Ascensió al volcà Sud del Tatio i descens per la tartera. Ruta circular.

Ruta circular. Inici i final aproximadament a 9 kilòmetres (carretera B245) dels destacats guèisers del Tatio ("Tata-iu" avi que plora en kunza), cota 4361 m. Poc abans de la cota 4826 m recomanem modificar el nostre trajecte, ho expliquem més endavant.
És molt recomanable fer primer la visita als guèisers a la sortida del sol, entre les 6:00 h a les 7:00 h, i després l'ascensió.
Comencem amb un flanqueig amb forta pujada, primer en direcció sud, després sud-est, per la vessant nord-oest de la muntanya, gaudint de la puna andina, a destacar la presència de llaretes (azorella compacta) mil·lenàries, abans usada com a combustible, primitivament domèstic, després en mines i salitreres; ara protegida.
A la cota 4675 m la progressió es torna amable, discorre per una coma suau tot trepitjant grava volcànica força compacta.
A la cota 4826 m l'ascens esdevé difícil a causa d'un abordatge prematur, erroni, de l'ascens decisiu a la muntanya per la cara nord. Hem d'avançar fatigosament per tartera volcànica irregular, inestable, força inclinada i intricada per la presència de grans roques volcàniques. Plausiblement, d'haver continuat per la coma per on anàvem fins situar-nos al coll entre el Volcà Sud del Tatio i el cim que hi ha al Nord, i haver abordat l'ascens definitiu al Tatio Sud des d'aquest coll per la cara nord-est de la muntanya hauríem anat millor.
A partir de la cota 5186 m tot és fantàstic: arribem a una gran plataforma cimera, d'horitzons dilatats, amb el cim davant nostre, a 500 m de distància, direcció sud-oest.
Cim, cota 5213 m, panoràmica completa de volcans, puna, desert, salars, distàncies immenses, transparència, policromia..., la màgia d'Atacama. Al nord, davant nostre, destaca un formós cim, més alt que el nostre i d’aspecte més amable. Un detall: els guèisers del Tatio han desaparegut. A mig matí la calor del sol i la sequedat d'Atacama converteixen el vapor d'aigua en gas invisible. Cada dia l’avi, el tata-iu, deixa de plorar amb l’escalfor del sol.
La baixada per la tartera volcànica de la cara nord-oest té tant d'imponent com de divertiment.
Al final de la tartera, cota 4695 m, iniciem un flanqueig en direcció, primer nord-oest, després més nord, que ens durà al punt inicial passant abans pel costat d'unes cledes i cabanes de pedra seca, humils, però sàviament construïdes.
Els esforços han estat recompensats!