-
-
2.742 m
1.757 m
0
5,5
11
21,94 km

Vista 1380 vegades, descarregada 44 vegades

a prop de Vaqueira-Beret, Catalunya (España)

El recorregut ressegueix l'anomenada "cresta de Beret" al llibre "la Corona d'Aran" de Timoneda i Llanes, Sua edizioak.

La passejada comença a l'aparcament del pla de Beret tot prenent una pista en suau descens fins a la cabana de Parros. Aquí deixem la pista que segueix cap a Montgarri, per agafar un corriol que remunta la vall de l'arriu deth Horcalh.
Poc abans de la confluència amb l'arriu de Vernatar, creuem l'Horcalh tot trobant un camí fitat amb pals i ratlles grogues, si el seguíssim arribaríem al còth de Montoliu evitant-nos així els passos una mica difícils (II) del Tuc de Montoliu. Nosaltres però, anem Horcalh amunt travessant-lo per una passera i remuntant el seus pendents herbats fins l'arriu de Lastoar que seguim amunt pel llom del seu vessant esquerre.
Pujant Lastoar ara al recte ara per corriols de bestiar, amb alguna fita escadussera, fem cap a un planell amb nombroses mines i restes de la seua explotació. Una mica més amunt trobarem l'estanh Nere del Horcalh i a la colhada Nera. Arribats aquí se’ns obren les vistes cap a l'altre vessant: el lac de Montoliu, el tuc de Maubèrme i el tuc des Crabes.

Plantats a la colhada Nera comença la cresta del tuc de Montoliu d'ascensió dreta i fàcil. El descens ens porta a un pas aeri (II) i una bretxa equipada per ràpel (15m), el caminant però, busca unes vires exposades per evitar gastar corda. Fet el ràpel o el flanqueig, ens arribem de nou a la carena que seguirem fins al còth de Montoliu on trobem l'abans citat camí fitat en groc que pujant per Vernatar baixa cap al lac de Montoliu.
Carena amunt ens arribem al tuc de Parros (creu), fent anar les mans en algun pas puntual (I).
Seguim la serra dera Mòrto endavant fins el tuc Blanc de Parros, avall es veuen els estanhons des Clòsos, per baixar-hi cal deixar de banda un parell de canals, per triar el vessant herbat i molt dret encarat a Beret.
Dels estanhons pugem cap el visible cap des Clòsos per on més ens convingui, arribats als seus cimets, veiem una sèrie de corriols de bestiar que seguirem vora els cingles cap el proper tuc de Costarjàs. Aquí trobem els remuntadors de les pistes d'esquí.
Seguim llom avall fins els petits estanhs dera Sèrra, devant veiem les agudes agulles que culminem en el cap dera Sèrra allà on ens adrecem per cloure la cresta pròpiament dita.

Al cap dera Sèrra estant per baixar a l'aparcament de Beret, podem triar la pista dels remuntadors o baixar pel llom de la sèrra ara al recte ara seguint el traçat de les pistes de descens. D'una o altra manera farem cap al punt on començàvem a caminar fa una estona (llarga això sí).

La cresta es pot abandonar en molts punts evidents, fent cap a la vall de Vernatar, a la de Parros o a la de Barlongueta, que hem creuat durant el camí d'aproximació. Passat Costarjàs, la baixada cap a l'aparcament és evident per les pistes d'esquí.

Les vistes durant tota la cresta són magnífiques, especialment des del tuc de Montoliu i des del tuc de Parros. Es veu mig Pirineu: desde la Pica d'Estats passant pels pics del parc d'Aigües Tortes i del Posets-Maladetes, fins al llunyà Vignemale. Més properes, gairebé totes les muntanyes d'Aran.
Mina

Carrilet

31-AGO-14 12:15:43
Mina

Mines

31-AGO-14 12:12:21
Risc

Rapel

31-AGO-14 13:08:32
Ruïnes

Runes

31-AGO-14 12:20:49

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.