Temps  9 hores 25 minuts

Coordenades 2156

Data de pujada 6 / d’agost / 2018

Data de realització de juliol 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.910 m
1.422 m
0
4,4
8,9
17,72 km

Vista 497 vegades, descarregada 38 vegades

a prop de Barbaruéns, Aragón (España)

Magnífica ruta sortint des d’aprop de Barbaruéns en la que enfilarem la costeruda i descomposta Canal de la Estibiella i desprès farem un llarg i panoràmic tram carener passant pels cims de Punta Reduno (2545m), Pic de Yali (2706m), Cotielleta (2731m) i Cotiella (2912m), aquest ùltim pujant OPCIONALMENT per la seva cresta SE i el posterior Corredor on caldrà fer alguna grimpada. Per tancar el cercle davallarem per la Carena SO i travessarem l’espectacular Circ d’Armeña fins el Refugi homònim (lliure), des d’on per sender cómode i fressat (GR) farem pas per la Bassa o Ibón d’Armeña i arribarem al punt d’inici.

***RECORREGUT: Aparcament de les Salineras-Plana Estrimera-Captació d’aigües-“Clot tarterós”-Canal de la Estibiella-Cota secundària (2245m)-Cota secundària (2238m)-Punta Reduno (2545m)-La Collada-Cota secundària (2603m)-Pic de Yali (2706m)-Cotielleta (2731m)-Collado de Cotiella-Cresta SE-Corredor-Cotiella (2912m)-Carena SO-La Colladeta-Collado de Cotiella-Circ d'Armeña-Mollar de Francha-Refugi d'Armeña (lliure)-Font de Riancés (manantial)-Refugi d’Armeña-Bassa o Ibón d’Armeña-Collada d’Armeña-Gargalluso-Los Baranetes-Aparcament de les Salineras.

