-
-
3.725 m
9 m
0
8,3
17
33,15 km

Vista 88 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de La Rambla, Canarias (España)

Segons sembla, es tracta de la ruta més directa al Teide des del mar. Hi ha gent que la fa sense parar gaire a reposar. Nosaltres, en canvi, ens ho hem pres amb calma, l'hem feta en tres dies, volíem assaborir els diferents paratges que ens oferiria un ascens tan complet.

DIA 1
Hem sortit de la platja El Socorro, encarant amb entusiasme un pendent dret com un dimoni. A més a més, ens hem encigalat de mala manera només començar, ja que crèiem que el camí era per una banda i en realitat anava per un altre cantó. En aquest primer tram, aconsello que no seguiu el track fil per randa.
De seguida hem recuperat la pista correcta i, sense parar de pujar, hem arribat a Los Realejos, ja força amunt i tan a prop del mar.
Cap als 800m de desnivell, hem trobat el mirador de La Corona, amb algunes antenes, des d'on es llancen amb parapent.
A 1.000m, arran de la font Pedro, que degota més que no pas raja, en un clot enjardinat, hem dinat. És la darrera font que es pot trobar fins al cim, però convé no comptar-hi gaire, ja que no raja prou com per omplir ni dos litres sense perdre-hi el cap o la paciència. Coses del Teide: cal carregar l'aigua que es necessiti durant pràcticament tota l'expedició.
A continuació, hem seguit, sempre amunt. De seguida ens ha envoltat la boira característica de la zona, estable entre 1.200m i 1.800m, aproximadament. A partir d'aquesta alçada, el cel començava a fer ull, i aviat podíem albirar l'elegantíssim cim del Teide, que ja no perdríem de vista fins a l'endemà.
Hem acabat d'arribar a cota 2.000m, on comença el parc nacional, i hem instal•lat el campament a 2.100m, al peu d'una ermita menuda, al costat del massís de La Fortaleza, a un coll que fa de mirador de la Cañada de los Guancheros. Aquest punt, que abraça un domini immens i estrany, constitueix la primera gran meta de l'expedició.

DIA 2
En lloc de pujant, la segona jornada s'enceta baixant, fins a la Cañada de los Guancheros. Tot i que la ruta curta tomba a l'esquerra cap a El Portillo, nosaltres hem preferit explorar la via de la dreta, la qual no és gaire més llarga, de fet. Aquest tram és còmode al principi, perquè comença planer, però de mica en mica va picant, com més ens acostem a Montaña Blanca.
En algun punt, arribem a una pista en bon estat, transitable per les autoritats competents, que deu venir del Centro de Visitantes. La seguim ben bé fins al cim de Montaña Blanca, cap a 2.700m. Llavors ja feia algunes hores que havíem deixat de veure el cim, senyal que n'érem ben a prop.
El mirador de Montaña Blanca és a 700m del camí, però val la pena d'anar-hi, és la segona gran meta de l’expedició. Nosaltres, concretament, hi vàrem dinar i reposar una bona estona. A més a més, vàrem poder veure els cims més alts de Gran Canària.
Després, vàrem tornar al camí, que conduïa immediatament a l'última enfilada fins al refugi d'Altavista, ja a 3.260m. Allí hi vàrem fer nit. El refugi disposa d'aigua corrent als lavabos i a la cuina, però a tots dos llocs indica que no és potable. Tanmateix, hi ha una màquina que dispensa ampolles de mig litre d'aigua per 3€. Els refrescos van a 4€. També hi ha una màquina amb menges variades i una altra de begudes calentes a 2'50€. Atenció, les màquines només admeten monedes, però el guarda del refugi pot oferir canvi.

DIA 3
Ens hem llevat a l'hora precisa per arribar al cim del Teide (3.718m) poc abans de la sortida del sol. Del refugi al cim s'hi inverteix, si fa no fa, una hora i vint minuts. El camí passa pel capçal del telefèric, i una mica més endavant, a mig camí, hi ha contenidors per llençar-hi la brossa: plàstic, vidre, paper i orgànic. Des del cim, hem presenciat una albada esclatant i corprenedora, la tercera i més important meta de l’expedició. El Teide, abatut als nostres peus, projectava impotent la seva ombra sobre el mar de núvols en direcció contrària. Hem vist un moment els cims de La Palma.
En definitiva, a primeríssima hora del matí, hem tingut l'expedició feta, i només quedava tornar al mar. S'ha d'arribar altre cop al telefèric necessàriament. A partir d'aquí, el més habitual és o bé agafar el telefèric i tornar com un gentil burgès o bé tornar pel mateix camí d'anada, amb pernoctada opcional però vivament recomanable en algun punt intermedi. Nosaltres, però, hem decidit tombar en direcció al Pico Viejo i baixar improvisant cap a Garachico.
En trobareu detalls a...

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.