-
-
1.551 m
1.221 m
0
1,9
3,9
7,71 km

Vista 272 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de la Menera, Occitanie (France)

Hora Inici: 02/22/2017 09:15

Hora Fi: 02/22/2017 13:23

Distància recorreguda: 7,7 km (04:08)

Temps en moviment: 01:58

Velocitat mitjana: 1,86 km/h

Vel. en Mov.: 3,91 km/h

Velocitat Màxima: 7,78km/h

Altura Mínima: 1221 m

Altura Màxima: 1551 m

Velocitat d'Ascens: 255,7 m/h

Velocitat de Descens: -343,2 m/h

Guany d'altitud: 495 m

Pèrdua d'altitud: -494 m

Temps d'Ascens: 01:56

Temps de Descens: 01:26



Aproximació:
Passat uns 2 km de Rocabruna veiem un trencall a l’esquerra. Cal enfilar-nos i seguir per aquesta pista. Fàcilment identificable, hi ha un gran dipòsit a la dreta. Seguim per la pista forestal durant 8 Km de suau ascensió però en força mal estat sobretot els dos últims km. Passa per L´Oratori, la casa en ruïnes de Can França i superant una tanca metàl.lica arriba fins a la Bassa de Monars on aparquem el cotxe.

L’Alta Garrotxa és un territori feréstec i d’orografia abrupta. El Comanegra, (1.557 m) i el puig de les Bruixes (1.393 m) en són els dos cims més alts i uns miradors fantàstics de la comarca i dels Pirineus més orientals, especialment del Canigó.

La ruta passa per la carena entre aquests dos cims, amb unes vistes magnífiques, que en un llarg tram separa el principat dels territori francès, és una caminada imprescindible per a qualsevol excursionista

El Pic de les Bruixes (o de Caburlé) de 1.393 m. és un cim molt herbat amb un pas estret i llarg. La vista del cim és esplèndida; destaca la llarga carena del Comanegra.

Des del cim gaudim d’una gran vista panoràmica sobre la Garrotxa i el Vallespir (és el punt més meridional de França).

El Pic de Comanegra (1557 m) és el punt més alt de la comarca de la Garrotxa i fa de frontera amb el país veí. Separa les valls del Fluvià i del Tec. El cim està format per dos turons, en un d´ells, el més alt, hi ha un vèrtex geodèsic. Estan separats per un petit collet. El cim, en general, és allargassat i amb uns vessants molt drets.

Gaudeix per una banda d'una vessant arbrada i atapeïda, com són les fresques fagedes de la seva vessant nord, i per l’altre, de cara a migdia, dominen els prats i els alzinars a la seva feréstega falda, al llarg d'un desnivell més que apreciable.

Aquest cim mostra una fisonomia atrevida des d’allà on se’l contempli

Baixem directament pels prats de la falda del Comanegra. No cal seguir els molts senyals que hi ha. Tenim sempre al davant la Bassa de Monars com a referència.

Aquesta excursió ens ha permès gaudir de la solitud d’aquestes muntanyes i dels bells paratges que amaga. La seva situació els converteix en uns miradors privilegiats de la contrada durant el seu magnífic recorregut.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.