Temps  7 hores 40 minuts

Coordenades 1520

Data de pujada 29 / de setembre / 2018

Data de realització de setembre 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.065 m
1.642 m
0
2,7
5,4
10,88 km

Vista 946 vegades, descarregada 56 vegades

a prop de Baños de Panticosa, Aragón (España)


Des del cim de l'Algas SE, impressionant vista de la cresta del Garmo Negro que hem recorregut i que tanca el circ de Las Argualas, amb el Balaitous i els Picos del Infierno de fons

POTS VEURE L'ÀLBUM COMPLET DE FOTOS DE LA RUTA AL GOOGLE FOTOS .

Ruta d'aquelles que deixen petja i un record inesborrable a la memòria muntanyenca. En una jornada assolirem els 6 tres mils que formen la cresta del Garmo Negro o del massís de las Argualas, amb el mateix Garmo Negro com a punt culminant, tot un senyor dels Pirineus:

- Aguja de Pondiellos (3.016 m)
- Garmo Negro (3.066 m)
- Algas N (3.023 m): Tot i que en noves medicions no compliria el requisit per a ser considerat cim de 10 m de prominència (es queda en 7,5 m). Nosaltres però com que comptem oficials, descatalogats i fantasmes el posarem a la nostra motxilla de tres mils!
- Algas (3.034 m)
- Algas SE (3.013 m): Tres mil fantasma. Tot i que no surt al llistat oficial de Buyse en aquest cas sí que es compleixen els 10 m de prominència (en concret, 11,3 m).
- Argualas (3.043 m)

Sortim de matinada, negra nit encara. Tot i que l'aproximació fins al Collado de Pondiellos pot esdevenir pedregosa i feixuga a partir de la Mallata Alta la veritat és que es deixa fer prou bé. A partir del Collado de Pondiellos comença l'espectacle. Tant per les vistes que ja no abandonarem cap als Infiernos, Balaitous, Midi d'Ossau, Bassa de Galabrosa i de Pondiellos, com per la deliciosa cresta que recorrerem en les següents hores.

La pujada del Collado de Pondiellos a l'Aguja de Pondiellos no supera mai el II i resulta força assequible, en una grimpada constant fins al cim. Inicialment per una canaleta i després sempre decantats cap a la banda de Panticosa.

Un cop a l'Aguja de Pondiellos el Garmo Negro sembla una muralla inabastable, una paret infranquejable. Res més lluny de la realitat. Baixem fàcilment al collet que els separa i d'allà es va resseguint una beta de roca més fosca (es veu molt bé des del cim de l'Aguja) que en grimpada constant que no supera el II ens durà al cim d'aquest senyor dels Pirineus.

A partir d'aquí les vistes són immenses allà on miris. Des del Garmo farem una baixada ràpida, abandonant la cresta, fins al Collado de las Argualas i d'allà una pujada feixuga, però on només s'ha de caminar, fins al cim de l'Algas Norte.

A partir del cim de l'Algas Norte tornem a agafar la cresta. Fins a l'Algas no reverteix cap problema. S'han d'anar posant mans i peus però per roca força bona i amb molts agafadors. La creta és pràcticament horitzontal.

A partir de l'Algas la cosa és complica un xic més. Hi ha qui prescindeix de l'Algas SE i baixa a buscar la traça de sender que es veu a sota que du a la bretxa prèvia al cim de l'Argualas. Nosaltres però, hem vingut a fer tota la cresta i tots els tres mils, siguin fantasmes, descatalogats o oficials. La sortida de l'Algas segueix la tònica assequible del tram anterior però mica en mica la cresta es va afuant. Cal tenir sang freda, no posar-se nerviós i anar buscant els millors passos. En aquest trobarem un pas en el que s'ha de tirar de força de braços (podria ser un II+ o III). Després assolirem el cim de l'Algas SE.

I a partir d'aquí sí que ve el tram més complicat. La cresta ja és totalment afilada i haurem d'anar buscant els millors passos sense pressa (no hi ha fites que ens vagin guiant). Hi haurà algun moment que saltarem de banda a banda de la cresta, amb immensos patis a cada banda (sobretot a la part occidental), i fins i tot podrem passar algun pas amb un peu a cada banda de la cresta. Si s'està avesat a la progressió en crestes aquest tram és deliciós.

Finalment assolirem la bretxa, un menut collet previ a l'Argualas. D'aquí tornarem a trobar fites que ens guiaran cap al vessant ponentí d'aquest cim per, finalment pel seu vessant meridional, assolir el seu doble cim (un amb un pal del que queda del que havia estat una bandera i l'altre amb una fita de pedres). La pujada de la bretxa al cim de l'Argualas disminueix molt ja la seva dificultat. Cal grimpar, posar mans i peus, però sense tantes dificultats com abans.

Reposem una bona estona al cim de l'Argualas, des d'on observem els primers humans des de la sortida de Baños de Panticosa, al cim del Garmo Negro.

Toca tornar. Davallem des de l'Argualas fins a la bretxa sense massa dificultats i des d'aquí anem buscant els millors passos per baixar de la cresta. No és excessivament difícil aquest tram però cal anar amb compte de no relliscar. La caiguda podria ser perillosa també.

Un cop assolim el camí de pujada normal a l'Argualas ja s'hauran acabat les grans dificultats. Hi ha diversos camins de baixada fins als Baños de Panticosa (guiats per fites sobretot en aquesta part alta). Nosaltres anirem prenent el que davalla més directament. L'única dificultat d'aquest és que hi ha un moment que fa una baixada forta per una canal ampla, plena de grans blocs de roca. És incòmoda i feixuga de baixar, i més a aquestes alçades de la jornada, però es pot anar fent prou bé amb calma (tot i deixar anar algun camgudéu).

Baixada la canal arribarem ràpidament a la Mallata Alta i d'aquí retrobarem el camí que hem pujat en negra nit, de matinada, fins als Baños de Panticosa.
Sendero

4 comentaris

  • Foto de zoerbi

    zoerbi 20/07/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Una ruta espectacular, muy bien descrita.

  • Foto de Jmet

    Jmet 21/07/2019

    Molt bona ruta! Ens ha encantat la pujada al Garmo Negro, i la cresta també molt distreta
    I la imatge del Garmo Negro amb els Infiernos darrera és brutal!
    Això si, moolta gent

  • Foto de El porquet de Sant Antoni

    El porquet de Sant Antoni 21/07/2019

    ZOERBI: Me n'alegro que l'hagueu gaudit tant! Tal i com dius, és espectacular, amb vistes de somni i ben entretinguda!

  • Foto de El porquet de Sant Antoni

    El porquet de Sant Antoni 21/07/2019

    JMET: Efectivament, el Garmo amb els Infiernos darrere jo crec que és una de les imatges icòniques del Pirineu. Celebro que hagueu gaudit tota la ruta, inclosa la cresta, que és de les delicioses. Pel que fa a la gent, suposo que va a èpoques... quan hi vaig anar jo no vaig trobar absolutament ningú, només algú pujant quan jo ja baixava. La solitud certament hi va afegir un plus de bellesa indescriptible! Salut i muntanyes!

Si vols, pots o aquesta ruta.