-
-
2.777 m
128 m
0
5,2
10
20,91 km

Vista 1241 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Veïnat d'en Coma, Languedoc-Roussillon (France)

No feu cas de l'inici de la ruta en el GPS, ja que va començar a gravar punts amb pocs satèl·lits. La sortida és al darrera mateix del refugi.

Nosaltres vam triar fer nit a Camprodon el dia abans i la nit de la caminada ja que es presentava força llarg i esgotador.
Camprodon queda a un hora en cotxe de l’inici de la caminada. S’ha de pujar el Coll d’Ares en direcció a Prats de Molló . Abans d’entrar al poble pel pont, hi ha una rotonda que agafarem cap a l’esquerra en direcció Saint-Sauveur. A uns 4km des de Prats de Molló hi ha el camí a ma dreta que ens portarà a la pista forestal. Al principi està ben asfaltat, però en pocs metres es converteix en una pista d’alta muntanya, fins hi tot hi ha parts del camí molt malmesos. Recomano GPS fins al refugi de Les Estables (Ribera de les Estables al Google Maps).

Un cop arribem a Les Estables deixarem el cotxe passat el rierol. Començarem la caminada pels prats del darrera del refugi en direcció el pla dels Isards, és un bon lloc per parar i estudiar una mica la ruta. Fins que no arribem al Porteille des Tres Vents no veurem clar el camí i el millor és navegar amb el GPS. De tant en tant apareixen camins que ens porten cap al coll. Un cop a dalt del coll tenim una vista clara del Puig dels Tres Vents (Puig dels Tretze Vents, els francesos han perdut 10 vents pel camí) que també és un dels 100 cims. Nosaltres el volíem fer de tornada, però la tarda se’ns tirava a sobre i volíem arribar al cotxe amb llum. El cim del Canigó no el veurem fins a arribar a dalt del coll, en el nostre cas van ser 4 hores de caminada.

Passat el coll pedregós farem el descens, bastant vertical, cap als Gourgs de Cady, són uns llacs on podem reposar de nou per afrontar l’atac al Canigó. Seguint els senders dels llacs i intentant no perdre massa alçada enllaçarem amb el GR-83 (Tour du Canigou). És un camí molt clar i que no deixarem fins al cim. A mig camí de les llaçades d'ascens hi ha la Font Nostra. L'aigua és molt bona i fresca. Vam aprofitar per descansar a l'ascens i a reomplir cantimplores al baixar; no vam tenir mal de panxa.
Hi ha marques grogues que ens facilitaran la tria del camí a la xemeneia que dona accés al cim. És prou vertical, però dona la sensació de segura si es fa a poc a poc i amb decisió.
Des del cim veurem les diferents rutes d’ascens, segurament més fàcils i curtes, però menys espectaculars.
El retorn el vam fer pel mateix lloc, pujar des dels llacs al Porteille des Tres Vents va ser tot un repte mental, ja que el cansament d’hores acumulades començava a passar factura.
Recomano aquesta ruta a gent preparada amb molts kilòmetres de muntanya a les botes, és més un esforç mental que un esforç físic. Va ser molt dur, però gratificant a l’hora, una de les millors sortides que he fet mai.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.