són les grogues, que corresponen al circuit curt. Seguim el sender de gran recorregut en direcció al port de Ratera, passant a tocar el Lac Long, el Lac Redon i el Lac Obago. Just a mitja riba d’aquest, a mà dreta veurem un camí que abandona la ruta per la que anem, veient marques de pintura vermella, que corresponen al circuit llarg dels llacs de Colomèrs. Agafem aquest trencall i ens endinsem a una valleta que s’enfila fins l’Estanh Solet, seguint les marques de pintura, per un sender fresat i evident, que arriba a la riba superior d’un dels estanys que conformen el grup del Lac de Pòdo, als peus del seu tuc homònim. Aquí abandonem el circuit dels llacs i enfilem a l’esquerra cara amunt, guanyant alçada per una senda una mica menys evident, però marcada amb fites de pedra, en direcció a l’Estanh de Ratèra de Colomèrs, llac glacial emmarcat en una enclotada d’aspecte sever, voltada de grans blocs de granit.
Voltem l’estany en sentit antihorari a la cerca del seu extrem sud, avançant sense camí, de forma feixuga, saltant de bloc en bloc, per a situar-nos als peus de la canal que ens ha de dur fins al Portau de Colomèrs. La pujada avança entre rocs i terreny esllavissat, a estones amb una inclinació pronunciada, tot i que no dóna gaire sensació d’exposició, malgrat que en algun pas ens ajudem de les mans per avançar. Arribem al coll, que no deixa de ser una estreta escletxa a la roca, amb el pic del Bergús a la nostra esquerra, on se’ns obre una nova panoràmica sobre la vall de Colomèrs d’Espot, amb el pic del Portarró i l’estany del Bergús ben a la vista, i un horitzó retallat amb els cims del sector sud del Parc Nacional, com per exemple el coll i el pic de Monestero i el Peguera, tancant-lo.
A partir d’aquí cal marxar a la dreta, flanquejant per sota el cordal encrestat que del portal va al propi cim del Gran Tuc de Colomèrs, que des d’aquí no l’acabem d’identificar. Anem avançant seguint fites, per un corriol més i menys definit, mirant de no perdre gaire alçada. Veiem una espècie de sender que baixa de la carena, que en algun mapa surt marcat com a camí i que més endavant veiem que correspon a una canal que prové dels plans intermedis superiors que hi ha entre el Lac deth Cap de Colomèrs i l’Estanh de Ratèra de Colomèrs i més endavant trobem una segona desviació, molt més fitada, a la que cal parar compte, ja que de fet és per on anirem de tornada. Poc a poc la nostra ruta s’apropa al fil de la cresta, a la que arribem a l’alçada de la cota 2.800, i ja tenim davant mateix el vessant oriental del nostre objectiu, així com el coll al que hem de dirigir-nos. Seguim a flanqueig per un terreny a estones desfet, que voreja la base la cara sud del pic, fins situar-nos als peus de la canal de tartera, bastant empipadora, que ens deixa a la portella prèvia al cim (curiosament no surt nomenada enlloc), marcada amb una gran fita de pedres. Ja tan sols ens queda girar a la dreta i encarar l’ample cordal que ens deixa dalt de tot d’aquesta gran muntanya, marcada amb un vèrtex geodèsic, des d’on s’obté una impressionant panoràmica pirinenca, així com del circ de Colomèrs i els relleus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
La tornada la iniciem desfent els nostres passos de pujada, parant compte a la cota 2.760, on a l’esquerra veiem unes fites que s’enfilen a la cresta, avançant uns metres per un senderó poc definit. Arribem a una escletxa entre roques, per on davalla una canal de roca desfeta i terreny de tartera, que és de més bon fer que el que pot semblar al principi, ja que no té exposició i va perdent alçada fent unes curtes ziga-zagues, tot i que és evident que cal anar en compte. Quan la canal s’acaba, entrem en una immensa zona caòtica de blocs, que sí o sí ens caldrà travessar. En el nostre cas ho hem fet en direcció als plans superiors de Lac deth Cap de Colomèrs, però sembla que sigui més còmode fer-ho traçant una diagonal a la dreta vers l’Estanh de Ratèra de Colomèrs. En ambdós casos caldrà tenir la paciència necessària per anar saltant de bloc en bloc, de mides diverses, però en alguns casos de dimensions considerables.
Poc a poc, anirem trobant fites, acabant per enllaçar finalment amb el corriol de pujada i més endavant amb el circuit llarg dels llacs de Colomèrs, seguint les marques vermelles fins al G.R. 11 i d’aquí fins al final del recorregut desfent els nostres passos de l’anada.

Text de xrs1959

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.