Temps  11 hores 34 minuts

Coordenades 4907

Data de pujada 23 / de juliol / 2019

Data de realització de juliol 2019

-
-
2.890 m
1.410 m
0
5,0
10,0
19,92 km

Vista 26 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Cabdella, Catalunya (España)

El Gran Pic del Pessó o Pic Gran del Pessó és una muntanya de 2.894 mts. d’alçada, situada dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a cavall dels termes municipals de la Torre de Capdella (Pallars Jussà ) i la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
La ruta més freqüentada per a la seva ascensió, amb alguna que altra variant, va per la vall de Sant Martí (a Taüll), passant pels estanys del Pessó i la seva collada homònima, situada a l’aresta sud del pic, però també es pot realitzar des de la Vall Fosca, ruta notablement més llarga i amb més desnivell acumulat, que és la que hem triat, ja que desconeixíem per complert aquest sector, mentre que el vessant occidental ja l’havíem trepitjat en altres ascensions.
Es tracta d’un itinerari lineal que comença a la zona d’estacionament habilitada al petit nucli de Capdella (*), pertanyent al municipi de la Torre de Capdella, al capdamunt de la Vall Fosca, a una alçada de 1.422 mts., on hi destaca l'església romànica de Sant Vicenç, del segle XI.
Fins aquí s’hi arriba per la carretera L-503, que té el seu inici al poble de Senterada, en una cruïlla de la N-260, mentre que el seu final es troba precisament a Capdella, tot i que continua en forma de pista asfaltada fins a la presa de Sallente, sent característic el túnel que hi ha poc abans d’arribar a les cases del poble, ja que, a l'interior, fa un tancat revolt per guanyar alçada.
Es tracta d’un nucli situat dalt d'un turó a la riba dreta del riu Flamisell, que és l’eix de la vall, en l’aiguabarreig d’altres dos rius que provenen de l’oest, el Filià i el de Riqüerna.
Precisament, l’inici de l’ascensió té lloc per aquesta darrera vall, seguint un dels camins històrics més antics i transitats de la comarca, que comunicava, abans de la construcció de les carreteres, la conca de Tremp amb la Vall de Boí a l’Alta Ribagorça i la Vall Fosca al Pallars Jussà, a través del port de Rus. Des de fa uns anys, forma part d’un projecte anomenat Camins Vius, que ha permès conservar i senyalitzar per al senderisme els camins històrics de l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, recuperant els seus vells camins de ferradura, senders tradicionals i passos de muntanya, per la qual cosa no és d’estranyar la presència continuada de trams empedrats, així com corrals i parets de pedra seca.
Un cop a la placeta on deixem el cotxe, al costat de la carretera, enfilem el costerut carrer que hi surt de cara, marxant a l’esquerra en el primer trencall, trobant ben aviat un rètol informatiu i unes marques de pintura groga que ens acompanyaran fins a l’enllaç amb el G.R. 11-20. Sortim de Capdella per la part alta, seguint un camí carreter empedrat i tancat per una alta paret de pedra seca a la dreta, que guanya alçada ràpidament, passant per un bosc ombrívol, amb arbres de notables dimensions. Tot seguit, s’abandona el pendent, el riu Riqüerna va quedant força enclotat a la nostra esquerra, entrant a un tram cada cop més obert, a través d’una ampla vall, d’origen glacial, voltada de prats i pastures pel vessant assolellat, mentre que, a l'obaga, als caients del Fitero, trobem un bosc de pi replantat, caminant en pendent suau, seguint les marques de pintura i unes estaques de fusta, quedant-nos a la llunyania el nostre objectiu. Arribem així al Pontet de Rus, ja dins de la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on travessarem el riu per una palanca de fusta, al costat mateix d’un preciós salt d’aigua.
Passat el pont, fem unes marrades de pujada per arribar al pletiu de Rus, on trobem un rètol indicador que ens diu que cap a l’esquerra aniríem al port de Rus i Taüll, mentre que per la dreta ens dirigim a l’estany Gento i el refugi de la Colomina, incorporant-nos de fet al traçat del G.R. 11-20, que és per on hem d’anar, tot i que per poquíssima estona, doncs quan veiem les restes d’una petita cabana de pedra, hem de parar compte a un encreuament fitat amb un nou pal indicador, que mena als estanys de Francí i que s’enfila a l’esquerra, mentre que a la dreta marxa el G.R. pel barranc de les Masineres cap a la collada de Font Sobirana, entre el pic de l’Espada, alçat a la dreta, i el pic Salado, les parets del qual anirem seguint a partir d’ara, tot i que separats pel barranc de Francí. Ja no trobarem més marques de pintura, però no és cap problema, ja que avancem per un camí extraordinàriament traçat, força fressat i fitat en abundància, i que ens fa pensar en l'activitat hidroelèctrica i minera d’aquesta zona, degut, per una part, a la construcció de la galeria per on passa la canonada que connecta els diferents estanys de la vall i, per altra, a les diferents mines de ferro que veiem a l'altre costat del barranc de Francí, on destaquen unes tarteres amb els respectius abocaments de pedra, d’un color rogenc viu i amb un forat a la roca a la part superior de l'abocament. Tanmateix, anirem trobant restes de les runes d’antigues cabanes mineres i ramaderes.
