Temps  8 hores 25 minuts

Coordenades 1835

Data de pujada 17 / d’agost / 2019

Data de realització d’agost 2019

-
-
3.078 m
1.638 m
0
3,8
7,7
15,35 km

Vista 304 vegades, descarregada 33 vegades

a prop de Baños de Panticosa, Aragón (España)


Picos del Infierno i Garmo Negro, senyors del Pirineu

POTS VEURE L'ÀLBUM COMPLET DE FOTOS DE LA RUTA AL GOOGLE FOTOS

Ruta que ascendeix els 5 tres mils de la zona dels Infiernos. Per ordre d'ascensió:

- ARNALES (3.000 m): Les darreres mesures diuen que fa 2.999,9 m..... però només que comptis la fita cimera ja arribem a 3.000, per tant, a pujar-lo!

- AGUJA DE ARNALES (3.034 m): Tres mil recentment incorporat a la llista ja que s'ha verificat que la prominència respecte la bretxa que el separa dels Infiernos és superior a 10 m, en concret 13 m, per tant, cap amunt!

- INFIERNO ORIENTAL (3.079 m) + INFIERNO CENTRAL (3.082 m) + INFIERNO OCCIDENTAL (3.074 m): Amb aquests no hi ha cap dubte, tres mils de tota la vida!

La majoria de gent que puja als Infiernos ho fa pels ibones Azules però, en aquest cas, com que volíem fer l'Arnales i l'Aguja de Arnales preferim fer-ho en sentit horari, ja que pensem que serà millor afrontar aquestes ascensions sense haver fet la quilometrada des dels ibones Azules. També ens evitem fer la pujadota als Infiernos, baixar-los i haver de tornar a pujar per a fer Arnales i Aguja. També hi ha el factor romàntic que tenia moltes ganes de pujar els Infiernos per la seva cara sud, que sembla inexpugnable, però que es deixa fer força bé.

En tot cas ens posem en marxa a les 5.30h, encara negra nit. Pugem fins al collado de Pondiellos en un parell d'horetes. Aquesta pujada és contundent i el tram final força pedregós, sense un camí definit. Un cop al collado de Pondiellos... albada màgica amb el Midi d'Ossau de fons!

Continuem flanquejant el pico de Pondiellos fins al collado de Saretas. D'aquí continuem flanquejant ara l'Arnales i fem una pujada molt descomposta i pesada fins al collet intermig entre l'Arnales i l'Aguja de Arnales.

La pujada a l'Arnales és ràpida i sense massa complicacions. Alguna mà i amunt.

Retornem al collet intermig i afrontem la pujada a l'Aguja. La part inicial és la més vertical i requereix fer algun pas que, en cap cas supera el II+. Aquesta part s'afronta des del vessant de Pondiellos (al vessant dels ibones Azules hi ha una caiguda tremenda). Superada aquesta part inicial ja s'agafa el fil de la cresta però aquesta perd dificultat i verticalitat. Anem posant algunes mans i anem progressant fins a la fita cimera. Ens acostem a veure la bretxa que separa l'Aguja dels Infiernos i realment té una bona caiguda. Complicat fer-ho grimpant. A la banda dels Infiernos veiem unes bagues per si es vol rapelar des de l'altra banda, baixant dels Infiernos directament per la cresta.

Retornem al collet intermig, amb cura a la part final de la baixada de l'Aguja i ja fem un flanqueig pels peus dels Infiernos (hi ha un rastre de sender) fins a deixar la famosa canal dels Infiernos a la nostra dreta. Just llavors iniciem l'ascens de la cara sud dels Infiernos. Quan ens apropàvem a l'Arnales ja havíem vist que la paret no era tan ferotge com sembla des del collado de Pondiellos i, efectivament, així és. Es tracta d'una successió de terrassetes amb alguna fita escadussera. No té massa dificultat. Anar posant mans i sobretot no posar-se dins de la canal.

En una estoneta ja assolim el collet entre l'Infierno Central i l'Oriental i ens dirigim directe a aquest. Una grimpada sense massa complicacions ens deixa al seu cim (a partir d'aquí comencem a trobar gent, fins llavors hem fet la ruta ben solitaris).

D'aquí retornem al collet i seguim cap al Central. Gairebé una passejada.

Del Central travessem la famosa i bellíssima marmolera. Cap dificultat remarcable fora de parar atenció a no caure. És una cresta ben bé d'1 m d'ample que pràcticament no requereix ni posar mans (en condicions hivernals o mullades la cosa ha de canviar i molt).

Assolim el darrer tres mil de la jornada, l'Infierno Occidental. Des d'aquí iniciem el descens en que cal desgrimpar. Sense ser difícil cal estar atent a les mans i peus que s'han de col·locar. Assolim un collet a partir del qual girem a la dreta. Ara hem de travessar la 2a marmolera (orientada a ponent). Aquí hem de parar atenció i travessar amb calma per la part superior d'aquesta. La caiguda és fenomenal així que atents. Anar posant les mans i peus ben assegurats i passem el pas més complicat a l'inici d'aquesta.

Després és més un flanqueig per un rastre de sender fins que assolim un segon collet a partir del qual ja divisem el meravellós ibón de Tebarray. Aquí s'acaben les dificultats tècniques (les físiques no ja que encara ens queda una llarga tornada).

Seguint un sender ben fressat assolim el collado del Infierno. Aquí ja agafem el GR-11 que ja no abandonarem. Baixem fins als Ibones Azules, una zona preciosa amb fantàstiques vistes sobre els Infiernos i a on, a l'estiu, hi ha força gent que hi acampa.

D'aquí seguim el GR fins al embalse de Bachimaña. A partir d'aquí, a ple estiu, la gentada augmenta considerablement. Passem a prop del refugi homònim i continuem el descens. Es fa llarg, però ja només es tracta d'anar seguint el sender fins als Baños de Panticosa.
cim

AGUJA DE ARNALES (3.034 m)

refugi

BAÑOS DE PANTICOSA (REFUGIO CASA DE PIEDRA)

Cascada

CASCADA DEL FRAILE

Collada

COLLADO DE PONDIELLOS

Intersecció

COLLADO DEL INFIERNO / GR-11

Collada

COLLADO SARETAS

Collada

COLLET

Llac

EMBALSE DE BACHIMAÑA

cim

GARMO BLANCO

Llac

IBON AZUL INFERIOR

Llac

IBON AZUL SUPERIOR

Llac

IBON DE TEBARRAY

cim

INFIERNO CENTRAL (3.082 m)

cim

INFIERNO OCCIDENTAL (3.074 m)

cim

INFIERNO ORIENTAL (3.079 m)

Waypoint

MARMOLERA

cim

PICO ARNALES (3.000 m)

refugi

REFUGIO DE BACHIMAÑA

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.