***CRONICA: Desde la N-260 (entre Campo i Castejón de Sos) prenem una carretera seguint indicacions cap a “Seira” i “Barbaruéns”. La carretera aviat arriba a Seira i despres s’enfila mes estreta i revirada fins arribar a Barbaruéns. Just a l’entrada del poble prenem una pista de terra a l’esquerra (senyals de btt) que puja i, quan portem uns 2.5km de pista, aquesta es bifurca: seguim la pista de l’esquerra, que puja una mica mes i tot seguit arribem a l’aparcament de les Salineras, on deixem el vehicle. Iniciem la caminada pujant per la pista al S, tot seguit aquesta fa un revolt a la dreta, punt on la deixem i prenem un cami mig abandonat a l’esquerra (E) enmig del bosc. De seguida aquest cami es dilueix i pugem cap a la dreta (S) uns pocs metres sense un cami clar (alguna fita) pero per un bosc que deixa fer fins sortir a una pista, pista que prenem a l’esquerra i pujant, primer a l’E pero rapidament tombant al SO fins arribar poc despres als bonics prats de la Plana Estrimera, on trobem un abeurador i una petita cabana. Travessem els prats al S/SO i despres seguim un difus cami herbat (S/SO) que finalitza al costat d’una captacio d’aigües. A partir d’aquí pugem al S seguint sendes per un terreny força obert de clarianes i bosc cap a la marcada Canal de la Estibiella, encara llunyana pero ben visible davant nostre. No triguem a arribar a la base de la tartera que baixa de la Canal de la Estibiella, des d’on començem a pujar (S) per aquesta tartera de pedra petita i mitjana, en general força estable. Mes amunt, alrededor de la cota 1765m, començem a fer una diagonal cap a la dreta per una “llengua d’herba” que aviat ens deixa en la part baixa del clot tarteros que s’origina sota mateix de la Canal de la Estibiella. Enfilem (SO) la costeruda pujada per aquesta tartera, buscant les parts mes altes de les ondulacions i les pedres mes grans per tenir mes “grip” fins entrar en l’ample Canal de la Estibiella, canal que remuntem (S) fent una costeruda i relliscosa pujada a l’estil de les meves estimades canals del vessant N del Cadí, sempre buscant les pedres mes grans i els millors passos fins acabar guanyant la carena en un collet. A partir d’aquí encetem el llarg tram carener tot remuntant sense cami definit la carena de la dreta (NO), que poc despres s’aplana en coronar una cota secundaria (2245m). A partir d’aquí la carena esdeve una curta cresta aeria i horitzontal que superem fent alguna grimpada-desgrimpada pel fil de la cresta aixi com alguns pasatges laterals amb certa exposicio. Aquest entretingut tram acaba de seguida en la proxima i poc destacada cota secundaria (2238m), des d’on la carena s’eixample de nou i la seguim facilment pel fil (NO) gaudint de les vistes i fent una suau baixada que aviat ens deixa en un ampli coll. Des del coll tornem a pujar de valent (NO) sempre pel fil carener i, mes amunt, alrededor de la cota 2400m, la carena “s’encresta” un xic i fem un petit flanqueig per la dreta seguit d’unes grimpades facils (Iº) per una curta canal amb bons agafadors que ens deixa de nou en el fil d’una carena “amable” que acabem de remuntar (NO) fins el cim de la Punta Reduno (2545m), coronat per una fita cimera i des d’on gaudim d’una bona vista del recorregut fet fins ara i el que ens queda… Des d’aquest cim davallem resseguint el fil de la carena que es despenja a l’O fins arribar poc despres al collet de La Collada, des d’on tornem a remuntar (O), sempre pel fil carener i gaudint de bones vistes. Segons pugem la carena es cada vegada mes costeruda i, despres de passar per una cota secundaria (2603), ens decantem un xic per l’esquerra de la carena tot enfilant un tram força costerut que ens porta a assolir el panoramic cim del Pic de Yali (2706m). Des d’aquest cim seguim pel fil d’una carena-cresta força horitzontal amb tendencia al NO que aviat ens porta a passar pel capdamunt del cim del Cotielleta (2731m) i despres continuem al NO fent una curta baixada sempre pel fil d’una carena rocosa que de seguida ens porta al Collado de Cotiella. Des d’aquest punt fem una petita circular OPCIONAL, aixi que deixem a l’esquerra i per la tornada el cami d’acces habitual que passa per La Colladeta (el mes facil) i seguim recte (N) i pujant pel fil d’una cresta que aviat es fa estreta i definida pero facil. Aquesta cresta finalitza en una mena de collet des d’on tombem a l’esquerra (NO) en busca d’un corredor-canal que trenca les parets del costat E del Cotiella (just en l’entrada del corredor trobem una fita escadussera). Un cop trobada l’entrada del corredor ens enfilem grimpant (Iº-IIº) amb bons agafadors i buscant els millors passos (podem fer-ho mes facil o mes dificil). Aviat sortim d’aquest corredor i seguim pujant per un costerut vessant, pero tot seguit ens fiquem per un altre corredor-canal força dret on tornem a grimpar (Iº-IIº) fins sortir a l’extrem S de la carena cimera, des d’on uns pocs metres caminant al N ens deixen en l’ampli cim del Cotiella (2913m), coronat per un vertex geodesic i una bustia i des d’on gaudim d’una espectacular panoramica de 360º. Despres de dinar baixem pel cami habitual tot seguint un corriol (fites) que ressegueix la carena que es despenja al SO tot fent algunes llaçades fins arribar al marcat coll de La Colladeta. Apenes uns metres abans d’arribar al mateix coll de La Colladeta (hi han dues fites força grans juntes) girem a l’esquerra (E, fites) seguint una senda fitada que travessa força horitzontalment l’inclinat vessant S del Cotiella amb algun tram lleugerament penjat fins arribar de nou al Collado de Cotiella. De nou en aquest coll ara el travessem i baixem a l’altre banda (E, fites) per una canaleta facil pero força dreta on cal recolçar alguna ma. Acabada aquesta canaleta seguim una senda força marcada i ben fitada que s’orienta al NE i comença a fer una travessa descendent dels vessants pedregossos que envolten l’espectacular Circ d’Armeña, un paisatge arid i feresteg d’una bellesa singular. Ben aviat el pendent disminueix i anem seguint les abundants fites (imposible perdres) per aquest terreny pedregos i dur, sempre baixant al NE fins arribar alrededor de la cota 2200m a la zona del Mollar de Francha, un clot ple de simas i avencs mes propi del planeta Mart que de la Terra. A partir d’aquí la nostra senda (fites) agafa tendencia a l’E, cada vegada per un terreny mes “comode” i amb mes clapes d’herba fins arribar a una nova pedrera. Travessem aquesta pedrera (molt estable) tot orientant-nos al NE (fites) i despres seguim baixant (NE, fites) per una senda que evita les pedreres per una zona herbada que queda a la dreta i un xic per sobre del fons de la clotada (comte per que tambe hi han fites que continuen baixant pel pedregar del fons de la clotada…). Finalment la nostra senda (fites) es redreça a l’E/SE i acabem arribant al bonic Refugi d’Armeña (lliure), en bon estat i ben equipat amb taula, llar de foc i un “segon pis” amb 5 matalassos. Des del refugi fem una breu “anada-tornada” seguint un corriol (senyals GR) que surt al N i aviat ens porta fins la Font de Riances, on l’aigua brolla de la muntanya donant inici al Torrent del Barranc de Bisé. No cal dir que l’aigua es fresca i bonisima. Amb la cantimplora plena desfem el cami fet fins el Refugi d’Armeña i ara prenem un sender fressat (senyals GR) que surt al S/SE i va travessant clapes de pastures entre pins. Ja quan estem a prop de la Bassa o Ibón d’Armeña deixem momentaneament el sender del GR i prenem un corriol a la dreta que s’apropa a les aigües de la Bassa o Ibón d’Armeña, de poca fondaria (perfecte per donar-se un bany) i a dia d’avui ple de trocs d’arbres caiguts fruit dels allaus d’aquest hivern. Vist l’Ibón recuperem el fressat sender del GR i el seguim fent una breu pujada amb alguna llaçada que de seguida ens porta a travessar els bonics prats de la Collada d’Armeña. Des de la collada el sender (senyals GR) baixa amb tendencia al SE, primer suau i despres fent un tram mes costerut i sinuos que ens porta a travessar les marcades canals del Barranc de Gargalluso. Despres el sender (senyals GR) continua davallant amb tendencia al SE, poc despres travessem una nova canal-barranc, fem un breu tram mes planer i aviat el sender torna a davallar mes marcat i sinuos dins d’un bosc de pins passant per la zona de Los Baranetes. En travessar un altre barranc el sender que portem (senyals GR) esdeve una mica mes ample i el seguim de baixada fins arribar poc despres a una cruïlla senyalitzada: seguim cap a “Barbaruens” per un sender fressat (senyals GR) que surt a l’esquerra, inicialment al SE pero de seguida tomba a l’E/NE i baixa fortet i sinuos dins del bosc fins arribar a una nova cruïlla senyalitzada. En aquesta cruïlla deixem el sender que portavem i els senyals GR (van a l’esquerra) i nosaltres seguim recte (SE) per una senda que inmediatament surt a un cami herbat i, tot seguit, arribem a l’aparcament de les Salineras on iniciavem la ruta.

