Temps en moviment  8 hores 22 minuts

Temps  13 hores 3 minuts

Coordenades 3078

Data de pujada 31 / de juliol / 2018

Data de realització de juliol 2018

-
-
3.085 m
1.812 m
0
4,5
8,9
17,8 km

Vista 259 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Tor, Catalunya (España)

(1) Veure nota al final sobre el desnivell
Pic de Sotllo (28/07/2018)
Ascensió al Pic de Sotllo des de Vallferrera i per la Coma d'Estats.
Arribem a l'aparcament de la Molinassa sobre les 3/4 de 6 del matí, des d'Àreu, a la Vallferrera, després de 45' de pista asfaltada a l'inici però que, tot i que trobem cotxes de tot tipus, és recomanable fer-la amb un cotxe alt o millor un 4x4. Trobem moviment i darrera nostre arriben uns taxis de Tavascan amb un grup nombrós que els acosta fins a peu del pont. Nosaltres hem d'aparcar al pàrquing habilitat per a tothom i que a aquesta hora és força buit encara.
En general, com que la ruta és un GR de connexió entre el GR-10 i el GR-11,està ben senyalitzat, fitat i fressat del trànsit. Només la neu, el vent i l'aigua amaguen temporalment algun senyal en algun indret, però no dificulta la progressió.
Iniciem la marxa a les 6:15 h (1.800 m) remuntant la pista que porta al pont de la Molinassa, amb les primeres clarors i agafem els frontals però amb un, ja en tenim prou ja que el sol es lleva ràpid encara i la claror es suficient per seguir el camí. En arribar a l'alçada del pont, un camí prou ample perquè hi passi el quad del refugi, baixa a l'esquerra cap el riu i el travessem pel pont. Agafem el camí empedrat cap el refugi i en 15 min ja hi hem arribat. Allí a la dreta del mateix i al costat d'una font, comença el sender que va guanyant alçada fent llargues ziga-zagues que es redueixen a mesura que anem pujant, primer en direcció nord-est i un cop hem guanyat alçada, el camí gira cap a l'oest per flanquejar el Serrat d'Areste, ja a 2.100 m. El camí força penjat, però bo de seguir, va voltant la cua del serrat fent un arc en sentit horari i girant-nos cap al nord. Aquest tram és bastant planer, tot i les característiques del camí que ens obliguen a pujar i baixar sovint. Arribem a un punt o ja es pot veure clarament el barranc del Sotllo i iniciem un lleuger descens fins arribar a un tallat que han equipat amb grans cadenes per superar uns 15 m o més de desnivell. Seguim baixant fins a travessar el riu per una palanca i seguim pujant pel costat oest del barranc. En l'aproximació a la tartera del Coll de Sotllo (Port segons l'ICC) alternarem trams plans sobre els aiguamolls i amb passeres de troncs oberts per habilitar un únic pas i preservar l'entorn, amb desnivells per anar guanyant alçada i superar els 2 estanys amb el lleuger descens per passar pel costat dels llacs. Passat l'Estany d'Estats encarem el fort pendent que marca l'inici de la tartera cap el coll amb grans clapes de neu, que ens suggereixen d'utilitzar els grampons i el piolet que hem dut per aquest motiu. Els més agosarats les travessen amb calçat més esportiu, i sense grampons ni bastons, alguns de joves, altres no tant, però pel trànsit de gent que hi ha no veiem prendre mal a ningú. Superada la gelera que trobem a la segona meitat d'aquest fort pendent, encarem el tram final fins el coll. Un cop allí es nota més el vent que bufa des del sud i manté per sota nostra tota la boira i els núvols que cobreixen l'Arieja. Ara hem de baixar uns metres entre 30 i 40 per evitar una nova gelera que ens barra el pas per iniciar l'ascens final al Sotllo. Hem de baixar i girar a l'esquerra (si seguim avall i a la dreta anirem a la Pica i Montcalm) per començar un vertical ascens que des d'on som, es veuen dues rutes per evitar les geleres. Per l'esquerra s'accedeix a la carena passant per la tartera amb trams inestables, però assequible i no molt llarga, però decidim de pujar pel costat est, aparentment menys exposat fins trobar-nos amb