Després d’un grapat de còmodes giragonses i haver travessat sense problemes una tartera de pedres ferruginoses, arribem a un petit collet, que ens obre la porta a una àmplia planura herbada, solcada per diverses torrenteres, tancada per l’imponent imatge dels contraforts de les parets del Gran Pic del Pessó a l’esquerra i el de les Mussoles a la seva dreta, amb l’inconfusible canal que els separa i el collet intermedi al que ens hem de dirigir. Des d’aquí, certament imposa una mica de respecte.
No veiem encara els llacs, ja que cal travessar aquests amples camps herbats amb les restes esmentades, enfilant-nos a una mena d’elevació rocallosa que tenim a la dreta. Un cop superada, ja tenim davant la petita presa que tanca l’estany de Francí, que voregem en sentit horari a tocar de la seva riba, fins trobar pocs metres més amunt l’estany de Francí de Dalt, més petit, als peus de la canal que ens ha de dur al collet NE del Gran Pic del Pessó. Cal esmentar, que en aquest punt s’obre una variant d’ascensió, doncs el mapa de l’editorial Alpina i el propi servei cartogràfic de l’I.C.G.C. traça una ruta d’ascens al colladó del Pessó, per la coma del Mig, des d’on parteix el flanqueig que fa la via normal des de la Vall de Boí, però en el nostre cas ho farem per la canal pedregosa que tenim al davant mateix.
En alguna ressenya hem llegit que existeix un rastre de corriol i alguna que altra fita, però la veritat és que de corriol res de res, i de fita, alguna d’escadussera, que hem vist de baixada, ja que de pujada ens hem decantat per remuntar unes terrasses herbades a la nostra dreta, travessant el caos de roca poc abans del punt on la inclinació del terreny disminueix, moment en el que hem canviant el vessant de la nostra ascensió. Tot i no ser una canal exposada, el pendent a superar és notable, primer per un tram molt dret, més endavant per una zona de blocs més tombada i finalment per unes dretes pales herbades. Segurament, el més adequat és remuntar la canal per l’esquerra, més o menys per on l’hem baixat, ara, tot depèn de la intuïció i de les nostres habilitats per salvar aquesta mena de terrenys accidentats, que són de mal fer. Com a referència, cal tenir en compte que remuntarem, des de la base fins al collet, poc més de 400 mts. de desnivell en tan sols 1.500 mts. de distància.
Un cop al collet NE del cim, tancat a la dreta per l’imponent i accidentada aresta del pic de les Mussoles, hem de girar a l’esquerra, per encarar els darrers 150 mts. de desnivell a través d’un ample cordal encrestat, que tot i no ser complicat, tampoc és trivial, ja que és bastant dret i requereix d’un seguit de grimpades, seguint fites i restes de corriol, que en aquest cas sí que es fa evident, tot i que a vegades sembla millor refiar-se de les roques. No és un entorn exposat, ni gaire aeri, encara que té un curt flanqueig una mica penjat per sobre la cometa de les Mussoles. Al final de les grimpades, arribem a un fals coll i davant nostre se’ns obre un cordal amb una inclinació molt més moderada, on tan sols queda caminar pel mig dels rocs, fins arribar a coronar el Gran Pic del Pessó, on la seva cota màxima està formada per un grapat de blocs, amb una fita de pedra que la marca.
Les vistes que es tenen sobre els relleus de la vall de Boï i la coma dels estanys de Pessó, als nostres peus, o l’esquerpa cresta que porta al Pic de les Mussoles són de primer ordre, però és que tenim al nostre abast tot el reguitzell de muntanyes que conformen el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, així com el port de Rus, amb el seu tossal, al que no fa massa vam anar amb els grampons als peus, així com el pic de Filià o tossal de Paiasso, a més a més de la vall de Riqüerna per on hem pujat, amb el Montsent de Pallars al seu darrere, tot i que si es vol tenir un detall del que es pot contemplar des d’aquí dalt es pot consultar el web : https://peakvisor.com/peak/gran-pic-del-pesso.html.
La tornada la farem si fa o no fa seguint els nostres passos de pujada, però amb lleus variants, la principal el descens per la canal, que el fem decantats a la dreta en lloc de fer-ho per on hem pujat, trobant en aquest cas alguna fita, per tant, en el cas de seguir aquest track, millor agafar com a referència les indicacions de la via de retorn fins a l’estany de Francí de Dalt

(*) A la Vall Fosca hi ha algun que altre conflicte lingüístic per la seva toponímia en català, sent el més destacat, sens dubte, el mot Capdella, que ha de ser escrit, segons els filòlegs i la normativa oficial, amb b, però els habitants de la vall, i el mateix ajuntament, prefereix escriure’l amb p, segons sembla ser per una qüestió històrica. De fet, l’ajuntament usa exclusivament les formes amb p i així apareix actualment en la senyalització i també en qualsevol document emès pel propi consistori, com per exemple el seu portal d’internet


Text de xrs1959
23 Jul 2019 9:09 pm

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.