***NOTA: Breu tram aeri i amb certa exposició a l’inici del recorregut carener, just entre les cotes secundàries 2245m i 2238m (per evitar-lo cal perdre força metres pel vessant O de la carena). Algunes grimpades (Iº-IIº) amb bons agafadors en l’accès final al Cotiella pel Corredor (evitables fent una “anada-tornada” des del Collado de Cotiella per la via de descens aquí descrita que passa per la Colladeta [accés normal]). Pujada per terreny tarteròs (força estable) en la Canal de la Estibiella, comte amb la caiguda de pedres si es va en grup. Aquestes “dificultats” són fàcils per gent habituada pero poden ser difícils o perillosses per gent molt poc experimentada. Des de la Captació d’aigües fins assolir la carena anem sense un camí definit, pero el terreny deixa fer sense problemes. Durant el llarg recorregut carener en general tampoc tenim camí definit, pero l’orientació es obvia, cal seguir la carena fins el Cotiella. La baixada pel Circ de Cotiella està perfectament fitada i l’ùltim tram des del Refugi de Armeña seguim un sender fressat (GR). Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat.

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 13/03/2019

    Aquesta ruta te una pinta espectacular! gran resenya i millors fotos, me l'apunto per l'estiu!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 14/03/2019

    Hola lamu, coneixen-te com et conec sé que la gaudiràs de valent, ja m'ho diràs!

Si vols, pots o aquesta ruta.