el pas que ve de la carena. Però ens resulta més dur i igual d'exposat que l'altre, per on baixarem després. Així que recomano pujar i baixar per tram més a prop de la carena ja que està més fressat i és igual de vertical i exposat que l'altre. El Sotllo te dos cims, i la part superior forma com una mena de castell que se'ns presenta amb una tonalitat diferent a la pedra vermellosa de la tartera, te unes tonalitats més verdes igrisosses, possiblement degudes a una mena de herbes semblants a la molsa arrapades a algunes roques de la part superior i als líquens que es formen a la roca. Aquest castell s'ha de grimpar, però ofereix diferents possibilitats i no és massa llarg, tant que gairebé sense adonar-te ja ets al cim (sud). Són 2/4 i mig d'una, i hem emprat unes 6 hores i mitja per arribar als 3.072 m del cim.
En línia recta cap al nord i separat per poc més d'un o dos centenars de metres hi ha el cim nord que el separa de nosaltres una estreta cresta molt aèria que ens la mirem en la distància. Les visites del massís del Montcalm amb el Verdaguer a primer terme, la Pica d'Estats al mig, la Punta Gavarró, i més avall el Rodó de Canalbona i la Pica Roja que tanca la carena frontal, i darrera el Montcalm són espectaculars. També la vista cap els cims andorrans, amb el Medacorba i Comapedrosa. Per ponent, a primer terme tenim tota la carena que separa França de la Vall d'Aran amb el pic de Certescan sobre el llac i el Mont-roig darrera, si girem la mirada més cap a ponent veiem a la llunyania el massís imponent del Maladeta amb tots els cims, encara amb molta neu, la resta, per la visibilitat i la distància costen més de distingir, només al sud, ens han acompanyat des de l'inici de l'ascens i com tancant la vall, el Monteixo punxegut com una piràmide i el Pic de Norís, a la seva esquerra, amb un cim pla, com a contrapunt. Després de gaudir de l'alçada i les vistes, piquem alguna cosa i iniciem el descens, que sense deixar de ser entretingut i obligar al 5 sentits a posar la màxima atenció i a uns bons quàdriceps femorals que acaben tocats al final del dia, ens sembla menys complicada que la pujada per allò que des de dalt es veu millor el traçat. Tot i així, en algun moment alternem amb el "passa per on et vagi millor" segons les característiques de cadascú. Ara ja només queda desfer el camí que hem fet, amb el pas amb grampons que allarguem sobre la neu tant com podem, i amb les aturades per reposar forces, dinar i contemplar a la baixada les mateixes vistes però amb llum de tarda.
Arribem a l'aparcament a les 19. 30 h amb llum suficient i amb els peus queixosos després dels més de 1.400 m de desnivell que hem fet de pujada i de baixada.
Com ha dit un dels companys de ruta, cap 3.000 regala res, i aquest, tot i ser un dels assequibles, és més exigent que la Pica d'Estats + Verdaguer.

(1) Esmentar que el desnivell acumulat que l'aplicació li atribueix un cop carregada la ruta al servidor no és correcte, perquè fa la diferència absoluta entre el punt més alt i el més baix. El desnivell acumulat registrat inicialment és del voltant dels 1.500 m i no de 1.285 m, ja que no compta les remuntades a Les Pales d'Areste, el descens a Les Celles del Sotllo fins travessar el Barranc del Sotllo pel pont de la Socalma, ni les remuntades als 2 Estanys, i després del Port de Sotllo, en total entre 200 i 220 m a sumar els 1285 m de la diferència absoluta que Wikiloc fa del punt d'inici al final.
Grampons i piolet, necessaris.
Passat el Port de Sotllo, baixem uns 30 o 40 metres i hem d'agafar el corriol que s'entreveu que va cap a l'esquerra, lliure de neu. El camí cap avall i a la dreta continua per accedir a la Pica d'Estats.
Hem voltat la gelera de davant per l'esquerra, baixant i girant a l'esquerra i després remuntant de nou
Vistes des del cim i marca de l'ICC

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.